Entrevista a Patrícia Cifuentes, arquitecta tècnica i emprenedora: “A l’obra, tothom és igual d’important”

Com vas iniciar la teva trajectòria en el món de la construcció?
Vaig començar en un despatx petit fent de cap d’obra de rehabilitació integral d’habitatges a l’Eixample de Barcelona. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé i vaig aprendre molt. Va ser una etapa molt enriquidora.

Què t’empeny a fer el pas a emprendre amb el teu propi despatx?
Doncs la crisi. Feia deu anys que treballava en una enginyeria molt potent, però la crisi va fer que l’empresa, després de mesos de resistència, acabés tancant les portes. En aquell moment jo estava embarassada de la meva segona filla, mal moment per posar-se a fer entrevistes de feina (a més que tampoc n’hi havia gaires). Així que, vaig llençar-me a la piscina i en poc temps, vaig muntar la meva pròpia oficina i aviat vaig contractar una enginyera que encara avui continua formant part del projecte d’empresa, i, afegit al suport dels millors col·laboradors, hem anat fent créixer fins avui i esperem que per molts anys més, perquè em temo que trigarem a poder jubilar-nos…

Com és liderar obres d’alta complexitat des d’un rol tècnic i autònom?
Doncs és complicat, la veritat. Cada obra és un nou repte,i sovint la documentació que hem d’exigir i gestionar ens absorbeix molt de temps. S’hi suma l’aplicació de noves tecnologies i el preu elevat de l’habitatge, que fan que en promocions grans el client sigui especialment exigent.

Per altra banda, la presència de mà d’obra poc qualificada és molt habitual, i això ens obliga a fer un seguiment molt més intensiu, a estar sempre atentes al detall i a resoldre conflictes pràcticament en temps real. El rol tècnic i autònom implica tenir moltes responsabilitats a les espatlles, però també et dona llibertat per organitzar-te i adaptar-te a cada obra i equip.

T’has especialitzat en la gestió integral d’obres, més enllà de la direcció d’execució. Quin valor afegit hi aporta?
A l’enginyeria, vaig tenir l’oportunitat de participar en la gestió integral d’obres, des del projecte fins al lliurament. Aquesta experiència em va donar una visió molt global del procés constructiu. Encara que actualment estic més focalitzada en la direcció d’execució d’obres, tot aquell bagatge em permet entendre millor les necessitats del client.

Has treballat molt per a administracions públiques. Quin és el repte principal en aquest tipus de projectes?
Doncs continuar creixent i adaptar-se a una manera de fer molt marcada per la normativa, els terminis administratius i els procediments. Sovint els terminis són molt ajustats i la tramitació pot ser complexa, però també és molt enriquidor perquè t’obliga a ser molt metòdica i rigorosa. Ara bé, principalment el que més m’agrada és saber que el que fas repercuteix en el benestar col·lectiu. Penso que és el granet de sorra que aportem per fer un món millor.

Com veus el paper de les dones dins del sector tècnic de la construcció?
Essencial. Afortunadament, avui dia les dones tenim una presència molt més notable dins del sector tècnic, tot i que encara hi ha camí per recórrer. No només aportem coneixement i professionalitat, també una manera de treballar més empàtica i col·laborativa, que crec que enriqueix molt els equips.

Hi ha alguna obra o projecte que t’hagi marcat especialment? Per què?
í, una rehabilitació que vaig fer fa molts anys com a arquitecta tècnica adjunta, amb un arquitecte tècnic de qui vaig aprendre molt. Va ser la rehabilitació de la masia de Can Mariner al barri d’Horta Guinardó. La combinació de patrimoni, tècnica i aprenentatge personal va ser molt especial.

Com gestiones la pressió en una obra complexa?
Amb serenitat, sentit comú i experiència. En una obra complexa, la pressió forma part del joc. Per això és clau tenir una visió global del projecte, saber prioritzar i no perdre’s en el detall innecessari. No pots controlar-ho tot, però sí que pots tenir criteri per decidir ràpidament quan cal fer-ho. També hi ajuda molt envoltar-te d’un equip de confiança i mantenir una comunicació fluida i clara. I, si en algun moment tot sembla bloquejat, res millor que parar un moment, mirar-ho amb perspectiva i tornar-hi amb més força.

Quines competències personals consideres clau per liderar equips en obra?
Penso que això de “liderar” està una mica sobrevalorat. Crec que la realitat és que les obres, com tot a la vida, es fan millor en equip. Cadascú té el seu rol i tots són igual d’importants. Jo intento escoltar molt, respectar tothom i generar confiança.
Quan això funciona, l’equip flueix.