La Directiva (UE) 2024/1275 estableix un marc legislatiu
per millorar l’eficiència energètica dels edificis
a la Unió Europea, amb l’objectiu d’aconseguir un
parc immobiliari de zero emissions per al 2050.
L’arqueologia urbana busca integrar el patrimoni històric amb els reptes de les ciutats actives. Un exemple destacat és el projecte de la Via Laietana, on es van descobrir restes de diverses èpoques. Gràcies a la col·laboració entre professionals, es va dur a terme un projecte sostenible i respectuós amb la història.
L’autoconsum energètic compartit a
nivell local ha arribat per quedar-se. I per canviar moltes coses. Milers de persones s’han associat ja en entitats sense ànim de lucre per produir i consumir la seva pròpia energia verda. S’ha parlat de la revolució de les teulades, i té fonament, perquè el canvi va més enllà de l’aprofitament d’un bé inesgotable com és el sòl. Permet la democratització de l’energia sota una nova normativa europea que estableix el dret a generar energia i compartir-la.
La nova seu del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), ubicada a l’Hospitalet de Llobregat, exemplifica la capacitat del sector de combinar innovació tecnològica, disseny sostenible i una gestió tècnica integrada.
La intel·ligència artificial ha arribat a l’arquitectura tècnica,
i ho ha fet per quedar-se. A més d’optimitzar projectes, també
permet automatitzar la seguretat en l’obra i millorar els aspectes
relacionats amb la sostenibilitat i l’eficiència energètica.
La importància de mantenir els espais lliures de plagues per garantir la seguretat, la salut i la longevitat dels edificis, a la vegada que el benestar de les persones que hi viuen.
L’ONG Arquitectura Tècnica Sense Fronteres, guardonada a la III edició dels Premis Nacionals de l’Edificació que concedeix el CGATE, treballa a països en vies de desenvolupament
aportant coneixements tècnics en l’àmbit de l’edificació per al disseny de solucions habitacionals i
infraestructures bàsiques de la nostra societat.
La Biblioteca Montserrat Abelló no és només un exemple de rehabilitació, sinó també d’accessibilitat. És un espai on tothom és benvingut, pensat perquè qualsevol persona hi pugui accedir i fer
activitats de la manera més autònoma possible. És un bon exemple d’aplicació del Codi d’Accessibilitat abans de la seva aprovació.
Els fets com l’incendi de València ens ha de fer reflexionar sobre les nostres decisions, tant si treballem com a promotors immobiliaris fixant requeriments contractuals, com si actuem com a projectistes prescrivint solucions constructives, o si ho fem com a directors facultatius, entitats de control de qualitat o constructors executant de la forma més adequada la pròpia obra.
Maria Roger Casamada (Barcelona, 1951), arquitecta tècnica, ha estat guardonada amb el Premi Especial
a la Trajectòria Professional 2024 del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona.