REhabilita 2025 inicia el seu cicle de jornades amb una trobada sobre les polítiques locals de rehabilitació i la renovació energètica

L’Espai Francesca Bonnemaison ha acollit la primera jornada del cicle Rehabilita 2025, impulsat pel Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), centrada en “L’impuls de les polítiques locals de Rehabilitació i Renovació Energètica del Parc d’Habitatge”. L’acte ha reunit prop d’un centenar de professionals del sector, representants d’administracions públiques i agents socials vinculats a l’habitatge per reflexionar i analitzar els reptes i les oportunitats que afronten els municipis catalans en la millora del parc edificat.

La jornada ha estat inauguradapel president del Cateb i del Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya, Celestí Ventura, qui ha destacat que ““Rehabilitar no és només millorar edificis, és millorar la vida de les persones. Per això reclamem que la rehabilitació tingui finançament estable, com la Sanitat o l’Educació, perquè la ciutadania hi confiï”. Tot seguit, el quart tinent d’alcaldia de l’Àrea d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, ha subratllat la importància de la rehabilitació com a eina per garantir el dret a l’habitatge i impulsar l’activitat econòmica local. En aquest sentit, ha anunciat un finançament estable de 30 milions d’euros anuals que se sumaran als 20 milions que ja s’hi destinaven, fins a arribar a un total de 50 milions d’euros a l’any per a la rehabilitació. Aquests fons municipals cobriran, a partir d’ara, allò que fins al 2026 s’havia finançat amb fons europeus Next Generation.

Per la seva banda, el secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana de la Generalitat de Catalunya, Víctor Puga, ha remarcat “la necessitat d’integrar la rehabilitació dins de l’agenda urbana i de territori, i generar una nova cultura urbana”. Finalment, la presidenta delegada de l’Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana de la Diputació de Barcelona, Gemma Badia, ha posat en valor “el paper dels ajuntaments com a actors de proximitat que connecten els recursos públics amb les necessitats reals de la ciutadania”. Badia ha destacat també que els fons Next Generation han permès detectar problemes concrets en matèria d’habitatge i rehabilitació, i ha subratllat la importància de treballar conjuntament i de manera coordinada per donar-hi resposta. En aquest sentit, ha remarcat que “la rehabilitació és una necessitat social que requereix la implicació de totes les administracions.”

Durant la primera part, Lídia Guillén, Secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, ha exposat el marc d’actuació de les polítiques de rehabilitació i renovació energètica, posant l’accent “en l’aposta per part del Govern de Catalunya, fer de la rehabilitació una política d’habitatge estructural i no puntual”. En concret, ha detallat mesures a curt, mig i llarg termini, incloses en el Pla Rehabilitació 2030, que té un abast global més enllà de la rehabilitació energètica, amb especial atenció als barris vulnerables i als nuclis antics. També ha mencionat noves línies de finançament i altres iniciatives orientades a impulsar la rehabilitació de manera integral. Seguidament, Josep Casas Miralles, subdirector i responsable de l’Oficina Tècnica de Barris i Viles, ha presentat el Pla de Barris de Catalunya, que aposta per la regeneració urbana integral com a eina de cohesió social i territorial.

La segona part ha estat dedicada a l’anàlisi de l’estat i la governança dels programes locals de rehabilitació. L’antropòloga Nydia Tremoleda, ha abordat el paper de les Oficines Locals de Rehabilitació (OLR) i els diferents models existents arreu del territori. Posteriorment, s’ha obert una taula de diàleg moderada per Marta Pradal (Diputació de Barcelona), amb la participació de Eduardo de Santiago (Ministeri de l’Habitatge i Agenda Urbana), Anna M.ª Font (Ajuntament de Barcelona), Jordi Marrot (Cateb), Víctor Forns (CAFBL) i Josep Antoni Martínez Zaplana (Gremi de Constructors de Barcelona i Comarques). El debat ha posat de manifest la necessitat de reforçar els programes locals amb recursos tècnics i eines de gestió adaptades a les realitats de cada municipi.

Finalment, la darrera sessió ha presentat experiències municipals inspiradores en matèria de rehabilitació i eficiència energètica, moderades per Eulàlia Figuerola (Green Building Council España – GBCe). S’hi han exposat els casos de Resurge (Madrid), Cornellà de Llobregat, Sabadell i el Model Domus (Olot, Garrotxa i Girona), que exemplifiquen com la col·laboració entre administracions, empreses i ciutadania pot impulsar projectes transformadors i replicables.

Amb aquest acte es dona tret de sortida al cicle de jornades de Rehabilita 2025, que continuarà el proper dimarts 28 d’octubre amb la sessió “La visió de la rehabilitació des del sector promotor-patrimonialista” que tindrà lloc a la seu de l’APCE; i seguirà el 6 de novembre amb la jornada sobre “Rehabilitació, present i futur” que se celebrarà a la seu del COAC. 

La campanya Rehabilita 2025

Segons dades del Cens d’Habitatges (INE/Idescat), gairebé el 60% dels edificis catalans van ser construïts abans de l’any 1980. Es tracta d’un dels més parcs més antics de l’estat espanyol que ha de fer front a reptes importants en termes d’aïllament, accessibilitat i consum energètic. 

Davant d’aquest context, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) ha impulsat juntament ambl’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i representants de tot el sector, incloent-hi col·legis professionals, gremis i associacions,  una nova edició de Rehabilita 2025 per promoure la millora dels edificis per viure millor, reduir costos energètics i cuidar els barris. Amb el lema “REhabilita. Comença a viure millor”, la iniciativa té l’objectiu principal de conscienciar la població sobre els beneficis de rehabilitar, oferir-los informació pràctica i facilitar l’accés als ajuts disponibles per dur a terme actuacions de millora als edificis existents.

La campanya ofereix guies pràctiques, assessorament tècnic i exemples reals de comunitats que han renovat els seus immobles. També posa a disposició informació actualitzada sobre ajuts i reivindica el paper de la figura del Tècnic de Capçalera, el professional que acompanya les comunitats en el diagnòstic, planificació i execució de les obres.

El projecte, liderat pel Cateb, compta amb un comitè estratègic integrat per la Generalitat de Catalunya -a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i l’Institut Català del Sòl (INCASOL)-, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, així com col·legis professionals, gremis i entitats del sector com el COAC, el CAFBL, l’APCE, el Gremi de Constructors i el Green Building Council España (GBCe).

Les comunitats de veïns, administradors i propietaris poden trobar tota la informació sobre el programa, inscriure’s a les jornades i descarregar materials útils al web oficial www.rehabilita.cat.

Què és REhabilita?

REhabilita és una iniciativa col·lectiva liderada pel Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) i compta amb el suport d’un Comitè Estratègic integrat per l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i representants de tot el sector, incloent-hi col·legis professionals, gremis i associacions. Des de la seva primera edició el 2014, REhabilita s’ha consolidat com la trobada anual de referència per a tot el sector de la construcció, amb un triple objectiu: sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de la rehabilitació, transferir coneixement als professionals i impulsar la transformació del sector.