Nou estudi que evidencia els avantatges de la construcció industrialitzada en termes econòmics, ambientals i socials

La seu de la UPF Barcelona School of Management va acollir, el passat dimecres 28 de maig, la presentació de l’estudi Impactes de la construcció industrialitzada des d’una triple perspectiva: econòmica, mediambiental i social, elaborat per la Càtedra d’Habitatge Digne i Sostenible de la UPF-BSM i la Fundació Metropolitan House.

Aquest nou informe, d’aquesta Catedra d’Habitatge, ofereix una anàlisi comparatiu entre sistemes constructius industrialitzats i tradicionals, prenent com a cas d’estudi un edifici plurifamiliar d’ús residencial.

Els àmbits que és comparen en aquest estudi són:

Impactes Econòmics

L’aplicació de solucions de construcció industrialitzada pot generar un estalvi global de costos. En un cas d’estudi d’un edifici residencial, es va estimar un estalvi del 2,68% respecte al Pressupost d’Execució per Contracte (PEC) de la construcció tradicional, equivalent a 313.877 euros sobre un pressupost total d’11.702.018 euros. Els principals factors que contribueixen a aquest estalvi són el temps, la qualitat i la sostenibilitat.

• Reducció del temps d’execució: La producció simultània en fàbrica i a l’obra permet reduir el temps d’execució entre un 20% i un 50%. Aquesta reducció temporal és el factor d’impacte econòmic més determinant, representant el 83,7% de l’estalvi estimat en el cas d’estudi. Un termini més curt implica una reducció en alguns costos d’execució.
• Costos directes: L’impacte en el cost dels materials depèn de la solució prefabricada utilitzada (formigó, fusta, acer), tot i que els elements prefabricats incorporen valor afegit en comparació amb els materials tradicionals. La construcció industrialitzada permet un millor aprofitament dels materials, reduint el desaprofitament típic de la construcció convencional.
• Costos de mà d’obra: La construcció industrialitzada és intensiva en tecnologia, a diferència de la tradicional, que és intensiva en mà d’obra. Això porta a una reducció de la mà d’obra necessària a l’obra gràcies a l’automatització dels processos i l’optimització de tasques. Es redueix la mà d’obra no especialitzada.
• Costos indirectes: La construcció industrialitzada genera un estalvi significatiu en les despeses generals (costos indirectes), estimat en un potencial del 32%. Això inclou la reducció de la necessitat de lloguer de maquinària i l’ús de bastides.
• Costos de postvenda: Es preveu una reducció important dels costos de postvenda (estimada en un 75% dels defectes) gràcies a la menor variabilitat i l’estandardització de la qualitat que permet la producció en fàbrica.
• Cost de finançament: La reducció del termini d’execució comporta una reducció del cost de finançament derivat del préstec promotor, que pot arribar a ser de fins a un 30%. A més, l’alineació amb criteris de sostenibilitat (ESG) pot facilitar l’accés a finançament amb millors condicions.
• Cost de manteniment: Hi ha una menor necessitat de manteniment gràcies a l’alta qualitat i precisió dels components fabricats industrialment, la qual cosa redueix els costos a llarg termini i augmenta la vida útil dels edificis.
• Cost inicial: La construcció industrialitzada pot tenir un cost inicial més alt respecte a la construcció tradicional, però amb menor dependència de l’impacte de la inflació en costos de materials i menys desviacions pressupostàries a llarg termini.

Tot i els estalvis quantificats, la manca de mà d’obra qualificada en la construcció tradicional pot arribar a fer inviable aquest model, situant la industrialització com a única alternativa viable.

Impactes Mediambientals

La construcció industrialitzada té efectes positius significatius en la dimensió mediambiental.

• Gestió de residus: Permet una reducció notable en la generació de residus d’obra. En el cas d’estudi, es va estimar una reducció del 50% en la generació total de residus (de 30.845,88 m3 a 15.422,94 m3), i un 75% en les fases directament industrialitzades (estructura i arquitectura). Això també redueix el cost de la seva gestió.
• Consum d’aigua: Es pot reduir el consum de recursos hídrics. En el cas d’estudi, es va estimar una reducció del 30% (347,28 m3) durant el procés constructiu. Altres fonts estimen una reducció del 20% en el procés constructiu i 17% en la vida útil.
• Emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH): Segons els experts consultats, la construcció industrialitzada contribuiria de forma important a la reducció de les emissions de GEH. Això es deu a la possibilitat d’utilitzar materials innovadors amb menys emissions incorporades i a la millora de l’eficiència energètica dels edificis industrialitzats. No obstant això, quantificar aquesta reducció ha estat complicat per manca de dades. Algunes estimacions d’experts parlen d’una disminució del 40%.
• Consum i reciclatge de materials (Economia circular): Contribueix a millorar l’eficiència en l’ús de materials i la seva reciclabilitat al final de la vida útil. La modularitat facilita el desmuntatge i la reutilització de components. S’estima que el 90% dels recursos utilitzats poden ser reciclats.
• Impacte urbà: Redueix la generació de pols, soroll i altres contaminants, minimitzant la interferència en les zones urbanes i millorant la qualitat de vida de les comunitats properes. Es calcula una reducció del soroll a l’obra del 50%.

Un repte important és la manca de dades detallades sobre els factors mediambientals en els projectes de construcció per poder quantificar aquests impactes amb precisió.

Impactes Socials

La construcció industrialitzada també genera impactes socials favorables.

• Salut i seguretat laboral: La realització de gran part del procés en un entorn controlat de fàbrica millora considerablement les condicions de salut i seguretat dels treballadors. Es redueix l’exposició a riscos propis de l’obra tradicional, com caigudes, ús d’eines pesades, treballs en altura i condicions climàtiques extremes. Això pot disminuir els nivells d’accidentabilitat.
• Creació de llocs de treball i condicions laborals: Genera nous llocs de treball amb un major grau d’especialització i potencialment millor remunerats en un entorn industrial. Contribueix a la contractació de persones amb un nivell de formació més elevat. La feina en fàbrica ofereix major estabilitat en comparació amb la naturalesa itinerant de l’obra tradicional.
• Diversitat i inclusió: Facilita la incorporació de talent femení en un sector històricament masculinitzat, ja que les tasques en fàbrica requereixen menys esforç físic. S’estima que duplica la presència de dones en llocs de treball. Promou la polivalència dins dels equips.
• Impacte a les comunitats locals: En traslladar gran part de la producció a fàbrica i escurçar els terminis a l’obra, es redueixen les molèsties per als veïns, com el soroll, la pols i la congestió de trànsit.
• Accés a l’habitatge i qualitat: Una producció més ràpida i eficient pot contribuir a abaratir els costos i, per tant, facilitar l’accés a habitatges assequibles. La millora en la qualitat de la construcció impacta positivament en els espais on viu la ciutadania.

De manera similar als impactes mediambientals, la quantificació dels impactes socials es veu limitada per la manca de dades disponibles en els projectes de construcció tradicionals.

Els principals reptes actuals de la Construcció Industrialitzada són:

Diversos factors representen barreres importants per a l’augment de l’ús d’aquest sistema constructiu:

• Alt cost inicial: La transició requereix inversions elevades en tecnologies i infraestructures necessàries per evolucionar cap a aquest esquema organitzatiu. Això pot ser una barrera per a petites i mitjanes empreses. Les despeses operatives de mà d’obra (Opex) se substitueixen per inversions (Capex) que s’han d’amortitzar. El cost inicial pot ser més alt que la construcció tradicional.
• Rigidesa i flexibilitat en el disseny: La construcció industrialitzada exigeix un disseny detallat des de l’inici. Això limita la capacitat de fer canvis durant el projecte i pot ser un inconvenient davant d’imprevistos. Cal adaptar els dissenys a sistemes constructius repetibles, tot i que alguns experts assenyalen que això no necessàriament empitjora el disseny.
• Gestió de la cadena de subministrament: Requereix proveïdors més especialitzats, capaços de proveir solucions a mida. Això genera una dependència major que en la construcció tradicional, ja que els materials poden ser més “commodity”. Actualment, hi ha pocs proveïdors de solucions per a la industrialització, cosa que implica poca competència. La logística i el transport dels elements prefabricats s’han de gestionar amb precisió per evitar retards i sobrecostos.
• Finançament i fluxos de caixa: Els sistemes de finançament tradicionals estan basats en les certificacions d’obra in situ, que s’obtenen un cop s’executen les diverses fases a l’obra. Aquest sistema no contempla que una gran part del procés es realitza a la fàbrica abans del muntatge, la qual cosa complica la validació dels avançaments i pot generar dificultats per al finançament i tensions de liquiditat per als promotors, obligant-los a avançar pagaments amb fons propis.
• Normativa i processos administratius: Les normes urbanístiques i el codi tècnic d’edificació estan concebuts per a l’esquema de construcció tradicional. Els procediments administratius per validar elements prefabricats són més complexos i lents, i no estan dissenyats per a projectes amb components prefabricats. La legislació vigent està desactualitzada i no contempla les particularitats de la industrialització.
• Costos d’aprenentatge i formació: La transició requereix treballadors amb habilitats tècniques específiques i nous perfils professionals qualificats, que poden ser difícils de trobar, implicant costos addicionals de formació i capacitació.
• Resistència al canvi cultural: El sector de la construcció sovint està dominat per mètodes tradicionals, i el canvi cap a la industrialització pot trobar resistència entre treballadors, empreses i clients acostumats als processos tradicionals.
• Escalabilitat i massa crítica: Per aconseguir costos competitius gràcies a economies d’escala, la construcció industrialitzada requereix un cert volum o dimensió mínima de projectes, especialment en mercats poc madurs.
• Manca de dades: Hi ha una manca important d’informació i dades per quantificar els impactes mediambientals i socials de manera rigorosa, cosa que dificulta la seva valorització i promoció.

Les princpals oportunitats actuals de la Construcció Industrialitzada són:

La construcció industrialitzada presenta avantatges importants respecte a la construcció tradicional, impulsant un canvi de paradigma en el sector.

• Avantatges Econòmics i de Productivitat:
  • Reducció significativa del temps d’execució: Permet reduir el termini d’entrega entre un 20% i un 50%, sent el factor d’impacte econòmic més determinant. Això implica disposar abans dels habitatges.
  • Estalvi global de costos: L’aplicació pot generar un estalvi global de costos, estimat en el cas d’estudi en un 2,68% del Pressupost d’Execució per Contracte (PEC). Tot i que el cost inicial pot ser més alt, hi ha menys desviacions pressupostàries i menys dependència de la inflació. L’estalvi potencial s’ha quantificat al voltant del 3% en el cas d’estudi.
  • Major control i predictibilitat de costos: L’estandardització i la producció en entorns controlats permeten preveure els costos amb més precisió.
  • Estalvi en costos indirectes i despeses generals: Es genera un estalvi significatiu en despeses generals, estimat en un 32% en el cas d’estudi. Això inclou la reducció del lloguer de maquinària, seguretat en obra i ús de bastides.
  • Reducció dels costos de mà d’obra a l’obra: És intensiva en tecnologia, cosa que redueix la mà d’obra necessària al lloc de l’obra i genera estalvis.
  • Reducció dels costos de postvenda i manteniment: L’alta qualitat i precisió redueixen la necessitat de manteniment. S’estima una reducció del 75% dels defectes postvenda.
  • Disminució del cost de finançament: La reducció del termini d’execució comporta una reducció del període de finançament i un estalvi en interessos, potencialment un 30% menys de cost financer. L’alineació amb criteris ESG pot facilitar l’accés a finançament amb millors condicions.
  • Augment de la productivitat: L’aplicació de mètodes d’organització industrial pot afavorir un augment de la productivitat del sector.
• Avantatges Mediambientals:
  • Reducció significativa de residus d’obra: Permet una reducció notable en la generació total de residus (fins a un 50% menys en el cas d’estudi). En les fases industrialitzades, la reducció pot ser del 75%. Això també redueix els costos de gestió i transport de runa.
  • Menor consum d’aigua: Reducció estimada en un 30% durant el procés constructiu en el cas d’estudi i un 20% en el procés constructiu i 17% en la vida útil segons altres fonts.
  • Potencial de reducció d’emissions de GEH: Els experts coincideixen que contribuiria a la reducció de GEH gràcies a l’ús de materials innovadors i la millora de l’eficiència energètica dels edificis. Algunes estimacions parlen d’una reducció del 60% en el procés.
  • Millora en l’ús i reciclatge de materials (Economia circular): Contribueix a l’eficiència en l’ús de materials, i la modularitat facilita el desmuntatge i la reutilització/reciclatge al final de la vida útil.
  • Reducció de l’impacte urbà: Minimitza la generació de pols, soroll (reducció estimada del 50%) i altres contaminants, millorant la qualitat de vida de les comunitats properes.
  • Millora de l’eficiència energètica dels edificis: La millor qualitat d’aïllament i estanqueïtat redueix el consum energètic durant la vida útil.
  • Facilita el compliment d’estàndards de sostenibilitat: Ajuda a obtenir certificacions com BREEAM o LEED.
• Avantatges Socials:
  • Millora de la salut i seguretat laboral: El treball en entorns controlats de fàbrica redueix l’exposició a riscos típics de l’obra tradicional. Es redueixen els nivells d’accidentabilitat.
  • Creació de llocs de treball més especialitzats i estables: Genera ocupació en un entorn industrial amb major especialització i potencial millor remuneració. La feina en fàbrica ofereix major estabilitat que la naturalesa itinerant de l’obra.
  • Promoció de la diversitat i inclusió: Facilita la incorporació de talent femení (les tasques requereixen menys esforç físic).
  • Contribució a l’accés a l’habitatge assequible: Una producció més ràpida i eficient pot ajudar a reduir costos i respondre a la crisi d’habitatge per la major rapidesa en la construcció.
  • Millora de la qualitat dels habitatges: Impacta positivament en els espais on viu la ciutadania.
  • Ajuda a solucionar la manca de mà d’obra: Davant l’escassetat de mà d’obra tradicional, la industrialització es pot convertir en una alternativa viable i fins i tot la única.
• Avantatges Tècnics i de Procés:
  • Alta qualitat i precisió: La producció en entorns controlats assegura una alta precisió i consistència.
  • Estandardització i repetibilitat: Permet una major consistència en la qualitat i la repetibilitat en el disseny i producció és clau per a l’optimització i economies d’escala. Això no implica uniformitat arquitectònica.
  • Optimització del procés constructiu: Permet el solapament de fases, reduint el temps total.
  • Ús de tecnologies avançades: Integració de BIM, CAD/CAM, robòtica i IoT, millorant l’eficiència, precisió i control. El BIM actua com un repositori comú d’informació, millorant la col·laboració i minimitzant errors.

En resum podem dir que aquest estudi planteja que tot i que actualment la construcció industrialitzada afronta reptes com l’elevat cost inicial, la rigidesa en el disseny, la gestió de la cadena de subministrament, la necessitat d’adaptar el finançament i la normativa, i la manca de dades completes, també ofereix oportunitats considerables en termes d’eficiència econòmica (reducció de temps i costos), millora de la sostenibilitat (reducció de residus i consums, menor impacte urbà) i beneficis socials (seguretat laboral, qualitat de l’ocupació, inclusió, habitatge assequible).