La seguretat i salut és un concepte molt ampli i abasta diverses àrees i aspectes per protegir i mantenir el benestar i la integritat física, emocional i social de les persones. Aquests conceptes s’apliquen tant a escala individual com a escala col·lectiva, incloent-hi diversos àmbits com són:

• Seguretat laboral: És un aspecte fonamental en l’àmbit laboral, assegurant que els treballadors tinguin un entorn segur i saludable per desenvolupar les seves activitats. Això inclou l’ús adequat d’equips de protecció, prevenció de riscos laborals, identificació i control de perills, entre altres mesures per prevenir accidents i malalties professionals.
• Salut pública: Es refereix a les accions i esforços col·lectius per protegir, millorar i promoure la salut de la població en general. Aquesta àrea inclou campanyes de vacunació, control d’epidèmies, mesures sanitàries i la implementació de polítiques i programes per millorar la qualitat de vida de la comunitat.
• Seguretat viària: És la preocupació per reduir els accidents i les morts en carreteres, carreteres i altres vies de circulació. Aquesta àrea involucra la regulació del trànsit, el manteniment de la infraestructura i la promoció de conductes segures entre els usuaris de la via pública.
• Seguretat alimentària: És la garantia que els aliments que consumim són segurs i no representen un perill per a la salut. Aquest àmbit implica l’aplicació de normatives, controls i inspeccions en la cadena alimentària per prevenir la contaminació i les intoxicacions alimentàries.
• Seguretat en l’entorn domèstic: Inclou mesures de prevenció d’accidents i lesions en el domicili, com ara l’ús segur d’aparells elèctrics, la gestió segura de substàncies perilloses i altres pràctiques segures per a la convivència diària.
• Salut mental: És l’aspecte de la salut que tracta del benestar emocional i psicològic de les persones. Inclou el tractament i prevenció de problemes de salut mental, així com la promoció d’una bona salut emocional.

De forma general, la seguretat i salut són conceptes interrelacionats que busquen garantir un entorn segur i saludable per a les persones, tant en el treball com en altres àmbits de la vida quotidiana. La seva aplicació implica una col·laboració entre diferents sectors i actua com una salvaguarda per al benestar general de la societat. En el cas de la construcció està molt centrada en la salut laboral dels treballadors.

La seguretat i salut en la construcció és un aspecte essencial d’aquest sector, ja que les activitats de construcció solen implicar riscos significatius per als treballadors que hi treballen. És per això que és vital que es prenguin mesures adequades per protegir la integritat física i la salut de totes les persones involucrades en les obres de construcció, inclosos els treballadors, els visitants i els residents propers. Algunes de les consideracions més importants són les següents:

• Identificació de riscos: Abans de començar una obra de construcció, cal fer una identificació exhaustiva dels riscos per identificar possibles perills i prendre mesures per evitar-los o minimitzar-los.
• Planificació segura: Cal planificar adequadament les tasques i seqüències de treball per reduir els riscos i evitar situacions perilloses.
• Control d’accés: Es pot limitar l’accés a les zones de construcció a personal autoritzat per prevenir accidents amb persones no qualificades.
• Ús d’equips de seguretat: S’ha de garantir que tots els treballadors utilitzin els EPI adequats, com ara casc, ulleres de protecció, guants, arnesos de seguretat i altres equips necessaris en funció del tipus de tasca que estiguin executant.
• Manteniment d’equips i maquinària: Tots els equips i maquinària utilitzada en la construcció han de ser mantinguts regularment i revisats per assegurar que estiguin en condicions òptimes de seguretat.
• Seguiment de l’obra: Assegurar que en els llocs de treball que es compleixen les mesures de seguretat i es realitzen inspeccions periòdiques per identificar possibles nous riscos.
• Gestió de materials i residus: La gestió adequada dels materials i residus de la construcció és crucial per evitar accidents i perjudicis ambientals. S’han de seguir els protocols adequats per al transport, emmagatzematge i eliminació segura de residus.
• Formació i informació: Tots els treballadors que participen en obres de construcció han de rebre la informació i formació adequada en matèria de seguretat, que inclou les pràctiques segures, l’ús d’equips de protecció individual (EPI) i la identificació de riscos potencials.
• Formació d’emergència: Tots els treballadors han de conèixer els protocols d’emergència i saber com actuar en cas d’accident o situació de risc.
• Comunicació i conscienciació: Es fomenta la comunicació oberta entre els treballadors per identificar riscos potencials i reportar situacions perilloses.

L’aplicació rigorosa de mesures de seguretat i salut en la construcció no només protegeix les persones involucrades en les obres de construcció, sinó que també pot millorar l’eficiència i la qualitat del treball executat. A més, l’acatament de la reglamentació de seguretat és una responsabilitat compartida entre els diferents agents de l’obra, per tal d’ assegurar un entorn de treball segur i saludable.

En el marc de la Llei de prevenció de Riscos Laborals, el Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.

NOTA: Queden excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquest RD, les indústries extractives a cel obert o subterrànies per sondeig, que es regularan per la seva normativa específica (Reial Decret 863/19854, de 2 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat Minera.)

L’article 3 de la Llei de Subcontractació, defineix en coherència amb el RD 1627/97, les obres de construcció com: “cualquier obra, pública o privada, en la que se efectúen trabajos de construcción o de ingeniería civil”.

Per la seva part, la Guía Técnica publicada per l’INSST defineix les obres de construcció com el lloc on es desenvolupa, amb caràcter temporal, qualsevol activitat assenyalada en l’annex I del RD 1627/1997 o de les relacionades en la secció F (apartats 41 a 43) de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques CNAE – 2009 (Reial Decret 475/2007, de 13 d’abril), sempre que es refereixin a treballs intrínsecament associats a activitats de construcció (edificació i enginyeria civil) i s’executin amb tecnologies pròpies d’aquests tipus d’indústries. Relació No exhaustiva:

1. Excavacions: buidat de terres, pous, rases, galeries i túnels.
2. Moviment de terres: terraplenats, etc.
3. Construcció: rehabilitació, reparació, reforma o demolició, urbanitzacions, etc.
4. Muntatge i desmuntatge d’elements prefabricats: lloses i murs prefabricats, cobertes, bigues, escenaris, espais de grans dimensions, etc.
5. Condicionament i instal·lacions: carreteres, instal·lacions aire condicionat, calefacció, enllumenat, substitució d’ascensors, etc.
6. Transformació: d’espais, etc.
7. Rehabilitació: hotel, cine, edificis…
8. Reparació: de components estructurals i/o decoratius
9. Desmantellament: fals sostres, instal·lacions, etc.
10. Demolició: edifici, forjat, element edificació
11. Manteniment: d’instal·lacions, paraments, etc.
12. Conservació-treballs de pintura i neteja: p. Exemple façanes, canalons, etc.
13. Sanejament: xarxa de clavegueram, drenatge, etc.

Dins de l’àmbit d’aplicació del RD 1627/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció, convé aclarir que s’entén per projecte.

La “Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relativos a las obras de construcción. Edición: Noviembre 2019), defineix el Projecte com el conjunt de documents mitjançant els quals es defineix i determinen les exigències tècniques de les obres de construcció d’acord amb les especificacions que requereixi la normativa tècnica aplicable a cada obra. La documentació tècnica i econòmica d’un projecte està formada com a mínim per: memòria, plec de condicions, plànols, amidaments i pressupost. Formarà part del projecte, l’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut, segons correspongui.

També cal tenir present que, correspondrà a cada Ajuntament determinar l’obligatorietat i la documentació necessària segons les seves ordenances municipals. Per tant, pot ser que calgui presentar un projecte per tal d’obtenir el permís d’obra.

Per exemple: La Llei 38/1999, de 5 de novembre d’ordenació de la Edificació, en l’article 2.a-àmbit d’aplicació cita:.

“Tendrán la consideración de edificación a los efectos de lo dispuesto en esta Ley, y requerirán un proyecto según lo establecido en el artículo 4, las siguientes obras:

1. Obras de edificación de nueva construcción, excepto aquellas construcciones de escasa entidad constructiva y sencillez técnica que no tengan, de forma eventual o permanente, carácter residencial ni público y se desarrollen en una sola planta.
2. Todas las intervenciones sobre los edificios existentes, siempre y cuando alteren su configuración arquitectónica, entendiendo por tales las que tengan carácter de intervención total o las parciales que produzcan una variación esencial de la composición general exterior, la volumetría, o el conjunto del sistema estructural, o tengan por objeto cambiar los usos característicos del edificio.
3. Obras que tengan el carácter de intervención total en edificaciones catalogadas o que dispongan de algún tipo de protección de carácter ambiental o histórico-artístico, regulada a través de norma legal o documento urbanístico y aquellas otras de carácter parcial que afecten a los elementos o partes objeto de protección.”

Per altre banda, segons un estudi realitzat pel grup de treball “obras de construcción”, subgrup “obras sin proyecto” de la Comisión Nacional de Seguridad  y Salud en el Trabajo, es consideren obres de construcció que no necessiten projecte són aquelles que es troben en els següents grups:

a) Obres sense exigència de projecte:

1. Obres de curta durada (tot i que no especifica què considera curta durada) 
2. Obres en període de garantia
3. Obres de conservació d’infraestructures 
4. Altres obres menors (concepte ambigú)

b) Obres d’emergència

Per ampliar informació sobre la gestió preventiva a les obres sense projecte, podeu consultar la Guia Serem, una guia pràctica de seguretat i salut en treballs de rehabilitació i manteniment (treballs sense projecte).

A l’Article 2 del RD 1627/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció es defineixen la figura del promotor, com a qualsevol persona física o jurídica per compte de la qual es realitza una obra.

Entre les seves obligacions estan:

• Designar al projectista/es (autor/autors per encàrrec del promotor de part o la totalitat del projecte).
• Designar la Direcció Facultativa (tècnic/tècnics competents designats pel promotor, encarregats de la direcció i el control d’execució de la obra).
• Designar un Coordinador de Seguretat i Salut en fase de projecte (si intervenen diversos projectistes).
• Designar als coordinadors de seguretat i salut en fase d’execució de la obra (quan intervingui més d’una empresa, una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms).
• Encarregar l’elaboració d’un estudi de seguretat i salut o un estudi bàsic en la fase de projecte per part d’un tècnic competent o pel Coordinador de Seguretat i Salut en fase de projecte quan existeixi aquesta figura.
• Assegurar que el contractista està inscrit en el Registre d’Empreses Acreditades i disposa de la corresponent obertura al centre de treball abans de l’inici de les feines.

El CSSPr, és el tècnic competent designat pel promotor quan en la elaboració del projecte d’obra hi intervinguin diversos projectistes.

Serà el responsable d’elaborar o fer que s’elabori l’Estudi de Seguretat i Salut o Estudi Bàsic de Seguretat i Salut durant la fase de projecte.

El CSSEx, és el tècnic competent, integrat en la direcció facultativa, designat pel promotor quan en la execució de l’obra intervingui més d’una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.

Si, tot i que no és obligatori.

A l’Article 2 del RD 1627/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció es defineixen la figura del contractista i de subcontractista.

Contractista: la persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el promotor, amb mitjans humans i materials, propis o aliens, el compromís d’executar la totalitat o part de les obres amb subjecció al projecte o al contracte.

Hi ha determinades situacions en que un promotor tindrà la consideració de contractista. Aquestes excepcions les podeu consultar a la pregunta número 13.

Subontractista: la persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el contractista, empresari principal, el compromís d’executar determinades part o instal·lacions de les obres amb subjecció al projecte d’execució.

Cal també recordar, que el contractista i el subcontractista tindran la consideració d’empresaris a efectes del previst a la normativa de prevenció de riscos laborals.

Entre les seves obligacions estan:

Segons RD1627/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció:

• Cada contractista, elaborarà un pla de seguretat i salut de l’obra prenent com a base l’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut corresponent redactat en fase de projecte (article 7).
• Aplicar els principis de l’acció preventiva que es recullen en l’article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (article 11).
• Executar les mesures preventives fixades en el pla de seguretat i salut de l’obra (article 11).
• Complir i fer complir al seu personal el que estableixi el pla de seguretat i salut de l’obra (article 11).
• Complir les disposicions mínimes de seguretat i salut establides en l’annex IV del RD 1627/97 (article 11).
• Donar compliment a les obligacions sobre coordinació d’activitats empresarials prevista a l’article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (article 11).
• Atendre les indicacions i complir les instruccions del coordinador de seguretat i salut en fase d’execució o, si la figura d’este no és preceptiva, de la direcció facultativa (article 11).
• Informar els treballadors autònoms sobre totes les mesures que hagen d’adoptar-se pel que fa a la seua seguretat i salut en l’obra i proporcionar-los les instruccions adequades (article 11).

Segons Llei 32/2006 reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció i amb el RD1109/2007 que desplega la llei de subcontractació:

• Posseir una organització productiva pròpia, comptar amb els mitjans materials i personals necessaris i utilitzar-los per a l’activitat contractada.
• Assumir els riscos, les obligacions i les responsabilitats propis de l’exercici de l’activitat empresarial.
• Exercir directament les facultats d’organització i direcció sobre el treball desplegat pels seus treballadors en l’obra.
• Acreditar que disposen de recursos humans, en els nivells directiu i productiu, que compten amb la formació necessària en prevenció de riscos laborals i que disposen d’una organització preventiva adequada d’acord amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
• Estar inscrites en el Registre d’Empreses Acreditades (REA).
• Les empreses contractades o subcontractades habitualment per a la realització de treballs en el sector de la construcció hauran de comptar amb un nombre de treballadors contractats amb caràcter indefinit.

Cada contractista, amb caràcter previ a la subcontractació amb un subcontractista o treballador autònom de part de l’obra que tingui contractada, haurà d’obtenir un llibre de subcontractació habilitat per l’autoritat laboral corresponent al territori en què s’executi l’obra.

Segons RD1627/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció:

La persona física diferent del contractista i del subcontractista que realitza de forma personal i directa una activitat professional, sense subjecció a un contracte de feina, i que assumeix contractualment davant el promotor, contractista o el subcontractista el compromís d’executar determinades part o instal·lacions de les obres.

Les seves obligacions estan descrites a l’article 12 del RD1627/97:

• Aplicar els principis de l’acció preventiva que es recullen a l’article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos laborals, en particular quan desenvolupin tasques o activitats indicades a l’article 10 del RD1627/97.
• Complir les disposicions mínimes de seguretat i salut establertes en l’annex IV del RD1627/97 durant l’execució de la obra.
• Complir les obligacions en matèria de prevenció de riscos que estableix per als treballadores l’article 29, apartat 1 i 2 de la Llei de Prevenció de riscos laborals.
• Ajustar les seves actuacions en l’obra conforme als deures de coordinació d’activitats empresarials establerts en l’article 24 de la Llei de Prevenció de riscos laborals (*), participant en particular en qualsevol mesura d’adequació coordinada que s’hagi establert.
• Utilitzar equips de treball que s’ajustin al que disposa en el RD1215/97 modificat pel RD2144/2004 per el que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització per part dels treballadors dels equips de treball.
• Escollir i utilitzar equips de protecció individual en el termes prevists en el RD 773/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització per parts dels treballadors dels equips de protecció individual.
• Atendre les indicacions i complir les instruccions dels coordinadors en matèria de seguretat i salut durant l’execució de la obra, o en el seu cas, de la direcció facultativa.
• Complir el que estableix en el pla de seguretat i salut (recordem les excepcions en el cas de obres que pugui realitzar un “cabeza de família”).

Cal recordar que, quan un treballador autònom disposi a obra a treballadors per compte aliè, tindrà la consideració de contractista o subcontractista a efectes del RD1627/97.

Cas 1:

Quan un promotor executi directament amb mitjans humans i materials propis la totalitat o determinades parts de l’obra, tindrà també la consideració de contractista. Haurà d’inscriure’s en el REA quan almenys una part la realitzi en règim de subcontractació, d’acord amb l’article 3 i) de la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació al Sector de la Construcció.

Cas 2:

Segons RD1627/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció, quan un promotor contracti directament treballadors autònoms per a la realització de l’obra o de determinades feines d’aquesta, assumeix alhora les obligacions de promotor i de contractista a efectes del que recull el Reial Decret 1627/1997.

A efectes de la llei de subcontractació i el reial decret que el desenvolupa: però A efectes de la Llei 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontractació en el Sector de la Construcció, no tindrà la consideració d’empresa i per tant, no s’ha d’inscriure al REA, però si haurà de disposar de llibre de subcontractació segons RD1109/2007 pel qual es desenvolupa la llei de subcontractació.

Aquesta obligació del promotor davant la contractació de treballadors autònoms, no serà d’aplicació quan l’activitat contractada es refereixi exclusivament a la construcció o reparació que pugui contractar un cap de família respecte del seu habitatge.

Segons RD1627/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció, el promotor que contracta directament a treballadors autònoms tindrà la consideració de contractistes. Aquesta consideració no serà d’aplicació quan l’activitat contractada es refereixi exclusivament a la construcció o reparació que pugui contractar un cap de família respecte al seu habitatge.

A la guia tècnica d’interpretació d’aquest reial decret publicada per l’INSST especifica que, s’entén com a “cap de família”, als efectes d’aquest Reial decret, aquella persona que construeix o repara un habitatge del qual és titular per a la seva utilització pròpia o de la seva família. Si el promotor “cap de família” contracta directament la realització d’una obra o de part de la mateixa amb treballadors autònoms sense que aquests tinguin la consideració d’empresaris (contractista o subcontractista), no estarà obligat a inscriure’s al Registre d’Empreses Acreditades (REA).

No. La subcontractació és una pràctica contractual en virtut de la qual el contractista pot encarregar a d’altres empreses part de les feines a ell encomanades. Per poder efectuar aquesta subcontractació el contractista ha de complir amb els requisits establerts a l’article 4.1. de la Llei de subcontractació, entre els que figuren els de posseir una organització productiva pròpia, disposar dels mitjans materials i personals necessaris i utilitzar-los per a l’exercici de l’activitat contractada.

No. La Llei de subcontractació estableix que no poden subcontractar aquells subcontractistes que fonamentalment aporten mà d’obra. S’entén que una empresa aporta fonamentalment mà d’obra quan, per a la realització de l’activitat contractada, no utilitza més equips de treball propis que les eines manuals, incloses les motoritzades portàtils, encara que això sigui perquè senzillament no li calen altres tipus d’equips per fer la seva tasca.

Tota empresa que vulgui ser contractada o subcontractada per a treballs en una obra de construcció, haurà d’estar inscrita en el Registre d’Empreses Acreditades depenent de l’autoritat laboral on estigui ubicat el domicili social de l’empresa.

La Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, i el Reial decret 1109/2007, de 24 d’agost, que la desplega, estableixen l’obligació de les empreses d’estar inscrites prèviament en un registre creat a l’efecte, per tal que l’empresa pugui intervenir en el procés de subcontractació en el sector de la construcció, com contractista o subcontractista.

Té com a objectiu, acreditar que les empreses que operen en el sector de la construcció compleixen els requisits de solvència i qualitat de la prevenció de riscos laborals. Aquests requisits passen per:

• Disposar d’infraestructura i mitjans adequats per a dur a terme l’activitat, i exercir directament la direcció de les feines, assumint els riscos, obligacions i responsabilitats inherents a l’activitat empresarial.
• Acreditar que el seu personal disposa de la formació necessària en matèria de prevenció de riscos laborals.
• Acreditar que disposen d’una organització preventiva adequada.

Cada 3 anys.

Totes les empreses i treballadors autònoms amb assalariats, prèviament a l’inici de la seva intervenció en el procés de contractació o subcontractació en el sector de la construcció.

Cal tenir present que presentada la sol·licitud d’inscripció i/o renovació en el REA amb tota la documentació requerida, l’Administració disposa d’un termini de 15 dies per emetre el certificat.

La inscripció, no eximeix a l’empresa inscrita de l’obligació de justificar-ho en qualsevol moment, quan així ho requereixi l’Autoritat Laboral.

Els treballadors autònoms sense assalariats, no tenen la consideració d’empresaris en sentit laboral (inclosos els autònoms familiars i els autònoms dependents dependents), per tant, estan exempts de l’obligació d’inscriure’s en el REA.

El fet de que els treballadors autònoms que realitzen una activitat de forma personal i directe, sense subjecció a un contracte de treball i sense disposar de treballadors per compte aliè, constitueixin societats mercantils o s’associïn sota qualsevol forma jurídica, no canvia per si mateix i per tant, la seva qualificació a efectes de la llei de Subcontractació seguirà considerant-se la de treballador autònom no obligat a inscriure’s al REA i que no poden subcontractar segons l’article 5.2 e) de la Llei de Subcontractació.

Es a dir, si el treballador autònom en un societat limitada, no té treballadors al seu càrrec, no estarà obligat.

Estarà obligat a inscriure’s al REA, en el moment que disposi d’un o més treballadors al seu càrrec.

Si, la Llei 32/2006, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, és aplicable a tots els contractes subscrits en règim de subcontractació per les empreses, siguin o no del sector de la construcció, si realitzen alguna de les activitats de construcció, tot i que estiguin enregistrades en altres sectors productius, sigui quin sigui el seu CNAE i no els hi sigui d’aplicació el conveni col·lectiu de la construcció.

Estan exempts de l’obligació d’inscriure’s en el REA, tots els promotors de les obres que no tinguin la consideració de contractistes.

Tampoc hauran d’inscriure’s ens promotors que contractin directament treballadors autònoms per a la realització de l’obra o de determinades feines d’aquesta.

Pel contra, quan el promotor assumeixi també la posició de contractista en l’obra de construcció, haurà d’inscriure’s al REA. Aquesta obligació d’inscripció se’n deriva de l’article 3e) de la Llei de subcontractació que estableix ”cuando el promotor realice directamente con medios humanos y materiales propios la totalidad o determinadas partes de la obra, tendrá también la consideración de contratista a los efectos de la presente Ley”.

Hauran d’inscriure’s si participen com a contractistes o subcontractistes en el procés de subcontractació en el sector de la construcció.

S’hauran d’inscriure al REA, aquelles UTE’s que assumeixen la condició de contractista o subcontractista. D’aquesta forma, a l’article 3e) de la Llei 32/2006 reguladora de la subcontractació a la construcció cita: “cuando la contrata se haga con una Unión Temporal de Empresas, que no ejecute directamente la obra, cada una de sus empresas miembro tendrá la consideración de empresa contratista en la parte de obra que ejecute”.

Al respecte de les UTE’s, podeu llegir el següent article del blog de l’Informatiu:

UNIONS TEMPORALS D’EMPRESES

No. Per la definició que se’n deriva de la LOE, s’entén que les entitats de control de qualitat a l’edificació són agents externs al procés de subcontractació regulat per la llei de subcontractació, deixant-los fora com el cas dels subministradors.

No obstant, si en algun moment realitzen activitats de construcció, diferents a les previstes a la LOE, hauran d’inscriure’s al igual que la resta d’empreses que participen en la execució de la obra.

La possible inscripció  en el REA de les empreses de transports quedarà supeditada a la aplicació o no d’aquestes a la Llei de Subcontractació. Alguns exemples:

• Empreses subcontractades per treballs d’excavació o moviment de terres- Si REA
• Transport, càrrega i descàrrega de material a obra-No REA
• Moviment, col·locació de material dintre de l’obra, per exemple amb un camió grua- Si REA

Per a les empreses que realitzen prestacions transnacionals de serveis, es preveu un procediment simplificat d’inscripció, caracteritzat per les següents particularitats:

• No serà necessària la inscripció per a desplaçaments de durada inferior a 8 dies.
• La primera comunicació de desplaçament que obliga l’article 5 de la Llei 45/1999, de 29 de novembre, tindrà el caràcter de sol·licitud d’inscripció, a la que hauran d’adjuntar la declaració sobre el compliment dels requisits de solvència i qualitat empresarial (model Annex I.A RD 1109/2007). Des del mateix moment de la comunicació, se les considera provisionalment inscrites, fins que l’autoritat laboral la inscrigui definitivament o denegui la inscripció en el REA
• En les comunicacions de desplaçaments posteriors, s’haurà de constar el número d’inscripció en el REA.

NOTA: Les empreses d’àmbit nacional, no podran acollir-se als punts 1 i 2.