Una declaració de futur de la professió

Dos dies abans d’obrir la nova casa al públic, gairebé 600 col·legiats, atesos per diferents membres de Junta, van poder veure la rehabilitació que hi hem fet, una intervenció que és molt més que una transformació de l’edifici: és la manera com el Col·legi es posa al dia per donar resposta als nous temps i als nous reptes de futur de l’Arquitectura Tècnica.

En l’obertura del nou edifici als col·legiats, el president del Cateb, Celestí Ventura, va explicar quin ha estat l’esperit de l’obra: combinar austeritat i innovació: prescindint de tot allò prescindible i millorant l’essencial: confort, estalvi energètic, responsabilitat mediambiental.

«La reforma s’ha fet amb esperit de canvi: que l’edifici sigui una plataforma de visibilitat per a la professió. L’obrim a la ciutat, i deixem al descobert allò que normalment queda amagat: materials sense revestir, instal·lacions a la vista… fins i tot hem posat una bastida a la façana, com a símbol de la professió.»

Amb més espais i més preparats per trobar-nos, formar-nos, compartir coneixement, fer xarxa i impulsar nous projectes. On cada decisió que hem pres explica cap a on volem anar.

• Més llum, perquè també volem posar més llum sobre la nostra professió, sobre tot el que sabem fer i on volem arribar.
• Més sostenibilitat i circularitat, perquè l’arquitectura tècnica té un paper essencial en la transformació del sector i en la construcció d’un futur més responsable.
• Tecnologia i equips audiovisuals de primer nivell, perquè la nostra és una professió cada vegada més digital, connectada i preparada per assumir nous reptes.

Circularitat i innovació constructiva

Abans dels enderrocs vam fer una auditoria de materials per decidir què es conservava, què es recuperava i què es donava: una pràctica encara poc habitual en rehabilitació. Hem conservat l’estructura i la caixa d’escala original, recuperat el marbre i el travertí. Els vidres són reciclats en gairebé un 40%, i les lletres d’«Aparelladors» de Joan Brossa les hem canviat de lloc i d’ús.

La decisió clau ha estat rehabilitar i no enderrocar: és el primer pas per reduir les emissions dels edificis. Hem fet l’anàlisi de cicle de vida de l’edifici, fem servir materials propers, i el projecte segueix la certificació DGNB per a rehabilitació.

I es tradueix en coses concretes: més llum natural gràcies a la nova distribució, flaps al mur cortina per a la ventilació natural, coberta verda amb plantes autòctones, moqueta modular de fibres reciclades, envans de cartró guix reciclat, tova del Fet de Terra i cap pintura ni vernís tòxic.

–

A més, hem eliminat volums tancats i passadissos. Això reparteix la llum per les plantes i ens ha permès alliberar 900 m² per als col·legiats i per a la ciutadania.

En xifres

930 elements de mobiliari donats a 17 entitats socials. 5,6 tones de residus i 1,1 tones de CO₂ equivalent evitades. I 50 hores de treball d’inclusió sociolaboral.

És un edifici sensoritzat: un panell BMS controla la llum i la temperatura i optimitza el consum. La majoria d’envans són desmuntables, per adaptar-lo i incorporar-hi en el futur altres sistemes constructius. I el projecte s’ha treballat en BIM per fer-ne el manteniment preventiu.

Volem que l’edifici sigui una escola d’innovació constructiva

Hem ensenyat l’obra als col·legiats, però la casa, la farem entre tots

Aquesta casa s’ha pensat per crear comunitat entre tots els col·legiats i per explicar a la societat el valor de la nostra professió, creant un nou centre de divulgació científic-tècnica-cultural a la ciutat.

Tot això només passarà si entre tots li donem vida.