En paraules del president del Parlament, Josep Rull, (que ha inaugurat la nova Casa de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona, juntament amb Celestí Ventura, president del Cateb), els arquitectes tècnics tenim «l’actitud insubornable de construir«, i així s’ha fet palès, en la rehabilitació de la nostra seu, un edifici que expressa una nova manera d’entendre la transformació: donar una nova vida a allò que ja existeix, conservar-ne la memòria i adaptar-ho a les necessitats del present.

La celebració ha sortit al carrer, el passat 5 de novembre de 2026, per compartir amb veïnat, comerços i ciutadania l’obertura d’aquesta nova casa, un diàleg entre arquitectura, cos, llum i ciutat, amb el llagost que corona l’edifici com a gran protagonista.

La nova façana, concebuda de nou com un poema visual, ha estat l’escenari de l’espectacle inaugural que ens ha ofert La Fura dels Baus, un espectacle per destapar la nova seu, del qual n’ha pogut gaudir tot el barri i els col·legiats i col·legiades que ens han volgut acompanyar (unes 700 persones).

En paraules de Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, tenim «l’actitud insubornable de construir«

La jornada s’ha emmarcat en la Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura, i prèvia al gran espectacle inaugural, diverses autoritats del món de l’edificació i representants polítics i institucionals també ens han volgut acompanyar: Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya; Iñaqui Carnicero, secretari general de Agenda Urbana, Vivienda y Arquitectura del Ministerio de Vivienda; María Teresa Verdú, directora general de Agenda Urbana; Alfredo Sanz, president del Consejo General de la Arquitectura Técnica; Joan Ramon Riera. comissionat d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona; Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona i comissària de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura 2026; Víctor Puga, secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana de la Generalitat de Catalunya; Gemma Badia, presidenta delegada de l’Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Regeneració Urbana de la Diputació de Barcelona; Damià Calvet, vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; Antonio Luís Marmol, president de la MUSAAT; i Vicente Terol, president de la Fundació Musaat.

També representants de col·legis professionals, gremis i associacions del sector, així com d’empreses promotores i constructores.

Celestí Ventura, president del Col·legi, va donar la benvinguda a tots els assistents, destacant com la rehabilitació de l’edifici representa molt més que una rehabilitació, és la voluntat del Col·legi d’obrir-se a la ciutadania, amb l’exposició «El cos que habitem», que té per objectiu explicar la importància de l’habitatge on fem vida i la relació que estableix amb la nostra salut. «La Casa de l’Arquitectura Tècnica obre les seves portes amb el lema que expressa la lona que descobrirà la façana: «un regal per Barcelona».

És un projecte arquitectònic amb un símbol propi de la construcció: «La Bastida», una galeria bioclimàtica per filtrar i protegir-se de la llum solar en forma de bastida, que alhora dona suport al poema visual de Joan Brossa, amb el llagost que corona l’edifici. Un edifici, per cert, que s’explica a si mateix.

A continuació, Iñaqui Carnicero, secretari general de Agenda Urbana, Vivienda y Arquitectura, va posar en valor la rehabilitació de l’edifici: «on abans hi havia una seu opaca, –deia– ara hi ha un edifici obert que surt al carrer, que aposta per la ciutadania i per recuperar materials, amb solucions constructives referents. Molt significatiu que el projecte sigui «la Bastida», un element molt propi de l’arquitectura tècnica i que té una funció essencial, millorar el comportament climàtic de l’edifici.

Carnicero, però, també destacà la recuperació de la identitat artística de l’edifici, ja que «rehabilitar també és transformar sense esborrar la memòria, construir el futur reconeixent el que hem heretat, amb vocació d’encontre, compartint coneixement.

Després, Sílvia Paneque, consellera de Territori, considerà fonamental que la inauguració arribi en un moment clau en la problemàtica del parc d’habitatges, on la rehabilitació és una de les seves dimensions més importants, amb un parc on la majoria d’habitatges són d’abans del 1980. Un moment en què la conservació, l’accessibilitat, la sostenibilitat… tenen a veure amb les condicions necessàries de salut, confort i habitabilitat. Paneque va parlar dels entorns més vulnerables, per promoure la consolidació d’una política de rehabilitació a Catalunya.

–

I a partir d’aquest moment, els convidats van poder signar el llibre de visites mentre es feia un brindis per la nova seu.

Finalment, l’espectacle de la Fura dels Baus, va donar lloc a l’obertura de portes, en què la ciutadania va poder visitar l’edifici, que ja ha quedat com a regal per a la ciutat.

Els millors moments en imatges