Construcció circular. El potencial dels edificis com a banc de materials
La façana d’aquest edifici està formada per un mosaic de marc de finestres de fusta restaurades procedents de rehabilitacions o desconstruccions de tots els països de la UE.
Els residus de construcció i demolició (RCD) constitueixen el fluxe més important de residus de la Unió Europea (UE), i representa gairebé el 40% del total de residus generats. S’estima que el total de RCD que es generen com a resultat de les activitats d’enderroc i rehabilitació es duplicarà, entre 2020 i 2050. La quantitat de RCD recuperats ha augmentat amb el temps, gràcies a les iniciatives de la UE que promouen la preparació per a la reutilització i el reciclatge.
Molts edificis són enderrocats per fer lloc a noves construccions, un procés que genera una gran quantitat de residus, de la qual només una petita part és reutilitzada o reciclada. Imaginem que puguem fer un inventari de tots els materials que componen l’edifici i que tinguem accés a tota aquesta informació al llarg del cicle de vida de l’edifici. L’edifici com un emmagatzematge temporal i dinàmic de material valuós. Un edifici que pot ser fàcilment adaptat i modificat en resposta a noves demandes i necessitats. Un edifici que pot ser desmuntat en parts que es poden reutilitzar de nou per a altres propòsits, com per exemple, reutilitzar rajoles ceràmiques per a revestiment de façana. Això és el que entenem com a passaport de materials de l’edifici, els edificis com a banc de materials.
Aquesta informació és essencial per a poder prendre decisions seguint la jerarquia de residus en aquest ordre: prevenció de residus i reducció de consum de recursos, manteniment periòdic, rehabilitació i enderroc. Disposar d’aquesta informació digitalitzada ens facilita l’accés a les dades de l’edifici: registres digitals (Digital Building Logbook, DBL), passaport de renovació d’edificis (Building Renovation Passport, BRP), passaport de materials de construcció (Material Passport, BMP), Declaracions Ambientals de Productes (DAP) o passaports digitals de productes (Digital Product Passport, DPP), entre d’altres.
SINOPSI DEL PROGRAMA
En aquesta jornada obrirem el programa explicant el concepte de passaport de materials com a eina facilitadora a partir del cas pràctic de HAUS i la intervenció d’un expert en Anàlisi de Cicle de Vida. Tot seguit parlarem d’iniciatives i casos pràctics reals d’economia circular que s’estan aplicant actualment a l’obra sobre la preparació per a la reutilització i el reciclatge de materials com és el cas de Recursos Urbans i Saint- Gobain. La ponència d’un tècnic expert amb perfil d’auditor de residus i empreses vinculades a la desconstrucció ens ajudaran a posar en rellevància la importància de disposar d’una informe d’auditoria de residus realitzat abans de de sol·licitar la llicència de desconstrucció o rehabilitació d’un projecte d’obres. L’auditoria pot oferir informació sobre les possibilitats de portar a terme un procés de rehabilitació i les opcions de reutilització de productes al mateix projecte o en un altre. Els coneixements adquirits durant l’auditoria poden fomentar el diàleg ja en la fase de disseny d’un projecte. Finalitzarem aquesta jornada de tendència professional amb les declaracions ambientals de producte, que conten informació digitalitzada sobre els materials i la seva vida útil, i la plataforma per a la reutilització de materials MARKETcons com a eines facilitadores per a l’impuls de l’economia circular i la reducció d’impactes ambientals en el sector de la construcció.