Carbonització de la fusta i resistència al foc

El temps que triga la fusta a cremar depèn del contingut d’humitat i de la densitat entre altres factors, però en general se li atribueix una velocitat de carbonització d’uns 0,65 mil·límetres per minut, la qual cosa equival a una pèrdua de menys de dos centímetres després de mitja hora d’exposició.

En la imatge observem la carbonització d’unes bigues de fusta que, malgrat el seu aspecte superficial, conserven la seva resistència i densitat estructural intactes, tal com confirma el resistograma realitzat.

La capa carbonitzada actua com una barrera natural, alentint la transmissió de la calor cap a l’interior de la peça. De fet, la fusta no comença a cremar fins a aconseguir temperatures pròximes als 400 °C, la qual cosa la converteix en un material amb un comportament excepcional enfront del foc: manté la seva capacitat portant durant més temps que altres materials de construcció que col·lapsen amb major rapidesa.

Segons l’Informe de Gestió Anual dels Bombers de Barcelona (2019), es van registrar 2.364 intervencions en edificis, amb un temps mitjà d’arribada inferior a 10 minuts en el 96,34% dels casos.
A la vista d’aquestes estadístiques i del propi comportament d’aquest material noble i orgànic, cal plantejar-se si resulta adequat recobrir-lo amb solucions tècniques que, encara que incrementen la seva reacció al foc, comprometen la transpiració natural de la fusta i la seva durabilitat i impedeixen una correcta inspecció visual periòdica dins de les bones pràctiques de conservació preventiva.