Restauració de l’hivernacle del Parc de la Ciutadella

L’edifici es construí l’any 1888, coincidint amb la reordenació del Parc de la Ciutadella per l’Exposició Universal de Barcelona, per mostrar-hi col·leccions botàniques i acollir activitats divul gatives relacionades amb el patrimoni natural, conjuntament amb l’Umbracle i el Museu Martorell aixecats al seu costat. L’Hivernacle ha hagut de ser sotmès a nombroses reha bilitacions al llarg dels anys. D’ençà de les obres que s’hi van fer als anys vuitanta i noranta del segle passat, va anar quedant en desús i es va anar deteriorant. El 2007 s’hi van fer algunes intervencions, però des de llavors havia restat tancat al públic.

Catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i en tant que element destacat del conjunt del parc de la Ciutadella -un espai amb protecció global de Bé Cultural d’Interès Nacional-, l’Hivernacle és un edifici singular i un L’Hivernacle és un edifici singular i un exemple destacat de l’arquitectura del ferro a la ciutat comtal.

Es va construir el 1888 al Parc de la Ciutadella per l’Exposició Universal de Barcelona

En el decurs de l’execució de les obres de restauració, es va considerar imprescindible continuar aprofundint en la recerca documental històrica realitzada en fase de redacció del projecte, centrada tant en les circumstàncies de les diverses etapes constructives, com en l’estudi historicoartístic dels plafons decoratius. Aquests treballs van permetre identificar que l’autoria del programa decoratiu correspon a Alexandre de Riquer i Ynglada, considerat un dels artistes plàstics més destacats del Modernisme català, entre d’altres aspectes. Les obres de restauració arrencaren amb una extensa campanya de cales de decapat dels acabats dels paraments, amb l’objectiu de localitzar i documentar tots els llocs on hi poguessin haver restes de les decoracions originals.
De manera complementària, es va fer una campanya d’extracció de mostres dels materials dels revestiments i suports, que s’analitzaren al laboratori per determinar-ne les composicions materials i els colors originals d’estucs i pintures d’acabat.

Durant les obres, s’ha pogut comprovar que, originàriament, hi havia un programa decoratiu floral dissenyat per De Riquer; a la qual es sobreposaren vàries capes de pintures, alguna d’elles amb decoració, però la majoria sense. L’estat de conservació de la decoració original era molt irregular; amb algunes zones on aparegueren trams ornamentals molt ben conservats, i d’altres on havien desaparegut del tot. Tot i així, la campanya de decapat dels acabats va permetre extreure calcs de les decoracions originals conservades, a partir dels quals es van poder re-composar els dissenys originals complets de la major part dels plafons ornamentals. Per restaurar els acabats decoratius originals de la manera més fidel i rigorosa possible, l’equip de conservadors-restauradors ha consultat fotografies antigues de l’Hivernacle, i l’obra gràfica coetània conservada d’Alexandre de Riquer.

D’aquesta manera s’han pogut identificar les simetries i patrons compositius que es repetien en l’edifici inaugurat el 1888.

En les zones on han aparegut trams extensos d’acabats originals conservats, la conservació de les pintures de De Riquer ha representat tot un repte per a l’equip de restauradors, especialment a la zona de les encavallades metàl·liques de la Nau Central. L’estructura de ferro en aquella zona estava molt malmesa i calia reparar-la a fons, però per accedir-hi era del tot necessari retirar els plafons d’obra de fàbrica de maó de pla que la recobrien, i que servien de suport per la decoració modernista.

En un primer moment es plantejà la possibilitat de calcar-los, per treure’n plantilles que després es poguessinreproduir. Però, quan es va confirmar que els motius florals eren de De Riquer, es va preferir buscar una alternativa que en permetés la conservació íntegra. Així finalment es va optar per extreure la capa de morter d’acabat que contenia la decoració, amb la tècnica de “strappo”, i traslladar-la a un nou suport estable, que pogués ser recol·locat una vegada reforçada i protegida l’estructura metàl·lica de l’edifici.

Els treballs de restauració també han inclòs reparacions a l’estructura metàl·lica i els vidres de les cobertes, i a les canals, baixants i col·lectors de recollida d’aigua de l’edifici. Amb l’objectiu d’acollir un ús expositiu i divulgatiu contemporani, s’han integrat nous sistemes i instal·lacions que permeten optimitzar-ne el funcionament. En aquest sentit s’ha introduït un sistema d’obertura i tancament
motoritzat de finestres practicables de façanes i dels lluernaris de cobertes, connectat amb un equip de control automatitzat programable, que en gestiona l’obertura en funció de les dades ambientals de cada moment (de la temperatura, la humitat i la velocitat del vent). També s’ha integrat una instal·lació de reg per degoteig, una instal·lació d’aigua nebulitzada per equilibrar la humitat ambiental òptima per la vegetació, i la instal·lació elèctrica i d’enllumenat complementàries.
La complexitat patrimonial de l’edifici ha requerit el treball d’un equip interdisciplinar integrat per diferents especialistes, tant en la Direcció Facultativa d’Obra com en el Contractista. L’entesa dels diversos agents involucrats ha permès recuperar i transmetre a les noves generacions l’esplendor original d’un edifici fràgil, valorat com una joia patrimonial col·lectiva pels barcelonins.

La complexitat de l’edifici ha requerit el treball d’un equip interdisciplinari

Projecte
Marc B. Trepat i Marta Urbiola, arquitectes (Batllori & Trepat Arquitectes SLP)

Projecte modificat i Direcció d’obra
Jordi Morros Cardona, arquitecte (Ondara Arquitectura SLP)

Col·laboració en Direcció d’Obra
Marta Urbiola, arquitecta (Batllori & Trepat Arquitectes SLP)
Eduard Simó, càlcul d’estructures (Crespiera
Simó Diagonal Arquitectura SLP)
Mercè Marquès, restauradora (Krom
restauració SL)
Fátima López, historiadora (Gracmon UB)
Daniel Pifarré, historiador (Gracmon UB)
Direcció d’Execució d’Obra
Dídac Dalmau, arquitecte tècnic
(Dalmau Morros SLP

Coordinació de Seguretat i Salut
Joan Miravet, arquitecte tècnic ACS Coordinació SLP
Estudi històric Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona
Xavier Cazeneuve
Albert Cubeles
Aina Catasús
Ana Medina Cano, documentació

Contractista
Jordi Batllori, cap de grup (UTE Rigel Over SL –
Desmontes y Construcciones Romero SA)
Carlos Gil, cap d’obra
Noemí Bernal, cap de producció
Simón García, encarregat d’obra

• Conservació i restauració- Roger Xarrié, restaurador director d’equip (IdeArt restaura SL)
• Anàlisi de mostres d’acabats- Màrius Vendrell, Pilar Giráldez (Patrimoni s.0 Consultors SL)
• Anàlisi de mostres de morters- Lucía Fernández (Laboratori de Química de Materials de Construcció. Escola de Camins, Canals i Ports de Barcelona – Universitat Politècnica de Catalunya)
• Serralleria i aigua nebulitzada- Derivats d’hivernacles SL
• Sanejament- Urocolzinc SL
• Envidrament- Industrial Vidriera Catalana SA
• Jardineria- Moix Serveis i Obres SL