Com planificar les obres davant la calor

El Cateb va organitzar el passat 2 de juliol una jor­nada que va servir per analitzar la relació entre la salut i el clima i posar sobre la taula els protocols d’actuació que s’estan utilitzant per evitar o mi­nimitzar els riscos laborals deguts als fenòmens meteo­rològics adversos. De la mà d’investigadors i experts, els assistents van poder aprofundir sobre el comportament del canvi climàtic a Catalunya, els sistemes d’alerta pri­merenca per prevenir els efectes de les onades de calor o l’impacte que té l’augment de la temperatura ambiental en el risc de patir un accident. Així mateix, les construc­tores que van participar en la jornada van compartir la definició dels seus propis protocols enfront dels fenòmens meteorològics adversos i quines mesures implanten a l’obra. A la sessió, presentada per Bernat Navarro, se­cretari del Cateb, i conduïda per Laura Jornet, arquitecta técnica i consultora en seguretat i salut de l’Àrea Tècnica del Cateb, van col·laborar amb les seves ponències Martí Oliveras, geògraf i meteoròleg de RAC1, Xavier Basagaña, investigador d’ISGlobal i Marta Oset, Tècnica de preven­ció de riscos laborals de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral. També van aportar la seva experiència i ex­pertesa dos tècnics de Prevenció de Riscos Laborals de les empreses Constructora del Cardoner, Daniel Barba, i de Calaf Grup, Raiza Botini. Per tancar la sessió, en Jor­di Fernández, enginyer informàtic, CEO i responsable de producte de l’empresa TCR Protección va fer una mostra de recursos i equips de protecció individual per a la calor i la radiació solar.

El planeta té febre
Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, en un període de 50 anys, la temperatura augmentarà al voltant de 2 graus, i més enllà del 2050 es preveuen can­vis profunds amb 20 o 30 dies més de calor l’any, i entre un 20 % i un 25 % menys de precipitacions. Martí Olive­ras, geògraf i meteoròleg, ho té clar: “el planeta té febre. No hem de parlar de canvi climàtic, sinó d’una emergèn­cia”. Una emergència que, a diferència d’altres períodes de crisis té com a agent impulsor la humanitat, a con­seqüència de la crema indiscriminada de combustibles fòssils, que ha fet incrementar l’efecte d’hivernacle. A Ca­talunya, part de la zona Mediterrània, reconeguda com un “punt calent” del planeta, el canvi s’està manifestant des de fa dècades, amb un ritme d’escalfament superior al de la mitjana global (d’un 1,5º grau i mig més), períodes de sequera cada cop més llargs, episodis de temps violent en forma de ventades o pluges torrencials o estius extre­madament calorosos. Les dades ho corroboren: el 2019 i al 2023 es van viure onades de calor històrica que van arribar a batre rècords, com el del 18 de juliol del 2023, dia que va passar als anuaris meteorològics per haver-se convertit en el més calorós enregistrat a Catalunya, amb una temperatura de 45,4º a Figueres. 

La calor és un risc per a la salut
Xavier Basagaña, investigador a l’Institut de Salut Glo­bal de Barcelona (ISGlobal), és expert en la recerca dels efectes de la contaminació atmosfèrica i de les tem­peratures extremes en la salut. Segons les conclusions a partir d’un estudi basat en dades a Espanya, els dies de més calor o fred, la possibilitat de patir un accident augmenta fins a un 10 %. També segons aquest estudi, al voltant d’un 3 % dels accidents de treball (uns 60 al dia) es poden atribuir al fred i a la calor, especialment a aquesta última. Els sectors més afectats són l’agricultura i la construcció. El cop de calor és un dels efectes més obvis, però la calor extrema també pot influir en la dis­minució del rendiment, la deshidratació, l’augment de la fatiga, les distraccions o l’acumulació de cansament per no poder dormir bé a les nits. El vincle entre salut i clima, doncs, és evident. Tanmateix, és un tema que es conti­nua investigant. Actualment, des d’ISGlobal treballen en un nou projecte europeu que té com a missió establir in­tervencions per promoure la salut en el treball, i que, entre altres qüestions, vol co-dissenyar i avaluar l’eficàcia de mesures preventives per la calor en el sector de la cons­trucció (amb treballadors i empreses).

El cop de calor és un dels efectes més obvis, però la calor extrema també influeix en la deshidratació, la fatiga o la disminució de rendiment

Marta Oset, tècnica de prevenció de riscos laborals de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, assenyala la importància de l’avaluació de riscos laborals tenint en compte dades de variables atmosfèriques i de salut per­sonalitzades per a cada individu, com la taxa metabòlica. Existeixen mètodes, com calculadores o aplicacions, per avaluar el benestar tèrmic de les persones treballadores. Dues de les més utilitzades son l’APP de l’INSST, que fa­cilita l’aplicació de la norma UNE-EN ISO 7730:2006 i es­tableix les tres categories d’ambient tèrmic (incomoditat, estrés i sobrecàrrega tèrmica), i la calculadora per valorar l’estrès tèrmic per calor mitjançant l’índex WBGT.

De la teoria a la pràctica
L’any passat la CNC, UGT-Fica i CCOO del Hábitat van acordar el Protocol d’actuació en el sector de la construc­ció davant fenòmens meteorològics adversos relacionats amb les altes temperatures. Aquest document estableix una sèrie de recomanacions generals per a les persones treballadores com pautes alimentàries (beure aigua re­gularment per mantenir-se hidratat, menjar aliments lleu­gers o evitar begudes amb cafeïna, ensucrades o amb alcohol), ús de roba adequada (ampla, de colors clars i transpirable), utilització de casc o gorres de teixit transpi­rable i cremes de protecció solar. Altres recomanacions són la programació de descansos en àrees d’ombra, l’adaptació dels horaris a les hores de menor exposició o la garantia de subministrament d’aigua potable i fresca a les persones treballadores exposades. Així mateix, en funció de la informació facilitada per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), que estableix tres nivells d’alerta (verda, groga i taronja-vermella), determina una sèrie de recomanacions i mesures addicionals a les establertes

Els tècnics de Prevenció Riscos Laborals Daniel Barba (Constructora del Cardoner) i Raiza Botini (Calaf Grup), destaquen el paper proactiu de les empreses en què tre­ballen pel que fa a la protecció de les persones treballa­dores davant la calor. Daniel Barba posa èmfasi en  la im­portància de destinar recursos a la creació de protocols i l’aplicació de tots procediments amb diligència.

Raiza Botini, de Calaf Grup, a banda d’exposar les mesu­res per evitar riscos derivats de les altes temperatures, recalca la importància del protocol a adoptar depenent del grau de perill en casos de situacions meteorològi­ques de perill (SMP), ja sigui per intensitat de pluja, neu, vent, fred, calor o temps violent. En el cas de la construc­tora que representa, la consulta continua de les dades i alertes emeses per part del Servei Meteorològic de Ca­talunya es realitza de forma activa per part de cada equip d’obra mitjançant l’ús de l’aplicatiu propi de METEOCAT.

Recomanacions generals davant la calor

• Sempre que sigui possible, adequar els horaris de treball a les hores de menor exposició al sol.

• Executar les tasques que impliquin major esforç físic en horaris de menor exposició.

• Programar pauses freqüents en zones de descans fresques, a l’ombra i protegides.

• Facilitar crema de protecció solar.

• Garantir el subministrament d’aigua potable i fresca per evitar la deshidratació de les persones treballadores.

• Seleccionar EPI’s adequats per a l’ús de les persones treballadores.

• Disposar d’instal·lacions d’higiene i benestar climatitzades.

• Proporcionar formació a les persones treballadores incloent primers auxilis i mesures d’emergència en cas de cop de calor. 

* Llista no exhaustiva del Protocol CNC, UGT-Fica i CCOO del Hábitat