La delegació d’Osona-Moainès va poder visitar on es fabrica l’ànima de les edificacions a través d’elements de formigó industrialitzat. Les instal·lacions de producció que l’empresa Roansa té a Olost de Lluçanès, ens va mostar la part més tècnica del prefabricat de formigó, les aplicacions, execució en obra, i el control de qualitat.
A partir del dilluns 14 de juliol, l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages posa en funcionament un nou tràmit telemàtic que permetrà agilitzar i simplificar el procediment per comunicar obres menors al municipi, tràmit presentat avui als diferents col·legis professionals.
Patrícia Cifuentes, arquitecta tècnica i emprenedora, després d’anys l’experiència en grans enginyeries lidera el seu despatx i gestiona obres d’alta complexitat, amb una visió global, rigor i un compromís ferm amb el treball en equip i el paper transformador de les dones al sector.
L’Aliança S2E va organitzar el passat 26 de juny una jornada sobre seguretat passiva davant d’incendis a façanes on hi va participar el Cateb posant en valor el paper clau del director d’execució d’obra com a garant de la qualitat dels processos de construcció de nous edificis.
El president del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona, Celestí Ventura, en qualitat de president executiu del Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya, ha comparegut davant la ponència del Parlament de Catalunya en relació amb el Projecte de llei de mesures urgents en matèria d’habitatge i urbanisme.
Recórrer l’interior de la Torre Roja és fer un viatge en el temps. Des del seu interior es pot admirar la seva estructura original i les impressionants vistes panoràmiques del Montseny. I, en aquesta ocasió, hem tingut el luxe de comptar amb tots els agents intervinents en la seva restauració!
La imatge actual de la Plaça de Catalunya es va començar a perfilar l’any 1925, quan es van iniciar les obres del darrer projecte d’urbanització, culminades amb la inauguració de la plaça el 2 de novembre de 1927 durant una visita
a Barcelona del rei Alfons XIII.
Llavors, la plaça era ben bé com ara la coneixem. Això sí, sense les estàtues, que es van anar col·locant a partir de llavors i fins a la inauguració de l’Exposició Internacional de 1929. Era el punt final d’una llarga i controvertida història, plena de projectes i desacords.