Cercar Error
Consultoria
Preguntes freqüents sobre el radó
Servei exclusiu per col·legiats

Respostes als dubtes tècnics més freqüents sobre el radó

1.

Què és el radó?

El radó és un gas noble, incolor, inodor i insípid, que es genera per la cadena de desintegració radioactiva del radi que, al seu torn, procedeix de l’urani que de forma natural està present en l’escorça terrestre amb quantitats variables, depenent de la composició litològica del terreny en el qual ens trobem (roques i terra). Per la seva banda, en el procés de desintegració del radó es produeix partícules radioactives.

Com que el radó és gasós (a diferència dels seus predecessors que són sòlids) es pot moure per l’escorça terrestre i fins i tot es dilueix en l’aigua. A causa d’aquesta capacitat de moviment pot arribar als edificis procedents del subsol i acumular-se als seus espais interiors. A l’interior de l’edifici el radó pot ser inhalat per les persones i, així, les partícules radioactives producte de la seva desintegració, podent ionitzar la matèria cel·lular dels epitelis pulmonars i causar greus danys per a la salut.

2.

Com afecta el radó a la nostra salut?

Les partícules provinents de la desintegració del radó emeten un tipus de radiació alfa. Un cop són inhalades, a través de les vies respiratòries, tenen la capacitat de causar danys cel·lulars, trencant les cadenes de l’ADN i provocar càncer de pulmó.

Els alts nivells de concentració existents en un espai tancats, juntament amb el temps d’exposició, augmenten de forma lineal el risc d’emmalaltir.

Actualment, el radó, és considerat per l’organització mundial de la salut, com la segona causa de càncer de pulmó per sota del tabac  i s’estima que els casos de càncer de pulmó atribuïbles a aquest gas, varia entre un 3% i un 14% segons la concentració mitjana de radó i la prevalença del consum de tabac.

3.

Com arriba el radó a l’interior dels edificis?

Quan el radó arriba a l’ambient exterior es dilueix ràpidament a l’aire, però quan ho fa a un espai

tancat i poc ventilat, com pot ser l’interior d’un edifici, tendeix a acumular-se en les plantes baixes, convertint-se aleshores en un problema. El radó present a l’interior dels edificis pot procedir directament del terreny, dels materials de construcció, o de l’aigua on prèviament s’hagi diluït.

El més preocupant és el radó provinent del subsol, essent la principal font de radó, de manera que les majors concentracions de radó en un edifici es localitzen a les plantes inferiors en contacte amb el terreny, com són els soterranis i les plantes baixes, ja que la densitat del radó és superior a l’aire. La penetració a l’interior dels edificis es realitza per convecció a través de les esquerdes o zones de l’envoltant de l’edifici en contacte amb el terreny (murs de soterrani, soleres, etc.) que presenten una discontinuïtat, i per difusió a través de la massa dels materials porosos que formen l’envolupant. Els principals punts que poden presentar una discontinuïtat són les juntes o les trobades no segellades (juntes perimetrals, trobades amb elements passants com conductes d’evacuació d’aigües, etc.)

4.

De què depèn la concentració de radó a l’interior dels edificis?

Depèn de diferents factors, però fonamentalment, del tipus de terreny sobre el qual s’asseuen els edificis, de les característiques de l’edifici, dels hàbits de ventilació dels usuaris de l’edifici, etc……

El tipus de terreny és un factor fonamental i la seva exhalació depèn:

  • d’una banda, de la composició geolò Hi ha tipus de terreny que produeixen una gran quantitat de radó, per exemple, els terrenys amb alt contingut en urani com són els procedents de roques ígnies (granit) i metamòrfiques (pissarres i esquists); i,
  • de l’altra, en ser el radó gasós, de la capacitat de moviment del radó al terreny. Quan es genera el radó al terreny no roman al punt en què es forma, sinó que es pot moure.
  • la permeabilitat a l’aire del terreny: com més permeabilitat, més facilitat de moviment
  • el grau de saturació d’aigua del terreny: com més gran saturació, menor facilitat de moviment doncs l’aigua continguda al terreny presenta un coeficient de difusió inferior al de l’aire i reté els gasos

Les característiques constructives de l’edifici són un altre factor important, ja que poden ser determinants en el nivell de concentració de radó, destacant:

  • la proporció de l’envolupant de l’edifici en contacte amb el terreny
  • la permeabilitat als gasos de l’envoltant:
  • el tipus de solució constructiva
  • les instal·lacions o altres elements que passin a través de l’envoltant
  • la comunicació entre els soterranis i les plantes habitables
  • el sistema de ventilació

La climatologia també és important tot i que resulta complex preveure’n la influència i formular regles generals, però es pot afirmar que les baixes pressions atmosfèriques (a grans trets més habituals de l’hivern) afavoreixen la sortida del radó del terreny, i les altes ho dificulten. Per això és important que les mesures de concentració de radó es facin durant un període mínim d’aproximadament 3 mesos i preferiblement no es facin en els mesos de l’estiu

El comportament dels usuaris també pot influir en l’entrada i acumulació de radó als locals habitables, per exemple amb els seus hàbits de ventilació. Per regla general, la ventilació dels locals habitables en disminuirà la concentració de radó per dilució.

5.

Tots els edificis amb les mateixes característiques i ubicació poden tenir la mateixa concentració?

No, de fet poden haver-hi diferències, especialment per la tipologia i usos de l’edifici, així com dels hàbits dels ocupants.

6.

Quin és el nivell màxim de concentració a l’aire dels habitatges recomanat a Espanya?

Per limitar el risc d’exposició dels usuaris a concentracions inadequades de radó procedent del terreny a l’interior, s’ha establert a Espanya un nivell de referència per la mitjana anual de concentració de radó a l’interior dels mateixos de 300 Bq/m3.  Cal recordar que aquest nivell de referència mitjana anual, no és límit, sinó d’un valor que es recomana no superar.

7.

Què és el mapa de potencial de radó?

Existeixen zones geogràfiques, que per la seva litologia, pugui haver-hi edificis amb una concentració de radó elevada en l’aire interior. Entre els anys 1991 i l’any 2004, el Cosell de Seguretat Nuclear (CSN), va desenvolupar un seguit d’estudis per caracteritzar el territori espanyol. A partir d’aquests estudis es va obtenir, el mapa de zones d’actuació prioritària. En aquestes zones, la població que hi resideix o hi treballa en plantes baixes o plantes primeres està exposada, a una concentració tres vegades més altes que el terme mitjà per a la resta de zones i un 10% dels edificis presenten nivells superiors als 300 Bq/m3.

8.

Com puc mesurar el radó?

Hi ha diversos sistemes per a mesurar el radó.

El Cateb ofereix a través del servei de proves de laboratori, el Test Radó per a mesurar la concentració de radó en espais interiors de forma senzilla a través de detectors passius de traces.

9.

On haig de col·locar els detectors per a mesurar la concentració de radó?

Amb el Test Radó del Cateb, l’usuari podrà introduir les dades del seu habitatge/edifici i es calcularà un nombre mínim de detectors necessaris. Com a mínim se subministraran dos detectors en la sol·licitud del test radó.

En el Test Bàsic (pensat per a qualsevol usuari que vulgui conèixer el nivell de concentració al qual està exposat), només caldrà col·locar-los en aquelles zones de l’habitatge on passi la major part del temps (caldrà seleccionar els “locals habitables” més comuns, com ara la sala d’estar o el dormitori).

En el Test Professional (justificació del CTE-DBHS6), el tècnic haurà d’identificar les zones de mostreig on voldrà fer el mesurament.

10.

Quant de temps haig de mesurar?

El nivell de referència de 300Bq/m3 es refereix a la mitjana anual de concentració, per tant, l’ideal seria mesurar durant 1 any.

En qualsevol cas, per a obtenir una mesura fiable, caldrà mesurar durant un període mínim de 3 mesos, evitant el període estival (juny-setembre). Es recomana fer diferents mesuraments en intervals de 3 mesos en diferents èpoques de l’any.

11.

Què puc fer si els nivells de concentració de radó al meu habitatge són elevats?

Habitualment, la concentració de radó als edificis sol augmentar a la nit. En els casos on els nivells de concentració de radó són baixos, la ventilació natural al llarg del dia, sol ser una mesura preventiva per a disminuir els nivells, però per a nivells elevats, pot ser necessari recórrer a solucions del tipus constructiu.

Donat que no hi ha una única solució efectiva per tots els casos i que dependrà, entre d’altres de les característiques de l’edifici, caldrà fer un estudi de cada cas i implantar les mesures de mitigació necessàries.

L’exposició al radó, és un perill per a la salut, donat que vivim rodejats de radiació natural. El risc a l’exposició al radó, és el resultat de no prendre les mesures necessàries per a minimitzar el perill que representa per a la nostra salut.

Per tant, conèixer el nivell de concentració, aplicar les mesures adients per a reduir la concentració a la qual estem exposats, minimitza els riscos que poden derivar-se de l’exposició.

No trobes el que estaves buscant? Tens algun suggeriment?

Demana’ns ajuda o fes-nos arribar els teus comentaris al servei de consultoria tècnica a través del canal de consultes de l’Oficina Virtual

Contactar