Una nova sèrie de Betevé posa en valor la figura de l’arquitecte tècnic

Sota la pell de la ciutat és una sèrie documental presentada pel divulgador i arquitecte Pol Casellas, dirigida per Daniel Sala Teruel i emesa a betevé que explora Barcelona des de dins: com els seus edificis han estat pensats i construïts —del detall més petit a l’escala urbana— per millorar la vida de les persones.

El Cateb participa en aquesta iniciativa com a referent tècnic del sector, aportant coneixement i professionals per a cada episodi. L’assessorament corre a càrrec d’Oriol Marin i Gordi, de l’empresa AQUIDOS i TECHDOS, i en cada capítol hi participen arquitectes tècnics vinculats als edificis i projectes analitzats.

Una sèrie que posa en valor la complexitat de l’arquitectura construïda i el paper dels professionals que hi intervenen, i que acosta la feina quotidiana dels arquitectes tècnics al gran públic.

Cada setmana publicarem aquí el capítol corresponent amb els professionals participants.

Capítol 1. Centre Municipal de Vela

Arquitectes tècnics: Àngels Atoche (in memoriam) i Francesc Masip

El primer episodi de Sota la pell de la ciutat posa el focus en el Centre Municipal de Vela del Port Olímpic, un edifici nascut per als Jocs del 92 que el 2024 va viure una reforma integral a càrrec de Maira Arquitectes. Una intervenció que va mantenir l’estructura de formigó original i va replantejar l’interior per fer-lo més eficient, transparent i accessible a la ciutadania.

El capítol analitza, de la mà de l’arquitecte Pol Casellas, les solucions tècniques que fan d’aquest edifici un exemple de disseny bioclimàtic: el passadís com a coixí tèrmic, els porticons adaptats per a la protecció solar, les piràmides de coberta que actuen com a xemeneies solars o l’assecador de neoprens dissenyat específicament per als esportistes. Decisions que demostren que una bona rehabilitació no es limita a restaurar façanes, sinó a entendre com les persones usen l’espai.

En aquest episodi hi ha participat l’arquitecte tècnic Josep Camps, que han aportat la mirada tècnica sobre la intervenció. El capítol és també un homenatge a Àngels Atoche, arquitecta tècnica que va contribuir al projecte i a qui la sèrie recorda in memoriam. Guillem Torres va ser l’arquitecte.

Capítol 2. Mercat dels Encants

Arquitecte tècnic: Joan Mitjans i Miguel Angel Palomo.

El segon episodi de Sota la pell de la ciutat porta Pol Casellas al Mercat dels Encants de les Glòries, un dels equipaments més singulars de Barcelona. Un espai que connecta sis segles d’història —dels orígens a la Fira de Bellcaire del segle XIV fins al trasllat de 2013— amb una de les intervencions arquitectòniques més audaces de la ciutat recent, obra de Fermín Vázquez i l’estudi B720.

El repte del projecte era trobar l’equilibri entre un espai obert i un equipament permanent que integrés el bullici propi dels Encants amb un ordre funcional. La solució més visible és la coberta: una estructura que s’eleva fins als 25 metres, amb un acabat reflectant que connecta visualment l’interior amb l’activitat urbana de l’entorn.

Però darrere d’aquesta icona hi ha una complexitat tècnica extraordinària. Joan Mitjans, arquitecte tècnic de l’obra, explica al capítol com l’estructura està composta per unes 2.000 peces diferents, totes soldades i hissades in situ. Una operació que exemplifica el nivell d’exigència que requereix traslladar a la realitat constructiva allò que sobre el paper sembla una forma lleugera i gairebé flotant.

El capítol recorda també com era el mercat abans del trasllat —parades a l’aire lliure, condicions precàries, muntatge diari— i recull els testimonis de venedors i compradors que han viscut la transformació en primera persona.

Capítol 3. La Lleialtat Santsenca

Arquitecta tècnica: Rosa Romero

El tercer episodi de Sota la pell de la ciutat porta Pol Casellas a la Lleialtat Santsenca, un dels espais comunitaris més emblemàtics del barri de Sants. L’edifici, avui convertit en equipament veïnal autogestionat, és un exemple de com l’arquitectura pot preservar la memòria històrica i, alhora, adaptar-se a les necessitats socials del present.

Els orígens de la Lleialtat Santsenca es remunten al 1894, quan va néixer com a cooperativa obrera de consum per proveir d’aliments els veïns i fer front a l’especulació. L’edifici actual, inaugurat el 1928 sota la direcció de l’arquitecte Josep Alemany i Juvé, ha tingut moltes vides: cooperativa, fàbrica de torrons, sala de ball, discoteca —la mítica sala Bahía— i espai confiscat durant el franquisme.

Després de dècades de transformacions, el tancament municipal de 1988 i l’ocupació veïnal de 2006 van marcar l’inici d’un procés de recuperació que acabaria convertint l’edifici en un equipament al servei del barri. Avui, la Lleialtat acull prop de 60 entitats i funciona com un punt de trobada viu, amb activitats que van des de bucs d’assaig per a músics fins a tallers, celebracions i iniciatives veïnals.

La rehabilitació de l’edifici va suposar un repte tècnic important. Rosa Romero, arquitecta tècnica que va participar en l’obra, explica com un dels moments més complexos va ser recalçar la fonamentació i rebaixar el nivell del terra per adaptar-lo a la cota actual del carrer. Una intervenció delicada que havia de fer compatible la seguretat estructural amb el respecte per les traces històriques de l’edifici.

El resultat és un espai obert i funcional on les parets expliquen la història acumulada de l’immoble. Les marques de les antigues bigues, les restes dels forjats i la recuperació dels paviments originals permeten llegir les diferents capes del passat sense esborrar-les. En aquest sentit, la Lleialtat Santsenca es presenta com una arquitectura feta no només per ser utilitzada, sinó també per ser recordada.

El capítol mostra com aquest equipament s’ha convertit en un cor actiu del barri i en un model de recuperació patrimonial respectuosa, comunitària i contemporània. Una intervenció que, en el marc de la capitalitat de l’arquitectura de Barcelona 2026, reivindica el paper dels espais col·lectius en la construcció d’una ciutat més democràtica i arrelada a la seva memòria.

Capítol 4 Nova Escola Massana

Arquitecte tècnic: Cristóbal Montoya

El quart episodi de Sota la pell de la ciutat porta Pol Casellas a la Nova Escola Massana, el centre públic d’art i disseny més emblemàtic de Barcelona, inaugurat el 2017 a la plaça de la Gardunya. El projecte, liderat per l’arquitecta Carme Pinós, va transformar l’antic espai d’aparcament en un edifici que dialoga amb el Mercat de la Boqueria i el teixit dens del centre històric. L’edifici no s’entén com un volum tancat, sinó com una “petita ciutat” organitzada al voltant d’un atri central, on les escales i els ponts de comunicació recorden la complexitat i el dinamisme d’una escola d’oficis.

L’arquitectura destaca per les seves làmines ceràmiques, fabricades artesanalment, que actuen com a filtre de llum i protecció solar, i confereixen a la façana un aspecte dinàmic que canvia segons la perspectiva. La distribució de l’escola respon a les necessitats tècniques específiques de cada àrea artística: el soterrani acull els tallers més pesats —metall, fusta, pedra— i els espais que requereixen un control acústic i tècnic superior, mentre que les plantes superiors estan optimitzades per a la llum natural, com l’aula de pintura amb la seva doble alçada.

En aquest episodi hi ha participat l’arquitecte tècnic Cristóbal Montoya, que ha explicat els reptes d’execució d’un projecte tan ambi ciós i singular en ple centre de Barcelona.

Capítol 5. Hospital del Mar

Arquitecta tècnica: Inma Casado

El cinquè episodi de Sota la pell de la ciutat porta Pol Casellas a l’Hospital del Mar de Barcelona, que ha completat una ampliació molt ambiciosa que marca una fita en la infraestructura sanitària del segle XXI. El projecte, finalitzat el 2025 amb el suport de fons europeus FEDER, ha permès modernitzar les instal·lacions d’un centre amb més de 100 anys d’història i ha establert un nou paradigma en el disseny hospitalari: la integració total de l’arquitectura, la tecnologia i el benestar emocional del pacient.

L’obra va incloure l’enderroc de 4.000 metres quadrats de pavellons antics per construir un edifici de gairebé 30.000 metres quadrats, mantenint en tot moment l’activitat assistencial ininterrompuda. Per fer-ho en un termini de 18 mesos, s’ha optat per sistemes constructius industrialitzats. Més enllà de la tècnica, el projecte va ser fruit d’un procés de cocració en què van participar pacients i familiars, amb jardins terapèutics a les cobertes, integració artística als espais i habitacions dissenyades per a la calidesa. La connexió visual amb el mar i la llum natural s’han concebut com a elements que acceleren la recuperació emocional dels pacients.

En aquest episodi hi ha participat l’arquitecta tècnica Inma Casado, que ha explicat com l’ús de sistemes industrialitzats va permetre un estalvi del 36% del temps d’execució de l’estructura, sense interrompre mai l’activitat de l’hospital.

Capítol 6. Escola Baldiri Reixac

Arquitectes tècnics: Oriol Marin, Rosa Romero, Josep Camps i Josep Quirós

El sisè episodi de Sota la pell de la ciutat porta Pol Casellas a l’Escola Baldiri Reixac, una joia arquitectònica i pedagògica ubicada al cor del Park Güell. El centre educatiu, instal·lat en l’antiga casa Larrard —una masia del segle XVIII que Eusebi Güell va integrar en el projecte del parc d’Antoni Gaudí—, ha viscut múltiples transformacions al llarg del temps. Després d’haver estat la residència del comte Güell, va ser adaptada el 1931 com a escola del Patronat Escolar de Barcelona i rehabilitada integralment el 2021 per convertir-se en un referent de com l’arquitectura pot transformar la manera en què els infants aprenen i es relacionen.

La intervenció destaca especialment per la transformació del pati: l’antiga superfície de pista dura ha deixat pas a un espai verd amb un biòtop que recull l’aigua de pluja, zones polivalents a diferents nivells que conviden al joc lliure i la trobada social, i vegetació mediterrània autòctona que connecta el pati amb el parc. El disseny respon a la geometria gaudiniana de l’entorn i ha tingut un efecte tangible en la convivència de la comunitat educativa. L’escola, amb el seu hort gestionat per les famílies i els seus racons amagats, continua sent un exemple de centre educatiu i de conservació patrimonial.

En aquest episodi hi han participat els arquitectes tècnics Oriol Marin, Rosa Romero, Josep Camps i Josep Quirós, que han aportat la mirada tècnica sobre la rehabilitació d’aquest edifici únic, on el repte ha estat actuar en un entorn d’alt valor patrimonial sense perdre de vista les necessitats dels seus usuaris més joves.

Capítol 7. Centre esportiu Turó de la Peira

Dídac Dalmau (DEO)
Daniel Montero (DEO)
Ana Valverde (cap de projectes obra nova de BIMSA)
Salvador Segura (assessoria constructiva en fase projecte)

El setè episodi de Sota la pell de la ciutat porta Pol Casellas al Centre Esportiu Municipal del Turó de la Peira, un equipament ubicat en un dels barris amb més història de mobilització social de Barcelona, el districte de Nou Barris. El principal repte del projecte va ser integrar una piscina i una pista poliesportiva en un mateix espai reduït, donant resposta a una llarga reivindicació veïnal.

El projecte, dissenyat pels arquitectes Anna Noguera i José Javier Fernández, destaca per la seva construcció en fusta contralaminada, que permet salvar grans llums i ofereix un alt rendiment estructural. L’edifici compta amb una façana vegetal amb sistema de cultiu hidropònic, s’integra en la topografia del terreny per minimitzar l’impacte visual, i incorpora un dipòsit subterrani de 65 metres cúbics per a la recollida d’aigües pluvials destinades al reg de la coberta verda.

En aquest episodi hi han participat els arquitectes tècnics Dídac Dalmau i Daniel Montero com a directors d’execució de l’obra (DEO), amb la col·laboració d’Ana Valverde (cap de projectes obra nova de BIMSA) i Salvador Segura (assessoria constructiva en fase de projecte), que han explicat els reptes tècnics d’un centre esportiu que avui és un referent d’equipament públic sostenible al servei del barri.

Capítol 8. La Fabra i Coats

De fàbrica de filatures a motor veïnal i cultural en la primera gran rehabilitació del recinte andreuenc

L’antic recinte fabril de la Fabra i Coats, situat al barri de Sant Andreu, s’ha consolidat com un exemple paradigmàtic de la transformació urbana i la preservació del patrimoni històric a Barcelona. El que antigament va ser la fàbrica tèxtil més important d’Espanya, fundada el 1903, avui batega amb una nova vida dedicada a la creació artística, la música i la cultura popular.

La història de la Fabra i Coats no s’entén sense la constància del veïnat i dels seus antics treballadors. Després del declivi iniciat a finals dels anys 70 per la crisi del petroli i el tancament definitiu el 2005, el recinte va estar a punt de ser enderrocat per a la construcció d’habitatges. No obstant això, la mobilització ciutadana —encapçalada per l’associació Amics i Amigues de la Fabra i Coats— va aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona adquirís tot el complex el 2008.

Capítol 9. La casa de l’Ardiaca

La Casa de l’Ardiaca, un dels edificis més emblemàtics i singulars del barri gòtic de Barcelona, continua sent un testimoni viu de la transformació urbana i històrica de la ciutat. Situat davant de la Catedral, aquest immoble no és només un monument, sinó la seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), un espai que preserva la memòria documental del municipi des de l’edat mitjana.