Les anomenades One-Stop Shops (OSS) o finestretes úniques estan adquirint un paper cada vegada més rellevant en les polítiques europees de rehabilitació energètica. L’informe EU-PEERS Survey 2026, elaborat a partir de l’experiència de 76 organitzacions europees, analitza com estan evolucionant aquests serveis i quines són les principals barreres que encara dificulten que una persona interessada en rehabilitar arribi finalment a executar les obres.

De la informació a l’acompanyament

Les finestretes úniques van néixer, en bona part, per facilitar informació sobre rehabilitació, eficiència energètica i ajuts. El model està evolucionant cap a una funció molt més àmplia. L’objectiu és acompanyar el propietari durant tot el procés: des de la primera consulta fins a la diagnosi de l’edifici, la definició de les actuacions, el pressupost, el finançament, la contractació i l’execució de les obres.

Això suposa un canvi important de concepte. La finestreta única deixa de ser simplement un lloc on obtenir informació i passa a actuar com un servei que ajuda a prendre decisions i a gestionar el procés de rehabilitació.

El gran repte: passar de l’interès a l’obra

Una de les conclusions més interessants de l’enquesta és que existeix una distància significativa entre el primer contacte del propietari amb aquests serveis i l’inici efectiu de la rehabilitació. Entre tots dos moments apareixen diferents barreres: la complexitat tècnica, el cost de les actuacions, l’accés al finançament, la presa de decisions dins de les comunitats de propietaris o la incertesa sobre el procés.

L’informe apunta que la probabilitat que el procés avanci augmenta quan el propietari disposa d’una diagnosi i d’un assessorament concret que li permet entendre què necessita l’edifici, quant pot costar i quins beneficis pot obtenir.

Per això, una de les funcions essencials de les finestretes úniques és reduir la distància entre: “Vull rehabilitar” a “Sé què he de fer i com puc fer-ho”.

La confiança també és una eina de rehabilitació

La rehabilitació implica decisions econòmiques i tècniques importants i, en el cas de les comunitats de propietaris, requereix sovint arribar a acords entre diferents persones. Per aquest motiu, l’informe destaca la importància de la proximitat territorial, la confiança i la capacitat d’acompanyament. Els models europeus són diversos: administracions públiques, empreses, cooperatives, entitats sense ànim de lucre i fórmules de col·laboració publicoprivada. No existeix un únic model organitzatiu. El que s’està consolidant és una funció comuna: fer més fàcil que el propietari pugui avançar des de la intenció fins a l’execució de la rehabilitació.

També a Espanya s’estan desenvolupant nous models

Espanya forma part d’aquesta evolució. La comunitat espanyola d’EU-PEERS agrupa diferents actors vinculats al desenvolupament de finestretes úniques, entre els quals hi ha Green Building Council España, Opengela, GNE Finance, CROLEC, Next by Gaviota i diverses administracions locals. Les experiències analitzades plantegen, entre altres, dos grans models:

• Assessorament i coordinació, en què la finestreta acompanya el propietari i coordina els diferents agents.

• Implementació integral, en què l’operador assumeix una funció més àmplia i pròxima al concepte d’agent rehabilitador, arribant a oferir serveis més propers a un model «clau en mà».

Aquesta evolució obre un nou espai per als professionals capaços d’integrar les diferents dimensions de la rehabilitació.

El coneixement tècnic, al centre

Rehabilitar energèticament un edifici no consisteix només a millorar-ne el consum energètic. Les actuacions poden afectar l’envolupant, les instal·lacions, les patologies, la conservació, l’accessibilitat, la salubritat, la seguretat o el manteniment. Per això, l’acompanyament requereix professionals capaços de diagnosticar, prioritzar, proposar solucions i convertir la complexitat tècnica en decisions comprensibles per al propietari. En aquest procés, l’arquitecte tècnic pot tenir un paper especialment rellevant com a professional integrador de les diferents dimensions de l’edifici.

De la rehabilitació energètica a una política integral d’habitatge

Les finestretes úniques també estan ampliant el seu camp d’actuació cap a les llars vulnerables. L’informe assenyala que una part important de les organitzacions analitzades ofereixen suport específic a aquests col·lectius, sovint en coordinació amb administracions locals, serveis socials i altres agents. Això mostra que la rehabilitació energètica està deixant de ser una política estrictament vinculada a l’energia. Cada vegada està més relacionada amb l’habitatge, el confort, la salut, la pobresa energètica i la cohesió social.

Un canvi de paradigma

L’experiència europea apunta cap a una idea senzilla però important: posar recursos a disposició del propietari no garanteix que la rehabilitació es produeixi. Cal ajudar-lo a recórrer el camí. Aquesta és probablement una de les principals conclusions de l’EU-PEERS Survey 2026: les polítiques de rehabilitació necessiten passar d’un model basat principalment en informació i ajuts a un model que incorpori acompanyament, confiança, criteri tècnic i continuïtat. La rehabilitació no necessita només recursos, sinó un camí que permeti convertir-los en decisions i les decisions en obres.