L’obligació ineludible del DEO: Documentar el Control de Qualitat

1. Introducció: Un fals buit legal

La recent derogació del Decret 375/1988 de la Generalitat de Catalunya, (aplicable a partir del 12 de novembre de 2025), pot generar un perillós malentès en el sector de l’edificació, donant lloc a un greu error d’interpretació sobre les obligacions del Director de l’Execució de l’Obra (DEO).

Interpretar aquesta derogació com una eliminació de responsabilitats no només és incorrecte, sinó que pot comportar conseqüències legals i professionals importants. La tesi d’aquest article és inequívoca: lluny de desaparèixer, l’obligació de documentar el control de qualitat està plenament vigent en el marc legal i normatiu. Aquest marc, format principalment per la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE), el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i el Codi Estructural (CE), consolida un sistema de garanties on el DEO és la figura central. L’objectiu és clarificar aquest marc actual i dissipar qualsevol percepció d’un buit legal inexistent.

2. El punt de partida: Què exigia el Decret 375/1988 Derogat?

Per comprendre la solidesa de la regulació actual, és fonamental entendre el marc normatiu que ha estat reemplaçat. El Decret 375/1988 va ser una norma autonòmica que, durant dècades, va definir de manera específica les tasques de control per als aparelladors i arquitectes tècnics a Catalunya.

Aquesta normativa assignava a l’arquitecte tècnic dues funcions clau que estructuraven el control de qualitat a l’obra: l’obligació d’elaborar un programa de control de qualitat i la responsabilitat de registrar en aquest programa els resultats dels assajos, anàlisis i proves realitzades.

Com s’ha esmentat, aquesta norma autonòmica ha estat formalment derogada pel Decret 224/2025. No obstant això, la seva desaparició no va crear cap buit legal. Al contrari, va consolidar l’aplicació d’una normativa estatal més completa, ja existent, que defineix amb major profunditat i abast el paper del DEO en l’avaluació de la conformitat de la qualitat constructiva.

3. La base pctual: La Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE)

El pilar fonamental del marc vigent és la Llei 38/1999 d’Ordenació de l’Edificació (LOE). Aquesta llei marc estableix les responsabilitats de tots els agents que intervenen en el procés constructiu i assenta el fonament legal de l’obligació del DEO en el control de qualitat.

La LOE defineix el Director de l’Execució de l’Obra com l’agent que assumeix la funció tècnica de “dirigir l’execució material de l’obra i de controlar qualitativa i quantitativament la construcció i la qualitat de l’edificat”. Aquesta definició és el punt de partida d’una sèrie d’obligacions concretes i no delegables.

Les obligacions més rellevants del DEO segons la LOE inclouen:

1. Verificar la recepció a l’obra dels productes de construcció i ordenar la realització dels assajos i proves necessaris.
2. Dirigir l’execució material, comprovant els replantejaments, els materials i la correcta execució i disposició dels elements constructius d’acord amb el projecte.
3. Consignar les instruccions necessàries al Llibre d’Ordres i Assistències.
4. Aportar els resultats del control realitzat per a l’elaboració de la documentació final de l’obra executada.

És fonamental entendre que, mentre la LOE estableix el “què” —les responsabilitats generals i l’objectiu del control—, és el Codi Tècnic de l’Edificació el que desenvolupa el “com”. El CTE operacionalitza el mandat legal de la LOE, transformant la responsabilitat general del DEO en un conjunt de procediments documentals concrets i ineludibles.

4. El marc tècnic i procedimental: El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE)

El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), aprovat pel Reial Decret 314/2006, és el marc normatiu que desenvolupa les exigències bàsiques de qualitat dels edificis i tradueix els principis generals de la LOE en obligacions documentals taxatives i específiques per al DEO.

La Documentació del Control com a Exigència El CTE exigeix explícitament que durant la construcció s’elabori la “documentació del control de qualitat realitzat al llarg de l’obra”. La praxi correcta exigeix entendre que això no és una opció, sinó un requisit reglamentari del seguiment de l’obra.

El DEO com a Agent Recopilador La norma subratlla el paper central del DEO, assignant-li la responsabilitat de “recopilar la documentació del control realitzat”, verificant a més que aquesta sigui conforme amb el que estableix el projecte. Aquest rol implica activament demandar, rebre i validar la documentació dels productes que el constructor ha de facilitar-li, reforçant la seva funció de verificador principal.

L’Abast del Control a Documentar El CTE especifica clarament que la documentació del control ha de cobrir tres àmbits fonamentals del procés constructiu:

• Control de recepció de productes.
• Controls de l’execució.
• Control de l’obra acabada.

El Dipòsit Formal de la Documentació Per atorgar un caràcter oficial i garantir-ne la conservació, el CTE estableix l’obligació final del DEO de dipositar la documentació del seguiment del control al Col·legi Professional corresponent o a l’Administració competent.

Aquesta exigència documental ja supera àmpliament l’antic decret, però el marc normatiu va més enllà. Normatives més recents, com el Codi Estructural, no només reforcen aquests requisits, sinó que els intensifiquen per a l’element de major risc de l’edificació.

5. El reforç específic: El Codi Estructural (CE)

El Codi Estructural (CE), aprovat pel Reial Decret 470/2021, aprofundeix en la necessitat de documentar el control de qualitat, introduint un estàndard de rigor superior per a l’estructura, l’element més crític per a la seguretat. El CE imposa al DEO responsabilitats directes i d’una contundència inequívoca.

1. Confirmació Explícita del Rol: El CE designa de manera inequívoca el Director de l’Execució de l’Obra com el responsable de la “recopilació i arxiu de la documentació del control realitzat” en l’àmbit de l’edificació. Aquesta assignació elimina qualsevol ambigüitat.
2. Exigència de Traçabilitat Total: La norma imposa un requisit de traçabilitat absoluta. Exigeix “evidències documentals“ de totes les comprovacions i assajos, les quals han d’estar signades per la persona física responsable de l’activitat de control i incloses en la documentació final. Aquest detall subratlla la responsabilitat personal inherent al procés.
3. Implicació en la Planificació: El DEO, com a part de la Direcció Facultativa, té la responsabilitat d’aprovar el programa de control de l’obra, el qual ha de definir el sistema de documentació que es farà servir, integrant el control des de la fase inicial de planificació.

La culminació de tot aquest procés de planificació, execució i documentació del control es materialitza en l’acte jurídic que certifica la correcta finalització dels treballs.

6. La prova definitiva: El Certificat Final d’Obra (CFO)

El Certificat Final d’Obra (CFO) no és un mer tràmit final; és la culminació de tot el procés documentat. En aquest document, el DEO certifica, sota la seva responsabilitat professional, que l’execució material i el control de qualitat s’han realitzat correctament.

El vincle entre el control diari i aquesta certificació és directe i legalment inseparable. La normativa exigeix que, com a annexos al CFO, s’adjunti obligatòriament la següent documentació:

• Relació dels controls realitzats durant l’execució de l’obra i els seus resultats.
• Descripció de les modificacions introduïdes durant l’obra.

Aquesta exigència converteix la documentació del control en l’evidència material que substancia i valida legalment la signatura del DEO al Certificat Final d’Obra. Sense aquest suport documental, la certificació queda buida de contingut i exposa el professional a greus responsabilitats.

7. Conclusió: Una obligació reforçada i indispensable

La derogació del Decret 375/1988 no ha creat cap buit legal. Al contrari, l’obligació del DEO de documentar el control de qualitat ha estat absorbida i enfortida per un marc normatiu estatal (LOE, CTE, CE) molt més exigent. Hem passat d’una llista de comprovacions prescriptiva, pròpia de l’antic decret, a un sistema integral de gestió de la qualitat basat en l’evidència, on el DEO actua com a garant central.

Aquesta documentació no és un tràmit burocràtic, sinó la pedra angular de la responsabilitat professional del DEO i la prova definitiva de la seva due diligence. És l’evidència indispensable que permet “demostrar la conformitat de l’estructura” i de la resta de l’edifici amb el projecte i la normativa. En definitiva, constitueix la principal defensa del tècnic davant de futures patologies o reclamacions, garantint que l’edifici compleix les exigències de seguretat i qualitat que la societat demanda. Documentar el control no és una opció; és l’essència de la bona praxi professional.