El companys del Maresme han visitat l’icònic Far de Calella per entendre la seva funcionalitat i la seva interacció amb les comunicacions terrestres i marítimes.
14 d’octubre de 2025
El Far de Calella, també anomenat Far del Capaspre, és una obra del municipi de Calella, al Maresme, està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i actualment, en l’edifici hi ha el centre d’interpretació del Far de Calella, un dels equipaments museístics del municipi, que han pogut conèixer els companys del Maresme, de ben aprop, el passat 11 d’octubre. Tant la visita com les vistes des del mirador, han estat espectaculars.
Entorn de la figura del Far, el Centre pretén explicar les relacions de comunicació d’aquest envers el seu entorn des de tres punts de vista:
Les comunicacions marítimes, per la seva funcionalitat intrínseca d’orientació de les embarcacions.
Les comunicacions terrestres, a través de la telegrafia òptica que podem contemplar a les Torretes, tocant al Far.
La comunicació urbana, amb la ciutat, a través de les campanes de l’església i els diversos campanars.
A l’exterior del Centre, la instal·lació compta amb un excel·lent mirador des d’on es gaudeix d’unes vistes privilegiades de la ciutat de Calella, del conjunt del mar i la costa i més enllà, de les muntanyes del parc natural del Montnegre i Corredor.
El Cateb incorpora com a col·laboradoa, una empresa familiar, molt arrelada al territori i que ha crescut gràcies a l'esforç, el rigor i el compromís en cadascun dels seus projectes.
13 d’octubre de 2025
En la foto, Isabel Pagonabarraga, directora general del Cateb i Ferran Roig Astor, com a director general d’Obres i Serveis Roig, en el moment de la signatura del conveni de col·laboració.
Roig, dins la seva trajectòria, des de 1982, posa al servei del sector tota l’experiència acumulada en obra pública, edificació i enderrocs, i participarà en activitats, sessions de sensibilització, en material i documentació tècnica i divulgativa, així com la producció d’un manual per a tècnics municipals del Cateb.
També, gràcies a aquest acord, participarà dins de l’oferta formativa del Cateb, per compartir coneixements sobre enderrocs.
L’Agència de Residus de Catalunya atorga 4,9 M € de l’ampliació d’ajuts per a la retirada d’amiant a edificis
L'ARC ha atorgat 4,9 milions d'euros de l'ampliació del pressupost de la convocatòria d'ajudes de 2024 per a retirar residus de materials d'aïllament i de la construcció que continguin amiant a Catalunya
La distribució dels fons segons tipus de sol·licitant, d’aquesta ampliació dels fons, ha estat:
130 Empreses: 4.061.610,01 €
125 Persones físiques, autònoms i comunitats de propietaris: 795.735,30 €
5 Ens locals: 39.922,60 €
Aquest repartiment correspon només a l’ampliació de la convocatòria vigent en els seu moment, sense obrir-se a noves sol·licituds. En la primera resolució de 26 de maig de 2025, l’ARC havia concedit ja 7,4 M € a 281 beneficiaris, distribuits de la següent forma:
Finalitza el cicle tècnic sobre la situació normativa actual del radó i el funcionament del Test Radó
El mesurament de la concentració de radó així com algunes solucions per a la seva eliminació ha estat l'eix central del Cicle sobre el radó que ha finalitzat a la delegació d'Osona.
10 d’octubre de 2025
La delegació d’Osona-Moianès ha acollit la darrera jornada sobre el radó, on els experts han desplegat la situació normativa actual enfront la protecció al radó i el funcionament del Test Radó, la prova de laboratori dissenyada pel Cateb. Com sabem, el radó és la font de radiació natural més important que es troba a la terra. Actúa com un gas, i per tant, no es pot veure ni olorar. L’exposició durant un llarg període de temps en espais interiors és perjudicial per a la salut i és per això que Laura Jornet, consultora de seguretat i salut del Cateb, ha parlat del radó a l’edificació i del funcionament del Test Radó, el mètode de mesurament a l’abast dels professionals que vulguin donar compliment reglamentari als seus projectes d’edificació i posar a disposició de la ciutadania l’opció de conèixer la concentració de radó al seu edifici.
Cal recordar, que dins de l’àmbit d’aplicació del CTE DBHS6, s’estableixen també els criteris per tal de portar a terme la comprovació de l’eficàcia de les solucions de mitigació implantades, mitjançant el mesurament de la concentració anual de radó, i és per això que les sessions han anat adreçades al tècnic de rehabilitació, tècnic redactor de projectes, directors d’exeució d’obra i caps d’obra, que han estat els principals participants d’aquest cicle que va finalitzar ahir, 9 d’octubre, a Vic.
Aquestes sessions tan pràctiques han anat a càrrec d’empreses especialistes en diferents solucions al radó, com ara Molins Construction Solutions, el responsable de desenvolupament del qual, Manel Soler, ens ha parlat dels morters, com a barreres de protecció.
Per altra banda, Xavier de Ramon, arquitecte tècnic, delegat de Danosa a Catalunya, ha tractat les làmines sintètiques com a barreres de protecció.
Finalment, Marc Santanach, enginyer elèctric especialitzat en qualitat de l’aire i ventilació, director del departament de Sales Engineering de SODECA, ha desenvolupat totes les qüestions relacionades amb la despressurització i ventilació mecànica.
El Cateb patrocina un llibre sobre l’arquitectura d’estiueig de La Garriga
El delegat del Vallès Oriental, Josep Lluís Sala Sanguino i el president del Cateb, Celestí Ventura, presenten el llibre "Arquitectura d'estiueig (La Garriga1840-1953)” , llibre patrocinat pel Col·legi.
10 d’octubre de 2025
Després de més de dos anys de feina, l’associació La Garriga Secreta publica el llibre Arquitectura d’estiueig. La Garriga (1840-1953), una obra excepcional que documenta de manera exhaustiva el ric patrimoni arquitectònic d’aquesta vila vallesana, presentat ahir al vespre al Teatre de La Garriga. El llibre és un volum de format gran dedicat exclusivament a les grans edificacions que van marcar la fesomia urbana de la Garriga des de finals del segle XIX fins als anys 50 del segle XX i que s’inclouen en els tres corrents arquitectònics que es van succeir en aquelles dècades: eclecticisme, modernisme i noucentisme.
Mitjançant fitxes detallades i fotos d’alta qualitat, el llibre recollirà les 177 edificacions que han convertit la Garriga en un referent indiscutible de l’arquitectura d’estiueig de Catalunya. En un article introductori, l’arquitecte Lluís Cuspinera afirma que és la població catalana amb més obres lligades directament a aquelles corrents arquitectòniques.
Els autors del treball són Lluís Cuspinera, estudiós de referència en l’arquitectura garriguenca, i Pepo Segura, fotògraf especialitzat en arquitectura, que amb el llibre ofereixen una visió completa i rigorosa d’aquest llegat únic. Cada pàgina revela els detalls tècnics i l’essència d’aquestes edificacions singulars que van anar transformant la Garriga des de la meitat del segle XIX.
El llibre detalla les més de 60 cases dissenyades per l’arquitecte Manuel J. Raspall, figura cabdal del modernisme vallesà i artífex principal de la transformació arquitectònica no només de la Garriga, sinó també d’altres poblacions com Cardedeu, Granollers, l’Ametlla, Figaró o Caldes de Montbui. L’Illa Raspall, un conjunt únic de quatre cases modernistes declarades Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1997, representa una de les fites de l’obra de Raspall.
Arquitectura d’estiueig no és només un inventari d’edificis notables, sinó que també és un testimoni visual i documental d’una època en què la Garriga es va convertir en destí d’estiueig per a la burgesia barcelonina. Aprofitant el ferrocarril, que hi arribava des de 1875, i buscant llocs propers a la ciutat, aires saludables, bon clima i espais naturals, hi van fer construir les seves segones residències gaudint, a més, de les aigües termals de reconegudes propietats terapèutiques d’establiments com l’acreditat balneari Blancafort.
Tendències en l’edificació i rehabilitació d’edificis per contribuir a la transició ecològica
Adreçat a professionals d'àmbit públic i privat i representants polítics, Sant Cugat Sesgarrigues ha acollit una jornada sobre la transició ecològica a les administracions locals, on el Cateb hi ha participat per parlar de tendències en edificació i el nostre ecosistema de productes per promoure l'economia circular.
9 d’octubre de 2025
Aquest matí de dijous ha tingut lloc al Centre Cívic de Sant Cugat Sesgarrigues la jornada ‘La transició ecològica a les administracions locals’. Bega Clavero, vocal del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona hi ha participat per parlar de les tendències en l’edificació i rehabilitació d’edificis per contribuir en la transició ecològica.
Bega Clavero ha explicat com el Col·legi ha donat un pas important cap a la sostenibilitat amb la seva aposta per MARKETcons, una eina clau en la reutilització de materials de la construcció, que promou l’economia circular dins del sector. Aquesta plataforma, accessible a través de web i app, facilita la compra i venda de productes de construcció que poden tenir una segona vida, evitant la seva conversió en residus.
Organitzada per la Mancomunitat Penedès – Garraf, la jornada tenia com a objectiu l’impuls de la transició ecològica als municipis. Amb aquesta finalitat, la sessió reunia eines, experiències i estratègies per tal que les administracions locals puguin avançar en aspectes com la descarbonització energètica, la mobilitat sostenible, l’adaptació al canvi climàtic, la promoció de l’economia circular o la protecció de la biodiversitat.
La cap de Bioeconomia Circular de la Mancomunitat Gemma Juncosa explica que hi ha consens al Penedès – Garraf en la necessitat d’avançar en aquesta línia.
La jornada ha volgut oferir una visió integral i supramunicipal a través de diverses intervencions, com la del cap de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona Francesc de Sárraga Mateo o la cap del Gabinet d’Ajuts i Subvencions de la Mancomunitat Sònia Paulet. A la segona part de la sessió, els exemples pràctics en transició ecològica local han pres el protagonisme.
Un dels casos exposats ha estat el del municipi amfitrió, Sant Cugat Sesgarrigues, que, des de fa dos anys, impulsa conjuntament amb el veïnat la cooperativa de consum Ecosesgarrigues.
‘Transició ecològica a les administracions locals’ ha comptat amb la presència del director dels Serveis Territorials de Territori, Habitatge i Transició Ecològica al Penedès Miguel Corral, qui ha parlat de la importància de recollir dades per identificar les principals necessitats en cada cas.
Amb jornades com aquesta, la Mancomunitat vol afavorir l’acompanyament als governs locals i la connexió entre municipis, així com posar en valor la col·laboració públic – privada per avançar en la sostenibilitat, l’eficiència i la resiliència davant l’emergència climàtica.
Primera pedra de la nova seu del Vallès Occidental del Cateb i del COAC a Terrassa
Les delegacions del Vallès Occidental inicien les obres de la nova seu que obrirà les portes el 2026, al carrer de la Rasa, en ple centre de Terrassa.
9 d’octubre de 2025
Amb aquest nou emplaçament, les dues delegacions apropen els serveis a tècnics i ciutadania en general, amb una ubicació al centre de la ciutat que afavorirà un impacte més directe a la societat, ja que actualment estan ubicades al Vapor Universitari.
Aquest canvi de seu obeeix a l’estreta col·laboració que està tenint lloc, ja des de fa anys, d’ambdós col·legis en la Intercol·legial Tècnica del Vallès, un fet que afavoreix i facilita les gestions de l’exercici professional compartides entre arquitectes tècnics i arquitectes, i tant de bo signifiqui un precedent en el sector.
Avui ha tingut lloc l’acte de col·locació de la primera pedra, que ha comptat amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; el tinent d’alcalde de Territori i Habitatge de l’Ajuntament de Terrassa, Xavier Cardona; el degà del COAC, Guim Costa Calsamiglia; Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC; la secretària de la Demarcació de Barcelona del Col·legi, Cristina Mora; i el delegat del COAC al Vallès, Fermín Aparicio. Per part del Cateb, hi ha assistit Celestí Ventura, president i la delegada al Vallès Occidental, Vanessa Ballester, així com la directora general, Isabel Pagonabarraga.
També hi han participat RGA Arquitectes, el despatx d’arquitectura guanyador del concurs i Juli Capella, arquitecte autor del projecte original.
El projecte Viandox
El projecte Viandox, signat pels arquitectes terrassencs, Xavier Ruscalleda Morell i Bartomeu Busom Masjoan, els arquitectes tècnics Emilio Sanchiz Rodriguez i Josep M. Fosalba Julià i els col·laboradors de l’equip, Jaume Balanya Lladó i Pau Giro Castelló, és el guanyador del concurs per a l’adequació de la nova seu. Ara, l’equip comença a reconvertir l’edifici obra de l’arquitecte Juli Capella.
L’edifici, en forma de V, ple de vidre i molt lluminós, té una superfície útil de 630 metres quadrats repartits en dues plantes. RGA Arquitectes hi proposa una distribució flexible que serveix tant pel dia a dia segons les necessitats d’ús, com per a ocasions especials. Un gran moble de fusta a cada pis amb la mateixa forma de V servirà per distribuir els espais i de magatzem. També s’està millorant l’eficiència energètica de la façana sud.
El COAC i el Cateb s’ubicaran a la primera planta, amb despatxos i espais polivalents per a cadascun i, a compartir, una sala de juntes, una sala de formació a l’espai central i zones de magatzem i descans.
Al concurs s’hi van presentar inicialment dinou propostes, dels quals se’n van admetre dotze i se’n van triar sis per a la fase final. En la selecció es van tenir en compte sis criteris: funcionalitat, qualitat arquitectònica, salut i confort, estratègies d’economia circular, eficiència energètica i economia.
VeriFactu: l’inici d’una nova era en la facturació electrònica
El sistema VeriFactu neix amb l’objectiu de garantir la traçabilitat i la integritat de totes les factures emeses, evitant manipulacions i millorant la transparència fiscal.
A partir del 2026, pràcticament totes les empreses hauran d’enviar les seves factures a l’Agència Tributària mitjançant un sistema digital verificable. El que pot semblar un repte burocràtic pot convertir-se, en realitat, en una oportunitat per modernitzar la gestió i guanyar control sobre la informació econòmica dels despatxos tècnics.
El sistema VeriFactu neix amb l’objectiu de garantir la traçabilitat i la integritat de totes les factures emeses, evitant manipulacions i millorant la transparència fiscal. Així doncs, a partir de gener de 2026, els programes de facturació hauran de comunicar automàticament a Hisenda cada factura emesa o, en cas contrari, complir amb uns estrictes requisits de seguretat i conservació de dades.
Què implica aquesta nova obligació per al meu despatx?
Per als despatxos d’arquitectura, aquest canvi implica revisar processos interns i analitzar si el programari actual de facturació compleix amb els requisits de la normativa.
En alguns casos, pot ser suficient adaptar l’eina existent, però, en d’altres, caldrà implantar un nou sistema homologat. I és precisament aquesta implantació, que comporta configuracions, migracions de dades i formació de l’equip, el que requereix temps i planificació.
Per això, és recomanable anticipar-se. Comprovar si el programari actual serà homologable, digitalitzar processos relacionats amb la facturació o la gestió de projectes, i formar l’equip perquè entengui els nous fluxos són accions clau per arribar a temps.
VeriFactu: repte o oportunitat?
El canvi pot ser també una oportunitat per integrar la facturació amb altres àmbits del despatx a través d’un programa de gestió integral. Una eina com un ERP permet gestionar la facturació amb altres aspectes com la planificació, la comptabilitat o el seguiment de projectes i obtenir així una visió més global del negoci.
El que és clar és que la normativa VeriFactu marcarà un abans i un després en la gestió administrativa. Els despatxos que s’hi adaptin amb temps no només compliran amb la llei, sinó que guanyaran eficiència, seguretat i tranquil·litat en la seva activitat quotidiana.
Tot allò que passa al carrer amb les “mirades” de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, a Granollers
La Delegació del Vallès Oriental inaugura "Mirades al Carrer" de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, una petita mostra de la quotidianitat que ens envolta.
8 d’octubre de 2025
L’exposició, promoguda per l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, entitat que fomenta l’activitat fotogràfica des de fa més de 100 anys, ha estat reconeguda i premiada per la seva tasca en la promoció i la preservació de la fotografia, tant a nivell nacional com internacional. I n’han format part els fotògrafs i fotografes amb més significació del segle XX en aquest país. En la inauguració del passat 6 d’octubre, presidida per Josep Lluís Sala Sanguino, delegat del Vallès Oriental, vam comptar amb l’assistència del seu president, Joan Rué.
Les fotografies són una mostra de la feina que realitza el Grup de Fotografia de Carrer de la institució. Cada autor i autora tenen el seu estil, el seu interès i la seva manera de captar i expressar tot allò que passa als carrers, que no deixen de recórrer i mirar. És una recerca constant de la quotidianitat que ens envolta per rescatar-la de l’oblit, ja sigui d’una manera que s’acosti més al documental o que pretengui inspirar-se en llums, ombres i colors, o bé en gestos i expressions. En definitiva, crear una estètica visual que pot passar desapercebuda i que, tanmateix, si s’atrapa, pot transmetre sensacions i reflexions inesperades: un instant de vida que perduri a la memòria del públic. Potser aquesta és l’autèntica finalitat de l’exposició, que podeu veure fins al 27 de novembre a la delegació del Vallès Oriental.
Nova estructura d’acer vista amb protecció ignífuga
Avancen les obres de la seu del Cateb amb una intervenció estructural que obre l’edifici a la ciutat. La fase actual combina enderroc selectiu i preparació d’encaixos per a una nova estructura metàl·lica, muntada de dalt a baix, amb treballs d’“estructura basta” (congrenys, forjat col·laborant, ompliments i apuntalaments) i una logística de runes en circuits separats per garantir seguretat i neteja. Com que l’acer quedarà vist, s’hi aplica protecció passiva contra incendis amb pintura intumescent, amb controls d’espessor i cicles d’assecat certificats. El resultat funcional inclou l’ampliació de les terrasses de 5a i 6a, una nova sala Àgora, més llum natural a façanes i patis i un recorregut d’accés renovat, configurant una “casa més oberta” i propera a la ciutadania.
8 d’octubre de 2025
Avancen els treballs d’enderroc selectiu i adequació per a la nova estructura metàl·lica que obrirà les plantes superiors del Cateb a l’exterior, donant una nova envolupant i més dimensió a les terrasses de 5a i 6a. Aquesta fase permetrà redefinir espais i preparar la posada en obra dels elements d’acer.
Enderroc i logística de runes
S’estan realitzant els treballs d’enderrocament estructural per a l’execució de la nova estructura metàl·lica que obrirà les plantes superiors del col·legi. Aquests treballs suposaran el recondicionament i la redistribució dels nous espais dels quals disposarà la nova seu del col·legi.
Inicialment s’han realitzat enderrocs per a la preparació i obertura de les zones on s’executarà la nova estructura metàl·lica, la qual servirà per dotar el col·legi dels nous espais plantejats a projecte.
Particularitats de l’estructura existent
Durant els treballs d’enderrocament s’han anat descobrint totes les particularitats de l’estructura existent actual, les quals ens han anat revelant, paulatinament, com haurem d’afrontar els treballs d’estructura que, en breu, es començaran a desenvolupar, així com tota la presa de decisions prèvies per a la correcta execució de la totalitat dels treballs i l’adaptació als requeriments estipulats a la normativa vigent, normativa estructural i Codi Tècnic de l’Edificació.
El gran repte durant aquests treballs està sent la retirada de la runa de l’obra a mesura que es van realitzant els treballs. Com que es tracta d’una rehabilitació total, s’estan generant grans quantitats de runa i la seva evacuació a través de les diferents plantes s’ha de realitzar de forma endreçada i esglaonada, garantint sempre la seguretat i la neteja de l’obra i evitant les sobrecàrregues per excés d’acumulació de runa/residus.
Per a l’eliminació de la runa s’estan fent servir dos sistemes. El primer consisteix en una tolva que comunica les diferents plantes de l’edifici des de la planta superior fins a la planta inferior per fer-la arribar a la planta inferior i, des d’aquí, anar-la carregant fins al contenidor exterior. El segon sistema és baixar la runa/residus de la planta sisena a través d’uns contenidors específics i un camió grua; aquesta solució ens ha permès assegurar la neteja total d’aquesta planta sense interferir en la resta.
Cal afegir que s’estan separant i classificant la totalitat dels residus que es van generant per al seu procés i classificació, segons la seva procedència i composició.
Muntatge de l’estructura metàl·lica
Per a la realització de tots els treballs d’estructura metàl·lica es disposaran de grues i mitjans d’elevació per a la posada, en cada planta, del material i de sistemes i maquinària específica per a la col·locació de cada element al seu lloc. Tot el conjunt serà executat per especialistes i tècnics qualificats per a la seva correcta execució i finalització, sempre vetllant per la seguretat, l’ordre i el compliment de tota la normativa vigent.
Tots aquests treballs s’iniciaran a la planta sisena i s’aniran executant des de la planta superior fins a la planta inferior, fins a culminar a la planta baixa, on es donarà per conclosa la fase d’estructura i reforços estructurals.
Treballs d’estructura “basta”
A mesura que avancen els treballs d’estructura metàl·lica es van realitzant, de forma simultània, els d’estructura basta, tals com congrenys de formigó armat per rematar els passos d’instal·lacions a la mesura exacta de projecte, ompliment i armat de forjat col·laborant, ompliment d’espais estructurals amb morter sense retracció, així com treballs d’apuntalament i desapuntalament necessaris per assegurar els diferents treballs a realitzar. Tots aquests treballs estaran a càrrec d’especialistes en el sector, totalment qualificats i supervisats per l’equip de direcció i tècnic de l’obra.
Protecció passiva contra incendis
Un cop finalitzada la totalitat de l’estructura s’iniciaran els treballs de protecció contra incendis. Com que tota l’estructura quedarà vista, es va decidir que la protecció s’ha de realitzar mitjançant pintura intumescent. Aquest sistema consisteix que, un cop els diferents elements estructurals estiguin totalment nets, s’aplicarà una imprimació prèvia i, sobre aquesta imprimació, s’aniran donant capes de pintura intumescent fins a assolir els espessors necessaris per al compliment dels diferents requeriments.
Aquest procés s’anirà fent per plantes plantes, de manera que es començarà per les plantes superiors i, en els temps que s’aniran assecant aquestes, es faran les de les plantes inferiors; un cop finalitzades les plantes inferiors, es tornarà a les superiors per donar les següents capes, i així fins a assolir els espessors necessaris.
Un cop finalitzada la protecció passiva contra incendis, només quedarà donar la capa d’acabat escollida per al projecte i, un cop assolida la protecció dels diferents elements, fins a la finalització total de l’obra per garantir i evitar els possibles cops o deterioraments durant la realització de l’obra. Tots aquests treballs els realitzarà una empresa homologada i referent del sector i, un cop finalitzats, es disposarà de tots els certificats i documents que garanteixin els treballs i el compliment de totes les normatives d’aplicació.
Resultats i nous espais
La nova estructura metàl·lica dotarà el col·legi de terrasses més amples a planta sisena i cinquena, convertint-les en àmplies zones a l’aire lliure, en total harmonia amb l’interior. Redissenyarà el concepte de la nova sala Àgora, donant-li una dimensió i un espai totalment obert, amb una amplitud i sensació de llibertat totals.
S’obriran nous espais a façanes i patis perquè la llum natural il·lumini tot l’interior del col·legi i el connecti directament amb l’exterior, fent visible la casa de l’Arquitectura Tècnica des del carrer.
Article escrit pel cap d’obra. José Bodas Durán, i la cap de producció, Jessica Paola Paez, de la Constructora Calaf
