Silencis de Núria Guinovart

Apunt de l'artista:

"Mitjançant el ciment i el quitrà, he pogut expressar tot el que em remou per dins, sentiments i desitjos de gran força i subtilesa, termes que poden semblar contraposats, però que en l’execució resulten elements indissociables.   

Les obres demanen una mirada lenta, tranquil·la i sense angoixes, per enriquir-se amb els seus detalls i per capbussar-se en una experiència artística de pura suggestió i evocació" - (Núria Guinovart)

La Núria s'ha trobat amb el que és el ciment industrial —aquell mateix que serveix per cohesionar els elements separats— el que és més apte per plasmar-hi el que li bull —ves a saber per què— pel pit, les entranyes, el cap i la boca. El ciment Portland, o altres variants de la modernitat, que s'usa per endurir i separar l'heterogeneïtat de les coses, a la seva sensibilitat artística li serveix per sentir-se completament lligada i identificada amb el que hi esgarrapa, fendeix. I crida com el feble guix ho fa a la paret, però que, pel fet de ser plasmat per una mà viva, roman delator i inesborrable.

Les plaques de ciment —del gruix gairebé d'un full de paper i amb el suport de l'imponderable porexpan— amb el seu àcrom color ofereixen a l'artista el mural necessari per fer-hi constar intencions, neguits, vacil·lacions, fermeses, conviccions i sobretot, sensibilitat.