La circularitat a la nova seu del Cateb: reutilització de materials i donacions solidàries
El Cateb ha convertit la reforma de la seva seu central en un exemple pioner d’economia circular. El projecte ha permès recuperar materials i mobiliari de l’edifici original, evitant tones de residus i emissions contaminants.
El projecte de renovació de la seu central del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona ha esdevingut un exemple pioner d’economia circular en el sector de la construcció. La iniciativa ha permès recuperar materials de l’antic edifici per utilitzar-los en la reforma i ha donat una segona vida a més de 900 elements de mobiliari, evitant tones de residus i emissions de CO2.
Reutilitzar abans que llençar El Cateb ha impulsat, en col·laboració amb diverses entitats, un procés innovador per aprofitar recursos existents en l’edifici de la seva seu central a Barcelona, abans de començar les obres de reforma integral. La iniciativa s’ha basat en l’auditoria exhaustiva de materials i elements duta a terme per Recursos Urbans, que ha permès identificar recursos reutilitzables, planificar-ne la recuperació i minimitzar la generació de residus. Entre els materials que es mantenen o es reutilitzen in situ destaquen les peces de marbre de Macael del nucli de l’escala, el paviment de terratzo, revestiments de travertí i rajoles de marbre de Carrara. Aquesta estratègia ha estat integrada en el projecte arquitectònic de reforma, liderat per AARDE Studio, amb el suport tècnic de Betarq en la direcció d’execució de les obres.
5,6 tones de residus evitats i 1,1 tones de CO₂ estalviades La tasca de recuperació de materials ha anat més enllà de la reutilització in situ. En col·laboració amb Saó Prat, empresa d’inserció social, s’han recuperat materials com 40 m² de tarima de fusta, més de 1.200 lleixes de fusta i vidre, prestatgeries metàl·liques, portes, poms i penjadors. Aquesta acció ha evitat la generació de 5,6 tones de residus i ha contribuït a estalviar 1,1 tones d’emissions de CO₂ equivalents. A més, ha generat 50 hores de treball d’inclusió sociolaboral.
Els materials recuperats que no s’han pogut reutilitzar directament a l’edifici s’han traslladat al magatzem compartit de Recursos Urbans i Saó Prat, i s’han introduït a la plataforma Marketcons, del Cateb, per facilitar-ne la recirculació en altres projectes. 930 elements de mobiliari per a entitats socials El Pont Solidari de la Fundació Banc de Recursos ha estat clau per canalitzar la donació de 930 elements de mobiliari del Cateb a un total de 17 associacions i fundacions catalanes. Durant tres jornades de recollida coordinades amb voluntaris, s’han entregat taules, cadires, armaris, prestatgeries, sofàs, pissarres, monitors, llums i altres materials diversos. Les entitats beneficiàries inclouen associacions dedicades a la inclusió social, el suport a col·lectius vulnerables, la lluita contra la pobresa i el foment de la sostenibilitat, com ara ACAPPS, Arrels Sant Ignasi, Ateneu 9 Barris, Fundació Altarriba o Grup Iris, entre d’altres.
La renovació de la seu del Cateb ha donat una segona vida a més de 900 elements
Barreres i reptes per a la circularitat Tot i els bons resultats, el projecte ha evidenciat algunes limitacions. La recuperació de materials ha estat condicionada per terminis d’obra, pressupost i complexitat tècnica. Alguns materials no s’han pogut recuperar per manca de viabilitat o dificultat logística.
Entre les propostes de millora per a projectes futurs destaquen: fixar objectius de recuperació des de l’inici del projecte, comptar amb consultoria especialitzada en circularitat durant totes les fases, planificar la recuperació com a capítol independent de l’obra o promoure plataformes com Marketcons per facilitar la reutilització.
Un model replicable El Cateb, com a col·legi professional referent en arquitectura tècnica, vol que aquest projecte esdevingui un model replicable per a altres edificis i entitats. La col·laboració amb AARDE Studio, Recursos Urbans, Saó Prat, Banc de Recursos i Betarq ha permès demostrar que la circularitat en la construcció és viable, amb beneficis ambientals, socials i econòmics. Aquest projecte posa en valor la importància de repensar la manera de construir, rehabilitar i consumir recursos, tot promovent una construcció més justa, responsable i sostenible.
