Catalunya, com la resta d’Espanya i bona part d’Europa, afronta una greu crisi d’accés a l’habitatge, de la qual se’n deriven moltes conseqüències. Hi ha poca oferta, poc sòl i molta demanda. El pla d’habitatge anunciat pel Govern de la Generalitat i el decret aprovat al Consell Executiu del 25 de febrer pretenen ser un canvi de paradigma. La construcció d’habitatge públic és ara la prioritat.
L’autoconsum energètic compartit a
nivell local ha arribat per quedar-se. I per canviar moltes coses. Milers de persones s’han associat ja en entitats sense ànim de lucre per produir i consumir la seva pròpia energia verda. S’ha parlat de la revolució de les teulades, i té fonament, perquè el canvi va més enllà de l’aprofitament d’un bé inesgotable com és el sòl. Permet la democratització de l’energia sota una nova normativa europea que estableix el dret a generar energia i compartir-la.
Els fons Next Generation per a la rehabilitació energètica no acaben d’engegar.
Els projectes de millora urbanística han tingut en general efectes positius, però també d’altres adversos com ara un desplaçament de la població i les activitats originàries per d’altres de més renda i més valor afegit, amb la consegüent expulsió dels residents de menor poder adquisitiu.
Per millorar la qualitat de l’aire cal intervenir en múltiples fronts però el més urgent és un canvi radical en la mobilitat. Qualsevol planificació hauria d’incloure polítiques per garantir el dret a respirar aire net a les ciutats.
El precio de la electricidad se ha convertido en un pesado lastre para la competitividad de las empresas y el…
El preu de l’electricitat s’ha convertit en un llast feixuc per la competitivitat de les empreses i el benestar de moltes famílies. Què ha provocat aquesta sobtada tempesta? Quines són les alternatives?