Els reptes de la metodologia BIM
Escrit per Raúl Heras - 14 de març de 2021
Façana mitgera al barri de Riera Blanca de Barcelona
L’European BIM Summit 2020 va comptar amb més de 400 inscrits de més de 44 països d’arreu del mon i va ser un punt de trobada i d’anàlisi de la inserció del BIM al sector
El repte de dur a terme, la passada tardor, les activitats prèvies de l’European Bim Summit 2021 va ser molt gran, per les òbvies condicions extraordinàries per les quals estem passant. Com ja va sent habitual en els darrers anys, el congrés professional s’emmarca en un calendari amb diverses jornades amb continguts molt alineats quant als temes, però amb aproximacions des de diferents vessants de la mateixa realitat. Potser es podrien diferenciar 3 jornades ben identificades: d’una banda la jornada BIM Xp que és una jornada gratuïta on es realitzen tallers de treball online sobre aplicacions BIM, amb un caràcter principalment pràctic; d’altra banda la jornada EBS+ que és una jornada amb un format de congrés on line i participatiu on diferents experts dels sector plantegen el seus punts de vista, expliquen casos que s’han dut a terme o entaulen un debat; i finalment la jornada de conclusions que es va plantejar com una recopilació de premisses i plantejaments per l’aplicació del BIM a l’Administració pública, la construcció i la indústria.
El congrés, que es va desenvolupar de forma virtual, va comptar amb més de 400 inscrits de més de 44 països d’arreu del mon i va tornar a ser un punt de trobada i d’anàlisi del nivell d’inserció del BIM a les diferents àrees geogràfiques i operatives del nostre sector.
Es van poder veure diferents formes de treure avantatge del treball amb models digitals i amb entorns orientats a la metodologia BIM
Jornada de tallers pràctics BIM Xp
Després de participar a totes les sessions de la jornada BIM Xp, on es van realitzar un total de 25 tallers d’aproximadament 45 minuts de durada, es pot concloure que la jornada va ser un escenari ideal per veure l’estat real dels avanços al món de la metodologia BIM i la construcció digital. A l’ampli ventall de sales de treballs es van tractar pràcticament tots els aspectes del cicle de vida del edificis, i per tant, pràcticament totes les especialitats de la nostra professió. Es pot destacar una presencia més intensa d’aplicacions orientades al modelatge, visualització i gestió del contingut digital, i també de l’explotació del bessó digital.
El bessó digital ha de ser un model digital que incorpora tota la informació que caracteritza la geometria, composició i comportament d’un edifici, i que pot estar dotat de capacitats de simulació del comportament, per avaluar de forma virtual la conducta de l’edifici davant d’un determinat esdeveniment o d’unes determinades circumstàncies.
Cada taller va suposar una condensada càpsula formativa, on l’empresa creadora de l’aplicació o l’entitat representant d’una metodologia, procediment o sistema, donava a conèixer les bondats i defectes, o compartia les darreres novetats i experiències. Tots ells van ser molt interessants i van ser mirall d’una realitat del sector on s’està avançant ràpidament en les diferents branques o extrems de la nostra professió. Així, es van poder realitzar càlculs de costos d’un projecte de construcció de manera automatitzada, es van poder seleccionar, amb un procediment molt pràctic i intuïtiu, les millors solucions estructurals, ceràmiques, d’impermeabilització o de sistemes de fontaneria, evacuació o il·luminació en un procés de modelatge, es va poder simular el comportament d’un operari en obra quan disposa d’un model digital ben organitzat, es van poder analitzar els avantatges a nivell de rendiment de temps tècnic de dedicació en fase de projecte, i en general es van poder veure diferents formes de treure avantatge del treball amb models digitals i amb entorns orientats a la metodologia BIM.
Hi ha una necessitat inconscient entre els agents impulsors o que s’apropen a la metodologia BIM: la necessitat de consolidar coneixement i de generar col·laboració i sinergies entre les parts
Una aproximació a l’economia circular
Es pot destacar, per la novetat que suposa, el plantejament que va fer la Fundación Laboral de la Construcción on, amb un divers catàleg de solucions i accions, s’encara la problemàtica que suposen a l’obra les condicions de seguretat i salut dels treballadors. També es poden destacar, per motius similars, els tallers de Master Builders o ROCA (Main Partner del congrés), que coincideixen en proposar un criteri de selecció de materials de la construcció, recolzat en el model digital, no només basat en el compliment present d’una sèrie de característiques sinó amb una visió més socialment compromesa, més a llarg termini. Per això ha de tenir en compte el cicle complet de la seva vida, l’energia generada per la seva fabricació o trasllat en obra, la seva durabilitat, l’agressivitat química, l’efecte contaminant que comporta, la capacitat de ser recuperat quan hagi esgotat la seva vida útil, etc. Un plantejament molt alineat amb un concepte molt en voga: l’economia circular.
En aquesta jornada es va iniciar el protagonisme que va seguir tenint durant les següent jornades el format IFC. Aquest format sembla alçar-se com a aglutinador, punt de contacte i referència entre els diversos agents, aplicacions informàtiques, o requeriments en processos comunicatius de la construcció. Es va poder aprofundir en la metodologia adient per normalitzar el contingut dels fitxers, per uniformitzar, per exportar, per compartir adequadament, per auditar, per visualitzar o fins i tot per limitar en seu contingut.
Jornada EBS+ o el camí cap a un entorn col·laboratiu integrat
La jornada principal del congrés va se molt intensa a nivell de contingut, ja que va condensar més de 20 exposicions amb duracions que oscil·laven entre els 15 i el 20 minuts. En aquesta edició es va marcar un esquelet organitzatiu amb tres taules rodones on es va debatre al voltant dels 3 elements recurrents de totes les jornades: l’IFC, l’ISO 19650 i l’entorn col·laboratiu integrat. Al voltant d’aquestes tres taules es va annexar la visió internacional sobre l’estat de la implantació del BIM amb diversos casos d’estudi d’arreu del món, i que enfrontaven la realitat del sector des de diferents punts de vista ja sigui pel rol del presentador del cas, per la fase constructiva en la qual es desenvolupava o pels criteris i requeriments inicials de cada cas.
Com en darreres edicions, hi van participar activament referents internacionals del sector, amb la contraposició de postures a les taules rodones o amb les exposicions específiques al respecte d’una qüestió molt concreta. Aquestes qüestions més concretes es van centrar en conceptes on es comença a trobar un consens en el sector, com per exemple les eines que permeten fer un tractament de la informació en altres dimensions com la econòmica o la temporal, o en aquelles matèries on precisament hi ha un debat actiu al sector, com la contraposició de l’optimització amb el compromís o el pacte social.
Van ser especialment inspiradores aquelles exposicions d’experts del món docent i d’entitats supranacionals, on es va construir un missatge en la línia d’unificar criteris publico-privats i de cercar estàndards de comunicació i de processos.
En la digitalització de la construcció ens trobem que ja existeix un coneixement consolidat i contrastat que s’ha anat ampliant amb els èxits i fracassos dels milers de tècnics que hi participen dia a dia
Jornada de conclusions: el BIM i l’Administració pública
Hi ha una necessitat inconscient entre els agents impulsors o que s’apropen a la metodologia BIM: la necessitat de consolidar coneixement i de generar col·laboració i sinergies entre les parts. Sota el paraigües de la relació entre el BIM per l’Administració pública, la construcció i la indústria, la jornada de conclusions va anar orientada a donar resposta a aquesta necessitat que es va materialitzar en tres elements, que ja s’havien posat a sobre de la taula durant la jornada EBS+, com son l’IFC en el procés de la construcció, la implantació de l’ISO 19650 i la idea d’anar cap a un únic model d’entorn col·laboratiu (CDE Common Data Environment) on compartim informació.
L’IFC, que és el format estandard per emmagatzemar la informació d’un model BIM, és clau per perquè la informació sigui pública i estigui compartida de manera entenedora, i ajudi a qualsevol agent a entendre fàcilment el model proposat en un projecte més ampli com les smart city o les PAS (Public Available Specifications).
Mirant més enllà, és necessària aquesta estandardització perquè es puguin automatitzar processos de disseny, construcció i operació, fins i tot incorporant industrialització. També resulta imprescindible per agilitzar o convertir en immediat el procés de revisió d’un projecte en la fase de sol·licitud de llicència, ja que es basaria en procediments establerts prèviament amb la conseqüent facilitat per l’Administració pública, i l’empenta per l’objectivació de les normatives que podria suposar. Igualment ha de facilitar la identificació de paràmetres crítics o discordances en fase d’obra. Complementàriament, el seu desenvolupament serà indispensable perquè es pugui treure profit social d’un emmagatzematge endreçat de la informació a un nivell superior de l’edifici o del conjunt d’edifici (CityGML).
La jornada, que va suposar el tancament de l’edició de 2020, també va marcar les 3 fites que es proposen per materialitzar-se a l’edició 2021, per a la qual es proposa posar el focus en el Pla d’Execució BIM, la industrialització de la construcció i el bessó digital per a l’ús de les dades en models BIM.
A la recerca de gegants
A l’àmbit científic, sobretot en la fase d’investigació, tothom té assumit que els avanços i el progrés només s’aconsegueix partint d’un coneixement previ, que s’ha anat contrastant i consolidant, i una visió de futur que marca la direcció i distància dels següents passos. Hi ha una frase molt coneguda, que s’atribueix a Isaac Newton, que fa referència a aquest fet: “si he pogut veure més lluny que els altres, només és perquè em trobo sobre les espatlles de gegants”. És una reflexió interessant, plena d’humilitat, però digne només d’un geni.
Fent la transposició a l’estat de l’art de la digitalització de la construcció ens trobem que ja existeix un coneixement consolidat i contrastat que s’ha anat ampliant amb els èxits i fracassos dels milers de tècnics que hi participen dia a dia. D’altre banda (i aquí està el inevitable punt de crítica al gegant i a qui s’enfila), tot i que hi ha personatges amb la capacitat d’enlairar la visió i veure, i fer veure, més lluny, no s’està trobant la forma d’acompanyar a aquests visionaris i sobretot de fer pinya castellera, perquè segons, terços, quarts, i fins enxaneta, puguin continuar pujant i elevant la nostra perspectiva.
Aquesta situació, on hi ha una base àmplia de coneixements i propostes que es troba dispersa i ampliant-se en diferents direccions, sembla que no permet l’aparició de lideratges reals, amb capacitat d’arrossegar el sector, de projectar i dur a terme veritables fites que constitueixin un avanç per la nostra societat. Dona la sensació que aquesta carència de lideratge efectiu es fa patent a l’hora de marcar objectius socials ambiciosos i sobretot desenvolupar-los. No faig referència a plantejaments amb una visió curt-terminista, sinó amb una veritable càrrega de profunditat, amb una capacitat transformadora i executiva real, i que ens projecti allà on alguns comencen a albirar el futur que volem pel nostre sector i per la nostra societat.
Els lideratges a espatlles de mitjans, que evidentment aporten una menor alçada visual que els gegants, no només suposa el desaprofitament de la capacitat humana dels líders i visionaris, sinó també d’aquells que caminen darrera d’ells, i que veuran més d’hora que tard, que han de desfer part del camí recorregut.
Dona la sensació que la carència de lideratge efectiu es fa patent a l’hora de marcar objectius socials ambiciosos i sobretot desenvolupar-los
PUBLICITAT
