El Parlament aprova la Llei per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la Llei per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, una normativa pionera que unifica en un sol text la prevenció, l’eliminació progressiva i la reparació de les víctimes d’aquest material, d’ús generalitzat en la construcció fins a la seva prohibició l’any 2001 i encara present en milers d’edificis i instal·lacions del país.

Una xifra que justifica la urgència

Segons les dades del cens de la Generalitat, a Catalunya hi ha actualment més de dos milions de tones d’amiant acumulades, amb prop de 122.000 teulades d’uralita identificades. Barcelona i la seva àrea metropolitana concentren la major densitat, seguides d’una segona zona destacada a Ponent, amb Lleida com a epicentre. En termes absoluts, Barcelona encapçala el rànquing amb més de 2.000 cobertes afectades, mentre que en termes relatius (kg per habitant) destaquen municipis com Manlleu, Valls o Tortosa.

Obligacions per a administracions, empreses i propietaris

La llei obliga totes les parts —administracions, companyies i propietaris particulars— a localitzar, gestionar i retirar l’amiant de les seves instal·lacions. Preveu també la creació d’un cens detallat i d’una comissió de coordinació i seguiment, així com un nou Fons per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya, que es finançarà en part amb la recaptació del règim sancionador.

L’objectiu fixat és l’erradicació total abans del 2032, tot i que diverses fonts consultades adverteixen que el calendari serà difícil de complir. De fet, la norma no entrarà en vigor de manera efectiva de forma immediata: el Govern disposa d’un any per redactar el reglament que en concretarà l’aplicació.

Per què interessa al sector de l’edificació

Per als professionals de l’arquitectura tècnica, aquesta llei suposa un punt d’inflexió rellevant en diversos àmbits:

La diagnosi sistemàtica d’edificis existents guanyarà pes com a pas previ obligatori a qualsevol actuació, reforçant el paper dels tècnics en la identificació i caracterització del risc. Els projectes de rehabilitació i desamiantat s’hauran d’accelerar per donar resposta al nou marc normatiu, amb un increment previsible de la demanda de serveis tècnics especialitzats. La gestió de residus i la seguretat laboral en obres de retirada exigiran més rigor i formació específica. I s’obren noves oportunitats professionals en planificació tècnica, manteniment d’edificis i acompanyament a comunitats de propietaris davant un procés que serà llarg i complex.

El repte de la implementació

Tot i l’ampli consens polític —la llei ha comptat amb el suport de la majoria de grups, amb l’abstenció del PP i Vox en alguns punts—, tant els grups parlamentaris com les entitats de víctimes han posat l’accent en els recursos econòmics i la coordinació institucional com a claus per evitar que la norma quedi, en paraules d’alguns dels seus impulsors, en «paper mullat». El cas de Badia del Vallès, l’únic municipi d’Europa on tots els habitatges contenen amiant, il·lustra tant l’abast del repte com la necessitat d’agilitat en l’aplicació pràctica de la llei.