Exposició “Vincles” de Marià Dinarès

Vincles

Vincles, de Marià Dinarès, parla de relacions, de l’afinitat entre dos colors —o més— que s’apropen, dialoguen o es tensionen fins a construir un equilibri ponderat. Però podria parlar també de les relacions humanes, emotives i simbòliques, d’allò que ens uneix i ens pressiona alhora, convertint-nos en interdependents. Les obres semblen respirar un cert optimisme cromàtic, una llum que s’expandeix i que revela, sota la superfície, una força continguda. El color no és mai decoratiu: és estructura, vincle i pulsió. En aquest sentit, cada peça forma part d’un collage infinit, fragmentari i obert, que l’artista va desplegant al llarg del temps sense voluntat de clausura.

El treball de Dinarès sorgeix del risc i de l’afrontament directe amb el buit, amb el misteri radical de l’autonomia creativa. La seva pràctica se sustenta en una profunda fascinació per la pintura i en un domini rigorós dels materials, però també en una actitud de recerca constant, d’estudi i de reflexió. L’abstracció esdevé aquí un espai d’intempèrie, un lloc on la pintura es posa al límit i on la consciència estètica emergeix com a experiència física i, també, intel·lectual. La recerca del sublim travessa tot el procés, no com un ideal llunyà ni com una utopia sinó com a tensió latent entre el gest, la matèria i el silenci que els envolta a tots.

La base d’aquesta exposició s’endinsa en l’experimentació formal i cromàtica com a eina conceptual i com a forma de coneixement i d’expressió. Les obres articulen un espai on el color es desplega en camps, superposicions i friccions subtils, generant relacions que no són mai fixes ni tancades. Plans que s’acosten, es travessen o es contenen mútuament, i que activen, entre ells, una tensió silenciosa, gairebé física, que convida a una mirada pausada. La dramatúrgia secreta de la realitat del lligam no s’hi manifesta de manera immediata, sinó que es revela lentament, a través de capes i gestos continguts que apel·len a la percepció i a l’experiència sensorial. En aquest procés, els vincles invisibles —entre formes, colors i significats— sostenen l’estupor i la contemplació, obrint un espai de relació en el qual l’espectador esdevé part activa d’un diàleg que es construeix en el temps.

Ana M Palomo

Abril 2026