Avui s’ha publicat al BOE la norma UNE 41610, que estandarditzarà la construcció intel·ligent, punta de llança de la modernització del sector

L’Institut Català de Finances anuncia que reforçarà el finançament de promocions estratègiques de construcció intel·ligent dedicades a l’habitatge social a Catalunya

La construcció intel·ligent (o Smart Construction en anglès) “s’ha convertit en una oportunitat, transformarà el sector i canviarà la forma de treballar de molts arquitectes tècnics”. Aquesta és la previsió del president del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona, Celestí Ventura, expressada durant l’obertura del primer Simposi Smart Construction organitzat pel Cateb i que ha aconseguit reunir a tots els actors implicats en el sector.

Els prop de 150 inscrits al simposi han pogut escoltar totes les opinions: des de l’Institut Català de Finances al representants del clúster de la construcció industrialitzada, de la mútua de l’arquitectura tècnica als promotors privats, dels portaveus de BIMSA de l’Ajuntament de Barcelona o de la finestreta única de la Generalitat, a constructores que fa anys que han apostat per aquest nou model constructiu. I un dels punts on més unanimitat hi ha hagut és en la necessitat “d’actualitzar el marc normatiu del sector” que a hores d’ara està pensat “només per a la construcció convencional”.

I és per aquest motiu, que la jornada ha recobrat més valor al celebrar-se poques hores abans que avui s’hagi publicat al BOE la norma UNE 41610 i iniciant-ne així el procés de consulta pública. Aquesta norma estandarditzarà el sector de la construcció intel·ligent (o Smart Construction) i pot convertir-se en la punta de llança de la modernització del model de construcció al nostre país i fer-lo més eficient i competitiu.

Aposta de l’ICF per l’smart construction

Un dels colls d’ampolla de la construcció intel·ligent n’és el seu finançament i és per això que la directora general de la promotora PMP, Montse Pujol, es preguntava les raons de la manca de finançament que pateix aquest model constructiu: “tots els mòduls que jo tinc a la fàbrica preparats per a la construcció intel·ligent són béns mobles, me’ls pago jo i ningú els vol finançar i no és fins que aquests mateixos mòduls estan ja col·locats que passen a ser béns immobles i poden ser finançats”. Uns minuts abans, Noemí Gálvez, directora d’inversions i risc de l’Institut Català de Finances, acabava d’anunciar la predisposició de l’organisme públic  a “facilitar el finançament de promocions estratègiques de construcció intel·ligent dedicades a l’habitatge social a Catalunya”.

En la mateixa línia, el president de la mútua de l’Arquitectura Tècnica (Musaat), Antonio Mármol, anunciava que s’està treballant en un “nou sistema de traçabilitat” basat en codis QR i tecnologia Blockchain que permetrà estendre la cobertura asseguradora també a tot el procés de fabricació prèvia a la construcció final.  

Per la seva banda, Pere Armora, president del Clúster de la construcció industrialitzada de Catalunya ha reivindicat aquest model perquè “el futur és la tecnologia”, perquè la construcció intel·ligent “redueix els terminis en un 50%, la mà d’obra en un 40% i els residus en un altre 50%”. A les crítiques d’Armora a la lentitud de l’Administració pública li ha contestat la gerent de la FUE (Finestreta Única Empresarial) de la Generalitat de Catalunya, Cristina Pruñunosa. En la seva intervenció s’ha mostrat molt oberta a millorar els processos i a “treballar col·lectivament” en la identificació de processos de control i validació que “són repetitius i tenen poc sentit”. I és en aquest punt que ha obert un altre debat preguntant-se si la figura de l’arquitecte tècnic pot assumir un rol més “decisiu i validador” en aquest àmbit.

La jornada ha finalitzat amb diferents aportacions d’experts definint quin haurà de ser el perfil de l’arquitecte tècnic a pocs anys vista. En aquest sentit, Juan Carlos Cabrero, de Molins Precast Solutions i un dels millors experts en construcció intel·ligent de l’estat ha destacat “la capacitat d’adaptació dels arquitectes tècnics a cada context” i Raimon Salvat de Bimsa ha pronosticat una “especialització” dels arquitectes tècnics entre els que se centraran en la “industrialització” i els que se centraran en “el procés de muntatge”.