Detall d’interior en procés d’execució i acabat

Catalunya es troba, quant a tradició constructiva, en la frontera entre la construcció d’origen mineral i la construcció d’origen vegetal. La primera, majoritària al nostre país, es basa en la pedra i la ceràmica i els materials amorfs per a lligar-les, aplicats en humit. És una construcció no sempre aparent en la seva tècnica, per quant petits elements s’ajunten i es tapen amb pastes i masses, sense que es vegi com s’ha construït. La seva posada en obra requereix uns coneixements especialitzats en aquestes tècniques d’addició. Per la seva banda, la construcció d’origen vegetal està present en tota la nostra geografia, almenys pel que fa als sostres i, com és lògic, s’ha desenvolupat més enllà dels sostres en les comarques on els boscos hi són més presents. Implica una tecnologia d’elements lineals i elements plans, molt més evident en la seva aparença i per això és molt més fàcil de reconèixer a simple vista que la tècnica d’origen mineral.

Podria semblar, per aquest motiu, que la seva tecnologia fora més senzilla que la de la construcció mineral, però no és exactament així. Si bé el sistema general sí que és molt clar i bastant simple, la dificultat i la sofisticació tècnica es concentren en les unions entre les peces, tant si es fan amb la mateixa fusta com si es resolen amb altres tècniques o materials i, aquí també, es requereixen uns coneixements especialitzats per a la seva construcció. Si, com en el cas que avui presentem, es fa un salt tipològic i d’escala respecte a l’habitual construcció unifamiliar que sol ser, com a màxim, de tres plantes d’alçada, els requeriments estructurals, de seguretat i de confort es fan molt més exigents i la construcció -encara que sigui de fusta-  es complica considerablement per tal d’assolir-los. Veurem com s’ha resolt en aquest edifici.

Aquesta estructura és un sistema sofisticat que ha passat per diverses fases de disseny, en un procés interessant que ha sofert, des del projecte bàsic fins a la solució final

La fusta en la construcció

No cal explicar de nou les bones característiques de la fusta des del punt de vista de la sostenibilitat ni de la capacitat de suport. Altres característiques, sobretot lligades a la nova tipologia d’ús, sí que intentarem explicar-les, encara que no aconseguirem projectar-les amb el mateix apassionament que José Manuel Toral ens ho explicava a la visita. Ell s’ajudava d’un gràfic molt senzill però molt clar, el qual explica millor que les paraules els avantatges i desavantatges d’aquest material constructiu, així que només insistirem en el que d’alguna manera aporten alguna cosa de particular al coneixement de la fusta.

La durabilitat: per una banda, l’estructura de les plantes soterrani i de la planta baixa, fins a la llosa de transició, en el sostre de planta baixa, s’han construït en formigó, preservant de la humitat i de treballs als quals no està massa preparada la fusta. Per l’altra banda, la fusta no es deixa vista a l’exterior més que en les partions entre terrasses, la cara inferior dels panells dels balcons i les persianes enrotllables, de forma que es protegeix de l’enorme desgast que pateix a la ’intempèrie, sobretot a causa de la radiació solar. A l’interior sí que està present i aparent, sobretot en els nuclis de comunicació i també en algunes estances dels habitatges, tant en les parets com en els sostres.

Detall del nucli de comunicació

La protecció al foc: aquesta estructura és un sistema sofisticat que ha passat per diverses fases de disseny, en un procés interessant que ha sofert, des del projecte bàsic fins a la solució final. En el primer planteig del sistema estructural s’escull el panell prefabricat CLT, que pot usar-se com a mur o com a sostre, com a base de tota l’estructura. Per tant, l’estructura de l’edifici es planteja com a murària. Ara bé en el moment de fer els càlculs estructurals i, sobretot, antiincendi, va resultar que per a la resistència i estabilitat requerida a foc, els murs devien créixer de forma desproporcionada. Com sabeu, la protecció al foc de la fusta s’aconsegueix donant més secció que la necessària, estructuralment parlant, als elements susceptibles de ser atacats per al foc. Es calcula quina és la secció que es consumeix en el temps necessari d’evacuació fixat per la norma i s’afegeix a la secció resistent. Atès que els murs tenen molta superfície exposada resultava que tot l’esforç per reduir la quantitat de material fet des del disseny de l’estructura, es perdia per culpa de la protecció al foc.

En el projecte executiu els murs interiors, els més exposats, es varen substituir per pilars d’acer. Però un cop adjudicada l’obra, en poder treballar colze a colze amb l’industrial de la fusta, es va poder comprovar que la fusta també funcionava molt bé -contra el foc- com a element lineal, és a dir, com a pilar, i es va tornar a la fusta per a tota l’estructura. Els murs perimetrals de façana, tanquen i estabilitzen l’esquelet i els pòrtics de pilars i jàsseres interiors son suficients per al suport estructural i necessiten menys secció addicional per protegir-los del foc que si fossin murs.

L’altra característica desfavorable de la fusta, respecte als sistemes de construcció minerals, és el de la transmissió del so

Transmissió del so. L’altra característica desfavorable de la fusta, respecte als sistemes de construcció minerals, és el de la transmissió del so. Usualment, no s’hi pensa en aquest problema, ja que la majoria de construccions de fusta són unifamiliars i en aquests, la transmissió del so no és tant important; ara bé, en un edifici plurifamiliar, aquesta exigència actualment és força alta i la fusta no hi ajuda, ja que és una bona transmissora del so. En aquest edifici es va preveure aquest problema des del primer moment, de manera que els mòduls en què es basa tota la seva composició, que també són els mòduls dels panells estructurals, coincideixen amb els límits dels diferents habitatges. Així, s’han separat els panells amb una junta elàstica antivibracions, en totes les partions i sostres entre habitatges.

Planta de repartiment de les juntes acústiques

Els voladissos dels balcons que envolten tot el volum d’habitatges, permet compensar els moments dels pòrtics i reduir fins a nivells sorprenents els cantells estructurals del contra-laminat.

“A quien modula, Dios le ayuda” que diria Saenz de Oiza⁽¹⁾. Això ha permès un comportament molt bo en l’aïllament acústic en sentit horitzontal. En el sentit vertical, en canvi, la reduïda secció dels sostres ha obligat, de la mateixa manera que es va fer a l’edifici de fusta La Borda⁽²⁾ a interposar una capa pesada en la part superior dels sostres per tal d’aconseguir massa que s’oposi al pas del so aeri. Consisteix en una solera de sorra entre la làmina acústica que descansa sobre els panells de CLT i el paviment d’acabat. Per contra, l’aïllament al so d’impacte entre sostres l’aconsegueix només amb la làmina acústica, que és bastant prima -encara que densa- i no sembla contradir tant el sistema de construcció lleugera de l’edifici.

            L’estructura: Com ja hem dit abans, l’estructura de les plantes soterranis i baixa es resolen amb formigó armat. A sobre, després de la llosa de transició, de cantell important (70 cm), arrenca l’estructura de fusta, que no té la mateixa modulació que els pòrtics de formigó inferiors, és a dir que els pilars i murs no coincideixen en planta amb els de formigó. D’aquí la necessitat d’una llosa de transició tan gruixuda, que pugui desviar les càrregues dels murs i pilars de fusta cap als pilars de formigó armat. Aquest decalatge permet, no obstant això, optimitzar cadascuna de les estructures, compensant amb escreix el gruix de la llosa amb l’esveltesa i millor adaptació als usos de cada una de les dues estructures.

Estructura de la planta baixa

            Els voladissos dels balcons que envolten tot el volum d’habitatges, permet compensar els moments dels pòrtics i reduir fins a nivells sorprenents els cantells estructurals del contra-laminat. Els sostres tenen només 15 cm de gruix per a llums de 3,6 m. Cal destacar la solució simple i efectiva dels voladissos en les quatre cantonades, les quals es resolen amb uns panells de doble amplada que el mòdul estàndard, ubicats simètricament a banda i banda del mur de façana, compensant el moment amb la capacitat a tracció en els dos sentits que tenen els contralaminats. Aquests panells de gran dimensió són més difícils de transportar i de posar a obra -i segurament són més cars de fabricar- però resolen d’una forma simple i elegant aquest problema, sense haver de posar complexes unions metàl·liques entre panells que desvirtuïn el sistema. La geometria, sempre és la millor aliada de qui construeix.

Planta estructural dels sostres de les plantes dels habitatges. Plànol cedit pels alumnes de 2n curs de l’ETSALS

Simplificació i màxim rendiment del material

            Aquest esperit de simplificació i de buscar el màxim rendiment a cada material es troba en tots els detalls de l’edifici. La “reinvenció” del bloc de morter Split com a acabat “noble” dels vestíbuls, la “reintroducció” de l’oblidat terratzo, sorrejat, en els paviments dels balcons o l’ús del mur de gabions en una part del pati com a pantalla absorbent de la reverberació acústica -esperem que no es converteixin en nius d’escurçons i d’escorpins, com a les caves de Napa Valley⁽³⁾, són exemples de com portar al límit o de reinterpretar els materials de construcció.

Aquest esperit de simplificació i de buscar el màxim rendiment a cada material es troba en tots els detalls de l’edifici.

Detall del vestíbul

            La façana interior te la protecció solar per dintre i la façana exterior la té per fora amb uns estors tesats fixos i unes persianes alacantines de fusta mòbils (enrotllables). Les persianes enrotllables de fusta són l’únic element una mica criticable precisament per ser literalment les tradicionals, sense cap evolució ni readaptació, el que pot portar, a la llarga, als problemes de què aquests tancaments pateixen com ara força pes, manteniment difícil de la fusta i un mecanisme senzill però que es pot espatllar fàcilment.

            Cal deturar-se una mica més a observar un altre element de protecció: les baranes. Són mòduls industrials de reixes electrosoldades d’acer protegides, en aquest cas, amb un galvanitzat d’aliatge zenc-alumini al 10%. El seu procés de fabricació i muntatge té la meitat del cost d’una barana de manyà. Precisen dels muntants verticals entre plantes per estabilitzar-se i d’un plegat a la vora superior per donar-los suficient rigidesa. Però tot i així el seu cost és molt menor que el d’una barana usual, segons ens explica Joan March, l’arquitecte tècnic de l’obra. El sistema permet fer les partions entre terrasses amb el mateix material i unes llates de fusta interposada. A més es poden desmuntar i substituir-les (o re-aprofitar-les) en cas necessari, a l’estar collades amb cargols i femelles.

Finalment, una altra virtut de l’edifici és la forma de treballar els materials d’aquest estudi d’arquitectes: la relació entre tots ells és acuradíssima, cap material sobresurt d’entre els altres ni cap xoca amb els altres sinó que tots es posen al costat dels altres amb la màxima cura i naturalitat possible -cosa que, com tot el que sembla senzill però és bell, demana d’un esforç important-. Aquesta habilitat transmet una sensació de pau que no se sap d’on surt (i surt d’aquí), sensació perceptible en tots els seus espais interiors, sobretot, en el pati, els vestíbuls d’entrada de planta baixa i els vestíbuls que donen accés als habitatges de les cantonades.

NOTES

• Saenz de Oiza feia servir molt la modulació en els seus edificis, si bé em sembla recordar que la cita ell l’atribuïa a algú altre de qui no recordo el nom, lamentablement.
• Vegeu el reportatge de la Cooperativa d’habitatges La Borda al blog de L’informatiu: https://informatiu.apabcn.com/blog/habitatge-cooperatiu/
• Caves Dominus, Yountville a Napa (Califòrnia). Quan els arquitectes Herzog i de Meuron varen construir unes caves amb unes façanes de gabions (per donar inèrcia tèrmica) en un paratge agrícola de Califòrnia, va sorgir un imprevist i molest problema: els intersticis entre les pedres dels gabions eren el lloc perfecte per fer els nius de serps i altres animals perillosos que vivien en aquell l’hàbitat rural. Al barri de Sant Ildefons aquest tipus d’animalons no deuen ser-hi.

L’autor: Josep Olivé és arquitecte i professor de Construcció de La Salle Arquitectura de la Universitat Ramon Llull

Una nova manera d’entendre l’habitatge públic

Anna moreno / © Fotos: José Hevia i Chopo

Als voltants del 1960 es va construir la que es va anomenar Ciutat Satèl·lit, en el barri de Sant Ildefons de Cornellà. Una d’aquestes ciutats fetes de blocs de 14 plantes, construïts ràpidament, sobre parcel·les sense urbanitzar, com solia passar en aquells temps i on moltes famílies del sud d’Espanya arribaven amb el “Sevillano” (el tren que feia el trajecte Sevilla-Barcelona), en la cerca d’una vida més pròspera. Sant Ildefons o la Ciutat Satélite és també on es va rodar l’any 2021 la pel·lícula Chavalas, dirigida per Carol Rodríguez Colás, que parla de la tercera generació, dels nets d’aquells primers immigrants que fa sis dècades van arribar buscant feina i estabilitat.

Pocs anys després i a tocar del barri de Sant Ildefons, en el barri de la Gavarra de Cornellà s’hi va construir el cinema Pisa (1965 – 1967), però l’any 2007, la propietat privada que gestionava l’edifici va fer palesa la seva decisió de no continuar explotant el cinema. Després d’un procés de requalificació promoguda per l’Ajuntament de Cornellà, que va comprar l’immoble, l’IMPSOL va convocar un concurs d’idees per un projecte d’habitatges protegits. Marta Peris i José Manuel Toral van guanyar el concurs amb una proposta molt innovadora i atrevida, que plantejava un gran repte per a l’habitatge públic: un edifici amb estructura de fusta amb habitatges flexibles i inclusius.

Una proposta innovadora

La planta està perfectament modulada amb estratègies d’organització dels espais domèstics provinents de la cultura japonesa

El resultat són 85 habitatges, un equipament i aparcament de 58 places. La proposta, a més d’haver estat guanyadora de nombrosos premis d’arquitectura, és sobretot un estel lluminós i símbol renovador d’una nova manera d’entendre l’habitatge públic, dins d’un barri, ara ben comunicat pel tramvia, metro i bus. En un solar privilegiat en amplitud i molt bona ventilació, es col·loca aquesta peça de planta rectangular (88,66 x 40,54 m.) amb un gran pati central que organitza la distribució cap a les quatre caixes d’escala ubicades en els vèrtexs del rectangle i que serveixen les quatre zones d’habitatges en què es divideix cada planta. Aquesta, perfectament modulada amb estratègies d’organització dels espais domèstics provinents de la cultura japonesa, a partir de la composició de l’estança dels 8 tatamis (90 x 180), treballa amb llums estructurals petites de 3,60 m.

Exceptuant el contacte amb el terreny (soterrani i planta baixa) que es conformen amb formigó, la resta, les 5 plantes es construeixen amb panells CLT de fusta laminada. Tot en sec. Però l’afany per aconseguir un preu ajustat a l’encàrrec i l’afinació en el disseny de l’estructura organitza una estructura mixta que combina murs de fusta en el perímetre (isostàtic), amb un sistema de pilars i bigues (hiperestàtic) a l’interior també de fusta laminada. Així s’aconsegueix un resultat òptim en el consum d’aquest material que tant agrada, per la seva contribució ambiental, però que no és més econòmic que el formigó o l’acer en el sistema estructural, on la repercussió final és tan important. També convé valorar que la fusta com a material poc pesant (470 Kg/m³), permet que el dimensionat de la fonamentació i tota l’estructura de la planta baixa i soterrani hagi de suportar menys càrrega.

La fusta com a material poc pesant permet que el dimensionat de la fonamentació i l’estructura de planta baixa i soterrani hagi de suportar menys càrrega

Si comparem la ràtio de fusta per m² construït amb la d’un edifici recent com ho pugui ser La Balma al Poblenou i segons ens informa la Cooperativa d’habitatge Lacol tenim: a PISA Cornellà 0,24 m³/m² (2.000 m³ fusta per 8.300 m² de 5 plantes amb fusta) i 0,27 m³/m² a La Balma. Com es pot veure la diferència és petita i molt probablement respon a l’optimització que s’ha dut a terme en tota la part interior del bloc, ajustant el sistema de CLT a un sistema hiperestàtic de bigues i pilars.

Són habitatges sense passadissos, versàtils en els espais i que optimitzen al màxim la superfície i els usos

L’entrada a l’edifici es fa a través d’un pòrtic semitransparent que delimita l’espai públic del privat i anticipa l’accés a la plaça o pati central que pretén promoure la socialització de la comunitat. Amb un perímetre de gabions que tradueixen el nivell petri del basament ens permet contemplar les quatre façanes interiors, les dels accessos als habitatges mitjançant unes passeres corregudes, resoltes amb un sistema de baranes i tamisos metàl·lics que ajuden a preservar la privacitat de cada llar.

Cada planta disposa de 18 habitatges repartits en 114 “cel·les” de dimensions molt semblants, sense passadissos, fomentant així les possibilitats d’organitzar l’espai de formes diverses i personals en cada cas, i reclamant una forma inclusiva del conviure pensat des de la perspectiva de gènere. Són habitatges sense passadissos, versàtils en els espais, que optimitzen al màxim la superfície i els usos. Les habitacions, la sala, el despatx o altres estances es disposen a la línia de façana, de manera que es poden intercanviar fàcilment o modificar amb el temps, en funció de les necessitats particulars.

La cuina, oberta a la resta de la casa i pensada com a centre de la llar i a la vegada distribuïdora i el bany són els elements fixos i connectats a les respectives xarxes d’instal·lacions, però a partir d’aquí hom és lliure d’estar o dormir on millor es trobi entre les cinc, sis o set peces d’uns 13 m² que componen les diferents tipologies. Els habitatges sempre tenen doble façana: a pati i a carrer i són tractades de forma diferent en funció de l’orientació i la privacitat. En tots dos casos la resolució d’aquestes façanes es fa de manera prefabricada, a taller i és ràpida de muntar. La ventilació creuada de tots els habitatges afavoreix l’estalvi d’energia en producció d’aire fred. La proximitat del mar a Cornellà permet gaudir de l’aire de les marinades.

Els habitatges tenen una superfície 65 m²; 78 m² i 91 m² sense perdre superfície útil en passadissos. Fem la visita acompanyats també pel coordinador tècnic de l’IMPSOL Josep Maria Borrell, al que felicitem per l’esforç en promoure una nova manera d’entendre l’habitatge públic adaptada al segle XXI. L’arquitecte José Manuel Toral ens comenta que es tracta d’un edifici “Hight Tech-Low Cost”, perquè amb tecnologia molt avançada en construcció: estructura de fusta, façana ventilada, aïllament acústic molt desenvolupat, energies renovables i màxima prefabricació, el cost ha estat molt ajustat, mesurant molt bé allà on calia invertir i allà on no calia.

L’envolupant

Les façanes podrien entendre’s com a dobles: la que produeix l’envolupant (estanqueïtat i aïllament) i la que estableix la protecció solar i la conforma la protecció enfront de caigudes: barana-passera. Aquest fet podria haver encarit molt el producte final, però el disseny ha estat molt acurat. La façana a carrer és ventilada i està acabada exteriorment amb una xapa grecada; per l’interior d’aquest tancament es poden apreciar unes reixetes que comuniquen amb la cambra ventilada per acomplir els requisits mínims de salubritat del CTE i evitar condensacions. La protecció solar aquí la resolen les persianes alacantines de cordeta i uns panells fixos d’acer galvanitzat amb uns estors tesats a tota alçada que endrecen la façana amb un entramat de perfils laminats i galvanitzats que contribueixen a la trava de tot aquest conjunt exterior.

Detall de la façana exterior i secció vertical

La ventilació creuada de tots els habitatges afavoreix l’estalvi d’energia en producció d’aire fred

La façana interior te la protecció solar per dintre amb uns porticons micro-perforats corredissos que garanteixen la privacitat de cada llar i transforma els estors de la exterior en panells de malla electrosoldada. Entre els habitatges, les divisòries adopten la fusta en forma de lames com a material separador. L’espai de passera es converteix així en una ampliació exterior de l’espai privat on disposar, per exemple, elements vegetals.

Execució de l’obra

Si pensem que la durada de l’obra ha estat només de 18 mesos, amb el temps de pandèmia pel mig, ens sorprendrà comparant-ho amb una obra equivalent amb sistemes tradicionals (podríem dir de construcció d’origen mineral amb tècniques que necessiten temps d’assecatge a obra). No només és degut a la rapidesa del muntatge de l’estructura de fusta, que amb 9 setmanes ja s’havia conclòs, sinó al temps invertit en el projecte de tot el sistema de façanes i passeres. L’empresa constructora VIAS del grup ACS els hi semblava que tot estava pensat com si for un rellotge suïs. Podríem comparar-ho amb el muntatge d’un gran moble d’Ikea, cada peça tenia el seu lloc, el seu cargol i les dimensions justes per anar en aquell lloc precís que el projecte li atorgava.

Podríem comparar-ho amb el muntatge d’un gran moble d’Ikea, cada peça tenia el seu lloc, el seu cargol i les dimensions justes per anar en aquell lloc precís

El cas de les baranes és potser l’exemple més destacat: sobre una estructura vertical de perfils laminats i galvanitzats en calent, fixats al cantell dels sostres, es mecanitza tota un pla de malla galvanitzada i plegada en el extrem, per conferir-li rigidesa al mallat, que conformarà les baranes de totes les passeres de l’interior i l’exterior del bloc. No hi ha cap unió per soldadura, tot el mallat ve conformat de taller i el muntatge es pot realitzar des de l’interior, sense necessitat de muntar cap bastida. Aquí convé destacar l’optimització en el cost de fabricació així com la facilitat de muntatge. Tots aquests factors acceleren el temps i rebaixen el preu final.

La producció d’energia calorífica és mitjançant aerotèrmia (les màquines estan dins de cada habitatge) i hi ha col·laboració en la producció d’energia renovable amb unes plaques fotovoltaiques previstes a coberta. No es preveu producció d’aire fred, però cada habitatge disposa d’un ventilador en el sostre de l’habitació central. El paviment dels habitatges és un laminat que imita fusta de la marca “Tarkett” que aconsegueix amb nota l’aparença de fusta. Els tancaments exteriors són de la marca Cortizo model COR 60 de perfil ocult, amb vidre 3+3/12 de cambra 4+4. Les portes interiors son de DM de 6 mm a banda i banda d’un cos interior i acabades lacades, amb un aspecte molt digne.

Referències consultades:

20210128 Memòria qualitats PISA (amb.cat)