L’Assemblea General aprova els comptes i la gestió de l’any 2025

El passat 19 de maig va tenir lloc l’Assemblea General ordinària de col·legiats i col·legiades del Cateb a la nova seu del Vallès Occidental, a Terrassa. La sessió va seguir l’ordre del dia previst, amb l’informe del president, la presentació de la memòria anual de gestió col·legial 2025 i la liquidació dels pressupostos del Cateb, d’ASP Corredoria d’Assegurances i de GESCOL Serveis i Tecnologies.

En el seu informe, el president va estructurar la intervenció en quatre grans àmbits d’activitat del Col·legi: les accions de projecció de la professió, les accions de defensa davant les administracions, la millora dels serveis al col·legiat i les activitats previstes per posicionar la professió en el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.

L’acció col·legial destacada

Un dels punts en què el president va posar més èmfasi va ser en la necessitat de reforçar l’acció col·legial orientada als diferents perfils professionals. En aquest sentit, va recordar que una de les principals preocupacions de la Junta ha estat “l’adaptació del Col·legi als diferents perfils professionals”, amb accions segmentades que permetin donar una resposta més ajustada a les necessitats dels col·legiats i col·legiades.

Així, es van destacar actuacions adreçades a professionals liberals —DEO, coordinadors de seguretat i salut i tècnics de projectes—, com l’ampliació dels horaris d’atenció fins a les 17.30 h, la millora de la borsa de tècnics amb el projecte Obres amb Garantia i la intensificació dels recursos davant licitacions públiques que discriminen els professionals de l’arquitectura tècnica o vulneren les seves atribucions.

També es van explicar accions dirigides a despatxos professionals, tècnics municipals, caps d’obra i project managers. Entre aquestes, es van esmentar les trobades amb despatxos per recollir opinions i suggeriments, el suport tècnic i jurídic especialitzat als tècnics municipals, la publicació de materials professionals, l’actualització del postgrau de Cap d’Obra amb nous continguts d’intel·ligència artificial i Lean Construction, i la millora del Màster de Project Manager.

El president va remarcar que l’objectiu és crear grups de treball dels diferents perfils professionals per compartir informació, inquietuds i necessitats. Actualment, el Cateb ja té en funcionament un grup amb professionals de la Seguretat i Salut, format per 24 membres. També es va fer referència a altres grups d’interès, com les dones, els joves i els precol·legiats, amb actuacions per reforçar el vincle amb l’EPSEB i la voluntat d’activar un programa de mentoratge entre joves col·legiats i precol·legiats.

Projecció i defensa de la professió

En l’informe del president també es va posar l’accent en la necessitat d’atreure joves a la professió i reforçar la visibilitat de l’arquitectura tècnica. En aquest sentit, es van presentar les dades provisionals de la campanya a les xarxes, amb més de 294.000 visualitzacions i 317 visites a la web.

Amb aquest mateix objectiu, el Cateb ha participat en el programa de Betevé Sota la pell de la ciutat, una sèrie de 10 capítols curts en què diferents arquitectes tècnics expliquen les característiques constructives d’edificis públics de Barcelona. Aquesta acció ha permès donar visibilitat a diferents perfils professionals, com direccions d’execució d’obra, tècnics de l’administració o responsables de seguretat i salut.

Pel que fa a la defensa de la professió, el president va destacar les gestions realitzades davant les universitats catalanes, les conselleries de Territori i Habitatge i de Recerca i Universitats, així com davant el Govern de la Generalitat, per posar de manifest la manca d’arquitectes tècnics i la necessitat d’incrementar les places universitàries.

També es va recordar el treball fet en relació amb la Llei de l’arquitectura catalana per mantenir la contractació independent de la direcció d’execució d’obra i la coordinació de seguretat i salut respecte del projecte, així com l’eliminació de la figura de la llicència bàsica. Igualment, es van exposar les accions amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per defensar i millorar la tramitació de les cèdules d’habitabilitat.

La reforma de Bon Pastor, orientada al col·legiat

La reforma de la seu del carrer Bon Pastor va ser un altre dels punts destacats de l’informe. El president va explicar que s’està iniciant la fase final de les obres i que la previsió és poder inaugurar la seu renovada durant el mes d’octubre, tal com s’havia compromès la Junta de Govern.

La reforma es va presentar com un projecte estratègic per al futur del Cateb, però sobretot com una actuació orientada a millorar els serveis als col·legiats i col·legiades. En paraules del president, la nova seu ha de ser “el símbol d’un Col·legi més orientat al col·legiat i més obert a la societat”.

Durant el torn obert de paraules, dos col·legiats van preguntar per l’evolució de la formació. El president va respondre que “això ho remuntarem” i va explicar que el nou edifici de Bon Pastor preveu dues grans aules amb servei de videoconferència, pensades per oferir formació en format híbrid i reforçar l’activitat formativa del Cateb.

Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026

La sessió va incorporar també una referència al paper del Col·legi en el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 i a la proposta de l’ARTEC – el primer festival d’Arquitectura Tècnica-, una oportunitat per reforçar la presència pública de la professió i la seva contribució al sector de l’edificació.

Entre les activitats previstes, el president va destacar una exposició sensorial i interactiva sobre la importància de mantenir i rehabilitar els edificis, que convertirà la seu del Cateb, durant dos mesos, en “l’hospital de referència dels edificis”. L’objectiu és acostar a la ciutadania la idea que cuidar la salut dels edificis és també cuidar la salut de les persones.

La participació del Cateb en la capitalitat també inclourà un cinefòrum sobre habitatge a l’Espai Texas i uns diàlegs a la universitat per unir acadèmia, professió i indústria al voltant dels nous reptes del sector.

Presentació de la memòria anual

El secretari va donar pas a la presentació de la memòria anual de gestió col·legial 2025, en format vídeo resum, que recull les principals línies d’actuació del Cateb durant l’exercici.

Tancament econòmic

En l’àmbit econòmic, es va presentar la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Cateb corresponent a l’exercici 2025, així com el balanç de situació comptable tancat el 31 de desembre de 2025.

Els ingressos ordinaris del Cateb van assolir els 7,071 milions d’euros, per sobre dels 6,975 milions previstos. El Servei de Validació va representar el 47% dels ingressos ordinaris, amb un total de 3,340 milions d’euros, un 11% més que el 2024. Dins d’aquest àmbit, els visats van créixer un 19% i els informes d’idoneïtat un 21% respecte de l’exercici anterior.

Pel que fa a les despeses ordinàries, es van situar en 6,919 milions d’euros, per sota dels 7,067 milions pressupostats. Les principals partides van correspondre a personal, amb el 44% del total; despeses generals i tributs, amb el 29%; i compres i treballs externs, amb el 10%. La plantilla del Cateb al tancament de l’exercici era de 57 persones.

El resultat de l’activitat ordinària va ser positiu, amb 152.282 euros, davant el resultat previst de -92.131 euros. El resultat consolidat final de l’exercici es va situar en 105.122 euros, també per sobre de la previsió inicial, que era de -107.389 euros.

També es van presentar els resultats d’ASP Corredoria d’Assegurances, que va tancar l’exercici amb un resultat després d’impostos de 181.446 euros, i de GESCOL Serveis i Tecnologies, societat inactiva que va registrar un resultat de -1.349 euros i que consta com a dissolta i liquidada el 2026, d’acord amb l’acord de l’Assemblea General del 16 de desembre de 2025.

Altres qüestions

Durant el torn obert de paraules, els col·legiats i col·legiades assistents van poder plantejar preguntes, comentaris i aportacions sobre els punts tractats a l’Assemblea.

A més de les preguntes sobre formació, el president també va fer referència a la situació del servei de visats, idoneïtat tècnica i ECA, i va explicar que s’està aprofitant el moment per reestructurar aquests serveis i integrar-los a l’àrea Tècnica, amb un procés de formació i captació de nous col·laboradors per donar resposta a l’increment d’activitat.