Eduard Aragonès Màrmol confessa que, des d’adolescent, ha tingut una gran atracció per la fotografia, per la qual cosa va procurar formar-se fent cursos i tallers amb els quals va poder perfeccionar la seva tècnica i la visió artística de la fotografia. Amb la constitució a Gelida, la seva localitat de residència, de l’Associació Fotogràfica Flash Gelida, va entrar al cercle dels concursos, que va deixar més tard per centrar-se a fer exposicions de la seva obra. Les seves mostres són temàtiques, cosa que requereix un gran fons fotogràfic aconseguit al llarg dels anys.

Alguns dels temes que ha exposat, són: “Hong-Kong i Singapur, de la tradició al segle XXI”, “El fotògraf retratat”, “Foc, foc i més foc”, “Bicicletes i altres andròmines”, “On dius que t’ha tocat la mili?… SAHARA”, “Sempre ballant” o “Fent camí”.

Ara ens ofereix Tipus, tòpics, Nova-York, Manhattan, a la delegació el Vallès Occidental, conseqüència de quatre viatges a Nova York, i en paraules del mateix autor:

“Nova-York aquesta desconeguda… ni de bon tros, si hi ha una ciutat coneguda al món és Nova-York perquè, qui no ha vist una dotzena de pel·lícules en què apareix aquesta ciutat? Quan arribem tenim la sensació d’haver-hi estat anteriorment, però aviat desapareix aquesta impressió, ja que molt lentament descobrim que la realitat és molt més que el que podem haver vist en unes quantes pel·lícules. Aquesta ciutat no s’assembla a cap altra, i encara que tinguem en compte que els Estats Units són una nació molt gran, amb diversitat de paisatges, accents i modes de vida, Nova York s’emporta el premi. Fins i tot dins de la mateixa ciutat, la nostra visió se circumscriu a un sol dels districtes que la formen, MANHATAN. I a Manhattan es dedica aquesta exposició, amb la sola excepció de l’Estàtua de la Llibertat, símbol de la ciutat sencera.

Veurem individus que passen pel carrer, els gratacels una icona de la ciutat, els museus, els omnipresents camions de bombers, ens endinsarem a les estacions del metro, i veurem una imatge que podria perfectament ser del 1920, una xemeneia al mig del carrer traient vapor.

I si, com és el meu cas, no sabeu anglès, no us preocupeu, si parleu espanyol us defensareu a qualsevol lloc. Bon viatge.” – Eduard Aragonès Màrnol.