RESPOSTES ALS DUBTES MÉS FREQÜENTS sobre treballar per compte propi
També heu de tenir en consideració la subjecció de les relacions dels professionals titulats amb els clients en materia de consum, i l’obligació de tenir a disposició dels clients els fulls oficials de reclamació queixa, i denúncia.
Les relacions de consum i els serveis professionals
Informació sobre els fulls oficials de reclamació, queixes i denúncies
Sí. Treballar per compte propi i com assalariat és compatible, si es compleixin totes les obligacions legals inherents a cada situació i sempre i quan en cap dels contractes es tingui cláusula de prestació de serveis amb caràcter d’exclusivitat, la qual cosa no permetria treballar per ningú més.
Els honoraris professionals són lliures i depenen d’allò que acordin les parts.
En general, no és obligatori, però és molt recomanable perquè quedin fixades les condicions de la prestació del servei (abast del treball, duració, honoraris, condicions de pagament…).
En aquest sentit, s’ha de tenir en compte la subjecció de la prestació dels serveis professionals al Codi de Consum, i la facilitat de prova de les condicions de la prestació del servei.
En tot cas, els TRADE (Treballadors Autònoms Econòmicament Depenent) sí que han de formalitzar el contracte per escrit i complir la resta d’allò disposat al RD197/2009 de 23 de febrer.
La figura del treballador autònom ecònomicament dependent, va ser creada mitjançant la Llei 20/2007 d’11 de juliol, de l’Estatut del Treballador Autònom, on queda definida com aquella persona física que realitza una activitat econòmica o professional a títol lucratiu i de forma habitual, personal i directe i de forma predominant per un client del què rep el 75 %(*) dels seus ingressos, ja siguin dineraris o en espècie, i que, a més, compleix els següents requisits:
- Desenvolupar l’activitat objecte del contracte de forma personal i directa.No la subcontractarà.
- Disposar d’infraestructura productiva i material propis que siguin necessaris per l’exercici de l’activitati independents del seu client, quan siguin econòmicament rellevants per desenvolupar dita activitat.
- Executar la seva activitat de manera diferenciada respecte dels treballadors vinculats al client per qualsevol modalitat de contracte laboral.
- No tenir treballadors al seu càrrec.
- No ser titular d’establiments o locals comercials,industrials i d’oficines i despatxos oberts al públic.
- No treballar conjuntament amb altres professionals en règim societari o sota qualsevol altra forma jurídica.
- El “risc i ventura” de l’activitat l’assumeix el treballador autònom, que percebrà la contraprestació del client en funció del resultat de la seva activitat.
(*)La estimació del percentatge d’ingressos que determina la dependència d’un client (75%), es fa tenint el compte els ingressos totals, ja siguin de naturalesa dinerària o en espècie, percebuts pel treballador autònom, tant per rendiment d’activitats econòmiques o professionals derivats dels treballs com autònom, com els que es puguin percebre com a assalariat, ja sigui per altres clients o del propi client.
La contractació del TRADE està regulada al RD 197/2009 de 23 de febrer i el seu contracte s’ha d’ajustar al model que consta com annexe en aquest decret.
Models orientatius de contractes per a la prestació dels serveis professionals de l’arquitecte tècnic per:
PROJECTE I/O DIRECCIÓ D’PROJECTE I/O DIRECCIÓ OBRA (Ddo)
COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT
INFORMES (informes, dictàmens, valoracions i treballs anàlegs).
COL·LABORACIÓ PERIÒDICA (prestació de serveis amb dedicació establerta i remuneració periòdica).
CLÀUSULES ADDICIONALS OBERTES (Permet que l’AT i el seu client afegeixin les clàusules).
Aquells treballadors autònoms afiliats al RETA que hagin cotitzat per la contingència de cessament d’activitat i compleixin tots els requisits establerts,poden accedir a la prestació d’atur prevista a la Llei 32/2010 de 05 d’agost.
Aquesta llei fixa els requisits que donen dret al cobrament de la prestació, requisits que han estat desenvolupats per el Real Decret 1541/2011, de 31 d’octubre, publicat al BOE l ‘01 de novembre de 2011, que a més detalla el procediment a seguir per obtenir la prestació; la seva durada; els terminis de sol·licitud; les bases per calcular les quanties de la prestació i altres aspectes que afecten a aquesta previsió.
Els requisits per obtenir aquest dret són els següents:
- A la data del cessament de l’activitat, estar afiliats, en situació d’alta i cobertes les contingències professionals i de cessament d’activitat, en el Regim Especial del Treballador per compte Propi o Autònoms (RETA).
- Sol·licitar la baixa en el Règim Especial corresponent amb motiu del cessament de l’activitat.
- Haver cotitzat almenys, durant els 12 mesos anteriors al cessament de l’activitat, per aquesta contingència.
- Trobar-se en situació legal de cessament d’activitat. La situació legal de cessament d’activitat es troba regulada a l’article 5 de la Llei 32/2010 de 05 d’agost, i als article 3 i ss. del Real Decret 1541/2011 de 31 d’octubre.
- Acreditar disponibilitat activa per a la reincorporació al mercat de treball, a través d’activitats formatives, d’orientació professional i de promoció de l’activitat emprenedora a les quals pugui estar convocat pel Servei Públic d’Ocupació corresponent, en la forma establerta a les lleis.
- No comptar amb l’edat ordinària que permet accedir a la prestació de jubilació, tret que el treballador autònom no tingués acreditat el període de cotització necessari per accedir-hi.
- Trobar-se al corrent de pagament de les quotes corresponents al Règim Especial de la Seguretat Social a la data de cessament d’activitat.
En cas que el treballador autònom tingui treballadors al seu càrrec i es trobi en situació legal del cessament de l’activitat, serà requisit previ al cessament de l’activitat el compliment de les garanties, obligacions i procediments regulats a la legislació laboral, en vers a aquests treballadors.
El termini per demanar la prestació és fins a l’últim dia del mes en què es va cessar l’activitat. En cas que la sol·licitud es presenti transcorregut aquest termini, es descomptaran del període de percepció els dies que hagin transcorregut entre la data en que s’hauria hagut de presentar la sol·licitud, i la data en què es va presentar.
La duració de la prestació dependrà del temps que s’hagi cotitzat, en base a la següent escala:
| Període cotització en mesos | Període de la protecció en mesos. |
| De 12 a 17 | 2 |
| De 18 a 23 | 3 |
| De 24 a 29 | 4 |
| De 30 a 35 | 5 |
| De 36 a 42 | 6 |
| De 43 a 47 | 8 |
| De 48 en davant | 12 |
Més informació:
El 2 d’agost es va publicar al BOE la nova Llei 27/2011. d’1 d’agost, sobre actualització, adequació imodernització del sistema de Seguretat Social, que permet compatibilitzar la percepció de la pensió de jubilació de la Seguretat Social amb l’exercici d’activitats per compte propi, segons ja es preveia al projecte de llei aprovat pel Congrés dels Diputats el passat 27 de juny de 2011.
A més d’altres novetats respecte al sistema de la Seguretat Social, aquesta Llei confirma que:
- A) Queda sense efecte l’Ordre Ministerial TIN/1362/2011, sobre incompatibilitat entre pensió pública i treball lliberal, que havia entrat en vigor l’1 de juliol de 2011,a l’espera de l’elaboració d’un nou projecte de llei que reguli la compatibilitat entre pensió i treball.
Així s’estableix en la Disposició addicional 37 de la Llei:
“El Gobierno presentará un proyecto de ley que regule la compatibilidad entre pensión y trabajo, garantizando el relevo generacional y la prolongación de la vida laboral, así como el tratamiento en condiciones de igualdad de las diferentes actividades. Mientras no se produzca esta regulación, se mantendrá el criterio que se venía aplicando con anterioridad a la entrada en vigor de la Orden TIN 1.362/2011 de 23 de mayo”.
Per tant, des del 2 d’agost de 2011, torna a ser compatible la percepció de la pensió de jubilació i el treball com a lliberal acollit a la mutualitat alternativa al RETA. És a dir, es permet als professionals que es jubilin del Règim General de la Seguretat Social, o bé del RETA per una activitat que no fos la d’arquitecte tècnic, continuar treballant com a liberals afiliats a la PREMAAT.
- B) La possibilitat de compatibilitzar la percepció de la prestació de la pensió de jubilació per part de la Seguretat Social, amb la realització de treballs per compte propi en les condicions disposades a la Llei.
La Disposició addicional 31 de la Llei estableix:
«4. El percibo de la pensión de jubilación será compatible con la realización de trabajos por cuenta propia cuyos ingresos anuales totales no superen el Salario Mínimo Interprofesional, en cómputo anual. Quienes realicen estas actividades económicas no estarán obligados a cotizar por las prestaciones de la Seguridad Social. Las actividades especificadas en el párrafo anterior, por las que no se cotice, no generarán nuevos derechos sobre las prestaciones de la Seguridad Social.»
Aquesta disposició permet complementar la pensió de jubilació amb treballs per compte propi (com a liberals i sense cotitzar a la SS), pels quals no es facturi en còmput anual l’import equivalent al salari mínim interprofessional anual. Això implica que els jubilats podran fer determinades feines professionals, fins i tot sense necessitat de tenir la PREMAAT com a alternativa al RETA.
L’entrada en vigor d’aquestes disposicions te el seu efecte des del 2 d’agost de 2011.
Per a més informació, adreceu-vos als Serveis Jurídics del Cateb.