Metodologia de valoració del risc potencial d’exposició a fibres d’amiant instal·lades

Tot i que la utilització de l’amiant va ser prohibida a Espanya l’any 2002, actualment nombroses tones de Materials amb Amiant (MCA) romanen instal·lades en edificacions i infraestructures. Aquests materials persisteixen en un estat de conservació variable i, encara que no tenen per què representar un risc immediat si estan en bon estat, el seu deteriorament progressiu o la manipulació accidental poden provocar l’alliberament de fibres a l’aire, generant un risc potencial per a la salut dels treballadors i la població general. Aquesta realitat exigeix l’aplicació de metodologies de valoració del risc potencial per tal d’identificar les situacions més perilloses i prioritzar la retirada d’aquests materials.

L’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) ha publicat un document on s’estableix una metodologia per a valorar el risc potencial per exposició a fibres d’amiant procedents dels materials que contenen amiant (MCA’s) que encara es troben instal·lats en edificis i/o instal·lacions.

Aquesta eina facilita, durant les inspeccions tècniques dels edificis, identificar el risc, establir prioritats d’actuació (retirada) i planificar mesures de control eficaces (mesures de control i/o manteniment preventiu a l’espera de la seva retirada), per a la protecció de la salut dels treballadors i de la població general.

El procés de valoració del risc potencia segons la metodologia de l’INSST, es resumeix de la següent manera:

1. Fase de Diagnosi.
   Aquesta fase inclou l’estudi i les característiques de l’estat dels MCA’s, la presa de mostres de materials sospitosos per a la seva anàlisis en un laboratori especialitzat i l’elaboració d’informes tècnics, mapes de localització, etc. Aquest procés es realitzarà a través de l’operador qualificat, que és la figura competent per a realitzar les inspeccions i mostreig en aplicació del Reial Decret 396/2006 de disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d’exposició a l’amiant.


2. Valoració del Risc (REXP-MCA).
   Aquesta valoració es determina a partir d’una puntuació total obtinguda en aplicació d’un algoritme que combina:
   
   
   • En un 40% les característiques del material (CM): friabilitat, estat de conservació, varietat d’amiant, etc.
   • En un 10% les de l’entorn (CE): temperatura, increment de l’alliberació de fibres, etc.
   • En un 50% l’exposició potencial de les persones (EP): ocupació, accessibilitat, freqüència d’ús, etc.
   
   

   

   La puntuació final del REXP-MCA es classificarà per a obtenir la prioritat d’actuació, essent:

   Puntuació del REXP-MCA	Nivell de Risc
   > 2,2	ALT
   1,1 – 2,2	MODERAT
   < 1,1	BAIX

Els avantatges d’aplicar aquesta metodologia són:

• Valoració objectiva i estandaritzada.
• Facilita la quantificació del risc.
• Proporciona una base tècnica per a prioritzar la gestió dels MCA’s segons el nivell de risc.
• Serveix per a qualsevol tipus d’edifici i per a fases prèvies d’obres de reforma, manteniment, etc.

Des del Cateb creiem que és una eina de gran utilitat per als professionals de l’arquitectura tècnica per a la gestió segura de l’amiant i el manteniment dels edificis. Recomanem que tant la presència d’amiant, com el seu estat, quedi enregistrat en el llibre de l’edifici per al seu seguiment.