El sector promotor i patrimonialista reclama un marc estable i finançament sostenible per impulsar la rehabilitació

La jornada “La visió del sector promotor-patrimonialista”, organitzada per l’APCE i el Cateb dins del cicle Rehabilita 2025, ha reunit representants públics i privats per debatre com la rehabilitació pot generar valor econòmic, social i ambiental als centres urbans.

El sector promotor i patrimonialista ha coincidit a assenyalar que la rehabilitació és una oportunitat de país que requereix estabilitat normativa, noves fórmules de finançament i un canvi cultural profund. Aquesta ha estat la principal conclusió de la jornada “La visió del sector promotor-patrimonialista”, celebrada el 28 d’octubre a la seu de l’APCE en el marc del cicle Rehabilita 2025, impulsat pel Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb).

La sessió ha reunit representants de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, entitats financeres i promotors, que han analitzat com la rehabilitació pot generar valor econòmic i social als centres històrics mitjançant la col·laboració publicoprivada i el finançament verd.

Una visió transversal de la rehabilitació: economia, sostenibilitat i cultura

En la inauguració, Josep Donés, secretari general de l’APCE, i Cristian Marc Huerta, vicepresident del Cateb, han destacat que la rehabilitació és “una aposta econòmica, social i cultural que necessita projectes viables i sostenibles”.
Huerta ha subratllat que “només des d’una mirada transversal i col·laborativa podrem donar resposta a la complexitat del parc edificat existent”.

A la primera taula, dedicada a la sostenibilitat i al valor dels actius immobiliaris, Pere Picorelli (INCASÒL) ha explicat que l’organisme gestiona més de 14.000 habitatges i que actualment en té 200 en rehabilitació amb fons Next Generation. També ha defensat la necessitat de reactivar la Llei de Barris per donar continuïtat a la regeneració urbana.
Des del COAC, Montserrat Vilardegà ha demanat una simplificació normativa i marcs estables que permetin avançar amb seguretat, i Donato Muñoz (APCE) ha recordat que “la millor rehabilitació és la bona planificació dels nous edificis”.

Les administracions, davant el repte de la continuïtat

La segona taula, centrada en normatives i polítiques públiques, ha evidenciat l’esforç institucional per consolidar una estratègia comuna.

Jordi Sanuy, director de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge de la Generalitat, ha compartit dades significatives del programa de rehabilitació energètica:

“Amb una inversió de 480 M€, l’objectiu inicial era arribar a 58.000 habitatges amb una mitjana de 8.300 € per actuació. Finalment, la realitat serà de prop de 30.000 habitatges i una inversió mitjana de 16.000 € per habitatge. Amb els mateixos recursos assolirem només l’1 % del parc edificat. Per arribar al 10 %, caldrien 5.000 M€.”

Sanuy ha defensat la necessitat de més recursos i continuïtat per fer possible un canvi estructural.
Des de l’ICAEN, Ainhoa Mata ha repassat la nova Directiva europea d’eficiència energètica dels edificis (2024/1275), que fixa l’objectiu de zero emissions el 2050, i ha destacat eines com el passaport de rehabilitació, el registre digital de l’edifici o les finestretes úniques.
Glòria Viladrich, gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona, ha presentat el Programa de Regeneració Urbana, amb intervencions a barris com Besòs-Maresme, Trinitat Vella, Can Peguera o La Pau, que suposen una inversió de 28,7 M€.
Finalment, Marta Pradal (Diputació de Barcelona) ha remarcat el suport als municipis a través dels Plans Locals d’Habitatge i iniciatives de divulgació com l’exposició itinerant “Rehabilitem”, creada el 2022 amb el Cateb i ja exhibida en més de 30 municipis.

Finançament verd i canvi cultural per escalar la rehabilitació

La tercera taula ha abordat els reptes del finançament públic i privat, així com la necessitat d’un canvi cultural que permeti fer créixer la demanda i consolidar el mercat de la rehabilitació.

Oriol Forner (CaixaBank) ha exposat les solucions financeres per a comunitats de propietaris i promotors, amb préstecs que poden arribar al 100 % de la inversió, sense comissions i amb terminis de fins a 10 anys.
Des de l’Institut Català de Finances, Lourdes Ridameya ha explicat que s’han destinat 480 M€ a habitatge social, amb 5.200 habitatges impulsats des del 2018, i ha presentat la línia ICF Eco Verda – InvestEU per promoure projectes d’eficiència i lluita contra el canvi climàtic.

Per la seva part, Bruno Sauer, director de Green Building Council España (GBCe), ha recordat que “la rehabilitació és molt més que eficiència energètica” i ha demanat incorporar-hi aspectes com la salut, l’economia circular o la gestió de l’aigua.
També ha remarcat que “l’alineació amb la taxonomia europea és un requisit bàsic per a qualsevol finançament verd” i ha advertit que “l’habitatge és un actiu que perd valor amb el temps si no s’actualitza a les noves exigències i externalitats”.
Sauer ha defensat que cal mesurar els resultats amb dades reals de consum i no només amb certificats energètics, i ha proposat parlar de “renovació” en lloc de “rehabilitació” per transmetre un missatge més positiu i proactiu.

El tancament de la taula ha anat a càrrec de Lluís Morer (ICAEN), que ha posat de manifest la complexitat del sistema actual d’ajuts: 1.600 projectes tramitats, 1.000 executats i un 40 % denegats, molts d’ells per motius burocràtics o tècnics. Ha defensat la necessitat d’“instruments més simples i segurs” per mantenir la confiança i aconseguir una veritable escala de rehabilitació.