El problema de l’habitatge a Barcelona no és cosa d’ara. Aquest any es compleixen 50 anys de la inauguració del polígon de La Mina, una de les darreres promocions del ‘desarrollismo’ franquista dissenyades per acollir als nouvinguts que arribaven a la ciutat i per fugir de diferents formes d’infrahabitatge, com el barraquisme, que havien protagonitzat la història urbanística de Barcelona durant el segle XX.
Josep Lluís Gil, arquitecte tècnic,
gerent de GESOB i director acadèmic del màster Project Manager en Edificació i Urbanisme.
Un nou mecanisme econòmic per impulsar la rehabilitació energètica
La Directiva (UE) 2024/1275 estableix un marc legislatiu
per millorar l’eficiència energètica dels edificis
a la Unió Europea, amb l’objectiu d’aconseguir un
parc immobiliari de zero emissions per al 2050.
L’arqueologia urbana busca integrar el patrimoni històric amb els reptes de les ciutats actives. Un exemple destacat és el projecte de la Via Laietana, on es van descobrir restes de diverses èpoques. Gràcies a la col·laboració entre professionals, es va dur a terme un projecte sostenible i respectuós amb la història.
Construïda pels volts del 1875, respecta l’arquitectura original alhora que s’adapta a les necessitats d’un habitatge modern amb la instal·lació de terra radiant, climatització automatitzada, carregadors elèctrics, plaques fotovoltaiques i grup electrogen, entre d’altres.
L’autoconsum energètic compartit a
nivell local ha arribat per quedar-se. I per canviar moltes coses. Milers de persones s’han associat ja en entitats sense ànim de lucre per produir i consumir la seva pròpia energia verda. S’ha parlat de la revolució de les teulades, i té fonament, perquè el canvi va més enllà de l’aprofitament d’un bé inesgotable com és el sòl. Permet la democratització de l’energia sota una nova normativa europea que estableix el dret a generar energia i compartir-la.
La nova seu del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), ubicada a l’Hospitalet de Llobregat, exemplifica la capacitat del sector de combinar innovació tecnològica, disseny sostenible i una gestió tècnica integrada.
La intel·ligència artificial ha arribat a l’arquitectura tècnica,
i ho ha fet per quedar-se. A més d’optimitzar projectes, també
permet automatitzar la seguretat en l’obra i millorar els aspectes
relacionats amb la sostenibilitat i l’eficiència energètica.