Tot i així, inevitablement hi ha situacions que generen conflictes d’interpretació i que, en el seu cas, s’han de resoldre, cas per cas, davant dels tribunals.
Les sentències judicials aquí exposades, són pronunciaments que mostren les tendències dels tribunals de tot el territori espanyol, a l’hora d’interpretar les qüestions que afecten a les atribucions. Aquestes, però, no són vinculants. És a dir, que si bé els jutges les poden prendre com a referència a l’hora d’enjudiciar un supòsit similar, cadascún d’ells interpreta i aplica la normativa segons el seu criteri i les circumstàncies del cas.
Intervencions com a projectista, director d’obra i director d’execució d’obra (tècnic únic):
La Llei d’Ordenació de l’Edificació 38/1999 disposa que l’arquitecte tècnic pot projectar i dirigir com a tècnic únic intervencions parcials en edifici construït, sempre i quan aquestes no alterin la configuració arquitectònica d’aquest per no produir una variació ESSENCIAL de la composició general exterior, la volumetria, o el conjunt del sistema estructural, ni tenir per objecte canviar els usos característics de l’edifici. (Llei d’Ordenació de l’Edificació. Llei 38/1999, -l’article 2, 2 apartats b i c- i Llei 12/1986, d’Atribucions Professionals dels Arquitectes i Enginyers Tècnics).
Sentència de 9 de juliol de 2009 dictada per la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justicia de Madrid (secc.2ª) reconeixent atribucions de l’arquitecte tècnic o aparellador per projectar i dirigir les obres de reforma per canviar els usos de local a habitatge Ref. 0017
Sentència de 9 de juny de 2009 dictada per la Sala del Contenciós Administratiu del Jutjat de Màlaga en la qual es reconeix l’atribució professional de l’arquitecte tècnic o aparellador per projectar les obres de modificació de canvi d’ús d’un local comercial a habitatge.(Fonament jurídic 3ª). Ref. 0013.
Sentència de 30 d’abril de 2008 dictada pel Jutjat nº 16 del Contenciós Administratiu de Madrid per la qual es reconeixen atribucions a l’Arquitecte Tècnic com a tècnic únic, per projectar i dirigir les obres d’adaptació d’un local ubicat a un edifici d’habitatges a habitatge. Ref. 0007.
Sentència de 19 de desembre 1998 dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en la qual es reconeixen atribucions a l’Arquitecte Tècnic com a tècnic únic, per projectar i dirigir les obres d’adaptació d’un local ubicat a un edifici d’habitatges, a habitatge. Ref. 0006.
Sentències en matèria d’atribucions professionals referides a Edificació:
Sentència de 27 de setembre de 1999, dictada pel Tribunal Suprem de Madrid. Ref. 0019 (3)
Sentència de 6 de març de 2001, dictada pel Tribunal Suprem de Madrid. Ref. 0019 (1)
Sentència de 27 d’octubre de 2003, dictada pel Tribunal Suprem de Madrid. Ref. 0019 (2)
Sentència de 9 de desembre de 2014, dictada pel Tribunal Suprem de Madrid. Ref. 0019 (4)
A l’obra ja existent o construïda, l’arquitecte tècnic o aparellador, pot intervenir com a projectista i director de l’obra o sols com director d’execució d’obra, segons allò disposat a la legislació vigent.
A) Intervencions com a projectista, director d’obra i director d’execució d’obra (tècnic únic):
L’arquitecte tècnic pot projectar i dirigir, com a tècnic únic, obres en edifici construït (intervencions parcials), sempre i quan aquestes no alterin la configuració arquitectònica d’aquest per no produir una variació ESSENCIAL de la composició general exterior, la volumetria, o el conjunt del sistema estructural, ni tenir per objecte canviar els usos característics de l’edifici. (Llei d’Ordenació de l’Edificació. Llei 38/1999, -l’article 2, 2 apartats b i c- i Llei 12/1986, d’Atribucions Professionals dels Arquitectes i Enginyers Tècnics).
Sentència de 29 de juliol de 2008 dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu nº 2 de Pontevedra, en la qual es reconeixen les atribucions de l’arquitecte tècnic per dur a terme el projecte i direcció de l’obra d’una substitució de la coberta d’una habitatge (Fonament Segon de la sentència) Ref. 0005.
Sentència de 23 de maig de 2008 dictada pel Jutjat nº 3 Contenciós Administratiu de Pontevedra, per la qual es reconeixen les atribucions de l’arquitecte tècnic per intervenir com a tècnic únic en el projecte i direcció de la reforma d’un habitatge. Ref.0014
Sentència de 14 de febrer de 2007 dictada pel Jutjat nº1 del Contenciós Administratiu de Càceres, la qual no reconeix l’atribució de l’arquitecte tècnic per projectar i dirigir les obres d’un canvi de coberta per estimar que les obres projectades suposen una alteració del sistema estructural de l’edifici (Fonament de Dret Quart). Ref. 0002
Sentència d’1 de setembre de 1990 dictada per la secció 2º de la Sala del Contenciós Administratiu- secció 6ª del Tribunal Suprem, per la qual s’estimen les atribucions de l’arquitecte tècnic per projectar i dirigir les obres d’una ampliació d’ un habitatge, estimant que l’ampliació és un annex a la vivenda de senzillesa tècnica que no altera la configuració arquitectònica de l’edifici principal. Ref.0004.-
Sentència de 21 de novembre de 1989 dictada per la Sala 3ª del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem, en la qual es reconeixen les atribucions de l’arquitecte tècnic per projectar i dirigir la reforma interior d’una habitatge, al marge de la qualificació administrativa de l’Ajuntament com a obra major, per estimar que les obres projectades no suposen una alteració de la configuració arquitectònica de l’edifici. (Fonament de Dret Quart). Ref. 0003.-
B) Intervencions com a director d’execució d’obra:
La LOE també estableix, que quan les intervencions parcials alterin la configuració arquitectònica de l’edifici, si es tracta d’edificacions destinades als usos dels grups a) i b) de l’article 2 de la LOE, els arquitectes tècnics o aparelladors tenen competència atribuïda per dur a terme la direcció d’execució d’obra.
En aquests supòsits, la intervenció de l’arquitecte tècnic o aparellador, com a director d’execució d’obra és, amb caràcter exclusiu i obligatori:
- quan l’edifici estigui classificat al grup a)
- en el cas d’edificis del grup b), quan el director d’obra sigui un arquitecte
(Article 2.1 de la LOE, en relació amb els seus articles 10,12 i 13. 2.a).
A l’obra nova l’arquitecte tècnic o aparellador pot intervenir com a tècnic únic (projectista i director d’obra) o com a director d’execució d’obra, segons allò disposat a la legislació vigent.
A) Intervencions com a projectista ,director d’obra i direcció d’execució d’obra (tècnic únic):
Per aplicació de la Llei 38/1999 de 05 de novembre d’Ordenació de l’Edificació (LOE), (l’article 2, 2 apartat c), les edificacions de nova planta sense ús específic, poden ser projectades i dirigides per un arquitecte tècnic o aparellador.
També per aquelles obres fora de l’àmbit de la LOE, les obres de nova construcció, en aplicació de la Llei 12/1986, d’Atribucions Professionals dels Arquitectes i Enginyers Tècnics, és suficient l’assumeix com a tècnic únic d’un arquitecte tècnic o aparellador.
Sentència de 07 de novembre de 2008dictada per la secció 1ª de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, la qual reconeix expressament al seus fonaments de dret sisè i setè (pag. 10 i ss.) l’atribució de l’arquitecte tècnic per projectar i dirigir les obres de construcció de nova planta d’un edifici destinat a traster i aparcament. Ref.0001.
B) Intervencions com a director d’execució d’obra:
L’article 2 de la LOE atribueix expressament les funcions de director d’execució d’obra a l’arquitecte tècnic en els edificis l’ús de les quals estiguin recollits dins dels grups a) i b de la LOE.
El grup a) el formen els edificis destintats a ús administratiu, sanitari, religiós, residencial en totes les seves formes, docent i cultural, mentre que al grup b) es troben els edificis destintats a ús aeronàutic, agropecuari, d’ energia, hidràulica, miner, telecomunicació, transport terrestre, marítim, fluvial i aeri, forestal, industrial, naval, enginyeria de sanejament i higiene, i accessori a les obres d’enginyeria i a la seva explotació.
La intervenció de l’arquitecte tècnic o aparellador, com a director d’execució d’obra, és amb caràcter exclusiu i obligatori, quan l’edifici estigui classificat al grup a) o bé, en el cas d’edificis del grup b), quan el director d’obra sigui un arquitecte (Article 2.1 de la LOE, en relació amb els seus articles 10,12 i 13. 2.a).
Les atribucions en matèria de Seguretat i Salut venen regulades a la disposició addicional quarta de la Llei 38/1999 de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació (LOE).
Coordinador de Seguretat i Salut:
Les titulacions acadèmiques i professionals que habiliten per desenvolupar les funcions de Coordinador de Seguretat i Salut a les obres d’edificació, durant l’elaboració del projecte i l’execució de la obra, seran les d’arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic, d’acord amb les seves competències i especialitats.”
En aquesta matèria destaquen les sentències següents:
Sentència de 30 de gener de 2009 dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en la qual es dictamina que a les obres que poden ser exclusivament projectades i dirigides per Arquitectes, l’Estudi Bàsic de Seguretat i Salut només podrà ser redactat per Arquitecte o Arquitecte Tècnic i Aparellador. Ref.0008.
Sentència de 03 de març de 2009 dictada pel Jutjat nº 1 del Contenciós Administratiu de Barcelona per la qual es denega l’atribució dels enginyers tècnics de mines per fer les funcions de coordinador d’obra a les edificacions destinades a habitatges. (Fonament sisè de la pàg. 10) Ref. 0010.
A l’apartat c) del núm. 1 de l’article 2n de la Llei 12/1986, d’1 d’abril de la Llei d’Atribucions, es reconeixen expressament les competències de l’arquitecte tècnic i aparellador per a “la realització de medicions, càlculs, valoracions, taxacions, peritacions, estudis, informes, plànols de tasques i altres feines anàlogues”.
Resolució convencional dictada pel Consejo de Defensa de la Competencia de Andalucía en la que es reconeix expressament les atribucions dels aparelladors i arquitectes tècnics per a emetre els informes preceptius en els expedients de tramitació de llicències municipals.
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que declara que els enginyers de camins, canals i ports no són competents per emetre informes de la ITE d’edificis d’habitatges.
El Tribunal Suprem declara la fermesa de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va confirmar que els enginyers tècnics industrials no són competents per fer ITEs d’habitatges.
Sentències en materia d’atribucions professionals referides a l’Urbanisme:
El R.D. Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i el Reglament que la desplega, reconeixen atribucions per a la redacció d’instruments urbanístics per part de tècnics o facultatius COMPETENTS, sense fixar quin títol acadèmic defineix aquesta atribució professional, ja que allò que ha preocupat al legislador, més que la personalitat del redactor, és que es compleixin les determinacions legals establertes per portar a terme l’ordenació urbanística.
En aquest context, analitzant la doctrina i jurisprudència més extensa, es conclou que el monopoli d’urbanisme no pot vincular-se a cap professió determinada, havent de deixar oberta la porta a tot títol facultatiu oficial que empari un nivell de coneixements urbanístics, d’acord amb el nivell de complexitat del projecte que subscrigui el seu redactor.
Sentència de 28 d’abril de 2004, dictada per la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem, per la qual es reconeixen les atribucions de l’arquitecte tècnic o aparellador per subscriure un projecte de reparcel·lació en conjunt amb un advocat. Ref. 0012.
Sentència de 20 de març de 1991, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid a la qual es reconeixen atribucions de l’arquitecte tècnic o aparellador per dur a terme un projecte d’urbanització. Ref. 0011.