La Ciba. Espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista

El projecte de rehabilitació de l’antiga fàbrica CIBA s’inicia el 2017, en una aposta de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per crear un equipament pioner en polítiques d’igualtat. La intervenció arquitectònica vol respectar al màxim la construcció original (1950) i la gran rehabilitació que s’hi va fer als anys vuitanta, quan va passar a acollir l’IES Salzereda i els jutjats de primera Instància de la ciutat. Des de llavors i fins a la rehabilitació actual, l’edifici va estar tancat a l’espera d’un nou ús. La rehabilitació es basa en intervencions de millora des d’una mirada sostenible i sensible amb les necessitats de les usuàries. Es tracta d’un equipament de 5.250 m2, que ofereix projectes i serveis de formació, innovació, atenció i oportunitats.

Proposta
El nou programa funcional es distribueix en tres plantes i un soterrani. S’hi ubica part del programa funcional que ja existia en altres punts de la ciutat de manera dispersa. Això ha propiciat que s’agrupessin els diversos usos al nou equipament per tal de generar sinergies. Al soterrani hi ha el Centre d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD) i també el Centre de Documentació. La planta baixa allotja dues sales polivalents, l’espai d’accés i exposicions, el restaurant i un petit jardí. A la primera planta hi ha els espais de formació, d’expressió corporal, de coworking, el Consell de Dones i un espai residencial. A la segona planta se situen espais per a tallers (tèxtil, cuina, reparació i audiovisuals), un laboratori ºde fabricació digital (Fab Lab), horts urbans i espais de lleure.

El projecte s’ha concebut amb la sostenibilitat com a eix vertebrador, amb materials que minimitzen la petjada de CO2 i d’acord amb criteris de millora de confort i salut. A partir d’una gran pèrgola fotovoltaica, es genera energia renovable suficient per cobrir una mitjana del 40 % anual del consum energètic de l’edifici, que arriba al 100 % a l’estiu. L’equipament ha obtingut una qualificació energètica A gràcies als mètodes de disseny passiu i el Green Council Building Espanya li ha atorgat la qualificació de quatre fulles.

La configuració estructural de l’equipament n’afavoreix la flexibilitat d’usos. S’han conservat el 96 % dels elements estructurals i el 45 % de les parets divisòries originals de l’edifici. Les noves divisions, com també els nous nuclis d’escales, es conformen a base d’elements de fusta, que aporten calidesa. Tots els espais estan pensats amb perspectiva de gènere, intenten dissoldre la jerarquització de rols i creen zones igualitàries. De les sessions de treball van sorgir necessitats específiques a espais com el CIRD i l’espai residencial.
Aquest últim conté sis allotjaments dotacionals amb zones comunes (cuina comunitària, espai polivalent, bugaderia i espai de lleure a la coberta), de manera que les dones que s’hi allotgen poden viure en comunitat. Per afavorir-ne el benestar s’han instal·lat, entre d’altres, sistemes de seguretat integrats no invasius (infrarojos) en comptes de sistemes tradicionals com ara reixes a les finestres.
D’altra banda, s’han respectat i posteriorment integrat les colònies d’orenetes de cua blanca que feien nius a la façana nord de l’edifici, i les intervencions s’han dut a terme fora del període de nidificació.

La rehabilitació de l’edifici n’ha potenciat la relació amb l’entorn i l’ha obert a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet i al riu Besòs.

Un equip tècnic format per dones al servei de les dones

Obra
La rehabilitació d’aquest edifici s’ha afrontat en dues
fases:

• FASE A: 01/2019-03/2020, 13 mesos. Planta soterrani i planta baixa (1 .950.000 € PEC+IVA)
• FASE B: 10/2021-05/2023, 20 mesos. Planta primera, segona i coberta (4.850.000 € PEC+IVA)
  En la FASE A es rehabilita part del soterrani i part de la planta baixa de l’edifici amb un total de 1.980 m2 interiors i 250 m2 exteriors. El soterrani es vincula a un nou pati anglès i obre una façana cega a l’exterior.
  La FASE B correspon a la rehabilitació d’una petita part del soterrani, part de la planta baixa, dues plantes pis i la coberta, on se situa la gran pèrgola fotovoltaica, amb un total de 3.250 m2 interiors i 1.450 m2 exteriors.

Els condicionants d’obra més destacats van ser:

• Aparició d’estintolaments interiors no previstos en fase de projecte per adequar l’edifici al nou programa funcional.
• Encamisats de pilars interiors a la planta primera.
• Mènsules a la fulla exterior de la façana posterior per obertura del pati anglès.
• Connexió especial en mina del sanejament de l’edifici al col·lector general.
• Aparició de residus industrials perillosos no previstos; crom VI, hidrocarburs i plom. Sòl no apte per a ús urbà.
• Protecció enfront del radó.
• Convivència amb la colònia d’orenetes.
• Protocol de sostenibilitat de l’AMB i Sello Verde.
  
  Estintolaments interiors
  Durant la diagnosi estructural de projecte, no es va determinar que un tancament interior que calia enderrocar era estructura portant. Per tant, per configurar l’espai unitari de planta baixa, es va haver de fer un gran estintolament de 14 metres de longitud, amb reforç de fonaments i empresillat de pilars.
  
  Encamisats de pilars interiors en planta primera
  Durant les tasques a la planta primera de l’edifici CIBA es detecten uns pilars amb un estat de carbonatació molt avançat. Es decideix extreure mostres de tots els elements portants verticals per establir la resistència específica del formigó d’aquests pilars. El resultat, de 10 N/mm2, obliga a l’execució d’empresillats dels pilars amb millor resistència i l’encamisat dels de menor, per tal d’assegurar l’estabilitat de l’estructura romanent.
  
  Mènsules a la fulla exterior de la façana posterior
  Durant la realització de les cales pertinents abans de l’excavació del nou pati anglès es verificà que les dues fulles de la façana es trobaven totalment deslligades i que la fulla exterior, realitzada posteriorment, no comptava amb una fonamentació a la nova cota inferior. Això va fer necessari, doncs, un estintolament i unes mènsules no previstes per la fulla exterior de la façana.
  
  Connexió especial en mina del sanejament de l’edifici al col·lector general
  La connexió al col·lector general que discorre pel Passeig de Llorenç Serra es trobava a uns 6 metres de la cota d’acabat del paviment. Per això ja s’havia previst l’execució d’una connexió en mina per part d’una empresa especialitzada i amb les mesures de seguretat extremes per espais confinats assimilables a les dels treballs en mina.

Aparició de residus industrials perillosos no previstos; crom VI, hidrocarburs i plom

Durant l’execució dels treballs de la fase A i realitzades les rases necessàries al soterrani per substituir el sanejament soterrat, l’aparició d’unes eflorescències de color groc no identificable van obligar a fer unes analítiques del residu a fi de classificar-lo.
Un cop analitzat, es va constatar que es tractava de crom VI, un residu molt perjudicial per a la salut derivat de l’activitat industrial anterior. El RD 9/2005 de 14 de gener estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats. La presència de 4.000 mg/kg d’aquest compost posiciona el sòl com a no apte per a l’ús urbà atès que el límit establert pel RD és de 10 mg/kg.
Després de definir amb l’Agència Catalana de Residus (ACR) l’estratègia a seguir, es contracta una Enginyeria Ambiental amb les etapes d’execució que s’indiquen tot seguit:

• Inspecció detallada de la qualitat del sòl
• Pla d’excavació
• Memòria tècnica de la Direcció Ambiental i presentació
  a l’ACR

Durant la inspecció de la qualitat del sòl es determina la presència de compostos com ara seleni, hidrocarburs i plom. L’excavació amb encapsulament de l’edifici es duu a terme sota la supervisió de l’enginyeria ambiental, amb un seguiment periòdic mitjançant analítiques de les terres extretes i els romanents per determinar l’eliminació dels residus especials. Un cop verificada la finalització de l’abocament a dipòsit controlat d’aquest residu de classe III s’elabora la memòria ècnica de la Direcció Ambiental per determinar que el sòl romanent és apte per a ús urbà segons el RD.

També es col·loquen dos piezòmetres a fi de fer el seguiment de l’aqüífer durant dos anys i assegurar així que no hi ha contaminació de les aigües subterrànies. Durant l’elaboració del projecte de la fase B, es va dur a terme una campanya d’anàlisi dels sòls, mitjançant cales i piezòmetres. La conclusió d’aquesta campanya d’anàlisi dels sòls va ser l’existència, a la zona del pati, d’un sòl considerat alterat per contenir hidrocarburs i plom. Es va considerar en projecte l’actuació de la retirada de tot aquest sòl alterat, consistent en 1,5 m de fondària aproximadament a tota la superfície del jardí.

Protecció enfront del radó
El projecte de la FASE B es va redactar amb el DB-HS6 en vigor.

El DB-HS6 qualifica el municipi de Santa Coloma de Gramenet com a zona II, i és per això que caldria utilitzar una solució constructiva corresponent a barrera de protecció i cambra ventilada o despressurització del terreny.
En tractar-se d’un edifici en rehabilitació, el CTE permetfer assaigs dels valors inicials i, si els resultats donen un valor d’entre una i dues vegades el nivell de referència, adoptar la solució de zona I (consistent únicament enuna barrera de protecció). El nivell de referència establert pel CTE és de 300 Bq/m3.

Tenint en compte que la solució de la zona I és molt més senzilla i econòmica, es va procedir a la realització d’assaigs mitjançant captadors de vapor, previs a l’inici de l’obra. Els resultats en PB van donar valors d’entre 69 i 102 Bq/m3 i els de la Psot de 319 Bq/m3.

Així doncs, atès que el valor màxim obtingut és inferior a dues vegades el nivell de referència del CTE (Codi Tècnic de l’Edificació), es va optar per la solució de la zona I, consistent únicament en una barrera de protecció. Un cop finalitzada l’obra es van repetir els assaigs amb captadors de vapors i els resultats van oscil·lar entre 14 i 26 Bq/m3.

Durant la inspecció de la qualitat del sòl es determina la presència de compostos com ara seleni, hidrocarburs i plom. L’excavació amb encapsulament de l’edifici es duu a terme sota la supervisió de l’enginyeria ambiental, amb un seguiment periòdic mitjançant analítiques de les terres extretes i els romanents per determinar l’eliminació dels residus especials.
Un cop verificada la finalització de l’abocament a dipòsit controlat d’aquest residu de classe III s’elabora la memòria tècnica de la Direcció Ambiental per determinar que el sòl romanent és apte per a ús urbà segons el RD.
També es col·loquen dos piezòmetres a fi de fer el seguiment de l’aqüífer durant dos anys i assegurar així que no hi ha contaminació de les aigües subterrànies. Durant l’elaboració del projecte de la fase B, es va dur a terme una campanya d’anàlisi dels sòls, mitjançant cales i piezòmetres.
La conclusió d’aquesta campanya d’anàlisi dels sòls va ser l’existència, a la zona del pati, d’un sòl considerat alterat per contenir hidrocarburs i plom. Es va considerar en projecte l’actuació de la retirada de tot aquest sòl alterat, consistent en 1,5 m de fondària aproximadament a tota la superfície del jardí.

Protecció enfront del radó
El projecte de la FASE B es va redactar amb el DB-HS6 en vigor.
El DB-HS6 qualifica el municipi de Santa Coloma de Gramenet com a zona II, i és per això que caldria utilitzar una solució constructiva corresponent a barrera de protecciói cambra ventilada o despressurització del terreny.
En tractar-se d’un edifici en rehabilitació, el CTE permet fer assaigs dels valors inicials i, si els resultats donen un valor d’entre una i dues vegades el nivell de referència, adoptar la solució de zona I (consistent únicament en una barrera de protecció). El nivell de referència establert pel CTE és de 300 Bq/m3.
Tenint en compte que la solució de la zona I és molt més senzilla i econòmica, es va procedir a la realització d’assaigs mitjançant captadors de vapor, previs a l’inici de l’obra. Els resultats en PB van donar valors d’entre 69 i 102 Bq/m3 i els de la Psot de 319 Bq/m3.
Així doncs, atès que el valor màxim obtingut és inferior a dues vegades el nivell de referència del CTE (Codi Tècnic de l’Edificació), es va optar per la solució de la zona I, consistent únicament en una barrera de protecció. Un cop finalitzada l’obra es van repetir els assaigs amb captadors de vapors i els resultats van oscil·lar entre 14 i 26 Bq/m3.

Convivència amb la colònia d’orenetes
A la façana nord de l’edifici de la CIBA es va trobar una colònia d’orenetes. El gruix de la població europea i del nord de l’Àfrica d’aquestes aus hiverna al sud del Sàhara i són conegudes les seves migracions i moviments cap a finals d’estiu, quan s’apleguen per empendre la marxa. Els nius d’orenetes estan protegits per llei i destruir- los pot comportar multes molt elevades. Les orenetes, els nius i els pollets gaudeixen de la protecció de fins a tres lleis: una d’estatal, una d’autonòmica i una
d’europea.
La protecció d’aquesta espècie ha repercutit considerablement en les obres de rehabilitació de la façana i de modificació de les fusteries, atès que el Govern de la Generalitat de Catalunya només permet l’execució de les obres en edificis amb nius en el període comprès entre els mesos d’octubre i febrer.

Com que aquests animals acostumen a tornar al mateix lloc que l’any anterior, sota la supervisió del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, es van col·locar deu nius artificials un cop executades les obres d’arranjament de la façana colonitzada.

Conclusions
Durant l’execució d’aquest projecte, han aparegut diversos factors imprevistos que han suposat un gran repte per als constructors, ja que com a DEO ha calgut fer un exercici de documentació, gestió i ràpida presa de decisions.
Si bé els imprevistos estructurals han suposat un increment en la inversió econòmica i de temps, l’aparició dels sòls contaminats ha comportat una aturada total de l’obra per confinament de l’edifici durant tres mesos, amb un risc per a la salut molt important, i una tramitació i execució que ha calgut gestionar des de dins de l’obra, sense cap antecedent, ni a l’AMB ni a l’ACR, amb un contaminant d’aquesta naturalesa.
Malgrat les dificultats, el projecte ha resultat molt engrescador i gratificant, ja que s’ha dut a terme una rehabilitació funcional d’un edifici que estava en desús fins aleshores i s’ha transformat en un espai al servei de les persones amb dificultats, destinat de manera principal a les dones.
Es tracta d’un edifici amb una estètica molt característica, en el qual s’ha conservat la major part dels elements existents per tal de posar-ne en valor el passat industrial, pensat des del vessant funcional, però alhora amb una sensibilitat que fa que sigui un projecte molt singular i emblemàtic.

Autores: AMB. Marta Iglesias, Núria Saura, Cristina Sáez i Gisela Traby
Fotos: Judith Casas (Adrià Goula Photo), Quim Bosch i AMB