En acabar el curs, els participants hauran entès els conceptes bàsics de la IA generativa, hauran treballat amb eines de l’entorn Google, coneixeran el funcionament dels models agèntics i hauran fet una primera aproximació al vibe coding amb Google AI Studio.

També hauran practicat una manera de treballar essencial: explicar bé el problema, donar context, revisar els resultats, detectar errors i decidir quan una resposta o una eina és prou fiable per a un ús professional controlat.

Sessió 1. Introducció a la IA i entorn Google (4 hores)

Bloc 1. Introducció a la IA (2 hores)
Aquest primer bloc situa els participants en el moment actual de la IA i en el seu impacte sobre el sector de la construcció. Es parteix d’una visió general de la IA generativa i dels models actuals, evitant tecnicismes innecessaris però donant prou base per entendre com funcionen aquestes eines i per què cal utilitzar-les amb criteri.

Es tractaran els conceptes essencials: models generatius, models de raonament, models multimodals, treball al núvol, treball amb dades pròpies i primers sistemes agèntics. També es parlarà dels principals riscos: respostes incorrectes però convincents, manca de context, confidencialitat, verificació de fonts i responsabilitat professional.

Els exemples es plantejaran sempre des de la pràctica de l’arquitecte tècnic: resum d’un informe, interpretació d’un plec, preparació d’una acta, resposta a una consulta tècnica, revisió d’un correu professional o organització d’informació d’obra.

Continguts principals:

• Què és la IA generativa i per què ha canviat tan ràpidament.
• Oportunitats i reptes per al sector de la construcció.
• Models generatius, models de raonament i models agèntics.
• Núvol, dades pròpies i models en local.
• Bones pràctiques bàsiques de prompting.
• Verificació, confidencialitat i criteri professional.

Bloc 2. Gemini i NotebookLM (2 hores)

Aquest bloc introdueix l’entorn IA de Google com a espai de treball professional. Es treballarà Gemini com a assistent general per redactar, resumir, comparar, ordenar idees i preparar materials tècnics, i NotebookLM com a eina per treballar amb documentació pròpia de manera més controlada.

La idea central serà diferenciar quan convé usar un assistent generalista i quan és millor crear un quadern documental a partir de fonts concretes. Aquesta distinció és especialment útil en arquitectura tècnica, on sovint es treballa amb memòries, plecs, actes, fitxes tècniques, informes, normativa, documentació de projecte o materials docents.

Continguts principals:

• Gemini com a assistent de treball: redacció, síntesi, comparació i suport a decisions.
• Ús de Gemini en tasques habituals: correus, informes, checklists, taules i consultes.
• NotebookLM com a entorn de treball documental.
• Creació d’un quadern amb fonts pròpies.
• Preguntes, resums, contradiccions i extracció de punts crítics.
• Flux combinat: NotebookLM per analitzar documents i Gemini per donar forma al resultat.

Exercici aplicat: treball sobre un petit conjunt documental d’obra o projecte per obtenir un resum executiu, una llista de riscos, preguntes per a una reunió i una proposta d’accions.

Sessió 2. Models agèntics: Claude, Codex i Antigravity 2.0 (4 hores)

La segona sessió es centra en els models agèntics: eines que no només responen preguntes, sinó que poden planificar tasques, llegir fitxers, modificar documents, executar accions, treballar amb carpetes de projecte i verificar parcialment els resultats.

Es presentarà el canvi de mentalitat que suposen aquests entorns: passar de “preguntar a un xat” a “encarregar una feina supervisada”. Aquest canvi és important perquè obre la porta a automatitzar tasques habituals del despatx tècnic i de la gestió d’obra, però també exigeix més control sobre permisos, dades, traçabilitat i validació.

Continguts principals:

• Què és un agent d’IA i en què es diferencia d’un xat tradicional.
• Planificació, execució, eines, permisos i revisió humana.
• Claude i Claude Code: treball amb fitxers, projectes, instruccions i fluxos de revisió.
• Cowork com a aproximació més propera a l’usuari no programador.
• Codex com a entorn agèntic per crear, revisar i automatitzar treballs sobre fitxers.
• Antigravity 2.0 i el concepte d’entorn agent-first.
• Diferències pràctiques entre Claude, Codex i Antigravity.
• Com donar instruccions bones a un agent: objectiu, context, límits i criteris de validació.

Casos pràctics vinculats a arquitectura tècnica:

• revisar una carpeta amb documentació d’obra i extreure pendents;
• transformar notes de visita en una acta estructurada;
• crear una plantilla de control documental;
• detectar incoherències en una taula d’incidències o amidaments;
• generar un petit visor HTML per consultar dades d’un projecte;
• preparar instruccions corporatives perquè l’agent treballi amb un estil coherent.

La sessió no pretén ensenyar programació avançada, sinó entendre com treballen aquests entorns i quines tasques reals poden començar a delegar-se amb supervisió professional.

Sessió 3. Vibe coding amb Google AI Studio (4 hores)

La tercera sessió introdueix el vibe coding: construir petites eines digitals descrivint el que es vol aconseguir, revisant el resultat, demanant canvis i iterant amb l’ajuda d’un model d’IA.

El plantejament serà molt pràctic i orientat a professionals que no programen habitualment. S’explicaran només els conceptes mínims necessaris per entendre què està passant: dades, variables, condicions, funcions, fitxers, interfícies i errors. A partir d’aquí, es treballarà amb Google AI Studio com a entorn per prototipar idees, provar instruccions i generar primeres versions d’eines senzilles.

Continguts principals:

• Què vol dir programar sense saber programar.
• Conceptes mínims: dades, variables, taules, condicions, funcions i fitxers.
• Google AI Studio com a entorn de proves i prototipat.
• De la idea al prototip: descriure bé el problema.
• Com demanar canvis, corregir errors i millorar una eina pas a pas.
• Límits del vibe coding: quan serveix, quan no serveix i quan cal ajuda tècnica.
• Bones pràctiques per validar el resultat abans d’utilitzar-lo.

Exercici final: creació guiada d’un prototip senzill aplicat a l’arquitectura tècnica. Les opcions possibles poden ser:

• generador de checklist de visita d’obra;
• classificador d’incidències per urgència i responsable;
• resumidor d’actes amb accions pendents;
• petit dashboard HTML d’estat d’obra;
• eina per transformar notes de camp en un informe;
• conversor senzill de dades d’un CSV o Excel a una taula més clara.

L’objectiu de l’exercici no serà obtenir una eina perfecta, sinó entendre el procés: definir una necessitat real, explicar-la bé, construir una primera versió, revisar-la, corregir-la i decidir si pot ser útil en un entorn professional controlat.