La rehabilitació energètica avança a Europa

Les darreres dades publicades per Eurostat posen de manifest una realitat que hauria de fer-nos reflexionar positivament sobre com avança la rehabilitació energètica a Europa, ja que l’any 2025, el 23,9% de la població de la Unió Europea vivia en un habitatge on ja s’havien dut a terme actuacions de millora de l’eficiència energètica durant els cinc anys anteriors.

Aquesta dada pot interpretar-se de dues maneres. D’una banda, evidencia que les polítiques de rehabilitació energètica han començat a transformar una part del parc edificat europeu. Però, de l’altra, revela que tres de cada quatre ciutadans encara viuen en edificis que no han incorporat millores energètiques recents. El camí que queda per recórrer continua sent immens però cal ser positius pel cami ja iniciat.

Espanya avança, però el repte continua sent enorme

L’informe també mostra que entre 2023 i 2025 Espanya és un dels països europeus que més ha incrementat el nombre d’habitatges amb actuacions de millora energètica, juntament amb Xipre, Àustria, Portugal i Luxemburg. Aquest fet confirma que tot i que són alguns dels països amb pitjor estat de conservaació del parc edificat i amb el punt de partida més endarrerrit en la rehabilitació energètica, s’ha de veure que ha reaccionat positivament amb l’impacte de les polítiques de rehabilitació impulsades durant els darrers anys i dels programes d’ajuts vinculats als fons europeus Next Generation.

Tanmateix, aquest progrés no pot conduir a l’autocomplaença. El parc edificat espanyol continua caracteritzant-se per una elevada antiguitat, mal estat de conservació i amb una gran proporció d’edificis construïts abans de l’existència de normatives d’eficiència energètica. La rehabilitació continuarà sent, durant les pròximes dècades, una necessitat estructural.

La rehabilitació energètica és molt més que estalviar energia

Quan parlem d’eficiència energètica sovint pensem únicament en reduir el consum o disminuir la factura energètica. Però rehabilitar significa molt més.

Cada intervenció representa una oportunitat per:

• augmentar el confort dels habitatges;
• reduir les emissions de CO₂;
• millorar la salut dels ocupants;
• incrementar el valor patrimonial dels immobles;
• adaptar els edificis a les exigències de la nova Directiva Europea d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD);
• i allargar la vida útil del nostre parc edificat.

La rehabilitació energètica és, en realitat, una inversió en qualitat de vida.

Els arquitectes tècnics són agents clau de la transformació

Aquestes dades també reforcen el paper dels arquitectes tècnics dins del procés de transició energètica.

Som els professionals que podem diagnosticar l’estat dels edificis, planificar les actuacions més eficients, valorar-ne la viabilitat tècnica i econòmica, projectar la rehabilitació energètica, dirigir les obres i verificar que les millores aconsegueixen els objectius previstos.

La rehabilitació energètica no necessita únicament ajudes públiques. Necessita professionals capaços de generar confiança, d’acompanyar les comunitats de propietaris i de convertir les obligacions normatives en oportunitats de millora.

En aquest context, el paper de l’arquitecte tècnic és més rellevant que mai.

Des del Cateb continuarem treballant perquè els professionals disposin del coneixement, les eines tècniques i els serveis necessaris per liderar aquesta transformació del parc edificat, contribuint així a una edificació més eficient, més saludable i més sostenible.