L’AEMA examina quatre futurs sostenibles per a l’Europa del 2050 i fa una crida a anticipar-se a les amenaces emergents
15 d’abril de 2025

Aquest informe de l’Agència Europea de Medi Ambient explora quatre futurs imaginaris d’una Europa sostenible el 2050, analitzant les seves implicacions per als sistemes clau de producció i consum com l’alimentació, la mobilitat, l’entorn construït i l’energia.
El document examina els possibles impactes de disrupcions futures en aquests escenaris i identifica àrees de potencial transformador i capacitats necessàries per assolir la sostenibilitat i construir resiliència. A través de tallers participatius i anàlisi d’experts, l’estudi busca inspirar la presa de decisions actuals per avançar cap a un futur europeu més sostenible i equitatiu. Davant de possibles disrupcions futures, els escenaris imaginaris destaquen diverses vulnerabilitats i capacitats emergents .
Vulnerabilitats destacades en els escenaris imaginaris:
- Tecnocràcia per al bé comú: la sostenibilitat s’aconsegueix mitjançant el control estatal, prioritzant els interessos col·lectius i recolzant-se en la tecnologia per monitoritzar i gestionar els sistemes socials i ecològics. En el cas de l’habitatge l’informe prioritza la renovació, la rehabilitació i el manteniment de l’ampli parc d’edificis existents per davant de la demolició i la construcció de nous projectes. Les polítiques han de incentivar materials duradors i circulars, components modulars, la integració digital i l’augment de la vida útil dels edificis. Els edificis d’ocupació múltiple redueixen la petjada dels edificis a les àrees urbanes. Els edificis han d’estar connectats digitalment, monitoritzats i optimitzats per sistemes de gestió d’edificis digitals per a l’eficiència energètica. S’ha de fomentar la creació d’habitatges autosuficients amb proximitat a tots els serveis necessaris, espais verds i/o blaus i nodes de mobilitat intermodal. Un conjunt de regulacions per a impostos, inversions en espais públics, subsidis i habitatge social garanteixen un accés just a un habitatge habitable i assequible, amb suport personalitzat per a grups vulnerables.
- Unitat en l’ adversitat: després de crisis climàtiques, ambientals i econòmiques greus, els ciutadans empoderen la UE per imposar límits estrictes a l’activitat econòmica mitjançant regulacions i mecanismes de mercat. En el cas de l’habitatge l’informe planteja que s’ha de realitzar una forta inversió per part de la UE i els governs estatals en la rehabilitació de l’habitatge existent per allargar-ne el cicle de vida. Els paisatges urbans s’han de transformar per tal que viure, treballar, tenir accés a la sanitat, l’educació i comprar siguin a poca distància a peu o en bicicleta. Els espais urbans multifuncionals han d’acollir diverses activitats i fomentar comunitats vibrants. L’entorn construït ha d’estar connectat digitalment per permetre una àmplia varietat de serveis digitals. Programes d’habitatge assequible que aconsegueixin un equilibri entre la producció pública i privada, amb esquemes centrats en la rehabilitació. El mercat immobiliari s’ha de reajustar per millorar l’assequibilitat per als llogaters i facilitar que esdevinguin propietaris
- El gran desacoblament: les empreses innovadores lideren gràcies a avenços tecnològics, especialment en bioeconomia, aconseguint desvincular el creixement econòmic de l’impacte ambiental. Pel que fa a l’habitatge l’informe planteja que els assentaments s’han de caracteritzar per un equilibri entre nous edificis i renovacions integrades amb àmplies zones verdes i coberta arbòria. Predominant els edificis de diverses plantes amb sistemes fotovoltaics integrats i llocs d’aterratge per a drons de lliurament. Hi ha d’haver una tendència cap al disseny biofílic, amb blocs d’apartaments compostos d’espais habitables modulars, flexibles i adaptables. L’arquitectura dels edificis ha d’estar optimitzada amb innovacions tecnològiques en termes d’eficiència energètica i protecció climàtica. Els nous edificis s’han de construir amb fusta i materials innovadors amb un alt contingut reciclat i components reutilitzats. L’accés a un habitatge habitable i assequible pot ser un repte a causa dels elevats preus de l’habitatge i per això els governs han d’oferir finançament a llarg termini a baix interès i suport a l’habitatge per a grups vulnerables
- Ecotopia: la societat civil impulsa un canvi de mentalitat cap a estils de vida sostenibles. Les comunitats es reconnecten amb la natura, redueixen el consum i minimitzen l’ús de la tecnologia. Pel que fa a l’habitatge l’informe estableix que els assentaments humans de totes les mides s’han de centrar en la creació de comunitats autosuficients i expressives de cura i suport mutu. S’ha de prioritzar la (re)integració de la natura dins i entre les comunitats. El manteniment dels edificis i infraestructures que preserven l’estètica dels edificis patrimonials és una prioritat màxima. En edificis no patrimonials, les renovacions i rehabilitacions centrades en l’eficiència de l’envolvent s’han de realitzar mitjançant programes de treball comunitaris, utilitzant materials d’origen local. Els edificis residencials s’han de redissenyar per a índexs d’ocupació més elevats i per incloure espais de convivència que fomentin la reducció del consum, la convivència intergeneracional, la cura comunitària i la inclusió. El redisseny dels edificis residencials per a índexs d’ocupació més elevats i la creació d’espais comuns compartits juguen un paper clau per satisfer la demanda d’habitatge i reduir els costos de vida.
L’anàlisi inter-imaginari revela vulnerabilitats compartides com les amenaces a la cohesió social a través de les desigualtats, les amenaces a la democràcia i la governança, i les amenaces a la infraestructura crítica i els sistemes digitals. També es destaca la tendència a desprioritzar les preocupacions ambientals en favor de les necessitats immediates de seguretat i economia durant les crisis.
Capacitats emergents destacades per construir resiliència:
El capítol 6 identifica diverses capacitats per al canvi transformador que poden ajudar la societat a navegar pels processos de canvi sistèmic i construir resiliència davant de les disrupcions. Aquestes capacitats es agrupen en:
- Gobernança col·laborativa i anticipatòria
- Governança multinivell col·laborativa per a una presa de decisions coherent i eficient.
- Governança anticipatòria que integra la prospectiva estratègica en la presa de decisions.
- Marcs de governança adaptatius i inclusius que empoderen els actors locals.
- Cooperació internacional i multilateralisme per abordar reptes globals.
- Compromís social i creativitat
- Compromís ciutadà i deliberació per construir confiança i responsabilitat col·lectiva.
- Creativitat i innovació humana per desenvolupar noves solucions sostenibles.
- Educació per a l’empatia i el benestar col·lectiu per fomentar la cohesió social.
- Conexió amb la naturalesa i empatia
- Planificació espacial i us multifuncional del territori
- Planificació espacial i urbana sostenible per minimitzar les tensions per l’ús del sòl.
- Ús multifuncional del sòl.
- Intel·ligència artificial i digitalització
- Implementació segura i fiable de la IA per al bé públic.
- Independència tecnològica i resiliència en la infraestructura digital.
- Preparació davant de les crisis
- Alfabetització i prospectiva de futurs per millorar la capacitat d’anticipació.
- Infraestructura de cura i educació pública resilient per mantenir la continuïtat dels serveis essencials.
- Autosuficiència a nivell local per reforçar la resiliència.
- Preparació per a desastres i formació comunitària.
- Memòria col·lectiva i aprenentatge d’experiències passades.
Si es desenvolupen aquestes capacitats, es poden enfortir les capacitats de la societat europea per afrontar les disrupcions futures i avançar cap a un futur més sostenible, on l’habitatge i l’entorn construït hi tenen un paper cabdal.