Centre de Formació Professional d’Automoció a Martorell

El nou Centre de Formació Professional d’Automoció de Martorell (CFPA), s’aixeca dins el polígon de Can Amat a tocar de la N-II i molt a prop de la facto­ria de SEAT i d’altres empreses de la indústria del motor. Avui, Mar­torell és la capital de l’automoció a Catalunya i un referent a Europa. Aquest equipament fou concebut com una aposta per oferir un nou model de formació professional, la formació dual que ja existeix a Alemanya i que aspira integrar els coneixements teòrics del sector i l’assoliment per part dels alum­nes de competències tècniques i específiques segons la demanda de les empreses de l’automoció. El resultat serà un personal altament qualificat i eficient perquè coneixerà de primera mà el procés produc­tiu. Per aquest motiu, l’any 2009 el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) convocà un concurs públic pel disseny d’aquest equipament on docència i indústria coexistirien en un mateix edifici. Aquesta duali­tat també és present tant en la seva gestió com en la seva construcció.

La Generalitat considerà que el Centre fos gestionat i explotat (con­cessió per 25 anys) entre l’Adminis­tració pública i l’associació CIAC1 ja que les característiques del Centre requerien d’un coneixement espe­cífic del sector. Les obres s’iniciaren el gener del 2012 i finalitzaren el mes de març del 2015. Un període con­vuls a nivell polític i econòmic que alentí l’execució de l’obra. Avui en els terrenys cedits per l’Ajuntament de Martorell de més de 14.000 m² s’ai­xeca un edifici sorprenent, singular i innovador. Està equipat amb les últi­mes tecnologies del sector i aspira a acollir, quan estigui en ple rendiment el 2020, 1.600 alumnes al dia.

Un edifici híbrid

L’edifici va ser finalista als Premis Catalunya Construc­ció 2016, tant per la seva innovació com per la direcció d’execució de l’obra i també ha rebut la menció hono­rífica en els International Design Awards 2016, va ser finalista del World Architecture Festival i nominat als Germany Design Awards 2018.

La relació del nou edifici amb l’entorn

La seva ubicació és estratègica pel que fa a la seva proximitat física amb la indústria, fet que permet una relació estreta i directa amb el món professional. Aquest marcat caràc­ter industrial allunyat del nucli urbà, sorollós i pròxim a l’autovia era un problema per emplaçar un aulari. La proposta plantejada per l’equip de Marc Casany de CAAS Arquitectes resol de manera efi­caç, eficient i innovadora aquesta dificultat, oferint com a resultat final una obra que fusiona amb enginy l’escala industrial i l’escala humana.

Escala humana i escala industrial

La seva urbanització respon a la necessitat de conjugar dues escales molt diferenciades i, en certs aspectes, contraposades. El volum destinat als tallers segueix una tipologia de dent de serra pròpia de les naus industrials i és visible des de l’autovia.

La massa vegetal al voltant dels seus límits serveix per esmorteir el soroll del trànsit.L’entrada es realitza per l’aulari, un espai més tranquil i acollidor amb mobiliari urbà dissenyat pel mateix arqui­tecte. Hi trobem una escala més humana tot perdent de vista l’escala industrial situada al darrere. Mentre que la part posterior s’articula en un únic pla i alterna els colors gris i blanc, la façana principal conjuga volums hetero­genis amb un cromatisme més viu (antracita, vermell i blanc) inspirat en el món del cotxe.

Els dos blocs programàtics, indústria i docència, també queden reflectits en la tipologia estructural. Pels tallers s’utilitza estructura metàl·lica de perfils conformats per obtenir grans llums i alçades i per les aules, s’ha optat per una estructura convencional de formigó armat.

La zona que fa d’eix vertebrador i comunica aquests dos mons és el passadís. Una frontera permeable des de la qual podem copsar l’escala humana i l’escala industrial a la vegada. Es tracta d’un element lineal que travessa longitudinalment i verticalment tot l’edifici. Una franja inundada de llum natural gràcies a les dues claraboies situades a les seves zones intermèdies. Les escales semblen flotar en aquest espai amb una il·luminació led que recorre la seva llosa. El resultat és un espai pulcre, blanc, radiant i diàfan, una terra de ningú i camí entre la teoria i la pràctica.

Aquest edifici híbrid, flexible i polivalent respon a una tipologia inèdita sense precedents. Fet que va comportar que durant la seva construcció s’anes­sin succeint modificacions a causa dels diferents requeriments de les dues administracions i les seves divergències. Un escull que fou encarat i superat amb talent per la direcció facultativa i la bona disposició del contractista.

Aquest equipament compta amb una nau industrial de 2.300 m² on hi ha agrupats tots els tallers del projecte. La zona de l’aulari es distribueix en 3 plantes sobre rasant i una soterrada.

Es tracta d’un edifici equipat amb les últimes tecnologies del sector, altament tecnificat on trobem preses de força en qualsevol punt que permetran diver­ses distribucions al llarg del temps així com els envans de construcció seca de fàcil desmuntatge. La flexibilitat de l’edifici queda molt ben reflectida en les grades retràctils de la sala polivalent/auditori ubicat entre la planta -1 i la planta baixa.

Sistema constructiu inspirat en el món de l’automoció

Un dels principals reptes de la façana del CFPA va ser el de crear un tanca­ment que integrés criteris climàtics, energètics i acústics de manera eficient. S’optà per una solució constructiva inspirada en l’automòbil. Una estructura portant com el xassís d’un cotxe i una pell com la carrosseria, la qual funcio­na d’acabat, protegeix i resguarda l’edifici del soroll i la temperatura exterior.

Era primordial esmorteir els sorolls de baixa freqüència procedents de l’au­tovia, vies de servei i zones estacionament perquè es pogués desenvolupar amb confort acústic l’activitat docent. No existeixen gaires materials cons­tructius capaços d’absorbir les baixes freqüències d’una manera eficient, un espectre de so que opera entre els 0 i 200 Hz. L’aïllament per massa és el més tradicional i simple per absorbir aquest tipus de soroll: a major massa, major resistència oposada al xoc de l’ona sonora i major atenuació del so. El material que aïllaria millor acústicament amb menor gruix, doncs, seria el plom però no és viable a nivell constructiu. Aquest obstacle fou el punt de partida per dissenyar la façana de l’aulari.

Ressonador Helmholtz

La proposta de CAAS arquitectes es basa en el principi físic del ressonador acústic de Helmholtz que consisteix en una cavitat amb un orifici a l’extrem d’un coll (com si es tractés d’una ampolla) a l’interior del qual, l’aire es comporta com una massa ressonant. Un exemple del seu funcionament es produeix en observar el so que genera una ampolla quan es bufa a la seva vora. El so introduït conté un ampli marge de freqüències, però l’ampolla produeix ressonància a una certa freqüèn­cia, menor (més greu) com més buida es trobi (ja que el volum en el seu interior és més gran).

S’ha comprovat en laboratori, que l’aire situat a l’interior d’una cambra, absorbeix el so que incideix en la perforació d’aquesta com si es tractés d’una ampolla. Aquesta freqüència depèn del volum d’aire situat a l’interior de la mateixa, el diàmetre del forat de la botella i el gruix del seu coll.Així, la freqüència generada varia al canviar la quantitat d’aire existent al seu darrere, observant-se que les bai­xes freqüències requereixen grans càmeres i al contrari produeix una absorció de les freqüències agudes.

En el cas d’invertir el fenomen, fent incidir una energia sonora a una freqüència coincident amb la de ressonància de l’ampolla, aquesta es converteix en una absorbent acús­tica a aquesta freqüència.

Domant les baixes freqüències

Per aquesta raó ens trobem amb una pell de panells d’alumini de 3 mm amb perforacions de 7 cm de diàme­tre disposades de manera lineal cada 13 cm entre eixos de tal manera que es comportin com un ressonador Helmholtz que es disposen en plans inclinats formant superfícies còncaves que generen cambres d’aire vari­ables facilitant i ampliant, així, l’espectre de freqüències absorbides (de 63 a 200 Hz). És un sistema passiu ja que sense emprar cap material ni cap aïllament específics s’aconsegueix absorbir fins a 4 db a baixa freqüència.

Un cop modificades les baixes freqüències en un espec­tre més ampli, gràcies a l’esmentat sistema de panells perforats, el soroll restant és absorbit per un sis- tema posterior de multicapes format per la cambra d’aire irre­gular còncava va- riable des de 30 cm a 150 cm, una xapa ACL-23 de 0.75 mm galvanitzada i pre- lacada, aïllament tèrmic i acústic THERMOSON EB (làmina utilitzada en auto- moció), maó tipus gero sense arrebossar de 14 cm, una cambra d’aire de 3 cm, aïllament de llana de roca de 4 cm i una placa de fibrociment (hydropanell) de 12 mm.

A continuació es pot veure la fase d’execució de l’estructura i el muntatge de tancament i acabats:

Els esmentats panells presenten unes incisions longi­tudinals que coincideixen amb les obertures del tanca­ment interior. Aquestes fusteries són molt estanques, amb trencament de pont tèrmic i vidre acústic. Mentre en obres convencionals s’utilitza doble vidre que aïlla entre 30 i 35 db, aquí ens trobem amb un aïllament de 42 db. El taló d’Aqui·les de tota façana, pel que fa a l’aïlla­ment, són les finestres.

L’equip de Marc Casany ha optat per aquesta solució ja que la doble finestra, que possiblement hagués estat la solució més eficient per millorar l’aïllament a baixa freqüència, era poc viable pel seu sobrecost econòmic, seria poc pràctica l’hora d’obrir i possiblement causa­ria problemes de condensacions entre els dos envidra­ments degut a la cambra d’aire que es generaria entre la fulla interior i la fulla exterior.

En paraules de l’arquitecte, “es tracta d’un sistema tot en 1”, un sistema complet, molt optimitzat i de cost molt reduït”. La solució aportada disminueix els límits esta­blerts pel decret d’ecoeficiència en un 41% el coeficient mitjà de la transmitància tèrmica (U=0,70 W/m² K). Mit­jançant l’ús de materials constructius propers i soste­nibles (alumini, llana de roca, fibrociment, etc.), l’edifici aconsegueix atenuar la seva petja ecològica.

L’estalvi econòmic (873,16€/m²) es deu als sistemes passius aplicats (façana principal, finestres, valors de transmitància, il·luminació natural, etc.) i als materials reciclats (cautxú reciclat de pneumàtics de vehicles pels bancs exteriors, el paviment de tot l’edifici de matèries primeres renovables i un bioplastificant fet de residus de cereals, etc.).

El resultat final és un edifici avantguardista, d’una quali­tat tècnica i arquitectònica exemplar, amb una execució d’obra precisa i molt curosa gràcies, en gran part, a la intervenció de professionals altament especialitzats.

A hores d’ara, les seves aules, tallers, escales i passadis­sos romanen gairebé deserts a l’espera que l’Adminstra­ció pública i el CIAC decideixin impulsar la seva activitat. La gran màquina del coneixement pràctic i tècnic del món de l’automòbil ja està llesta, només fa falta enge­gar-la.

Amb voluntat de nodrir un clúster de l’automoció

Ubicat a Martorell, en un emplaçament pròxim a la intersecció de grans eixos de comunicació i de fàbriques i prove­ïdors de la indústria de l’automoció. Constitueix un centre de formació de caràcter transversal, que abas­ta l’ensenyament professional de nous graus, la formació continuada de professionals en actiu, o cursos sectorials i d’especialització en dife­rents disciplines tècniques.

L’objectiu és d’esdevenir un equi­pament d’excel·lència amb voluntat d’atendre les demandes formatives del sector, que compta amb la parti­cipació i complicitat dels agents de l’automoció, fabricants i indústria derivada, auxiliar, i de components. En aquest sentit el projecte comp­ta amb suport de finançament i de gestió mixta públicoprivada per oferir una àmplia diversitat de pro­grames formatius. Per a la gestació del projecte ha calgut coordinar la diversitat d’agents i usuaris impli­cats en la futura gestió del centre.

Les solucions adoptades han de conjugar els usos per donar resposta alhora a les prestacions d’accessibilitat, aïllament tèrmic, soroll i confort acústic.

El projecte parteix d’un programa funcional que ha de satisfer les activitats d’estudi i de pràctica pro­fessional, amb un horitzó de 1.600 alumnes/dia a màxim rendiment, integrant en una mateixa edificació els respectius requeriments d’un centre d’ensenyament, les regla­mentacions exigides a una indús­tria, i la necessària adequació a la normativa de seguretat laboral. Les solucions adoptades han de con­jugar aquests usos per donar res­posta alhora a les prestacions d’ac­cessibilitat, aïllament tèrmic, soroll i confort acústic.

Múltiples usos i requeriments de l’edifici

L’edifici està estructurat amb un passadís lineal de circulació, res­pecte del qual a banda i banda s’or­ganitzen dos tipologies constructi­ves: per un costat un volum edificat a diferents plantes on s’ubiquen les aules d’ensenyament i serveis com­plementaris i per l’altre una cons­trucció de tipologia industrial que allotja els diferents tallers.

El passadís longitudinal configura un espai d’àmplies dimensions amb funcionalitat pròpia, que manté l’es­quema de circulacions per a totes les plantes i actua de centre neuràlgic de l’activitat, com a vestíbul previ a les estances i de punt de trobada i d’intercanvi de funcions entre els usuaris que acull l’edifici.

Junt al passadís central se situen els nuclis de comuni­cació entre plantes, això és:

• Nivell inferior o soterrani: sota la part d’edificació docent, on se situen una zona de vestidors, la sala d’actes (a doble altura) i les diverses sales tècniques d’instal·lacions.
• Nivell 0 de PB: on es produeix, en un costat, l’accés que s’obre al porxo exterior, les sales d’adminis­tració, professorat, i els serveis generals, i a l’altre costat, tota l’àrea de tallers del volum industrial amb sortida directa a nivell de rasant exterior
• Nivell 1 i nivell 2 de l’edifici docent: que constituei­xen entreplantes en relació a la gran altura de PB del volum industrial, amb el passadís com a element de juntura longitudinal, proveït de finestres amb visió als tallers de la nau, i que dona accés a l’aulari que té obertures de llum per la façana oposada.
• Planta 1: o darrer nivell que s’aixeca ja per damunt el volum industrial i allotja més aulari.

Construcció i sistemes industrialitzats

La zona de tallers constitueix una nau compacte defi­nida per un volum de grans llums i altures, resolta amb pòrtics transversals d’estructura metàl·lica de 2 trama­des. Les façanes són tipus sandvitx in situ amb perfil safata interior, i la coberta tipus deck sobre xapa, amb intercalació de lluernes que conformen una faixa den­tada.

L’altra meitat de l’edificació té estructura de pilars i for­jats reticulars de formigó armat, i està constituïda per una successió de cossos desalineats amb escletxes intermèdies que en façana provoquen obertures d’en­trada de llum natural. Les cobertes dels diferents cos­sos allotgen unes els equips d’instal·lacions i d’altres es converteixen en terrasses transitables, amb paviment continu de formigó flotant sobre la impermeabilització.

La façana té dos envoltants, un primer tancament d’obra ceràmica amb aïllament tèrmic i emplafonat interior amb plaques de guix, envoltat amb una làmina absor­bent acústica, i revestit amb una pell exterior confor­mant plans inclinats de safates perforades d’alumini que se suporten amb una estructura auxiliar de fusteria metàl·lica. Aquest revestiment exterior de façana esde­vé l’element que caracteritza el projecte, l’identifica, i li aporta una volguda imatge tecnològica. El disseny dels diferents plans i les cambres intermèdies proporciona un aïllament acústic del soroll de baixa freqüència (de 0 a 200 Hertz) produït pel trànsit de les autopistes contigües a l’emplaçament. La geometria dels plans al biaix, les cambres d’amplitud variables, la perforació de la xapa, i la intercalació d’una làmina absorbent, produeixen una rebaixa del nivell sonor.

Distribució del cost

El pressupost es presenta paquetitzat en macrolots que permeten observar l’ordre de magnitud sobre el total de la inversió. Operant la distribució resultant s’obté:

• 1/4 part correspon a l’estructura.
• 1/3 part recau per al conjunt de capítols de cons­trucció (1/6 a l’envolupant i prop d’1/5 part a divisò­ries i acabats).
• 1/3 part correspon a instal·lacions.
• Una fracció a l’entorn d’1/10 part es destina a equi­pament, urbanització i altres conceptes.

L’import total de projecte desprèn una ràtio de cost mitjà PEM de 1.097 €/m². En la descomposició per capítols cal tenir en compte l’existència de les dues tipologies constructives diferents que conté l’obra. Així, per als tre­balls d’obra la repercussió sobre la superfície construïda resulta uns valors mitjans de 260 €/m² per a l’estructura i de 361 €/m² per als capítols de construcció, en concret de 123 €/m² per a la suma de tancaments i fusteries de façana, de 88 €/m² per a les distribucions interiors, o de 114 €/m² d’incidència dels acabats, d’entre els quals el paviment representa 62 €/m²

Per a les instal·lacions la incidència de cost unitari es pot considerar més homogènia per als diferents espais i representa 359 €/m², constituint un lot de gran reper­cussió econòmica. D’aquesta ràtio les instal·lacions elèctriques representen 141 €/m², el clima 109 €/m², i aigua i sanejament sumen 42 €/m².

A la taula d’anàlisi les instal·lacions s’han agrupat per conceptes a fi d’obtenir una visió de conjunt. En un des­glossament més detallat s’apreciaria que: dins el capítol d’aigua l’ACS i la captació solar representa la major part de l’import, un 85%, i l’aigua freda i l’escomesa l’altre 15%; a la climatització resulta una incidència relativa del 33% per a la producció d’energia, un 30% per a les unitats terminals, un 27% per a la distribució d’aire, un 2% la ventilació i un 8% per al control; en el capítol de pciun 30% correspon a la instal·lació de BIE’s i proveïment d’aigua i un 42% a disposicions de protecció passiva contra el foc.

Per a la resta de treballs, dins l’epígraf d’equipament aproximadament 1/3 correspon a equipament sanitari, 2/5 a equipament escènic i 1/4 part a mobiliari i inte­riorisme. A la urbanització, una part d’1/6 recau en el moviment de terres, la meitat correspon als acabats i pavimentació, i una altra 1/6 es refereix a tancaments i protecció.

Totes les dades es refereixen a preus PEM. La corres­pondència amb preu final PEC, preu d’execució per con­tracte, representa una ràtio de cost total mitjà de 1.305 €/m². El control de qualitat apareix com un cost a part, amb un import de 82.040,28 €, que representa un 0,7% del PEM.