Anàlisi dels canvis que comportarà la nova directiva d’eficiència i el seu impacte

Aquesta directiva inclou incentius per a la renovació energètica, la creació d’edificis de consum d’energia gairebé nul i la integració d’energies renovables, juntament amb el compliment d’estàndards d’eficiència energètica mínims. A través de plans nacionals de renovació d’edificis, els Estats membres han de detallar com aconseguiranaquests objectius, que estan alineats amb el Pacte Verd Europeu i els compromisos de la Unió Europea en el marc de l’Acord de París, buscant una transició cap a
un entorn construït més sostenible i eficient.
La directiva s’estructura de manera que permet abordar de forma integral l’eficiència energètica en el sector de la construcció, establint un marc regulador clar i objectius ambiciosos per a la descarbonització dels edificis a la UE. Els següents apartats són:

• Introducció i consideracions: Preàmbul de 84 punts on s’estableixen les consideracions per a la redacció i adopció de la directiva. Es presenten els antecedents i la necessitat de la directiva, incloent-hi referències a compromisos climàtics i estratègies de la UE, com el Pacte Verd Europeu i l’estratègia “Onada de Renovació”.
• Objecte i objectius: S’estableix l’objectiu principal de la directiva, que és fomentar la millora de l’eficiència energètica dels edificis i reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle, amb la meta d’aconseguir un parc immobiliari de zero emissions per al 2050.
• Definicions de termes clau.
• Plans nacionals de renovació d’edificis.
• Metodologia de càlcul d’eficiència energètica.
• Requisits mínims d’eficiència energètica.
• Normes per a edificis no residencials.
• Energia solar en edificis.
• Edificis de zero emissions.
• Preparació per a aplicacions intel·ligents: S’estableix un règim per avaluar la preparació dels edificis per a aplicacions intel·ligents que millorin l’eficiència.
• Incentius financers i capacitats del mercat: S’aborden les mesures que els Estats membres han d’implementar per facilitar el finançament i abordar les barreres del mercat.
• Certificació d’Eficiència Energètica.
• Inspecció i formació.
• Pautes i requisits per al procés de digitalització.
• Disposicions finals: S’inclouen articles sobre la transposició de la directiva, derogació de l’anterior Directiva 2010/31/UE i l’entrada en vigor de la nova normativa.
• Annexos: Es presenten annexos que detallen metodologies, models per a plans nacionals i criteris per a l’avaluació de l’eficiència energètica.
  
  

Potencial d’escalfament global
Els articles que aborden el potencial d’escalfament global (PCG) es centren en la necessitat de calcular i considerar el PCG al llarg del cicle de vida dels edificis. Aquest càlcul és fonamental per avaluar la contribució d’un edifici a les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, el seu impacte en el canvi climàtic.

Definició i càlcul del PCG
El PCG al llarg del cicle de vida d’un edifici es refereix a la suma de les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades durant totes les etapes de la seva vida, des de la construcció fins a la demolició. Això inclou les emissions incorporades en els materials de construcció, així com les emissions directes i indirectes durant la fase d’ús de l’edifici.
• La directiva estableix que, a partir de l’01/01/2028, tots els edificis nous amb una superfície útil superior a 1.000 m² hauran de calcular el seu PCG i reflectir-ho en el certificat d’eficiència energètica. Per a tots els edificis nous, aquest requisit serà obligatori a partir de l’1 de gener de 2030.
• Importància del PCG: Calcular el PCG és un pas crucial cap a la promoció d’una economia circular i la sostenibilitat en la construcció. En considerar el rendiment al llarg del cicle de vida complet, es fomenta la utilització eficient i circular dels recursos, la qual cosa pot contribuir a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i a la mitigació del canvi climàtic.
• Articles relacionats amb el PCG: Article 1: requisits generals; article 7: edificis nous; article 8: edificis existents; article 19: certificats d’eficiència energètica; annex III: càlcul del potencial d’escalfament global.

Passaports de renovació dels edificis
• Definició i objectiu: El passaport de renovació és un full de ruta adaptat per a la renovació en profunditat d’un edifici en concret, dissenyada per millorar significativament la seva eficiència energètica. El seu objectiu és proporcionar un enfocament estructurat que faciliti la realització de renovacions en diverses etapes, assegurant que s’aconsegueixin els estàndards d’eficiència energètica desitjats.
• Contingut del passaport: Ha d’incloure informació sobre l’eficiència energètica actual de l’edifici, una representació gràfica del full de ruta per a la renovació i detalls sobre les etapes de la renovació. També ha de proporcionar informació sobre els requisits nacionals pertinents, com els mínims d’eficiència energètica i les normes relacionades amb l’eliminació gradual de combustibles fòssils. S’inclouran estimacions de l’estalvi energètic, la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i l’estalvi de la factura energètica.

El passaport de renovació és un full de ruta adaptat per a la renovació en profunditat d’un edifici

Implementació:

• Els Estats membres han d’introduir un sistema per als passaports de renovació com a data límit el 29/05/2026. Aquest sistema serà voluntari per als propietaris d’edificis, tret que es decideixi fer-lo obligatori. S’ha de garantir que els passaports de renovació siguin assequibles i s’explori la possibilitat d’oferir assistència financera a llars vulnerables.
• Els passaports de renovació poden ser elaborats i expedits amb el certificat d’eficiència energètica.
• Articles relacionats amb els passaports de renovació: Article 12: passaport de renovació; annex VIII: contingut del passaport de renovació.

Certificats d’eficiència energètica (CEE)
Classes d’Eficiència Energètica: Com a data límit el 29 de maig de 2026, el certificat d’eficiència energètica haurà de ser conforme amb el model de l’Annex V, i en ell s’especificarà la classe d’eficiència energètica de l’edifici, utilitzant una escala fixa que indiqui únicament lletres de la A a la G —A (edificis de zero emissions) i G (edificis menys eficients). En el cas dels edificis existents que, després de la seva renovació, aconsegueixin la classe A+, els Estats membres vetllaran perquè es calculi el PCG de l’edifici alllarg del seu cicle de vida i s’indiqui en el CEE de l’edifici.

Normes per a edificis no residencials
S’especifiquen normes mínimes d’eficiència energètica per a edificis no residencials i s’estableixen trajectòries per a la renovació progressiva del parc immobiliari residencial. Cada Estat membre fixarà un llindar màxim d’eficiència energètica de manera que el 16 % del seu parc immobiliari no residencial nacional estigui per sobre d’aquest llindar (en endavant, “llindar del 16 %”).
Cada Estat membre fixarà, a més, un llindar màxim d’eficiència energètica de manera que el 26 % del seu parc immobiliari no residencial nacional estigui per sobre d’aquest llindar. Les normes mínimes d’eficiència energètica garantiran que, com a mínim, tots els edificis no residencials estan per sota del llindar del 16 % a partir de 2030 i del llindar del 26 % a partir del 2033.

Energia solar per a edificis Es promou l’optimització del potencial de generació d’energia solar en nous edificis i s’estableixen requisits per a la instal·lació de sistemes solars. També la implantació d’instal·lació d’energia solar amb data límit el 31/12/2026, en tots els edificis públics i no residencials nous amb una superfície útil (Su) superior a 250 m²; 31/12/2027 amb Su > 2.000 m², 31/12/2028 amb Su > 750 m², 31/12/2030 amb Su > 250 m².
Amb data 31/12/2027, en tots els edificis no residencials existents amb una Su > 500 m², quan l’edifici sigui objecte d’una renovació important o d’una acció que requereixi un permís administratiu per a la renovació de l’edifici, obres a la teulada o una instal·lació tècnica de l’edifici; en data 31/12/2029, en tots els edificis residencials nous, i en data 31/12/2029 en tots els aparcaments per a cotxes coberts nous adjacents a edificis.

Recomanacions
S’inclourà una avaluació de la possibilitat d’adaptar les instal·lacions de calefacció, de ventilació, d’aire condicionat i d’aigua calenta sanitària perquè funcionin amb paràmetres de temperatura més eficients, com els emissors de baixa temperatura per a les instal·lacions de calefacció per aigua, inclòs el disseny requerit de la potència tèrmica i els requisits de temperatura/flux.
També s’inclourà una avaluació de la vida útil restant de la instal·lació de calefacció o d’aire condicionat. Quan s’escaigui, les recomanacions indicaran possibles alternatives per a la substitució de la instal·lació de calefacció o d’aire condicionat, d’acord amb els objectius climàtics per a 2030-2050.

• Validesa: La validesa del CEE no excedirà de deu anys. Els Estats membres vetllaran perquè, quan s’hagi expedit a un edifici un certificat d’eficiència energètica que el classifiqui per sota de C, es convidi els propietaris del’edifici a anar per finestreta única i rebre assessorament en matèria de renovació: immediatament després que expiri el CEE de l’edifici o cinc anys després de l’expedició del CEE.
• Articles relacionats amb els certificats d’eficiènciam energètica: Article 19: certificats d’eficiència energètica; article 20: expedició de CEE; article 21: exposició de CEE;
  annex V: model pels certificats d’eficiència energètica al
  qual fa referència l’article 19.

Finestretes úniques per a l’eficiència energètica
Article 18: Els Estats membres, en cooperació amb les autoritats competents i, quan s’escaigui, les parts interessades privades, vetllaran per l’establiment i funcionament de serveis d’assistència tècnica, per exemple, a través de finestretes úniques inclusives per a l’eficiència energètica dels edificis, dirigits a tots els agents implicats en les renovacions d’edificis, entre altres, els propietaris d’habitatges i els agents administratius, financers i econòmics, com les pimes, incloses les microempreses. S’estableix el nombre mínim de servei de finestretes en funció dels habitants. Es determinen també els serveis d’assistència mínims que han de garantir (apartat 1, art. 18).

Pla nacional de renovació dels edificis

Cada Estat membre haurà d’establir un pla nacional de renovació d’edificis, amb l’objectiu de transformar el seu parc immobiliari en un altament eficient i descarbonitzat per al 2050. Aquests plans inclouran un full de ruta amb objectius clars i mesurables, així com mesures per abordar la pobresa energètica.
Com a data límit el 29/05/2026, cada Estat establirà una trajectòria nacional per a la renovació del parc immobiliari residencial d’acord amb el full de ruta nacional i els objectius per a 2030, 2040 i 2050. La trajectòria per a la renovació progressiva
del parc immobiliari residencial s’expressarà com una disminució de l’ús mitjà d’energia primària en kWh/(m².a) de tot el parc immobiliari residencial entre 2020 i 2050, i identificarà el nombre d’edificis i d’unitats d’edificis o la superfície que hagin de
renovar-se anualment, inclosos el número o la superfície del 43 % dels edificis residencials menys eficients.
Els Estats membres presentaran a la Comissió el primer projecte de pla de renovació d’edificis amb data límit el 31/12/2025. Aquest pla es revisa i actualitza cada 5 anys.

Edificis zero emissions

Des de 2028 per a edificis públics i 2030 per a tots els edificis nous, han de ser de zero emissions, integrant energia renovable generada in situ.
L’entrada en vigor d’aquesta nova directiva posa de manifest la necessitat urgent de la Unió Europea per assolir els reptes de descarbonització 2050 i els principals objectius en el sector de l’edificació