La protecció enfront del radó, una nova especialització professional

La protecció de les persones enfront del risc del radó a l’interior dels edificis s’ha convertit en un nou àmbit d’actuació per als professionals de l’arquitectura tècnica, obrint oportunitats en l’àmbit de la inspecció, el diagnòstic i la implantació de solucions de protecció i mitigació per garantir la seguretat i la salut dels ocupants.

L’exposició al gas radó és un problema de salut pública reconegut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i les directives europees, fet que ha impulsat la incorporació de requisits reglamentaris en el Codi Tècnic de
l’Edificació (CTE), la reglamentació laboral i la legislació de salut pública.

Aquest nou marc legislatiu i reglamentari exigeix prendre mesures de prevenció i control, així com de remediació del risc en els edificis, generant un volum creixent de treball especialitzat.

L’especialització en aquest àmbit permet als arquitectes tècnics ampliar el seu camp professional, oferint serveis d’alta demanda en un context de creixent regulació i sensibilització sobre la qualitat de l’aire interior. A més,
posiciona la professió com a referent en la protecció de la salut en l’edificació, contribuint a la creació d’espais segurs, sostenibles i de major qualitat ambiental.

Els principals àmbits de treball són:

• Mesurament i diagnosi: realització d’inspeccions i ús de mètodes per identificar els nivells de radó en espais interiors mitjançant el mesurament i l’ús d’aparells i instruments de detecció.
• Avaluació del risc i assessoria tècnica: anàlisi de les condicions constructives i de l’entorn, així com les estratègies de mitigació.
• Disseny i aplicació de solucions constructives: implementació de mesures preventives en l’obra nova i correctores en els edificis existents.
• Garantia de compliment normatiu: supervisió i verificació de les actuacions per assegurar el compliment dels requisits legals i de qualitat ambiental
  
  Les vies d’entrada als edificis
  Normalment, les altes concentracions de radó es troben a plantes baixes o més properes al terreny. Tot i això, la capacitat per poder moure’s i avançar cap a plantes més elevades dependrà de les característiques constructives de l’edifici.
• A través de la solera en contacte amb el terreny, bé mitjançant les juntes de dilatació (que, evidentment, són necessàries en el procés constructiu, però que poden constituir una porta d’accés del gas cap a l’interior),
  fissures o el propi formigó, que pot ser porós i permetre que es filtri el gas.
• Murs de soterranis.
• Forjat sanitari (si la cambra d’aire no està ben ventilada).
• Conductes de sanejament.
• Cambres interiors dels murs de tancament.
  
  Factors que afavoreixen la concentració de radó:
• Característiques constructives: tipologia d’edificis
  (com els habitatges unifamiliars), any de construcció,
  tipologia constructiva, presència de sistemes antiradó.
• Altres factors: ubicació de l’edifici (litologia, meteorologia,
  permeabilitat del terreny), hàbits dels usuaris (ventilació,
  manteniment, fumadors).
  
  Com saber si un edifici està en zona de risc?
  Tots els edificis contenen radó en concentracions habitualment baixes, i dependrà de la zona geogràfica que hi hagi nivells més o menys elevats. El CSN ha desenvolupat un mapa del potencial de radó a Espanya,
  considerant:
• Capacitat del terreny per generar i transportar radó.
• Característiques constructives del parc residencial.
  Aquest mapa determina les zones d’actuació prioritària, on més d’un 10 % dels edificis presenten, a planta baixa o a planta primera, concentracions superiors a 300 Bq/m3. La informació dels mapes no s’ha de considerar substitutiva dels mesuraments directes, que són l’indicador més fiable del risc al qual està exposada una persona dins del seu habitatge o lloc de treball.
  
  Marc normatiu per a la protecció enfront del gas radó
  Al 2013 es publica la Directiva 2013/59/Euratom, establint un nivell de referència per a la mitjana anual de concentració en aire no superior a 300 Bq/m3 i instant els Estats membres a desenvolupar plans d’actuació per reduir el risc de càncer de pulmó atribuïble a l’exposició al radó.
  
  En edificació: el ‘core’ dels arquitectes tècnics
• Al 2019 es publica el Reial Decret 732/2019, que modifica el CTE, introduint, entre d’altres, la secció 6 del DB-HS de protecció contra el radó, d’obligat compliment des del 24 de setembre de 2020. Aquesta secció s’aplica a edificis de nova construcció i a intervencions en edificis existents (ampliacions, canvis d’ús, reformes). Per limitar el risc d’exposició dels usuaris, s’estableix que el nivell de referència per a la mitjana anual de concentració de radó a l’interior sigui de 300 Bq/m3, i es proposa la implementació de solucions en funció del municipi on es faci l’actuació i el tipus d’intervenció.

QUÈ ÉS EL TEST RADÓ?

El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) ha dissenyat el “Test Radó”, una eina per mesurar la concentració de radó en edificis, complint amb la normativa i facilitant l’accés a empresaris, ciutadania i administracions. Aquest nou test busca millorar la qualitat dels espais interiors i contribuir al Pla Nacional Contra el Radó. És una oportunitat per continuar posicionant la professió i els col·legis professionals de L’arquitectura tècnica en els aspectes relatius a la qualitat dels espais interiors dels edificis i perquè el test pugui servir d’eina d’anàlisi que permeti la gestió de dades i l’assessorament a les entitats públiques.
S’ofereix en dues versions: el Test Radó Professional, per a tècnics que han de justificar el compliment del CTE, i el Test Radó Bàsic, per a ciutadans, empreses, administracions, etc., que necessitin conèixer els nivells de
concentració de radó als quals estan exposats.

CLASSIFICACIÓ DE MUNICIPIS EN FUNCIÓ DEL POTENCIAL DE RADÓ
Aquests són els municipis de Catalunya establerts a l’apèndix B del DB-HS6 (segons el mapa de zonificació del Consell de Seguretat Nuclear) on s’han de prendre les solucions específiques de protecció enfront del radó.
En matèria preventiva, un “mercat laboral” per als arquitectes tècnics Al 2022 es publica el Reial Decret 1029/2022, sobre protecció de la salut contra els riscos derivats de l’exposició a les radiacions ionitzants, on s’estableix un nivell de referència de 300Bq/m3 per als habitatges, els edificis d’accés al públic i els llocs de treball.

Aquest decret obliga els titulars de les següents activitats a estimar la mitjana anual de concentració de radó en:

• Llocs de treball subterranis (túnels, mines, coves, obres).
• Instal·lacions que manipulin aigua d’origen subterrani (balnearis, activitats termals).
• Tots els llocs de treball en planta baixa o sota rasant dels termes municipals d’actuació prioritària (art. 79).
  Per fer aquesta estimació s’hauran de portar a terme mesuraments en els llocs de treball.
  
  (*) GS 11.4 – Metodologia per a l’avaluació de l’exposició al radó en els llocs de treball
  Amb tot això, des del Cateb creiem que s’obre una oportunitat per als arquitectes tècnics especialistes en la mitigació del radó, en aquelles instal·lacions en què serà necessari fer una intervenció d’adequació de les mateixes.

CONCLUSIONS
Des de l’arquitectura tècnica podem jugar un paper multidisciplinari en aspectes:
Socials:
– Sensibilització i conscienciació pública pel que fa a la salut de les persones i a la necessitat de la conservació dels edificis.
– Generar una economia vinculada a la qualitat dels serveis tècnics i dels productes per a la protecció enfront del radó.
Professionals:
– Assumir nous reptes professionals i aplicar els coneixements tècnics.
–Posicionar l’arquitectura tècnica en el referent de la ciutadania, promotors, administracions, empresaris i altres professionals, davant un problema de salut
–Posicionar la professió dins de les necessitats de la ciutadania pública, tot assessorant i acompanyant en la millora de les solucions en cada cas.