Entrevista a Enric Reyna, Premi a la Trajectòria Professional 2025

“Sense arquitecte tècnic, arquitecte, promotor i constructor no hi ha obra possible”

Enhorabona pel Premi a la Trajectòria. Què has significat per a vostè aquest reconeixement del sector de la construcció?
Per a mi és una gran satisfacció. Vaig començar a treballar com a constructor l’any 1958 i com a promotor el 1962. Ha estat tota una vida dedicada al sector. Que et reconeguin com un empresari que ha deixat empremta és un orgull molt gran.

Amb una trajectòria tan extensa, quins considera que han estat els moments clau de la seva carrera professional?
Sempre he tingut inquietuds pel sector. Un moment important va ser quan em van nomenar president de l’APCE. També va ser molt significatiu participar en la creació de Construmat, que va esdevenir el segon saló més important d’Europa, amb 120.000 metres Si pogués tornar enrere, hi hauria alguna decisió professional que faria diferent?
Segurament sí, perquè tot és millorable. Però també crec que cada decisió que vaig prendre en el seu moment va ser fruit de l’experiència i de les circumstàncies. I, per tant, la considero encertada.

Estem vivint una crisi greu d’accés a l’habitatge, especialment entre els joves. Quina és la seva visió sobre aquesta problemàtica?
És una situació complexa i cal afrontar-la amb realisme. No se’n pot responsabilitzar només els promotors o els propietaris. Un empresari necessita una mínima rendibilitat, i si els números no surten, cal que l’administració hi posi recursos. És evident que la gent jove té dret a un habitatge, i s’han fet coses, però molt poques en comparació amb el que caldria.

L’altre dia li deia a una autoritat que potser caldria una societat mixta, però, com sempre, cal garantir una rendibilitat mínima. No podem pretendre que la iniciativa privada assumeixi tots els riscos, sense benefici i a sobre sent mal vista. Això no té sentit.

Creu que la promoció privada pot jugar un paper rellevant per ampliar el parc d’habitatge assequible?
Sí, però la clau és posar-hi recursos. El sòl existeix, però sovint és lluny del centre de les ciutats. I això només té sentit si hi ha un bon transport públic, cosa que avui dia encara no és suficient.

També cal revisar la normativa. El 30 % de protecció oficial impulsat pel govern de Colau ha demostrat que
no és efectiu.

Què s’ha construït amb aquesta mesura?
Si no es modifica, l’activitat continuarà aturada. Jo he fet promocions de protecció oficial, però mai amb aquesta fórmula perquè simplement no surten els números.
I, per descomptat, els permisos d’obra no poden trigar divuit o vint-i-quatre mesos. Cal agilitzar tot el procés.

Quina seria, doncs, la solució?
Realisme i diàleg. Que l’administració i el sector privat s’asseguin en una taula, amb dades clares: on es volen
fer els 50.000 habitatges que s’anuncien? Quan? Amb quin finançament? Si volem solucions reals, cal anar més enllà dels anuncis i passar als fets.

També ha estat actiu en altres àmbits, com el futbol o el món empresarial català. Com han influït aquestes experiències en la seva trajectòria?
Totes aquestes activitats m’han aportat molt, però també han requerit molt de temps. Quan ho mires amb
perspectiva, penses que potser és temps que has tret a la família. Tot i això, si hagués de tornar a començar,
ho tornaria a fer. No me’n penedeixo.