Rehabilitació, present i futur: una mirada compartida per accelerar el canvi

La tercera i última sessió del cicle REhabilita 2025 ha reunit institucions, tècnics i agents del sector per resoldre dubtes concrets i alinear criteris davant d’un escenari que combina pressió normativa, finestra d’oportunitat (ajuts i finançament) i exigència ciutadana per millorar salut, confort i eficiència dels edificis. En la seva obertura, el president del Cateb, Celestí Ventura, ha subratllat el valor de la col·laboració entre arquitectes i arquitectes tècnics que “comparteixen una mateixa responsabilitat: fer que la rehabilitació sigui motor de sostenibilitat, qualitat i benestar per a la ciutadania“. També ha subratllat que “el moment que vivim ens demana deixar enrere qualsevol visió fragmentada del sector“. El president del COAC, Guim Costa en la seva benvingda ha fet referència a la crisis habitacional que està patint el país.

Accessibilitat: què ha canviat als edificis?

Jordi Sarrats President deL Gremi Empresarial d’Ascensors de Catalunya (GEDAC) ha sintetitzat el Decret 209/2023 (Codi d’Accessibilitat) i el RD 355/2024 (normativa d’ascensors), incidint en quan s’aplica el decret (ampliacions, rehabilitacions, instal·lar o substituir ascensor, etc.) i en la classificació d’ascensors per grau d’accessibilitat. Ha destacat terminis concrets: 3 anys per adequar senyalització i comunicació d’ascensors en espais públics i 6 anys en edificis d’ús públic; en habitatges sense ascensor i amb més de 16 veïns, 6 anys per disposar de projecte aprovat. L’Annex VII del RD fixa, entre d’altres, precisió de parada ±1 cm i canvis d’elements, obrint l’oportunitat de substitució integral per millorar accessibilitat. Sarrats ha quantificat el repte: a Catalunya hi ha 220.000 ascensors instal·lats; una part rellevant s’haurà d’actualitzar per complir el nou marc.

Cas d’estudi (accessibilitat + habitatge social): L’arquitecte Jordi Mias ha presentat el cas de Lady Raval Social Housing, un exemple de com integrar recorreguts accessibles i confort en teixit urbà dens, amb una proposta sensible a l’entorn i a l’ús quotidià.

Sostenibilitat, del pensament analític al sistèmic

Eulàlia Figuerola (COAC) ha defensat el pas del pensament analític al pensament sistèmic, situant l’edifici dins el barri i la ciutat, i prioritzant mesures passives abans d’altres actuacions. La ponència ha combinat passat–present–futur amb recursos visuals per fer palesa la transició de model.

Cas d’estudi (passius + fons NG): s’ha mostrat com, a partir d’un bon diagnòstic i la lectura del context climàtic, es maximitza l’impacte d’ajuts i finançament en actuacions sobre envolupant i obertures, facilitant la presa de decisions de comunitats i propietats. (Programa i context del bloc a l’escaleta).

Innovació de materials, com arriben els productes al mercat amb garanties?

Ferran Bermejo, director tècnic de l’ITeC ha explicat el camí “de la idea al mercat” i ha aclarit diferències clau entre marcatge CE per a productes amb EN harmonitzada (ENh) i les vies EAD/ETA per a productes innovadors. Missatge pedagògic que la sala ha celebrat: no confondre el marcatge CE oficial amb “China Export”. També ha presentat eines com DAU i APTO per donar seguretat i traçabilitat a la prescripció i execució.

Cas d’estudi (envolupant + coberta): En un Edifici a Badalona (Begoña Rull i Daniel Balaguer) s’ha actuatitzat tota l’envolupant, amb substitució de finestres i una coberta visitable aïllada amb panell de llana de roca i làmines impermeabilitzants. Resultats reportats: reducció >60% de CEpnr i >75% de demanda global de calefacció i refrigeració, amb seqüències d’obra abans / en construcció / actual que evidencien l’impacte.

L’agent rehabilitador és la frontissa que ho fa possible

Josep Antoni Martínez Zaplana, president del Gremi de Constructors ha definit l’agent rehabilitador com l’interlocutor únic que detecta necessitats, alinea projecte i ajuts, comprova capacitat financera, cerca finançament, coordina operadors i tramita fins al cobrament. Ha exposat la temporalitat del PRTR i un itinerari en fases (contacte, inspeccions–Llibre de l’Edifici–projecte, tramitacions D/A/B, execució, tancament i cobrament) amb fites 2022–2026.

Habitatge, energia i execució

Per acabar la jornada, hem pogut escoltar la taula rodona moderada per Montse Vilardaga de l’OTR del COAC, amb Marta Martínez (Agència de l’Habitatge), Ainhoa Mata (ICAEN) i Martínez Zaplana (Gremi de Constructors). El debat ha posat llum sobre estabilitat normativa, capacitat d’execució i finançament assequible per escalar intervencions, amb consens a reforçar la continuïtat dels programes.