Cercar Error
L'Informatiu Reflexió

Electricitat pels núvols: la tempesta perfecta

El preu de l’electricitat s’ha convertit en un llast feixuc per la competitivitat de les empreses i el benestar de moltes famílies. Què ha provocat aquesta sobtada tempesta? Quines són les alternatives?

Escrit per i -

El preu de l’electricitat s’ha convertit en un llast feixuc per la competitivitat de les empreses i el benestar de moltes famílies

Una tempesta agita el món de l’energia i de retruc, tota l’economia. El preu de l’electricitat s’ha convertit en un llast feixuc per la competitivitat de les empreses i el benestar de moltes famílies. El rebut de la llum s’ha situat, segons dades de l’INE, en el nivell més alt de la història. Al mes de setembre es va pagar un 49% més car de mitjana que el mateix mes de l’any anterior, però aquest preu és només el primer graó d’una escala que ningú sap on acabarà. El Govern ha aplicat mesures per reduir el preu del rebut en un 22%, però són provisionals i tothom tem que la crisi continuarà perquè els factors que l’han desencadenada no s’esvairan fàcilment.

Transport de l’energia elèctrica (Foto Chopo)

L’import del rebut de la llum depèn dels preus que fixen les companyies productores en el mercat majorista (l’anomenat pool elèctric). Aquest preu s’ha triplicat en menys d’un any i la previsió és que continuï pujant almenys fins al març de 2022 i potser més enllà. El mes d’agost ha registrat el preu majorista més alt de la història, 106 euros per MW/h de mitjana, i setembre ha continuat d’ensurt en ensurt, amb records històrics successius fins a arribar als 221 euros MW/h la nit del dia 30. Per fer-nos una idea, aquest preu era més del doble del que es va registrar el gener en plena onada de fred pel temporal Filomena (93 euros MW/h), però sense neu i sense un pic de demanda que justifiqués una pujada tan brutal. I encara continua pujant.

Joan Vila (PIMEC): “Estem en un moment molt delicat per a tot el sistema productiu. L’encariment de l’energia és greu, però el que fa la situació encara més preocupant és que coincideix amb una pujada sobtada del preu de les matèries primeres”

Què ha provocat aquesta sobtada tempesta? Tots els experts coincideixen en assenyalar dos factors com a principals desencadenants: la pujada de la cotització internacional del gas natural per la demanda creixent dels països asiàtics, i l’encariment dels drets d’emissió de C02, que al primer trimestre de l’any es van situar per sobre dels 50 euros per tona, un increment del 300% respecte al mateix període del 2020.

Tots dos són factors globals que afecten per igual a tot Europa, i de fet tot Europa se’n plany, però aquí la pujada ha estat molt més intensa, la qual cosa indica que hi ha factors diferencials que multipliquen l’impacte. En realitat, una cosa és el preu de la llum al mercat majorista i una altra com repercuteix en el rebut. Segons dades de l’Observatori del Mercat de l’Energia de la Comissió Europea, hi ha molts països en els quals el preu majorista de la llum, és a dir, el cost de produir-la, és habitualment més alt que a Espanya, però Espanya figura des de fa deu anys entre els cinc en què el rebut de la llum és més alt a causa del pes desproporcionat de taxes i recàrrecs que no tenen a veure amb el consum. Aquest estiu també el preu majorista s’ha situat entre els més alts d’Europa i això ha fet que si abans determinava el 30% del rebut, ara representa el 50%. El resultat és que la llum és a Espanya tan cara com a Alemanya o Bèlgica, però amb una renda per càpita molt més baixa, la qual cosa repercuteix tant sobre l’economia domèstica, especialment la dels 11,8 milions de persones en risc d’exclusió social, com sobre la competitivitat de les empreses.

“Estem en un moment molt delicat per a tot el sistema productiu”, sosté l’enginyer industrial i empresari Joan Vila, president de la comissió d’Energia de Pimec, la patronal de les petites i mitjanes empreses. “L’encariment de l’energia és greu, però el que fa la situació encara més preocupant és que coincideix amb una pujada sobtada del preu de les matèries primeres. L’energia representa entre el 10% i 20% dels costos de producció, però les matèries primeres poden arribar al 50% i algunes han doblat i fins i tot triplicat el preu en molt poc temps. El món productiu no pot traslladar tot l’increment d’aquests costos al producte final, de manera que moltes empreses estan entrant en pèrdues. Ho estan passant molt malament”. Joan Vila viu amb preocupació aquesta tempesta pel que veu a la seva empresa, LC Paper 1881, SA, ubicada a la vall de Camprodon, i pel clima que es respira a la PIMEC.

Embassament de producció d’energia hidroelèctrica (Foto: Pat Whelen) / Energia nuclear (Foto: Markus Distelrath)

Beneficis caiguts del cel

El terrabastall que s’ha produït no té una explicació fàcil, perquè intervenen múltiples variables, però Assumpta Farran, directora general d’Energia de la Generalitat, fa aquesta primera aproximació: “Tot prové de què estem en un procés de transició energètica amb un model de mercat pensat més pels combustibles fòssils i les nuclears que per a les energies que venen, i amb uns buits en la normativa que permeten que certs operadors aprofitin la conjuntura de manera oportunista i abusiva, encara que legal, per maximitzar els seus beneficis”. Aquest buit que permet treure profit del sistema té fins i tot una denominació, són els beneficis caiguts del cel. Aquest és el factor diferencial que explica perquè, regint-se tot Europa pel mateix mecanisme per determinar el preu de l’energia, l’anomenat sistema marginalista, el preu majorista s’ha enfilat a Espanya molt més i més sobtadament que als altres països.

El sistema marginalista consisteix en què les productores d’electricitat van introduint a la xarxa les diferents fonts d’electricitat de la més barata a la més cara, però tota l’electricitat que es consumeix es paga al preu de la que ha entrat en darrer terme a la subhasta, que sempre és la més cara. La cosa va així: cada dia Red Elèctrica calcula quina serà la demanda d’energia de cadascuna de les hores del dia següent, amb base a uns complexos algoritmes que tenen en compte dades històriques, previsions climatològiques i altres variables que incideixen sobre el consum. Un cop estimada la demanda, les empreses productores d’electricitat fan les seves ofertes i fixen el preu al qual estan disposades a generar energia en cadascuna de les diferents modalitats de producció (nuclear, eòlica, hidràulica, cicles combinats, etcètera). El consum es va cobrint hora a hora amb les fonts d’energia que les companyies han ofert, començant per la més barata, fins que es cobreix el 100% de la demanda.

Aerogeneradors d’energia eòlica (Foto: Ave Calvar Martínez) / Panells de captació d’energia fotovoltaica

Les centrals nuclears són de producció fixa, per tant entren en primer terme i molt sovint les seves propietàries es permeten oferir l’electricitat que produeixen a preu zero perquè saben que aquest mai no serà el preu final. A continuació entren les renovables, però aquestes depenen de les condicions climàtiques, de manera que la seva contribució és sempre variable. Quan nuclears i renovables són suficients per abastir la demanda, el preu de l’electricitat sol ser molt baix. Però poques vegades es dona, això. Gairebé sempre ha d’entrar la hidroelèctrica i quan la demanda és alta, acaben entrant també a la subhasta les centrals tèrmiques de cicle combinat, que són sempre les més cares perquè utilitzen combustibles com el gas o el carbó que han pujat molt de preu i a més paguen drets d’emissions.

Assumpta Farran (Generalitat): “El sistema marginalista permet al sector elèctric vendre una part de l’energia de què disposa, la hidroelèctrica no quan hi ha més demanda, sinó quan pot ser més cara”

Enmig de la tempesta hi ha l’energia hidràulica, que en el cas d’Espanya té un pes considerable en el mix energètic. I aquí és on opera el “fet diferencial”. Les grans companyies elèctriques, que actuen com si fossin un oligopoli, juguen amb el preu de l’energia hidràulica per optimitzar els seus beneficis. “El sistema marginalista permet al sector elèctric vendre una part de l’energia de què disposa la hidroelèctrica, no quan hi ha més demanda, sinó quan pot ser més cara”, explica Assumpta Ferran. “Utilitzen les centrals hidroelèctriques, que es poden activar i desactivar quan convé, com a comodí per fixar un preu final més alt per tota l’electricitat que es produeix. Són elles les que decideixen quan produir hidroelèctrica i a quin preu. Si preveuen, per exemple, que hi haurà una demanda suficient perquè entrin a la subhasta les centrals de gas i el preu del gas estarà a 130 euros MW/h, ofereixen la hidràulica a 129”.

Jorge Morales de Labra, enginyerindustrial expert en regulació elèctrica, és contundent en la seva valoració: “Aquestes pràctiques abusives afecten nogensmenys que al sistema més eficient del que disposem per emmagatzemar energia, les centrals hidroelèctriques, que per la seva especial configuració, no pot ser disputat per la competència”. Morales recorda que quan es produeix una tensió en els preus, com ara per la pujada del gas, el que fan les hidroelèctriques és agreujar la situació. “A través d’algoritmes complexos, les empreses titulars preveuen fins a quant apujaran els preus del gas o del carbó i venen la seva energia, en aquest cas l’aigua embassada, al seu màxim cost d’oportunitat”.

Assumpta Ferran recorda que “la hidroelèctrica és la que pot actuar com si fos energia emmagatzemada. L’aigua està sempre disponible i es pot posar a produir quan millor convingui”. De fet, és l’energia hidràulica, i no la de les centrals tèrmiques de cicle combinat de gas o carbó, la que ha determinat el preu del mercat majorista en el 65% de les hores del mes de juny, el 64% de les del mes de juliol i el 59% de les d’agost, segons dades de Red Elèctrica. Un estudi de l’OCU també conclou que les centrals de cicle combinat només van entrar en el sistema i per tant, van determinar el preu final en el 13% de les hores. El preu de l’energia hidràulica s’ha enfilat malgrat que els embassaments són els mateixos i les hidroelèctriques no paguen drets d’emissió, les instal·lacions estan amortitzades i els costos de funcionament són molt baixos.

Rebedor d’habitatge particular i comptador de la llum / Lectura de comptadors a càrrec del tècnic de capçalera de l’edifici (Foto: Chopo)

Jorge Morales de Labra (expert en regulació elèctrica): “Aquestes pràctiques abusives afecten nogensmenys que al sistema més eficient del que disposem per emmagatzemar energia, les centrals hidroelèctriques, que per la seva especial configuració, no pot ser disputat per la competència”

D’aquest sistema de fixació dels preus se’n beneficien també les renovables, que amb un 43,6% de tota l’energia produïda van assolir el 2020 el seu màxim històric. Però aquestes no poden actuar com a comodí, perquè la seva capacitat de producció depèn de factors climàtics variables i poques vegades marquen el preu final.

Les grans empreses del sector elèctric rebutgen el diagnòstic que tots els altres operadors comparteixen. Per a aquestes, el problema no radica en el sistema de fixació de preus, sinó en la pujada del gas i dels drets d’emissió, per una banda, i en la composició del rebut per l’altra. Sempre que se li pregunta pel preu de la llum, Marina Serrano, presidenta d’Aelec, la patronal que agrupa a les principals companyies (EDP, Endesa, Iberdrola i Viesgo), recorda que fa temps que demanen al Govern que “netegi la tarifa elèctrica, ja que recull costos que no corresponen a la producció. Més de la tercera part del rebut són impostos i càrregues com ara les primes a les renovables o els costos extrapeninsulars, que han de suportar les elèctriques”, argumenta.

L’estratègia de la confusió

Enmig de la polèmica, regna la confusió. La situació afecta greument a les empreses, però també als consumidors domèstics, que no acaben d’entendre què passa amb el rebut de la llum. A Espanya hi ha 29,6 milions de subministraments, entre consumidors domèstics i empreses. Pel que fa al rebut domèstic, l’increment ha repercutit de moment més sobre els 10,5 milions de llars subjectes a tarifa regulada que sobre els gairebé 17 milions que tenen contractada tarifa lliure amb l’empresa subministradora. Però aquest fet pot induir a engany.

Algunes companyies han aprofitat l’impacte més gran sobre la tarifa regulada per llençar una agressiva campanya de captació de clients fent veure que la tarifa lliure és més beneficiosa. Assumpta Ferran adverteix contra aquesta publicitat enganyosa: “simplement, els increments del mercat majorista encara no han repercutit en els rebuts de la tarifa lliure perquè els contractes solen durar un o dos anys i encara no s’han renovat”. Les tarifes vigents es basen en compres anticipades, però acabaran repercutint, i de fet alguns consumidors ja s’han endut un bon ensurt. “Estem veient que algunes de les ofertes lliures són ja més cares que les regulades i això anirà a més”, adverteix Rubén Sánchez, secretari general de Facua-Consumidors en Acció. “Nosaltres no recomanem la tarifa lliure perquè acabarà sent més cara. El 2020 vam fer 11 estudis comparatius sobre l’evolució de les dues modalitats de tarifa, la lliure i la regulada i en quasi tots va resultar que la lliure era més cara. Aquest any hem repetit la comparativa, i no ofereix un resultat tan clar, però és pel desfasament que hi ha en la repercussió del preu majorista”, explica.

María Campuzano (Aliança contra la Pobresa Energètica): “La situació està generant molta angoixa en les famílies que es troben en situació vulnerable. Les pujades han repercutit primer en la tarifa regulada, que és on es troben precisament moltes d’aquestes famílies, perquè és un requisit per poderse beneficiar del bo social”

“La situació està generant molta angoixa en les famílies que es troben en situació vulnerable. Les pujades han repercutit primer en la tarifa regulada, que és on es troben precisament moltes d’aquestes famílies, perquè és un requisit per poder-se beneficiar del bo social”, corrobora María Campuzano, impulsora i portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, una plataforma cívica que promou mesures d’equitat en l’accés a aquest servei bàsic. Cal recordar que a Espanya hi ha 11,8 milions de persones en risc d’exclusió social. “Per aquestes persones la situació és molt difícil perquè també ha apujat el preu del gas natural, segons les darreres dades, un 28% amb relació a l’any passat, i s’acosta l’hivern”. Campuzano recorda que només el 30% de les llars vulnerables es beneficia del bo social, una ajuda d’àmbit estatal que comporta un estalvi del 25% o del 40%, segons la renda.

Quan les companyies repercuteixin la pujada del preu majorista als consumidors acollits a la tarifa lliure, el problema es generalitzarà. Però mentrestant molta gent pot caure en el parany: “A la darrera reunió de la nostra associació van venir dues dones grans que estaven al mercat regulat i la seva subministradora les havia convençut de passar al mercat lliure amb informació falsa. I el més greu és que havien perdut el bo social”, explica Maria Campuzano. “Enredar a la gent vulnerable és un comportament molt poc ètic”, afegeix.

L’Aliança contra la Pobresa Energètica ha aconseguit portar aquest greu problema social a l’agenda política, però costa molt avançar. El març passat, gairebé sis anys després que s’aprovés la llei 24/2015 del Parlament de Catalunya per afrontar la pobresa energètica i la crisi habitacional, la Generalitat, les administracions locals i Endesa van signar finalment un acord pel qual es condonarà a Catalunya el deute acumulat per 35.000 famílies en situació de pobresa energètica entre 2015 i 2020, que suma 38,7 milions d’euros. Endesa, que copa la major part del mercat a Catalunya, assumirà la totalitat del deute entre 2015 i 2018 i el 50% del 2019 i 2020. L’altre 50% l’assumiran les administracions. Del que afecta Iberdrola i Naturgy, les altres dues grans companyies que operen a Catalunya, res no se’n sap. El deute que es generi a partir de 2021 ha de ser eixugat en teoria per un Fons d’Atenció Solidària que han de cobrir a parts iguals les companyes subministradores i la Generalitat. “El conveni signat el març és un acord històric, però sis mesos després Endesa encara no ha comunicat a les famílies afectades que el deute està condonat. Quant al Fons d’Atenció Solidària, encara s’ha de crear l’instrument legal”, precisa Maria Campuzano.

Frenar la pujada

Tement que l’impacte econòmic i social del preu de l’energia pugui comprometre la recuperació econòmica, el Govern d’Espanya ha decidit intervenir per frenar l’escalada. Les primeres mesures han anat a càrrec de l’erari públic. Al juny va baixar l’IVA del 21% al 10%, cosa que havia de beneficiar tots els consumidors, entre ells 2,8 milions d’empreses. En aquell moment el Govern va calcular que deixaria de recaptar uns 1.400 milions d’euros però, paradoxes de la situació, com que el preu de la llum ha continuat pujant molt, l’Estat segueix recaptant més que abans de la rebaixa.

Iu Gallart (Barcelona Energia): “El Govern ho està fent bé. Cal accelerar la implantació de renovables i millorar molt els sistemes de magatzematge per avançar cap a l’autosuficiència. Però les causes són en gran part estructurals i cal portar el debat a Europa i anar més enllà”

A la tornada de l’estiu el Consell de Ministres va aprovar un paquet de mesures molt més contundents. Amb el Decret llei 17/2021 que va entrar en vigor el 16 de setembre s’insisteix en la rebaixa d’impostos i càrregues i s’afegeixen mesures sobre el sistema de fixació de preus que afecten directament el compte de resultats de les grans elèctriques. En conjunt han de permetre rebaixar el rebut de la llum en un 22% fins a final d’any, situant-lo per als consumidors de tarifa regulada en un nivell similar al de 2018: uns 600 euros anuals per terme mitjà.

El Decret preveu una minoració per valor de 2.600 milions d’euros fins al març de 2022 dels beneficis extraordinaris “caiguts del cel” que les companyies obtenen pel fet de repercutir, gràcies al sistema marginalista, al preu de l’energia hidràulica o nuclear el cost d’uns drets d’emissions que aquestes fonts no paguen. També es modificarà la Llei d’Aigües de manera que les confederacions hidrogràfiques fixaran uns volums mínims d’embassament i els cabals màxims i mínims que es podran desembassar cada mes. S’acabarà així el buidatge oportunista de pantans per produir electricitat en funció, no de les necessitats, sinó de la conveniència de les propietàries. Es tramitarà, a més, la creació d’un fons per la sostenibilitat del sistema elèctric que ha de permetre treure del rebut els propers cinc anys el cost de les primes a les renovables i repartir-lo entre tots els comercialitzadors energètics.

Aquestes mesures no han estat gens ben rebudes per les elèctriques, que han arribat a amenaçar de tancar les centrals nuclears. Aelec estima en uns 75 euros MW/h la reducció d’ingressos per aquestes mesures i al·lega que “les empreses elèctriques tenen ja venuda a termini el 100% de la seva producció de base (hidràulica, nuclear i renovable) de 2021 i més del 75% de la de 2022 a uns preus molt inferiors als del mercat majorista. D’acord amb aquestes vendes a termini s’han anat formalitzant les vendes a preu fix dels clients del mercat lliure”, sosté. Les elèctriques estudien recórrer la nova normativa per considerar que “suposa una confiscació dels comptes d’explotació de les empreses afectades”. Però no és clar que puguin guanyar aquesta batalla. Hi ha antecedents. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va validar el 2013 un mecanisme de minoració dels beneficis caiguts del cel molt similar al que s’ha aprovat al Decret llei 17/21. I l’argument que va donar és que “el sistema marginalista del mercat elèctric genera situacions de guanys immerescuts”. La visió de les elèctriques no és compartida per tot l’empresariat i molt menys per les petites i mitjanes empreses. Joan Vila, de Pimec, creu que “el que està fent la ministra Teresa Ribera va pel bon camí. Té tota la raó i és molt valenta. Del tema dels beneficis caiguts del cel en venim parlant des de fa molt de temps, però fins ara ningú no s’ha atrevit a entrar-hi. Jo recordo haver plantejat ja el 2006 que no tenia sentit que la nuclear i la hidràulica estiguessin a la llotja diària perquè ningú no pot construir pantans ni reactors, i per tant, no hi ha una veritable competència”.

La valentia de la ministra a la qual es referia l’empresari Joan Vila inclou una mesura que ha estat especialment ben rebuda per les petites comercialitzadores d’electricitat: la d’obligar les grans empreses dominants a oferir una part proporcional de la seva quota d’energia a comercialitzadores independents.

Eduard Quintana (Som Energia): “Les mesures [del pla de xoc] tindran un efecte immediat sobre el rebut, però acaben el 31 de desembre i caldrà veure què passa el febrer. Ens podríem trobar que el rebut de la tarifa lliure dupliqués el de desembre”

La primera subhasta es convocarà abans de final d’any. Iberdrola, Endesa, Naturgy y EDP hauran d’oferir 15.830 GW/h, una xifra que equival al 6,3% de la demanda de 2020.

Iu Gallart, director de l’empresa pública Barcelona Energia, valora molt positivament aquesta mesura perquè ajudarà a reduir la volatilitat. “Tot el pla és coherent, el Govern ho està fent bé. Cal accelerar la implantació de renovables i millorar molt els sistemes de magatzematge per avançar cap a l’autosuficiència. Però les causes són en gran part estructurals i cal portar el debat a Europa i anar més enllà. La transició energètica europea depèn encara massa del gas natural, sotmès a tensions geoestratègiques que aniran a més”.

Imatge familiar (Foto: Aina Gatnau)

La situació de les petites comercialitzadores és especialment delicada. “El pla de xoc és una bona resposta immediata”, opina Eduard Quintana, soci i portaveu de Som Energia, una de les 19 societats de base associativa que formen part de la Unión Renovables. “Les mesures tindran un efecte immediat sobre el rebut, però acaben el 31 de desembre i caldrà veure què passa al febrer. Ens podríem trobar que el rebut de la tarifa lliure dupliqués el de desembre. A Som Energia, entre la producció pròpia i la cobertura que teníem del mercat de futurs, hem pogut mantenir preus fins ara, però el gener no sabem com ens afectarà la nova conjuntura. És molt probable que hàgim d’apujar el rebut”.

Quintana explica que “Endesa, Iberdrola i Naturgy han fet una ofensiva amb ofertes aparentment competitives de tarifes a dos o tres anys a un preu fix de 60 euros MW/h. Tenint en compte el que ha apujat el preu majorista, és una bona oferta per als sis o nou mesos propers, que seran encara de crisi forta, però no a tres o quatre anys vista. A diferència de les companyies petites, les grans tenen múscul financer i es poden permetre perdre diners puntualment per guanyar-ne molts més després”. Aquesta conjuntura genera molta inquietud: “Ens espera un temps de dificultats, de moment tot l’hivern. A curt termini, amb el preu del gas no hi podem fer res. A llarg termini, és clar que cal donar un fort impuls a les renovables i acabar amb la dependència dels combustibles fòssils. Això és el més important”.

Per a l’Aliança contra la Pobresa Energètica el problema és que les mesures són temporals i la major part del seu cost recau sobre l’erari públic. “Limitar els beneficis caiguts del cel és una decisió molt positiva i valenta”, assenyala Maria Campuzano. “Com també ho és limitar a un 4% la pujada del gas natural al mercat regulat, però cal recordar que el 80% dels subministraments de gas estan al mercat lliure”. Com es deia a Juego de Tronos: “Winter is coming” i tothom tremola de pensar quan costarà la calefacció aquest hivern.

Rubén Sánchez (Facua-Consumidors en Acció): “La llum és essencial per tenir una vida digna i no pot seguir sent una mercaderia més, subjecta als moviments especulatius dels mercats”

Maria Campuzano critica la manera com s’ha presentat la creació d’un “consum mínim vital”: “S’ha pervertit el concepte. Regular un mínim vital implicaria que totes les famílies en situació de pobresa disposessin d’un subministrament mínim gratuït per garantir la subsistència mentre duri la situació de vulnerabilitat, i no és això el que s’ha aprovat. La mesura només afecta als que estan al mercat regulat i tenen bo social, i consisteix en què s’allarga fins a 10 mesos el període en què no se’ls pot tallar el subministrament, però el Decret no diu què passarà després. I tampoc diu qui es farà càrrec de les factures impagades. Nosaltres reivindiquem una tarifa social, és a dir, un sistema progressiu en el qual el preu del rebut es fixi d’acord amb els ingressos de cada família”.

Facua-Consumidors en Acció considera que “la llum és essencial per a tenir una vida digna i no pot seguir sent una mercaderia més, subjecta als moviments especulatius dels mercats”, i per això demana que determinades tecnologies de generació, com la hidroelèctrica, surtin de la subhasta i siguin sotmeses a preus màxims fixats pel govern. El seu secretari general Rubén Sánchez recorre a la ironia per rebatre l’argument que la normativa de la UE no ho permet: “A principis d’any, quan va començar l’escalada de preus, la vicepresidenta Teresa Ribera també deia que la fiscalitat no es podia tocar, per imperatiu de la UE, i rebaixar l’IVA va ser la primera mesura que va decidir poc després. També havia dit que no podia intervenir sobre el mercat, i a mitjans de setembre va posar topalls al preu del gas en la tarifa regulada”. És cert que el sistema de subhasta marginalista és obligatori a la UE, però això no vol dir que sigui intocable.

Rubén Sánchez recorda que, en un moment de pujades molt fortes, França va decidir treure una part de l’energia nuclear de la subhasta i va establir un preu fix, cosa que en el seu cas té un impacte molt gran perquè la nuclear és la seva font principal d’energia.

Totes les fonts consultadesdemanen anar més enllà d’una intervenció puntual. “L’actual model està esgotat, toca repensar-ho tot. La vida a les empreses pot ser molt complicada els propers mesos, però podem aprofitar l’oportunitat per fer els canvis que cal per accelerar la transició energètica”, sosté Joan Vila. “El que hem de fer és el mateix que als anys 70: reduir el consum, impulsar les renovables i insistir en l’eficiència energètica”. Com explica en el seu llibre Economia en el canvi climàtic. Full de ruta cap a la societat frugal” (Icària, 2021), creu que no serà fàcil, però no hi ha cap altre camí.

Jordi Marrot (CAATEEB): “Abans l’energia era barata i no va ser fins després de la crisi del petroli dels anys 70 que es van incorporar mesures d’estalvi. Fins al 1980 no es van establir requisits d’aïllament tèrmic als edificis”

El problema és que venim d’una cultura de l’opulència energètica en la qual l’eficiència no ha format part fins ara de les prioritats del sistema productiu. Tampoc en la construcció d’habitatges i edificis en general. “L’energia era barata i no va ser fins després de la crisi del petroli dels anys setanta que es van incorporar mesures d’estalvi. Fins al 1980 no es van establir requisits d’aïllament tèrmic als edificis”, recorda Jordi Marrot, responsable de l’Àrea Tècnica del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB). Aquesta manca de preocupació encara perdura en molts nivells. Jordi Marrot recorda que, segons un estudi del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya presentat el gener passat sobre com decidim la compra d’un habitatge, la sostenibilitat energètica és el criteri que menys influeix en la decisió final de compra. I un 70% dels enquestats diuen que no invertirien en l’optimització del seu consum per reduir la factura energètica.

Si tota crisi conté un element d’oportunitat, la conclusió final de tots els experts consultats és que aquesta hauria de ser aprofitada per promoure un canvi cultural orientat a l’estalvi, accelerar la transició energètica cap a un model menys depenent de l’exterior i basat en l’energia renovable. La crisi ha de servir, diuen, per accelerar uns canvis que són inevitables. Com més es trigui, més costosa serà la transició.


Un nou ecosistema energètic

La factura eléctrica del usuario medio se dispara a los 136 euros en los primeros 7 días de octubre

De mantenerse los mismos precios durante todo el mes, el incremento interanual alcanzaría el 110%, según el análisis de FACUA

En els darrers anys han aparegut nous operadors tant en el sector de la producció d’energia com en la seva comercialització. Són encara petits, però l’ecosistema està canviant. El mercat està controlat ara per un número molt petit d’operadors, tan petit que es compten amb els dits d’una mà. Dels 29,6 milions de subministraments actius que hi ha a Espanya, 18,6 (el 63% del total) està en l’anomenat mercat lliure. Doncs bé, cinc empreses –Endesa, Iberdrola, Naturgy, EDP i Viesgo/Repsol- acaparen el 83,6% dels contractes. Però fa tres anys arribaven al 89,5%. Això vol dir que en poc temps han perdut en conjunt gairebé sis punts de quota de mercat. I aquesta evolució pot esdevenir tendència perquè hi ha molt de malestar entre els consumidors. Una mostra d’aquest estat d’ànim és la campanya que ha llançat Facua-Consumidores en Acción amb l’eslògan: “Adeu monopoli”, que promou un boicot contra Iberdrola, Endesa i Naturgy pels seus “abusos tarifaris” i per atrevir-se “a fer xantatge a l’Estat amb l’amenaça de tancar les centrals nuclears”.

En els darrers anys han aparegut nous operadors tant en el sector de la producció d’energia com en la seva comercialització. Són encara petits, però l’ecosistema està canviant

Les xarxes bullen aquests dies i tant les associacions de consumidors com els grups ecologistes recomanen canviar-se a companyes petites de base associativa. El paisatge del mercat de l’electricitat s’està transformant molt ràpidament. Han sorgit un munt d’iniciatives vinculades a les energies renovables, societats cooperatives, associacions per compres col·lectives de plaques fotovoltaiques, comunitats locals d’energia i nous gestors de la demanda, que es disposen a aprofitar el màxim possible el nou marc regulador impulsat per la ministra Teresa Ribera. Han aparegut moltes comercialitzadores que només operen amb energia certificada d’origen renovable i que confien en la força del consum responsable per guanyar quota de mercat. És el cas de Som Energia, una cooperativa catalana de producció i consum d’energies renovables que tot just té una dècada de vida i ja opera per tot Espanya.

L’Administració local també té un paper a jugar en l’impuls d’un model energètic alternatiu de producció distribuïda. Alguns ajuntaments han començat a moure fitxa. És el cas del de Barcelona, que el març de 2017 va aprovar la creació d’una empresa pública subministradora d’energia 100% renovable. La creació de Barcelona Energia va rebre el suport de totes les forces polítiques de l’Ajuntament, tret del PP, que es va abstenir. L’empresa és d’àmbit metropolità i el seu objectiu és abastir l’electricitat per a l’enllumenat públic i tots els serveis i establiments públics dels 36 municipis de l’àrea de Barcelona. “Nosaltres no busquem fer beneficis. El que volem és promoure les energies renovables i que els nostres consumidors estalviïn amb mesures d’eficiència energètica. Fer baixar la demanda. Això ens permet ajustar molt els preus”, explica el seu director, Iu Gallart. De moment ha aconseguit que la ciutat estalviï 1,3 milions només en l’enllumenat públic. Barcelona Energia té ja contracte de subministrament amb 11 ajuntaments de l’Àrea Metropolitana i creix també en el mercat privat. Amb un creixement del 106% en el darrer any, en aquests moments té unes 4.000 llars i més de 500 empreses abonades.

L’Administració local també té un paper a jugar en l’impuls d’un model energètic alternatiu de producció distribuïda

Altres ciutats, com Palma de Mallorca, Cadis, Saragossa o Còrdova es plantegen iniciatives similars. Però aquestes empreses públiques tenen ara per ara una capacitat limitada per incidir en el mercat elèctric: els contractes en el sector privat no poden representar més del 20% del volum de negoci. En el cas de Barcelona Energia, serien uns 20.000 contractes a particulars.

Unidas Podemos ha plantejat fer una empresa estatal pública. Alguns experts consideren que podria gestionar les centrals hidroelèctriques a mesura que caduquin les concessions. La primera venç d’aquí a sis mesos i la darrera dins de 39 anys. “Tenir una empresa pública que vagi integrant les centrals hidroelèctriques li donaria el control d’una de les fonts d’energia més importants al nostre país i la més versàtil, la qual cosa no exclou que es fixin igualment preus màxims per aquesta energia, ja que moltes centrals seguiran en mans de les concessionàries encara molts anys”. EL PSOE de moment no ho veu. Però el debat és obert.


Juguem al pool?

Roger Bancells / © Fotos: Pexels.com

Nou rècord històric del ‘pool’, 228,59€/MWh!, però què és el ‘pool’?. El ‘pool’, més enllà d’un joc de billar, és el que es coneix al sector com el mercat majorista del preu de l’electricitat, per establir-lo es celebren subhastes per la compra i venda de l’electricitat. En aquest sentit, cada dia a les 12.00 del migdia hi ha la subhasta del mercat elèctric, obtenint el preu del MWh per a les pròximes 24 hores. Per tant, si volem conèixer el preu del MWh que hi haurà demà és necessari esperar al migdia d’avui.

Cada dia a les 12.00 del migdia hi ha la subhasta del mercat elèctric, obtenint el preu del MWh per a les pròximes 24 hores

Abans d’entrar-nos més en preus i tarifes d’electricitat és interessant conèixer lleugerament el sector elèctric actual per a poder entendre la resta. El sector elèctric actual és centralitzat, ja que tota l’energia elèctrica es genera des de centrals generadores (carbó, renovables, nuclear, gas…) i és abocada a la xarxa de distribució, podent transportar-la en alta tensió fins als transformadors de les ciutats o barris. Aquests transformadors rebaixen la tensió de distribució fins a uns valors de baixa tensió que permeten el consum de l’electricitat dins els edificis (tot i que hi ha punts de subministrament que contracten l’electricitat en mitja tensió donades les potències i consums que sol·liciten). De forma genèrica, el sector elèctric es divideix en tres grans parts:

• La generació. És la fase on es genera l’electricitat. En aquest punt s’inclouria des de la generació a través de la tecnologia més contaminant com és el carbó, passant per les renovables i acabant amb els cicles combinats de gas.

• La distribució. Són totes les infraestructures executades en tot el territori on circula l’electricitat en alta o mitja tensió. Aquesta infraestructura la podem trobar en format de torres d’alta tensió o bé cablejat que circula per les façanes dels edificis, tot i que aquesta última ja és baixa tensió.

• La comercialització, que correspon a l’empresa que ven l’electricitat a l’usuari final.

La generació d’electricitat prové de diferents tecnologies, des de la més contaminant com és el carbó fins la més cara com és el cicle combinat de gas

Si incidim una mica més en cada part podrem descobrir aspectes del sector elèctric que ens faran entendre el perquè de les pujades injustificables d’electricitat que està succeint al llarg d’aquest 2021. Com hem dit, la generació d’electricitat prové de diferents tecnologies, des de la més contaminant com és el carbó fins a la més cara com és el cicle combinat de gas. Cada dia, a les 12.00, hi ha la subhasta d’electricitat on es preveu un consum d’electricitat per a la península i, en aquest sentit, unes previsions de posar en marxa les tecnologies generadores. El cost final del MWh depèn de l’última tecnologia que s’ha posat en marxa per a cobrir la demanda prevista diària d’electricitat, per tant, si l’última ha sigut el cicle combinat de gas, serà el cost de la generació d’electricitat amb aquesta tecnologia que tancarà el preu. És en aquest punt on és important disposar d’un gran ventall de generació d’electricitat d’origen renovable, ja que és possible evitar que els cicles combinats de gas es posin en marxa i, per tant, una reducció important del preu del MWh. Un altre debat interessant seria la necessitat de disposar de tantes centrals de cicles combinats de gas per a la generació d’electricitat…

Distribució i comercialització de l’energia

Amb relació a la distribució de l’energia elèctrica cal saber que des del 1997, amb la Llei 54/1997 i reformada amb la 24/2013, el sector elèctric es va liberalitzar per, inicialment, buscar més competència i, per tant aconseguir que el preu de l’electricitat fos menor. En data del 2021 sembla que això no s’ha aconseguit, sigui per decisions polítiques o tècniques. En tot cas, en el moment de la seva liberalització, ja existia una xarxa de distribució repartida per tot el territori, i va ser durant aquest procés que es va repartir entre cinc grans empreses d’electricitat, en termes generals eren: Endesa, Gas Natural, Iberdrola, EON i EDP. Actualment, és cert que hi ha més de 300 distribuïdores repartides per tot el territori, però són espais reduïts i puntuals, com Estabanell o la Societat Municipal de Distribució Elèctrica de Llavorsí. En tot cas, és una de les gran empreses indicades que s’encarreguen de transportar l’energia elèctrica des del punt de generació fins l’usuari final, intentant minimitzar totes les pèrdues possibles. En grans trets, perquè un habitatge consumeixi 1kWh d’energia elèctrica s’ha d’haver generat, com a mínim, el doble, és a dir, 2kWh.

Finalment, la comercialització d’energia és l’empresa que s’encarrega d’oferir l’electricitat als usuaris finals als preus que indiquen les empreses. Al web de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (https://comparador.cnmc.gob.es/.es) hi ha un comparador de totes les comercialitzadores elèctriques actuals amb els preus que ofereixen, en teoria de forma actualitzada. Aquest comparador no deixa de ser una eina útil pel ciutadà per a poder comparar preus i entendre que hi ha més de les cinc comercialitzadores de referència.

La factura de l’electricitat

Entrant en la factura d’electricitat, i com a base per entendre-la, és necessari conèixer que hi ha dos tipus de contractes. El primer correspon al regulat pel Govern, l’anomenat PVPC (antiga TUR) que vol dir ‘Precio Voluntario al Pequeño Consumidor’. Aquesta tarifa només la pot oferir les comercialitzadores anomenades de referència, que venen a ser a avui dia Endesa, Naturgy, Iberdrola, EDP, Repsol i CHC Energia. La PVPC ofereix un preu horari per a cada dia de l’any amb uns màxims regulats pel Govern, però tot i això pot variar significativament d’un dia a l’altre depenent de la demanda prevista i de la meteorologia. Per exemple, fem una comparativa entre els dies 17 i 23 de gener del 2020, quan la tempesta Glòria fa afectar gran part del territori. El dia 17 de gener del 2020 el preu de l’electricitat a les 12:00 era de 42,72€/MWh, mentre que el dia 23 de gener del 2020 el preu va pujar fins als 57,42€/MWh. Aquesta pujada va afectar milers de consumidors que es van posar les mans al cap per l’alt preu que pagaven per escalfar-se a casa seva; en la data d’aquest article el preu de l’electricitat és un 400% més car que de fa 22 mesos… Atès que la facturació del kWh és horària dins la PVPC els consumidors que tenen contractada aquesta tarifa han d’estar atents als canvis que això pot comportar.

Per altra banda hi ha el mercat lliure. En aquest contracte el preu de l’electricitat és pactat entre la comercialitzadora i l’usuari final, lliure de les pujades i baixades sobtades que pot provocar la demanda calculada dia rere dia. En aquest sentit, els preus que ofereixen normalment les comercialitzadores són lleugerament superiors als de la PVPC però els usuaris saben que el preu no els variarà almenys durant el període del contracte (normalment semestral o anual). Aquesta tipologia de contracte el pot oferir qualsevol comercialitzadora, ja sigui de referència o no.

Què és el bo social?

Obrim un petit parèntesi per a citar el bo social. El bo social és, en grans trets, un descompte a la factura d’electricitat per aquells usuaris considerats com a vulnerables.

Els requisits per a poder sol·licitar-lo es troben al web del Govern espanyol (https://www.bonosocial.gob.es/#quees), però bàsicament correspon a famílies nombroses, pensionistes amb l’assignació mínima i usuaris amb límits de RENTA. Cal dir de forma expressa que aquells usuaris que poden sol·licitar el bo social han de contractar l’electricitat a una de les comercialitzadores de referència, per tant, ha de disposar d’un contracte PVPC.

Amb relació al disseny de la factura d’electricitat, aquesta pot variar lleugerament depenent del contracte que es disposa. Per aquells contractes que estan inclosos dins el PVPC han de presentar un disseny únic i comú, on apareguin els següents conceptes que s’indiquen a continuació.

Part 1. A la capçalera de la factura ha d’aparèixer les dades de la factura, és a dir, número, període de facturació i l’import total a abonar a la comercialitzadora.

Part 2. A la banda esquerra superior un resum de la factura i dels conceptes que inclouen. En aquest sentit es trobaran els conceptes de potència contractada, energia consumida i els impostos. Si a més a més l’usuari disposa d’una instal·lació solar fotovoltaica en autoconsum instantani apareixeria un concepte anomenat energia excedentària.

Part 3. Just a la part inferior de l’anterior s’han de detallar les dades de contracte del titular del punt de subministrament elèctric, adreça, CUPS, tipus de contracte, la tarifa o peatge d’accés i els dos valors de potència contractada. En aquest apartat també s’indica la data final del contracte. En el PVPC no és tan significativa, ja que el contracte es renova anualment, però al mercat lliure és important ja que al final del contracte segurament hi haurà un increment dels preus del kWh.

Al centre de la primera pàgina es detallaran els consums per períodes de facturació amb lectures reals. També s’hauria d’adjuntar una gràfica de l’evolució dels consums de, com a mínim, 12 mesos anteriors. Unes informacions importants a tenir present en aquesta zona de la factura són les mitjanes dels consums i la potència màxima registrada durant l’últim any. Aquesta última dada pot donar una pista molt significativa del valor màxim que es pot demanar com a potència contractada.

És molt fàcil que les comercialitzadores puguin incloure productes com ara assegurances que facin apujar el cost total de la factura

Cal tenir present el que s’ha indicat a l’inici d’aquest article. A la factura es paguen diversos conceptes, però al mateix temps aquests imports cobreixen les despeses de dues empreses diferents: la distribuïdora i la comercialitzadora. En aquest sentit, al final de la primera pàgina s’indiquen les dades de contacte de la distribuïdora per a poder comunicar-se en cas d’avaria de la xarxa de distribució.

Al dors de la primera pàgina es detallen els conceptes facturats però de forma desglossada, amb la intenció de conèixer d’on provenen els imports totals de cada concepte facturat. És en aquest apartat on cal parar molta atenció, ja que és molt fàcil que les comercialitzadores puguin incloure productes com ara assegurances que facin apujar el cost total de la factura. Els imports desglossats són:

• Potències contractades. Amb l’última reforma hi ha dos períodes, per tant, han d’aparèixer els dos i els seus imports unitaris corresponents. Aquest apartat és conegut com a part fixa de la factura.

• Peatge d’accés o tarifa. Per a cada període de facturació s’indica la quantitat d’energia consumida i el seu preu per kWh. La suma de tots els períodes de facturació correspon al terme variable o per energia consumida.

• Impostos. Últim apartat del desglossat on s’observa l’impost elèctric del 0,5%, el lloguer del comptador i l’IVA. Aquest últim impost és una mesura imposada pel Govern per minimitzar la pujada injustificable del preu de l’electricitat, passant del 21% al 10%. Ara bé, hi ha un debat bastant intens per aclarir quin IVA s’ha d’aplicar a aquells contractes que contenen una fotovoltaica en autoconsum. Mentre aquest debat no arribi a la seva fi els usuaris amb fotovoltaica no disposem de factura d’electricitat…

Les últimes parts, però no menys importants, corresponen a consells que la comercialitzadora ofereix a l’usuari final per optimitzar el consum i ajudar-lo a estalviar; juntament també apareixen gràfiques indicant l’origen de l’energia que ofereix la comercialitzadora i quin impacte mediambiental conté l’energia consumida per l’usuari.

El passat 1 de juny del 2021 van entrar en vigor els nous peatges d’accés a l’energia consumida, fent que les tarifes conegudes fins al moment desapareguessin per a contractes de fins a 15kW de potència contractada. Fins el 31 de maig del 2021 les tarifes per a baixa tensió eren:

• Fins a 10kW de potència contractada es disposava la 2.0A i la 2.0DHA, corresponents a una tarifa d’un preu les 24 hores del dia o bé la discriminada horària amb dos períodes de facturació. També hi havia la supervall, amb tres períodes de facturació, pensada per a usuaris amb vehicles elèctrics.

• De a 10kW a 15kW de potència contractada les tarifes eren similars, però anomenades 2.1A i 2.1DHA.

• A partir de 15kW s’ofereix la 3.0A amb tres períodes de facturació.

• Les tarifes en mitja i alta tensió no han variat, anomenades 3.1A, 6.0 i 6.1

Imatge extreta del web de Som Energia

Doncs bé, totes les tarifes per a contractes inferiors a 15kW de potència contractada han sigut eliminades i, en el seu lloc, ha sorgit l’anomenada 2.0TD. La peculiaritat d’aquesta tarifa és que hi ha tres períodes de facturació d’energia consumida i dos períodes de factura de potència contractada. Els horaris dels períodes de facturació tant de la potència contractada com de l’energia consumida que apareixen al gràfic de Som Energia.

La connexió d’una instal·lació solar fotovoltaica en autoconsum ajuda significativament a la reducció dels consums en períodes punta

El període vall comprèn tots els caps de setmana i festius de l’any, però a més a més l’horari comprès entre les 00.00 i les 08.00 del matí. El més destacable és que el període punta, de 10.00 a 14.00 i de 18.00 a 22.00 de dilluns a divendres, coincideix amb l’alta demanda d’electricitat, per tant, l’increment de la factura serà important. Per fer-nos una idea, el cost de l’electricitat del període vall és similar al cost de l’antiga tarifa 2.0A, la d’un sol preu les 24 hores del dia… Per tant, i amb ànims d’intentar estalviar en els consums d’electricitat, és important que tots aquells consums elèctrics que puguin ser desplaçables s’incloguin dins els períodes pla o vall. La connexió d’una instal·lació solar fotovoltaica en autoconsum al punt de subministrament ajuda significativament a la reducció dels consums en períodes punta, ja que l’horari de màxima insolació i l’horari del període punta coincideixen, casualitat o foment de l’autoconsum?

No és fàcil entendre el sector elèctric, és quelcom obscur i embolicat que reforma darrera reforma complica més el seu enteniment

Amb relació a la potència contractada es poden diferenciar en dos períodes. El que correspon al període punta-pla i al que correspon al vall. Els dos valors poden ser diferents, però cal tenir present que el cost del període vall és significativament més baixa que el del període punta-pla.

No és fàcil entendre el sector elèctric, és quelcom obscur i embolicat que reforma darrera reforma complica més el seu enteniment. Hauria de ser més senzill perquè usuaris finals fóssim capaços de llegir una factura d’electricitat sense complicacions, ja que l’electricitat és un bé essencial, i no estaria de menys que tothom coneixes què paga en cada factura i com ho paga. En aquest sentit, hi ha comercialitzadores elèctriques que treballen per intentar canviar aquest model de sector elèctric, democratitzar-lo i, no cal dir-ho, fomentar l’ús de les renovables com la salvació perquè el preu del MWh no es dispari tan sovint a valors com els actuals. Però aquest canvi no es produirà sense nosaltres, els usuaris finals, que tenim el poder d’escollir a quina comercialitzadora elèctrica contractar.

PUBLICITAT