GARAN: una nova etiqueta europea

La Directiva (UE) 2024/825, sobre l’empoderament dels consumidors per a la transició ecològica, serà aplicable a partir del 27 de setembre de 2026 i el mateix dia serà aplicable el Reglament d’execució (UE) 2025/1960, que fixa el disseny i contingut de l’avís harmonitzat i de l’etiqueta GARAN. Es tracta de una etiqueta harmonitzada que identificarà els productes que disposin d’una garantia comercial de durabilitat oferta pel productor, sense cost addicional per al consumidor, que cobreix tot el producte, quan aquest tingui una durada superior a dos anys.

La etiqueta GARAN forma part de la política que la UE está desenvolupant per a orientar i reforçar els drets dels consumidors, avançant cap a un model de consum més sostenible. El seu significat va més enllà de la informació al consumidor, refectint un canvi de paradigma en les regles de cónsum per a fer que la durabilitat comenci a adquirir un valor explícit dins del mercat i dins de les polítiques europees de sostenibilitat, essent aquesta qüestió especialment rellevant per al sector de la construcció.

La durabilitat com a valor

Durant molt de temps, la sostenibilitat en general, però de forma especial en l’edificació, s’ha associat principalment a la reducció del consum energètic, a la utilització de productes amb menor impacte ambiental o al reciclatge dels residus. Tots aquests aspectes són importants, però hi ha una dimensió que els travessa a tots i es el temps. Un producte que dura més temps no necessita ser substituït tan sovint. Un sistema que es pot mantenir i reparar conserva durant més temps els recursos, l’energia i les emissions incorporades en la seva fabricació. Un edifici que allarga la seva vida útil evita, o ajorna, la necessitat de consumir nous materials per substituir-lo. Per tot plegat, la durabilitat és una forma d’eficiència en l’ús dels recursos i una estrategia de primer ordre. En una economia basada en recursos finits, allargar la vida útil dels productes és una de les formes més directes de reduir la necessitat de fabricar-ne de nous.

La etiqueta GARAN és un nou llenguatge

La Directiva (UE) 2024/825, relativa a l’empoderament dels consumidors per a la transició ecològica, incorpora la durabilitat, la reparabilitat i la reciclabilitat entre els aspectes relacionats amb la circularitat que poden influir en les decisions de compra. Es en aquest context que apareix la etiqueta GARAN, identificant-se com una garantia comercial de durabilitat del productor que compleix unes condicions concretes, essent gratuïta per al consumidor.

Aquesta etiqueta no substitueix la garantia legal de conformitat ni modifica els drets que corresponen al consumidor. És un compromís comercial addicional del productor que passa a disposar d’un llenguatge gràfic harmonitzat a escala europea. L’etiqueta incorpora la identificació GARAN, la durada de la garantia, elements gràfics associats a la durabilitat i un codi QR que permet accedir a informació complementària. El seu disseny està regulat pel Reglament d’execució (UE) 2025/1960.

Tot aqueesta trasnformació  té una conseqüència significativa i es que la durabilitat deixa de ser únicament una característica tècnica que figura en documentació especialitzada i comença a convertir-se també en informació visible en el moment de la compra.

Garantia, durabilitat i vida útil

Al ser un terme nou és important distingir conceptes que sovint es confonen: garantia, durabilitat i vida útil.

La garantia és un compromís del productor subjecte a unes condicions determinades, mentre que la durabilitat és la capacitat d’un producte o sistema de mantenir les seves prestacions al llarg del temps. Per la seva banda, la vida útil és el període durant el qual es preveu que un producte o sistema pugui mantenir unes prestacions adequades en unes determinades condicions d’ús i manteniment.

Com a exemple podem veure que una garantia de deu anys no significa, per si mateixa, que la vida útil del producte sigui de deu anys. De la mateixa manera, una vida útil prevista de trenta anys no implica necessàriament l’existència d’una garantia comercial de trenta anys. Aquesta precisió és especialment important en el sector de la construcción i l’edificació, on la durabilitat depèn de múltiples factors: el disseny, la qualitat dels materials, les condicions d’exposició, la correcta execució, l’ús, la inspecció i el manteniment. Per tot plegat cal tenir present que la durabilitat no és només una propietat del material sinó el resultat de tot un sistema.

Un sector intensiu en recursos

La rellevància d’aquesta qüestió és especialment gran en el sector de la construcción d’edificis, perque en els edificis s’hi concentren una quantitat molt elevada de materials, energia i recursos. L’extracció de matèries primeres, la fabricació dels productes, el transport, la construcció, el manteniment i les successives substitucions tenen associats impactes ambientals importants. És per això  que la substitució prematura d’un component no representa únicament la compra d’un producte nou, sinó que significa tornar a extreure recursos, tornar a fabricar, transportar i instal·lar, aixi com generar nous residus.

Des d’aquesta perspectiva, la durabilitat és una estratègia ambiental abans que el producte arribi al final de la seva vida i és una manera d’allargar el període durant el qual els recursos incorporats al producte continuen prestant servei.

L’economia circular

L’economia circular no es limita a gestionar millor els residus que generem. El repte és reduir la necessitat de generar-los. Això implica actuar sobre tot el cicle de vida: dissenyar millor, utilitzar menys recursos, allargar la vida útil, facilitar el manteniment, reparar, reutilitzar, adaptar i, finalment, reciclar allò que ja no es pot mantenir en servei. En aquesta seqüència, la durabilitat ocupa una posició fonamental. Abans de reciclar un producte, cal intentar que continuï sent útil. Un sistema durable conserva durant més temps el valor econòmic i ambiental que incorpora. Un sistema reparable permet prolongar aquesta vida sense substituir-lo completament. Un sistema desmuntable facilita la reutilització dels seus components. I un sistema finalment reciclable permet recuperar una part dels recursos incorporats. Per tot això, circularitat i durabilitat no són conceptes independents sinó que están estretament entrellaçats essent una de les principals estrategies de l’economia circular.

Del cost de compra al cost del cicle de vida

Aquesta transformació que s’està iniciant també s’exigeix revisar la manera com prenem decisions. El preu inicial d’un producte és només una part del seu cost real. En molts casos cal considerar també la seva durada, les necessitats de manteniment, la possibilitat de reparació, la disponibilitat de recanvis, el consum d’energia, la facilitat d’actualització i les possibilitats de reutilització o reciclatge. Aquesta visió és especialment important en la construcció, on les decisions adoptades durant el projecte poden determinar el comportament de l’edifici durant dècades. Una solució aparentment econòmica en el moment de construir pot generar costos molt superiors durant la seva explotació si requereix substitucions freqüents, un manteniment complex o una renovació prematura. És per això que el cost inicial no pot ser l’únic criteri quan la vida útil de la decisió es mesura en dècades. La durabilitat ha de formar part del criteri de valor.

La durabilitat com a factor de competitivitat

La nova etiqueta GARAN també introdueix una dimensió econòmica interessant. Quan la durabilitat es fa visible i comparable, pot convertir-se en un factor de diferenciació entre productes. Un fabricant que ofereix una garantia de durabilitat més llarga està assumint un compromís que pot aportar confiança al consumidor. Alhora, aquest compromís pot incentivar el desenvolupament de productes més durables, reparables i eficients en l’ús dels recursos. D’aquesta forma la sostenibilitat deixa així de ser només una qüestió de declaracions ambientals de productes i passa a relacionar-se amb prestacions, compromisos i responsabilitats verificables. Aquest és també un element important per combatre l’obsolescència prematura i determinades formes de greenwashing. No és suficient afirmar que un producte és sostenible. Cal que les seves característiques ambientals i de durabilitat puguin ser explicades amb rigor.

Una reflexió necessària per a la construcció

La nova etiqueta GARAN no és una etiqueta específica dels productes de construcción i tampoco substitueix el marcatge CE, les declaracions de prestacions, les declaracions ambientals de producte ni els sistemes de certificació existents, però el principi que representa és plenament traslladable al nostre sector.

La construcció necessita avançar cap a una cultura en què la durabilitat tingui més pes en la presa de decisions. Això implica incorporar-la al projecte, a la prescripció, a la selecció de materials i sistemes, a l’execució, a la recepció de l’obra i, sobretot, al manteniment i la gestió de l’edifici. També implica disposar de més informació sobre el comportament dels productes al llarg del temps.

En aquest procés, els professionals de l’arquitectura tècnica hi tenen un paper especialment rellevant, perque treballa precisament en la relació entre productes, sistemes constructius, execució, processos patologics, manteniment i vida útil dels edificis. Construir bé no és només aconseguir que un edifici funcioni avui, sinó que és aconseguir que continuï funcionant demà.

Una nova cultura de la durabilitat

La incorporació de la etiqueta GARAN és una petita peça dins d’una transformació normativa molt més àmplia. La Unió Europea està avançant cap a un model en què el consumidor disposi de més informació sobre la durabilitat, la reparabilitat i la circularitat dels productes, i en què les empreses assumeixin compromisos més transparents sobre aquestes característiques. Per al sector de la construcció, aquest canvi hauria de servir també com una oportunitat. Necessitem passar d’una cultura centrada principalment en construir i substituir a una cultura orientada a conservar, mantenir, reparar, adaptar i reutilitzar.

Amb aquesta nova cultura, l’edifici més sostenible no és necessàriament el que incorpora més tecnologia ni el que acumula més certificacions ambientals sinó que es aquell que és capaç de conservar durant més temps el valor dels recursos que hi hem incorporat. Per tot plegat el repte del sector passara per posar la durabilitat en el centre de les decisions de projecte i construcció.