El creixement de les ciutats durant les últimes dècades ha generat la pèrdua d’espais verds, desplaçant la flora i la fauna en indrets més llunyans i apartant el ciutadà de l’entorn natural. El ciutadà es veu immers en ciutats grises i massificades que esdevenen poc saludables i que desperten la necessitat de viure més a prop de la natura. A més, la declaració d’emergència climàtica ja és una realitat que obliga els professionals del paisatge i l’arquitectura a replantejar-nos nous escenaris de vida dins de les ciutats.

Les cobertes dels edificis esdevenen espais d’oportunitat per a la seva renaturalització. Si aconseguim que la major part dels sostres de les nostres ciutats siguin verds, estarem contribuint a millorar la seva biodiversitat i enfortint les dinàmiques de vida que s’hi puguin donar.

Ja fa temps que sentim a parlar de cobertes verdes, però sempre enteses des d’un punt de vista d’enjardinament de l’edifici. Cal que comencem a aplicar-los com a sistemes constructius que formen part de la dinàmica de l’edifici, i entendre que aporten nombrosos beneficis a curt i llarg termini tant a l’edificació com a la ciutat i als seus habitants.

La natura a la ciutat sovint ha de ser imaginada © Foto: Aina Gatnau / Parc sobre el cobriment del ferrocarril a Vilafranca del Penedès © Foto: Batlle & Roig

Les cobertes verdes són noves formes de naturalitzar els edificis que permeten generar una gran quantitat de nous hàbitats amb una alta biodiversitat

Espais d’oportunitat per a l’edifici, la ciutat i el ciutadà

Potenciadors de biodiversitat

Les cobertes verdes són noves formes de naturalitzar els edificis que permeten generar una gran quantitat de nous hàbitats amb una alta biodiversitat. En altres paraules, es tracta de sistemes verds que acullen una gran varietat d’espècies vegetals que actuen de reclam per a la fauna, com les aus, els amfibis, els rèptils, els insectes pol·linitzadors i altres tipologies de fauna útil.

Si formulem el concepte de biodiversitat ens adonarem de l’extrema necessitat que tenim de potenciar-la: ”La biodiversitat engloba l’enorme varietat de formes que donen peu a la vida. Inclou totes i cadascuna de les espècies que cohabiten amb nosaltres, siguin animals, plantes, bacteris o virus, els espais o ecosistemes dels que formen part i els gens que fan cada espècie, i dins d’elles cada individu, diferent de la resta…”.

Igual com podem establir diverses escales per a referir-nos a l’arquitectura, la biodiversitat també treballa a diferents escales. D’aquesta manera, podem definir-la com la biodiversitat d’espècies o específica quan fa referència a la diversitat d’organismes que hi ha en un ecosistema. I seria la biodiversitat d’ecosistemes o ecològica quan té en compte la variabilitat estructural i funcional dels diferents ecosistemes que hi ha a la biosfera, i també la varietat de processos que hi passen.

Així entendrem que com més ric sigui un ecosistema, més relacions s’estableixen entre espècies i menor és l’impacte que pot produir la desaparició d’una d’elles, fent més probable que la vida perduri en el planeta.

Hotel d’insectes © Foto: Batlle & Roig

Per tant, la biodiversitat actua com un indicador de qualitat dels ecosistemes. Si augmentem la biodiversitat de les construccions augmentarem la variabilitat d’espècies que hi habiten i per tant, farem que les ciutats siguin més resilients davant de fenòmens naturals adversos.

Potenciadors de sostenibilitat i d’estructures ecològiques més estables

Altrament, cal tenir en compte que les cobertes verdes permeten crear múltiples espais que enriqueixen els valors de sostenibilitat i ecologia urbana. La creació d’aljubs per a l’aprofitament de l’aigua de pluja, la creació d’estanys que afavoreixen la vida de petits amfibis o les zones d’horts urbans que produeixin productes de proximitat, en són exemples clars.

A nivell, global, aquestes estructures augmenten la varietat d’organismes vius que s’adapten a viure en els entorns construïts i contribueixen a generar estructures ecològiques més estables dins de les ciutats. Les caixes niu i els hotels d’insectes que s’hi poden instal·lar també afavoreixen els processos de cria i nidificació dels animals que troben aliment a les cobertes.

Les ciutats actuals gaudeixen de molt espai lliure en els seus terrats, però també en totes aquelles zones ubicades damunt de construccions que es troben a peu pla, com poden ser, els sostres del aparcaments i edificis soterrats, els ponts i algunes rotondes.

Cal destacar el paper de les cobertes verdes com a espais per a la socialització i el lleure, és a dir, punts de trobada i benestar extremament necessaris a les ciutats

Les cobertes verdes afavoreixen l’eficiència energètica dels edificis © Foto: Batlle & Roig

Potenciadors de relacions socials

Com s’ha esmentat anteriorment, cal destacar el paper de les cobertes verdes com a espais per a la socialització i el lleure, és a dir, punts de trobada i benestar extremament necessaris en les ciutats del present. Tornar a donar vida a aquests espais actualment sense ús i posar-los a disposició dels veïns com talment s’havien utilitzat en el passat, quan els nens hi jugaven o els grans hi feien la bugada.

Augmenta el cicle de vida dels edificis

I finalment, cal constatar que redueixen la demanda energètica dels edificis i n’augmenten la seva eficiència gràcies, a la reducció de la transferència de temperatura entre l’interior i l’exterior.

La coberta verda actua sobretot com a aïllament extra al mateix aïllament de l’edifici, tant tèrmicament com a nivell acústic. Gràcies a les diferents capes que la formen i a la transpiració i humidificació que emeten les plantes, una coberta verda mai superarà els 30º de temperatura al pic de l’estiu. Per contra, una coberta sense vegetació es pot posar a 70º a l’estiu. El gruix de la capa de drenatge, substrat i plantes també aïlla acústicament. La coberta guanya amb massa i, per tant, és més aïllant del so.

D’aquesta manera, les cobertes verdes augmenten la vida útil dels edifici i esdevenen espais d’oportunitat que gràcies a la vegetació creen processos naturals diversos aprofitant els recursos naturals com l’aigua i l’energia del sol. Espais que contribueixen en l’adaptació de les ciutats al canvi climàtic que estem vivint.

Una visió sobre els terrats de Barcelona © Foto: Aina Gatnau

Compatibilitat entre coberta verda i producció d’energia

La compatibilitat entre sistemes, coberta verda i plaques solars, es fa evident en el moment en què es pot afirmar que les plaques solars milloren el seu rendiment quan estan instal·lades damunt d’una coberta verda. Les plaques solars disminueixen el seu rendiment a partir dels 25º i la vegetació ajuda a disminuir la temperatura de la coberta. Per tant, sobretot en els mesos més calorosos, la vegetació influeix directament en disminuir el grau de temperatura i els ajuden a ser més eficients.

Beneficis

Està demostrat que les cobertes verdes aporten múltiples beneficis ambientals, socials i econòmics.

A nivell ambiental disminueixen l’efecte illa de calor gràcies als processos d’evapotranspiració que permeten humidificar i refredar l’ambient. També són capaces de captar, absorbir i filtrar les partícules contaminants en suspensió, atenuar els efectes de les pluges torrencials en canalitzacions i baixants i emmagatzemar l’aigua de pluja per a poder-la reutilitza. Afavoreixen els processos naturals de creació de nous hàbitats i esmorteeixen els nivells de soroll.

A nivell social incrementen els espais de lleure i potencien les activitats entre veïns com poden ser la creació d’horts urbans. També milloren la salut física i mental i augmenten la sensació de felicitat i la qualitat de les relacions socials fent-nos més amables i comunitaris.

A nivell econòmic augmenten la vida útil dels edificis ja que aporten més protecció als possibles danys mecànics, a la radiació ultraviolada i a les temperatures extremes. Ajuden a augmentar la seva eficiència energètica, redueixen la despesa d’aigua fins al 50%, emmagatzemant i recuperant l’aigua de pluja a través del cicle natural d’evaporació. I augmenten l’eficiència de les plaques solars i el valor del mateix edifici.

Per tant, les cobertes verdes són un bon exemple de disseny urbà multifuncional. Espais d’oportunitat a prop del ciutadà.

Les cobertes verdes allarguen la vida útil dels edificis ja que aporten més protecció als possibles danys mecànics, a la radiació ultraviolada i a les temperatures extremes

L’exemple de Barcelona

A Barcelona i segons dades facilitades per l’Ajuntament, el 67% dels terrats són cobertes planes i generalment accessibles (1.764,4 Ha). Aquests sostres inutilitzats podrien formar part de la infraestructura verda de la ciutat ajudant a enfortir-la en una infraestructura ecològicament més complexa i resilient. Talment, el 20% de les cobertes barcelonines presenten característiques òptimes per al seu aprofitament solar, amb una producció d’aigua calenta o electricitat que ronda els 400.000 MWh/any.

Incentius i ajuts

Des de l’octubre del 2014 fins a dia d’avui, la ciutat de Barcelona promou iniciatives i ofereix incentius i ajuts per a la rehabilitació i renaturalització de les cobertes, els terrats i els celoberts de la ciutat, amb mesures de govern i concursos públics. Sens dubte són iniciatives a favor de millorar la qualitat de vida de les persones, construint una ciutat més habitable, més saludable, més sostenible i autosuficient.

Altres països

Altres països com Estats Units disposen de 4 programes per impulsar cobertes verdes: el Cool and Green Roofing a Nova York, l’Ecoroof Program a Portland, el Green Roof a Chicago i el Green Factor a Seatle. A Europa, Alemanya va ser el primer país que va apostar per les cobertes verdes i actualment és el país amb més metres quadrats instal·lats. França disposa d’una llei que obliga que les noves cobertes verdes estiguin ocupades parcialment per plaques solars i vegetació. Finalment cal dir que Copenhaguen va ser la primera ciutat en crear una legislació municipal per a proporcionar cobertes verdes. I trobem altres exemples a Munich, Basilea, Rotterdam i Londres, entre d’altres.

Coberta que combina la vegetació i plaques solars a Alemanya (c) Foto: Zirco

Com funciona tècnicament

Sistema multicapa

Tècnicament una coberta verda és un sistema format per vàries capes que es comporten com ho farien els diferents horitzons d’un sòl natural. Cada capa compleix una funció: retenció, acumulació i drenatge de l’aigua de pluja, sosteniment i oxigenació de les arrels, i reg per a les espècies vegetals que incorpora el sistema. Quan el sistema (drenatge, substrat i reg) es troba en equilibri les plantes s’hi mostren en les seves millors condicions d’arrelament i desenvolupament, fent que siguin un major reclam per a la fauna.

Els terrats verds creen ecosistemes que fomenten la biodiversitat © Foto: Eix Verd

Les cobertes verdes poden variar en els gruixos de drenatge i de substrat en funció de les espècies vegetals que hagin de contenir, reservant els gruixos més escassos de 10 a 15 cm de substrat per a les plantes crasses I suculentes com els sedums, però també per a les plantes bulboses i vivaces o les gramínies i herbàcies que poden formar alguns prats. Els gruixos de substrat que van des dels 30 als 60 cm o més, quedarien reservats per a la vegetació d’arrels més profundes com les arbustives i els arbres.

Els substrats que s’utilitzen per a les cobertes vegetals són substrats alleugerits pensats per evitar sobrecàrregues. Cal destacar la importància d’aquest sòl, que permet obtenir el grau de porositat i nutrients necessaris per al creixement de les plantes i que al mateix temps esdevé un gran contenidor d’organismes vius que formen part del sistema. Tècnicament està format per una fracció inorgànica alleugerida que li aporta estructura i una fracció orgànica que li aporta porositat i nutrients.

Classificació de les cobertes verdes

Segons la tipologia d’ús, el tipus de vegetació i el manteniment, les cobertes verdes s’han classificat en extensives, semi intensives i intensives. Les cobertes verdes extensives fan referència a l’acabat vegetal extensiu, mentre que les cobertes intensives estan pensades principalment per a l’ús recreatiu i aporten beneficis similars als que aporta un petit parc urbà o un jardí privat.

Manteniment

Les cobertes extensives es mantenen de manera autosostenible un cop passat el període d’implantació de la vegetació en el substrat. Per contra, les cobertes semiintensives i intensives requeriran graus de manteniment una mica més elevats. Tot i això, essent molt rigorosos amb la selecció de les espècies vegetals i les composicions i combinacions segons els condicionants de cada coberta, es pot disminuir molt el seu grau de manteniment.

En el moment de dissenyar una coberta haurem de tenir molt en compte la seva exposició solar, les precipitacions anuals i sobretot l’exposició al vent. El vent deshidrata fortament les plantes, si a aquest fet li sumem les altes radiacions solars que en molts casos han de suportar, les plantes es debiliten. Per tant, val la pena destinar esforços a millorar les condicions de la vegetació a implantar durant el disseny i pensar-ho atenent a tots els paràmetres que les puguin desequilibrar.

Un altre punt important a destacar, és la lluita integrada que actualment s’aplica a molts parcs i jardins i que permet el control biològic de les plagues i malalties a través del que anomenem la fauna útil. És a dir, fauna capaç de depredar els principals causants d’algunes plagues i que eviten haver d’utilitzar productes químics.

Si fem referència al de reg i com ja s’ha esmentat anteriorment, les cobertes verdes extensives no requereixen un reg continuat al llarg de l’any. Amb un suport de reg durant els mesos d’implantació i puntualment en els mesos més calorosos de l’any, la coberta extensiva és capaç de cobrir les necessitats hídriques anuals. Aquest suport de reg es pot aportar manualment, però una instal·lació de reg, com pot ser el degoteig, serà una opció més eficient.

Les cobertes semiintensives i intensives hauran de dotar-se d’un reg per degoteig moderat però permanent. Avui dia els sistemes de reg es poden sofisticar tant com es vulgui a través de softwares que permeten obtenir dades a temps real de tots els paràmetres que influeixen amb la dotació d’aigua. Aquesta tecnologia permet ser més eficients amb l’ús de l’aigua i aportar tota la informació per un manteniment predictiu i preventiu.

Per l’adobat, les cobertes verdes poden disposar de compostadores de matèria orgànica. Aquests contenidors permeten obtenir l’adob necessari per a les plantes de la coberta i reduir la quantitat de matèria orgànica que cal gestionar a la ciutat.

En el moment de dissenyar una coberta haurem de tenir molt en compte la seva exposició solar, les precipitacions anuals i sobretot l’exposició al vent

El tipus de coberta determinarà el pla de manteniment © Foto: Eix Verd

Costos

Si parlem de costos, les cobertes verdes poden variar molt depenent del sistema vegetal implantat. Una coberta extensiva o semi intensiva sempre serà més econòmica que una coberta intensiva, ja que influeixen directament en el cost la mida de la coberta, l’estat de conservació, l’estructura i el manteniment.

Per tant, cal que comencem a entendre les cobertes verdes dins d’una estructura global, és a dir dins de l’ecosistema de la pròpia ciutat a través de la infraestructura verda. Com més biodiversitat tinguin les ciutats més riques seran biològicament i per tant, més capaces d’adaptar-se als canvis. L’adaptació a l’entorn, la sostenibilitat, l’ecologia i la biodiversitat són clau per a la seva estabilitat i subsistència.

A mesura que augmenta la infraestructura verda, el mateix ecosistema de la ciutat s’enforteix, generant un entorn amb espècies més resilients davants dels fenòmens externs. Per tant, les cobertes verdes esdevenen un repte important i motivador a favor de l’evolució.

---

“Hem de naturalitzar la ciutat”

Entrevista a Dolors Feu Jordana, arquitecta paisatgista i enginyera tècnica agrícola

Carles Cartañá / Foto: Natsumi Tanaka

Al costat d’un mur Krainer en el projecte del Camí del Bosc al Papiol

Dolors Feu Jordana és arquitecta paisatgista i enginyera tècnica agrícola. En els darrers anys ha participat en projectes ben interessants com ara la nova seu de Metges Sense Fronteres a Barcelona; l’escola Baldiri i Reixac al Parc Güell, el Camí del Bosc al cementiri de Roques Blanques al Papiol o el Casal per a Joves L@ Cova a Bigues i Riells del Fai, treballs on el verd pren una importància cabdal i que han estat tots ells guardonats o bé han quedat finalistes en les darreres edicions dels Premis Catalunya Construcció que organitza el CAATEEB. El caràcter multidisciplinari dels despatxos responsables d’aquests projectes ha estat una de les característiques més valorades pels diferents jurats, en aquest cas Batlle & Roig Arquitectura i Aquidos Arquitectes, Tècnics i Gestió. Des de L’INFORMATIU hem volgut conèixer una mica més una especialitzacióprofessional tan necessària per al futur de les nostres ciutats.

“No es tracta només d’embellir un projecte arquitectònic ja fet sinó fer funcionar l’edifici d’una manera diferent”.

Què és el paisatgisme?

“Als paisatgistes ens inquieten els ecosistemes, la biodiversitat, el medi ambient en general. Els edificis, les urbanitzacions i infraestructures, entre d’altres construccions generen ferides sobre els paisatges preexistents i si aquests paisatges no són prou resilients l’impacte pot ser una amenaça per a l’entorn. La feina del paisatgista actual es centra en buscar noves estratègies d’actuació per a una construcció més respectuosa amb el medi, amb dissenys que s’integrin amb l’entorn més immediat i generin nous paisatges més rics.

“Treballem per adaptar els espais a les persones i que puguin gaudir-ne però sobretot treballem a favor de la biodiversitat, la fauna i la protecció del medi. Tenim un compromís amb la problemàtica ambiental que estem vivint i cal que ho tinguem present en cada projecte que fem”.

On comença la vostra feina?

“Els bons clients ens fan participar des de l’inici, ja en la fase de disseny. D’altres et donen el projecte ja realitzat i et demanen afegir la vegetació. I és que per a molts, el paisatgisme és l’embelliment final de l’arquitectura, mentre que per a nosaltres és més i comprèn matèries com ara l’edafologia o estudi dels sòls on s’ha d’ubicar el projecte. De vegades el que et demanen ja no es pot fer per no haver-ho previst abans o bé parteix del desconeixement de les tècniques o les condicions del lloc: característiques i orientació del terreny, climatologia, ubicació geogràfica, l’aigua… un projecte funciona i és més perdurable si prèviament s’han tingut en compte totes aquestes variables’’.

Quina és la teva formació de base?

“Sóc enginyera tècnica agrícola i arquitecta paisatgista, titulacions que conformen un grau superior on s’aprenen tècniques d’agricultura, botànica, ecologia, hidràulica, reg, etc. Una formació necessària si has de fer arquitectura del paisatge”.

Com passa amb d’altres perfils professionals, sovint treballeu a l’ombra…

“Si jo hagués estat d’una altra pasta potser m’afectaria, però m’agrada molt treballar i m’agrada la meva feina. Suposo que com passa amb altres, costa que creguin en la nostra professió. El paisatgista és una figura relativament nova i costa saber d’entrada quin és el seu paper en una obra, en les diferents fases de projecte, disseny de l’espai i execució. En realitat conté una part de les funcions de l’arquitecte (projecte) i l’aparellador (direcció de l’execució).

“I sí, es bastant habitual que ens diguin: aquí està el projecte, ara posa’ns la vegetació”.

Alguna obra que ens voldries destacar?

“L’Escola Baldiri Reixac del Parc Güell, transformar el pati d’una escola i que els nens i nenes surtin a gaudir… i aprendre! hi ha una part pedagògica important al darrera. Ja no és un pati de ciment sinó un biòtop, un pulmó verd amb peces que afavoreixen la biodiversitat i amb presència d’insectes i ocells. Està bé que l’escola aposti per això.

“L’espai L@Cova de Bigues i Riells del Fai, també per als joves, una proposta de l’Ajuntament en la qual el despatx Aquidos ha aplicat els seus signes d’identitat amb un edifici bioclimàtic rodejat de verd amb el sol, les ombres, la llum de l’hivern i al mateix temps és una cova.

“El Camí del Bosc al cementiri de Roques Blanques de Batlle i Roig, un projecte de bioenginyeria on vam aplicar l’entramat de fusta, el mur Krainer (el mateix que s’utilitza per contenir les lleres dels rius), com a mur on dipositar les cendres dels difunts.

“El projecte de l’Outlet de Viladecans, també amb Batlle i Roig Arquitectura, on es va projectar tot un sistema de recollida i de drenatge sostenible que allibera completament el clavegueram de l’aigua de pluja, fent que les plantes l’aprofitin i se’n beneficiïn, creant molta riquesa. Un gran projecte a favor de la millora en l’ús de l’aigua”.

“M’agrada pensar no tant en una imatge de jardí, sinó més de tipus agrícola-forestal, que permeti un cert abandonament…”

Era aquesta la teva vocació?

“Al principi dubtava entre la viticultura i l’enologia o el paisatgisme i les ciències naturals aplicades a l’arquitectura. Jo sóc nascuda a Solsona i de petita quan venia a Barcelona ja em cridava molt l’atenció la vegetació tan diferent a la de la meva terra, la ciutat em semblava extremadament dura. Era una nena i encara que la majoria de carrers ja tenien arbres a costat i costat (cosa que no passava a la meva petita ciutat), a mi em semblaven carreteres! Suposo que sí, ho portava en mi.

“De fet creia que em quedaria poc temps vivint aquí, però m’agrada pensar que encara queda molt per fer. Amb el temps aquesta ciutat ha de poder assemblar-se més a la ciutat verda que tinc al cap”.

Però també hi ha projectes amb verd que no funcionen…

“Han de ser les espècies vegetals adequades, terra vegetal, triar el sistema de reg… i també hi ha llocs complicats. Les plantes no estan pensades per viure penjant, sinó en horitzontal, si fem excepció de les plantes enfiladisses!

“I de vegades volem posar verd on no n’hi hauria d’haver… cal buscar un equilibri, veure d’on es parteix i què es pot aconseguir, aposant, això sí, per una naturalització de màxims!”

I el problema del manteniment?

“Insisteixo que és important triar el sistema de reg adequat. De vegades triem el verd i després encarreguem a banda el projecte de reg, i així no funciona. I també hi ha espècies que no necessiten reg.

“Però responent a la teva pregunta, és clar que cal un manteniment i s’hi ha de destinar recursos. No obstant, a mi m’agrada pensar no tant en una imatge de jardí, sinó més de tipus agrícola-forestal, que permeti un cert abandonament…”.

És clar, com als boscos del Solsonès.

---

Per saber més

Els professionals interessats trobaran interessants reportatges, articles i vídeos publicats a l’Agenda de la Construcció Sostenible (ACS) que edita l’Àrea Tècnica del CAATEEB.