Cercar Error
Institucional Diari de l'obra

El desamiantatge de la nova seu del Cateb com a procés clau de planificació, seguretat i coordinació

La rehabilitació integral de la nova seu del Cateb ha comportat reptes tècnics i organitzatius de primer nivell. Un dels…

La rehabilitació integral de la nova seu del Cateb ha comportat reptes tècnics i organitzatius de primer nivell. Un dels més rellevants ha estat, sens dubte, la gestió del desamiantatge de l’estructura metàl·lica existent, una actuació imprescindible per garantir la seguretat de les persones i la viabilitat futura de l’edifici.

Abans de l’inici de la rehabilitació integral, l’edifici havia estat en ús durant anys sense que existís cap risc operatiu associat a la presència d’amiant, ja que els materials que el contenien es trobaven encapsulats i no manipulats.

És en el moment de planificar una actuació profunda, amb fases d’enderroc i afectació directa als elements estructurals, quan la inspecció específica d’amiant esdevé imprescindible i condiciona de manera determinant l’estratègia de projecte i d’obra.

Lluny de ser una operació puntual, el tractament de materials amb contingut d’amiant (MCA) ha requerit una planificació rigorosa, la intervenció d’empreses especialitzades i una coordinació constant entre tots els agents implicats en l’obra.

L’amiant en rehabilitació: un factor determinant des de l’inici

En qualsevol actuació de rehabilitació amb una fase d’enderrocs significativa, la inspecció prèvia d’amiant esdevé un pas imprescindible, ja que és en aquest context d’intervenció activa quan materials fins aleshores estables poden esdevenir un risc per a la salut. En el cas de la nova seu del Cateb, aquesta inspecció, realitzada per una empresa acreditada, va permetre identificar la presència de material ignifugant projectat amb contingut d’amiant a tota l’estructura metàl·lica original de l’edifici.

Els resultats de les anàlisis van confirmar que es tractava d’amiant friable, una tipologia especialment perillosa, ja que pot alliberar fibres microscòpiques a l’ambient amb una mínima manipulació. Aquesta circumstància va condicionar de manera decisiva el plantejament de les fases inicials de l’obra.

A partir d’aquest diagnòstic, la informació es va incorporar al projecte, al Pla de Seguretat i Salut i a la planificació general dels treballs, definint com a primera gran actuació la retirada dels MCA per part d’una empresa inscrita al Registre d’Empreses amb Risc per Amiant (RERA).

Què vol dir que l’amiant sigui friable?

L’amiant és un silicat fibrós que, en fragmentar-se, pot generar fibres extremadament fines —fins a 800 vegades més primes que un cabell humà— capaces de penetrar profundament als pulmons. Quan el material és friable, aquestes fibres es poden dispersar fàcilment a l’aire, incrementant de manera molt significativa el risc per a la salut.

Per aquest motiu, la normativa exigeix protocols d’actuació molt estrictes, tant en la fase de retirada com en el control ambiental posterior, amb l’objectiu de garantir que l’espai quedi completament lliure de fibres abans de reprendre qualsevol altra activitat constructiva.

El protocol de desamiantatge: una operació altament especialitzada

Un cop definit l’abast de l’actuació, es va redactar un pla de treball específic de desamiantatge, integrat com a annex al Pla de Seguretat i Salut, que detallava els procediments, els sistemes de confinament, les mesures preventives i els agents intervinents. Aquest document, juntament amb els informes tècnics corresponents, va ser sotmès a l’aprovació de l’autoritat laboral.

El desamiantatge es va organitzar mitjançant confinaments parcials successius, una estratègia que va permetre sectoritzar l’edifici i compatibilitzar, en determinats moments, els treballs de retirada amb altres tasques de l’obra. Les fases es van executar per blocs de plantes, començant pels nivells superiors, on es concentraven les principals actuacions estructurals.

Cada confinament va implicar:

  • La creació de bombolles estancs amb control de pressió negativa.
  • La instal·lació d’unitats de descontaminació.
  • L’ús de depressors i sistemes de filtratge.
  • Controls ambientals continus durant i després dels treballs.
  • La gestió dels residus com a residus especials, amb transport mitjançant camions ADR a abocadors autoritzats.

Coordinació i convivència amb l’obra

La decisió d’executar el desamiantatge de manera sectoritzada va ser clau per mantenir una certa continuïtat productiva. A mesura que els diferents àmbits quedaven descontaminats i validats mitjançant mesuraments ambientals, es reobrien progressivament a l’activitat constructiva.

El muntatge anticipat de la bastida de façana va facilitar els accessos provisionals i va permetre reorganitzar els fluxos de treball amb més flexibilitat, demostrant la importància d’una bona coordinació entre seguretat, producció i planificació d’obra.

Un punt d’inflexió en la rehabilitació

Un cop finalitzats tots els confinaments i rebuts els informes que acreditaven l’aptitud ambiental de l’edifici, es va procedir a la reobertura completa de l’obra. Aquest moment va marcar un punt d’inflexió en el procés de rehabilitació, permetent reprendre la producció amb normalitat i afrontar una nova fase amb totes les garanties de seguretat.

El desamiantatge de la nova seu del Cateb exemplifica com la planificació rigorosa, el compliment estricte dels protocols i el treball en equip són factors clau per abordar amb èxit actuacions complexes en el marc de la rehabilitació d’edificis existents.

Cap d’obra: José Bodas Durán
Cap de producció: Jessica Paola Páez Mendoza

Revisat per Joan Trujillo, Arquitecte Tècnic de l’Agència de residus de Catalunya, expert en desamiantatge

PUBLICITAT