Comença la transformació del Cateb: Projecte Bastida

El que avui coneixem com el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica, abans d’aparelladors, està vivint una reforma integral que marcarà un abans i un després, no només a nivell funcional, sinó també simbòlic. Comença la fase de deconstrucció del nostre edifici i s’inicia així el Projecte Bastida, una aposta per obrir el Cateb a la ciutat, actualitzar-lo a les necessitats actuals del col·lectiu i integrar criteris de sostenibilitat, circularitat i innovació tecnològica. I convertir-lo així, en la Casa de l’Arquitectura Tècnica.

L’edifici, situat al número 5 del carrer Bon Pastor de Barcelona, té una llarga trajectòria. Construït l’any 1975 amb un projecte de l’arquitecte Alexandre Sangenis com a edifici d’habitatges, va ser adquirit pel Col·legi el 1986 i reformat pels reconeguts arquitectes Federico Correa i Alfons Milà per convertir-lo en la seu col·legial. L’any 1991, el poeta Joan Brossa hi va intervenir artísticament amb la icònica façana que l’ha identificat durant dècades.

Ara, més de 35 anys després de la seva transformació en seu institucional, el Cateb inicia una nova etapa. El Projecte Bastida, guanyador del concurs per a la reforma i rehabilitació, ha estat desenvolupat per un equip jove i multidisciplinari: Àlex Clarà, Luis Torres, Manuel Quiñones, Julia Andrés, Xavier Martínez i Albert Sagrera. El seu disseny aposta per una arquitectura oberta i participativa, amb l’objectiu de “fer exterior el Cateb”, obrint-lo a la ciutat i al col·lectiu, i generant un espai modern, dinàmic i compartit.

Entre els elements més destacats del projecte, cal esmentar la creació d’una Àgora oberta a la planta baixa, concebuda com un espai de trobada per a professionals, ciutadania i institucions. També s’hi incorporarà una doble pell a la façana —la Bastida—, que donarà una nova imatge a l’edifici i actuarà com a filtre climàtic, i es potenciaran les cobertes i terrasses com a espais vius. L’interior es transformarà per guanyar polivalència, llum natural i eficiència.

El procés constructiu ha començat amb el desmuntatge interior i els primers enderrocs, seguint un enfocament basat en la deconstrucció responsable. El mobiliari existent s’ha destinat a entitats socials, i es preveu reutilitzar o reciclar bona part dels materials, fomentant així l’economia
circular.

Aquesta acció s’ha canalitzat a través del programa Pont Solidari, amb la col·laboració de Recursos Urbans, Banc de Recursos i la gestió de Betarq Group. En total, es van donar 930 elements de mobiliari i materials d’oficina a 17 entitats socials catalanes. El lliurament es va dur a terme en tres jornades consecutives a finals de gener de 2025, i va incloure taules, cadires, armaris, sofàs, monitors i diversos
consumibles.

L’impacte ecològic ha estat notable: s’ha evitat l’emissió de 16.263 kg de CO₂, l’equivalent a 2.833 vehicles fora de circulació durant un dia, i s’han estalviat més de 19 milions de litres d’aigua, una quantitat similar a 98.513 dutxes de 10 minuts. Aquesta acció s’emmarca dins dels valors de sostenibilitat i circularitat que defineixen el projecte.

L’acció de recursos urbans
Destaca, per exemple, l’acord amb Saint-Gobain, empresa que reciclarà tots els vidres retirats per convertir-los en nous materials, aconseguint un 70% de vidre reciclat. Aquest és un dels eixos fonamentals de la intervenció, juntament amb la implementació de sistemes tecnològics avançats.

Recursos urbans ha fet proves d’extracció de rajoles de marbre i peces de travertí per facilitar la recuperació i reutilització d’aquests elements. En col·laboració amb SaóPrat ha recuperat 40 m2 de paviment de tarima de fusta, 16 lleixes de vidre, 1.262 lleixes d’aglomerat de fusta, 19 mòduls de prestatgeries metàl·liques, 15 portes de fusta, 80 poms d’acer i 7 penjadors de porcel·lana. Aquests elements, inclosos en l’auditoria realitzada abans de l’inici del projecte, representen unes 5,6 tones de residus evitats i 1,1 tones
d’emissions de CO2 eq estalviades (1,1 tones d’emissions de CO2 eq = 4 viatges en cotxe anada/tornada a Paris).

La reforma es duu a terme amb metodologia BIM, ús de models 3D, sistemes com Dalux per a la gestió d’obra, i eines digitals d’anàlisi energètica i simulació. La tecnologia permet optimitzar la direcció d’execució i garantir una obra transparent, eficient i documentada en temps real.

Destaca el treball col·laboratiu entre els agents implicats. L’equip tècnic d’obra inclou noms destacats com el despatx Betarq Group —amb els arquitectes tècnics Sergi Barquet i Ramon Cisa, amb experiència en projectes de gran abast com el Spotify Camp Nou—, l’enginyer Jaume Pastor (L3J), el consultor d’estructures Lluís Izquierdo, la constructora Calaf i l’equip de sostenibilitat d’Energreen.

El Projecte Bastida és una declaració d’intencions sobre com ha de ser el Cateb del futur. Un espai més obert, sostenible, eficient i tecnològicament preparat. Un edifici que reflecteixi els valors del col·lectiu i que estigui a l’altura dels nous reptes del sector. Un lloc pensat per als professionals, però també per a la societat.

Amb aquesta reforma, l’edifici esdevé símbol de la pròpia evolució de l’arquitectura tècnica: més transversal, més digital, més compromesa amb el medi ambient i, sobretot, més humana. El Cateb es transforma, però sense perdre l’essència que l’ha convertit en referent. La bastida que avui s’aixeca és també una metàfora de tot allò que construirem junts des d’aquest nou espai compartit.