Industrialització de la construcció per optimitzar recursos i guanyar en eficiència

La transició cap a processos més tecnològics i automatitzats en la construcció d’edificis permet reduir considerablement els terminis d’execució i minimitzar l’impacte ambiental. Així ho confirmen diversos arquitectes tècnics especialitzats en construcció industrialitzada. Les veus més expertes en el sector exposen com la digitalització i la prefabricació poden transformar el sector i convertir-lo en una indústria més competitiva i, al mateix temps, respectuosa amb el medi ambient.

Prototips de producció industrialitzada al Campus Diagonal – Besòs.

Repensant la construcció
Aquesta tendència subratlla la necessitat de desaprendre els mètodes tradicionals per tal d’adoptar nous sistemes constructius. La industrialització ha de ser flexible i adaptar-se a les característiques del territori, la normativa i les necessitats dels usuaris. Per exemple, projectes com Room 2030 aposten per la fabricació en sèrie d’hàbitats modulars amb estructures prefabricades, similars a la producció d’un xassís d’automòbil, per garantir una construcció més ràpida i eficient.

A més, el desenvolupament de models digitals i l’arquitectura paramètrica han permès una millora en la planificació i execució dels projectes. Empreses com Byrden Wood, per exemple, treballen amb tecnologia 3D per optimitzar la combinació de components i maximitzar-ne el rendiment energètic i econòmic. Aquesta estratègia redueix errors, facilita la personalització dels edificis i disminueix els costos de construcció.
L’impacte de la digitalització Les eines digitals, com el Building Information Modeling (BIM), tenen un paper fonamental en la transformació del sector. Aquest programari permet gestionar dades en temps real i coordinar tots els agents implicats en el procés constructiu, des dels arquitectes fins als proveïdors de materials. L’ús de la tecnologia 4.0 també possibilita la sensorització dels edificis per millorar-ne la gestió energètica i garantir un manteniment eficient.

A Barcelona, l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) ha impulsat la construcció industrialitzada en els habitatges públics. Els projectes APROP, basats en contenidors reciclats, han demostrat que aquest sistema és més sostenible i permet reduir dràsticament els temps d’execució. En les noves licitacions s’han prioritzat la qualitat arquitectònica i l’eficiència energètica, amb criteris que valoren la reducció de CO2 i l’impacte ambiental dels materials emprats.

Construcció sostenible i innovadora
L’Ajuntament de Barcelona ha fet una aposta ferma per la industrialització de la construcció, amb l’objectiu de crear 328 habitatges públics mitjançant processos de fabricació modular. Els edificis projectats es caracteritzen per l’ús de materials sostenibles, com la fusta, i sistemes constructius eficients. La implementació d’aquests mètodes ha permès reduir fins a un 30 % les emissions de CO2 i rebaixar el temps d’execució de 53 a 37 mesos.

El model APROP, que es va iniciar el 2020 a Ciutat Vella, ha estat un clar exemple de construcció industrialitzada eficient. Els estudis realitzats indiquen que aquesta metodologia redueix en un 33 % l’energia no renovable
utilitzada i en un 48 % el consum de recursos. La seva implantació en altres districtes de Barcelona, com Sant Andreu i Sant Martí, continuarà expandint l’oferta d’habitatge accessible i sostenible.

Obra pública industrialitzada al carrer Pallars (Barcelona).