El Cateb patrocina un llibre sobre l’arquitectura d’estiueig de La Garriga

Després de més de dos anys de feina, l’associació La Garriga Secreta publica el llibre Arquitectura d’estiueig. La Garriga (1840-1953), una obra excepcional que documenta de manera exhaustiva el ric patrimoni arquitectònic d’aquesta vila vallesana, presentat ahir al vespre al Teatre de La Garriga. El llibre és un volum de format gran dedicat exclusivament a les grans edificacions que van marcar la fesomia urbana de la Garriga des de finals del segle XIX fins als anys 50 del segle XX i que s’inclouen en els tres corrents arquitectònics que es van succeir en aquelles dècades: eclecticisme, modernisme i noucentisme.

Mitjançant fitxes detallades i fotos d’alta qualitat, el llibre recollirà les 177 edificacions que han convertit la Garriga en un referent indiscutible de l’arquitectura d’estiueig de Catalunya. En un article introductori, l’arquitecte Lluís Cuspinera afirma que és la població catalana amb més obres lligades directament a aquelles corrents arquitectòniques.

Els autors del treball són Lluís Cuspinera, estudiós de referència en l’arquitectura garriguenca, i Pepo Segura, fotògraf especialitzat en arquitectura, que amb el llibre ofereixen una visió completa i rigorosa d’aquest llegat únic. Cada pàgina revela els detalls tècnics i l’essència d’aquestes edificacions singulars que van anar transformant la Garriga des de la meitat del segle XIX.

El llibre detalla les més de 60 cases dissenyades per l’arquitecte Manuel J. Raspall, figura cabdal del modernisme vallesà i artífex principal de la transformació arquitectònica no només de la Garriga, sinó també d’altres poblacions com Cardedeu, Granollers, l’Ametlla, Figaró o Caldes de Montbui. L’Illa Raspall, un conjunt únic de quatre cases modernistes declarades Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1997, representa una de les fites de l’obra de Raspall.

Arquitectura d’estiueig no és només un inventari d’edificis notables, sinó que també és un testimoni visual i documental d’una època en què la Garriga es va convertir en destí d’estiueig per a la burgesia barcelonina. Aprofitant el ferrocarril, que hi arribava des de 1875, i buscant llocs propers a la ciutat, aires saludables, bon clima i espais naturals, hi van fer construir les seves segones residències gaudint, a més, de les aigües termals de reconegudes propietats terapèutiques d’establiments com l’acreditat balneari Blancafort.