La nova enquesta de l’Eurobaròmetre sobre les actituds dels europeus envers la biodiversitat confirma una tendència que el sector de la construcció no pot ignorar i és què la protecció de la natura ha deixat de ser una qüestió sectorial o estrictament ambiental per esdevenir una expectativa social majoritària i, previsiblement, un vector de noves polítiques públiques europees.

Les enquestes de l’Eurobaròmetre són un dels instruments que utilitzen les institucions europees per conèixer l’opinió de la ciutadania i identificar prioritats socials. No legislen per si mateixes, però sovint ajuden a entendre el context polític en què la Unió Europea impulsa directives, reglaments i estratègies. En aquest sentit, quan una enquesta mostra un suport tan ampli a la protecció de la biodiversitat, el missatge és clar: la ciutadania europea espera més acció, més regulació i més coherència entre desenvolupament econòmic i protecció del medi natural.

L’Eurobaròmetre assenyala que gairebé tots els europeus consideren important frenar la pèrdua de biodiversitat. El 96% ho vincula amb la responsabilitat de tenir cura de la natura i el 95% amb la salut i el benestar. També hi ha un ampli consens sobre la importància de la biodiversitat per a l’economia a llarg termini, per afrontar el canvi climàtic i per garantir la producció de béns essencials com aliments, materials i medicaments.

Per al sector de la construcció, aquestes dades tenen una lectura directa. Entre les amenaces a la biodiversitat que més preocupen la ciutadania hi ha la contaminació de l’aire, el sòl i l’aigua, la conversió d’espais naturals a altres usos, la fragmentació territorial causada per infraestructures i la trasnformació del so per a fer crèixer les ciutats. Totes elles són qüestions que interpel·len directament l’urbanisme, l’edificació, l’obra civil, la rehabilitació, la gestió dels residus i, molt especialment, la selecció dels productes de construcció.

Durant anys, el debat ambiental del sector s’ha concentrat sobretot en l’energia i, més recentment, en la petjada de carboni, que properament es reglamentarà en el Codi Tècnic de l’Edificació CTE. Aquest enfocament és imprescindible, però ja no és suficient. La biodiversitat obliga a ampliar la mirada. No només hem de preguntar-nos quantes emissions genera un edifici, sinó també quins recursos consumeix, quins residus genera, quin impacte tenen els materials emprats, quins efectes poden tenir sobre l’aigua, el sòl i els ecosistemes, i com es comporten al llarg de tot el seu cicle de vida.

Els productes de construcció són una peça central d’aquesta reflexió. Cada decisió de prescripció, formigó, acer, alumini, ceràmica, fusta, vidre, aïllaments, morters, pintures, impermeabilitzants o sistemes industrialitzats, activa una cadena d’impactes que va molt més enllà de l’obra. Hi ha extracció de matèries primeres, consum d’energia i aigua, emissions industrials, transport, generació de residus i afectacions potencials sobre hàbitats i ecosistemes.

Aquesta és precisament la utilitat de les Declaracions Ambientals de Producte, les DAP o EPD. Les DAP permeten disposar d’informació ambiental quantitativa, objectiva i verificada sobre els productes, basada en l’anàlisi de cicle de vida. Això facilita que els professionals puguin comparar alternatives amb criteris ambientals més complets i rigorosos, i no només a partir del preu, les prestacions tècniques o el carboni.

En el context actual, les DAP prenen una nova rellevància perquè permeten visibilitzar impactes que sovint queden fora del debat public i sectorial com són el consum de recursos, l’acidificació, l’eutrofització, l’esgotament de recursos abiòtics, el consum d’aigua, la generació de residus o els impactes associats a les diferents fases del cicle de vida del producte. Aquest enfocament multicriteri és fonamental si volem connectar realment construcció i biodiversitat.

L’eutrofització, per exemple, està vinculada a l’excés de nutrients que arriben als ecosistemes aquàtics o terrestres i pot alterar greument els equilibris naturals. L’acidificació està associada a emissions que poden modificar la qualitat de sòls i aigües. El consum de recursos minerals i energètics pressiona territoris, pedreres, boscos, rius i sistemes naturals. I els residus de construcció i demolició representen, sovint, una pèrdua de materials que ja han generat impactes ambientals en la seva extracció i fabricació.

Per tot això, la resposta del sector no pot limitar-se a “compensar” impactes al final del procés. Cal incorporar la biodiversitat i els impactes ambientals dels productes des de les primeres decisions, rehabilitar abans que enderrocar, reduir la demanda material, dissenyar amb criteris de durabilitat, reparabilitat i desmuntatge, facilitar la reutilització, escollir productes amb informació ambiental verificada i incorporar criteris de circularitat en els plecs i en la direcció d’execució.

En aquest àmbit, el programa operador DAPconstrucción®, amb la marca DAPcons®, administrat pel Cateb des de l’any 2010, és una eina especialment rellevant per al sector. El programa permet registrar Declaracions Ambientals de Producte de construcció i ofereix un marc perquè fabricants, prescriptors i professionals disposin de dades ambientals verificades, comparables i útils per prendre decisions més informades.

La biodiversitat no és només una qüestió de zones verdes, espais protegits o fauna amenaçada. També és una qüestió de com projectem, com comprem, com construïm, com mantenim i com desconstruïm. I, sobretot, de com fem visible allò que sovint queda ocult dins dels productes: els impactes ambientals acumulats al llarg de tota la cadena de valor.

L’Eurobaròmetre ens recorda que la societat europea reclama més protecció de la natura. Per al sector de la construcció, això no s’hauria d’interpretar només com una nova exigència, sinó com una oportunitat per avançar i anticipar-nos cap a una pràctica professional més rigorosa, transparent i alineada amb les polítiques europees que vindran. En aquest camí, les DAP i programes com DAPcons® poden esdevenir instruments clau per connectar la qualitat tècnica dels edificis amb la responsabilitat ambiental dels productes que els fan possibles.