El simposi «Transformació i salut a la construcció» situa la salut al centre de l’edifici, de l’obra a l’habitatge

El Col·legi ha celebrat al VHIR (Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus) el simposi Transformació i salut a la construcció, una jornada pionera pel seu enfocament: abordar la salut al llarg de tot el cicle de vida de l’edifici, tant dels professionals que hi treballen durant l’obra com de les persones que l’habiten.

Amb la benvinguda de Cristian Marc Huerta, vicepresident del Cateb, la jornada es va presentar com un espai de diàleg plural per repensar la manera de treballar i construir edificis que cuiden les persones. Segons Jordi Marrot, director de l’Àrea Tècnica del Cateb, l’objectiu era anar més enllà dels riscos més coneguts: «Volíem analitzar altres causes en el sector de la construcció que afecten la salut més enllà dels accidents laborals per caigudes o errors en l’ús de la maquinària».

La salut del treballador: conèixer els riscos per protegir les persones

La jornada va començar amb la intervenció de la doctora Maria Jesús Cruz, cap de Pneumologia del VHIR. La doctora va alertar que els ambientadors, els productes de neteja, els dissolvents i les pintures que fan que a casa «tot faci olor de nou» contenen compostos orgànics volàtils (VOC). Aquests poden provocar dificultats respiratòries com l’asma, sobretot en infants i joves. També va advertir que cremar encens repetidament a casa contamina quatre vegades més que el fum d’una cigarreta.

La cap de l’Àrea de Salut Laboral del Ministeri de Sanitat, Montserrat García, va presentar les dades de malalties professionals al sector i va destacar els principals elements que les provoquen, entre ells la sílice. En els últims quinze anys ha rebrotat la silicosi, una malaltia associada tradicionalment a la mineria. La causa és l’aglomerat de quars, o «pedra artificial», molt present en els taulells de cuines i banys d’edificis nous o rehabilitats.

La fabricació, la manipulació i la col·locació d’aquests materials fan inhalar micropartícules de sílice cristal·lina que provoquen fibrosis pulmonars. Afecta sobretot persones joves i, en els casos més greus, exigeix un trasplantament de pulmó. García va comparar l’emergència amb el cas de l’amiant. Va recordar que Austràlia ha estat el primer país a prohibir la pedra artificial, que a Califòrnia hi ha judicis amb indemnitzacions milionàries i que el Ministeri de Sanitat prepara una campanya de sensibilització. També va destacar altres problemàtiques, com la del radó, que recentment s’ha legislat.

Al programa també van intervenir Jiri Tvrdy (ICSSL), que va presentar les dades de sinistralitat a Catalunya; l’advocat especialista en PRL Andreu Sánchez, que va destacar les sentències exemlificadores; i Carolina Clapés i Marta Hosta (SEPRA), que van posar el focus en els trastorns musculoesquelètics, els riscos psicosocials i la salut mental. Es van presentar, a més, exemples de bones pràctiques en ergonomia, higiene i riscos psicosocials per part de les empreses constructores COMSA i Grup Calaf, i d’ISGlobal.

La salut dels usuaris, allò que no es veu

La segona part de la jornada es va centrar en els efectes dels edificis sobre les persones que hi viuen. La doctora Carme Valls va abordar diverses problemàtiques, com la sensibilitat química múltiple. Laura Mezquita, de l’Hospital Clínic, va tractar els efectes pulmonars, entre ells els del gas radó, present en habitatges. És imperceptible però fàcil de mesurar, i ja és la segona causa de càncer de pulmó. «Allò que no es mesura, no existeix i no activa accions públiques que ho puguin resoldre», va afirmar.

Pere Vicenç Rodríguez (ICR) va recordar que a Europa 6,5 milions de persones pateixen trastorns crònics del son a causa del soroll o de les vibracions als seus edificis. Clara Rius (Ahead Architecture) va plantejar la pregunta de fons del disseny: «Per a qui dissenyem els edificis? Només per al 80% de la població amb realitats comunes o també pel 20% restant?». Va assegurar que «no tot passa per grans pressupostos» i va citar com a exemple l’ús del color i dels recursos gràfics als espais pediàtrics. El deteriorament cognitiu i la neuroarquitectura van completar el bloc.

La jornada va incloure dues taules de diàleg amb promotors, constructors, coordinació de seguretat i salut, arquitectura tècnica, indústria i universitat. Van servir per posar sobre la taula les mancances del sector, especialment pel que fa a l’arquitectura tècnica. També va incloure una visita tècnica a l’edifici del VHIR, guardonat amb el Premi Catalunya Construcció 2025 en la categoria de Gestió de l’obra.