Natàlia Crespo, arquitecta tècnica de la Junta de Govern del Cateb, va participar ahir amb motiu del Dia Internacional de la Dona, en la taula rodona que Betevé va emetre en directe per parlar de professionals femenines de diversos àmbits.
9 de març de 2023
El programa “Bàsics” de Betevé TV va rebre ahir, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, quatre dones que treballen en professions amb poca presència femenina. De fet, són treballs històricament vinculats al món masculí i en què la presència de dones s’ha anat obrint camí, tot i que encara queda molt per arribar a una paritat.
Natàlia Crespo, arquitecta tècnica i vocal de la Junta de Govern del Cateb, ha explicat que ha trobat desconfiança en el sector pel fet de ser dona: “en una entrevista de feina em van preguntar si em veia capaç de manar homes”. Mónica Gutiérrez, mecànica i copropietària i directora de postvenda del taller VIServeis, ha assegurat que en el seu dia a dia s’ha trobat en diverses ocasions que els clients demanen parlar “amb el cap de l’empresa o algú que en sàpiga, perquè el seu cervell els diu que tu ets la secretària”.
Encara en el sector del motor, Sara Sánchez ha fet carrera com a pilot del RACC de motociclisme i es mostra orgullosa d’haver aconseguit que tot el seu equip de treball sigui femení en un món en què, quan va començar, “havia normalitzat que tot el seu entorn en el motociclisme estigués format per homes”. Clara Ceballos és taxista i considera que la societat ha evolucionat en positiu: “A l’aeroport un client no va voler pujar al taxi perquè jo era dona. Ara no passaria”, considera.
Les xifres evidencien la poca presència de dones en aquestes professions
Posant xifres a quina és la presència de les dones en aquestes professions: pel que fa a les dones graduades en sectors tecnològics, representen només el 21 % del total a Catalunya. En el món del taxi hi ha menys d’un 5 % de dones, segons dades del 2019. . En el cas dels tallers, segons dades del 2021 només un 1 % tenen dones treballant com a mecàniques i en el motociclisme, la pregunta és si algun dia veurem una dona córrer a MotoGP.
La Societat Catalana de Salut Ambiental (SOCSA) celebrarà aquest esdeveniment el pròxim 21 d’abril a la seu del Col·legí Oficial de Metges de Barcelona
7 de març de 2023
Amb el lema “Nuevos retos en la salud y el medioambiente. Las intervencions de hoy, la salud de mañana“, es presenta el 1r Congrés de Medicina i Salut Ambiental, en el qual, de la mà d’especialistes de referència, es tractarà l’impacte de l’exposició als factors ambientals en la salut de les persones, entre els quals està la vida en l’interior dels edificis.
La Societat Catalana de Salut Ambiental té com a objectiu principal, fer arribar a totes les especialitats mèdiques i diferents disciplines implicades com és l’edificació, els conceptes de la Medicina Ambiental i tal com cita la seva presidenta, la Dra. M. Carmen Ruiz Martin, aquest Congrés té la voluntat de:
Crear un fòrum del coneixement per donar visibilitat i fer una crida sobre la urgència d’aplicar programes integratius i multidisciplinari que promoguin línies d’intervenció transversals, comunitàries i professionals que ajudis a assolir els objectius de salut de la població cap a la disminució dels riscos derivats dels factors ambientals.
Abordar una visió general sobre les noves estratègies de salut i medi ambient, en les que conflueixin dues especialitats com són la medicina, l’arquitectura i l’edificació, per a dissenyar espais interiors i exteriors més saludables.
La jornada es podrà seguir de forma presencial a l’Auditori del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona al Passeig de la Bonanova, 47 de Barcelona i en modalitat online i serà íntegrament en castellà.
Trobareu tota la informació i el formulari per a la inscripció a la jornada amb els diferents prus tant per socis com no socis de SOCSA en el següent link: https://www.socsa.cat/-congr%C3%A9s
Dia Internacional de la Dona: acte de reconeixement a les arquitectes tècniques col·legiades d’arreu de Catalunya
El passat dia 2 de març, el Cateb va celebrar el Dia Internacional de la Dona, on vam consensuar entre totes el lema amb el que anirem a la manifestació de dimecres 8 de març: "Construïm en femení".
7 de març de 2023
El Cateb commemora ha commemorat el Dia Internacional de la Dona, un any més, per retre homenatge a les arquitectes tècniques i a totes les dones, perquè dins del sector facin el present i el futur més igualitari. En aquesta nova edició el Cateb ha convidat a participar-hi a tots els col·legiats i col·legiades d’arreu de Catalunya.
L’acte va obrir amb la benvinguda de Natàlia Crespo, representant de la Comissió d’Igualtat del Cateb que va donar pas a la inauguració de l’exposició Dona obrera, a càrrec de l’escultora Carla Bossi, exposició que es podrà veure fins al 9 de març a la planta baixa del Cateb.
A continuació, va tenir lloc un networking sobre Dones al sector de la Construcció, a càrrec de Rosaura Alustrey, tota una dinàmica participativa on les assistents van poder ampliar la seva xarxa de contactes i construir, en equip, la base d’idees que poden ajudar a augmentar la incorporació en clau femenina.
L’acte es va tancar amb um tast de vins i de formatges, a càrrec de la sommelier, Sílvia Culell.
Bombers de Barcelona atorga el títol honorífic al Consell de Col·legis de l’Arquitectura Tècnica com a integrants del TINSCI
Natàlia Crespo, en representació del Consell, rep el guardó de mans de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
7 de març de 2023
Natàlia Crespo, en representació del Consell de Col·legis de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya, ha rebut de mans de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el premi que atorga Bombers de Barcelona com a títol honorífic en la seva categoria d’argent per la tasca acomplida com a integrants de la Taula per a la Interpretació de la Normativa de Seguretat Contra Incendis (TINSCI). L’acte s’ha celebrat avui al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de la celebració del patró de Bombers de Barcelona
Construcció d’edificis, el nombre de dones afiliades correspon al 12,96%.
Enginyeria civil, un 10,65%
I en activitats de construcció especialitzada un 10,45%.
El que suposa un total de l’11,45% de treballadors per compte aliè al sector de la construcció són dones (en xifres són 104.652 dones d’un total de 913.722 afiliats).
Aprofitem la data d’avui, per compartir amb vosaltres l’últim informe del Colegio de la Arquitectura Tècnica de España (CGATE) amb els resultats del “Análisis de la presencia de la mujer en la Arquitectura Técnica” de novembre de 2022, on s’han extret les següents conclusions:
Perfil
La distribució per sexe és semblant, representant els homes un 47% i les dones un 52% de la mostra entrevistada
La mitjana d’edat global és de 46 anys, en específic és major entre els homes que arriben als 49 anys i disminueix en les dones que arriba als 43 anys.
Tots els professionals entrevistats tenen com a mínim estudis universitaris, destaquen un percentatge més alt entre les dones (33%) que en els homes (22%) amb estudis de postgrau, màster o doctorat.
Més del 90% dels entrevistats treballa actualment. Així i tot, la majoria dels homes són empresaris o autònoms per compte propi, mentre les dones reparteixen principalment entre empresàries i treballadores per compte aliè.
El percentatge d’homes amb fills (73%) és major que el de les dones (60%). Tot i això, en ambdós casos, la mitjana de fills és de 2.
Principalment els/les col·legiats/des en Arquitectura Tècnica, resideixen en Andalusia i en la zona nord, sobretot a Galícia i Astúries.
Professió
Els professionals de l’arquitectura tècnica reconeixen que la igualtat de gènere en el seu sector ha millorat, així i tot, el 65% de les dones afirma que encara existeix discriminació de gènere en el treball. Per la seva part, més del 60% dels homes considera que no existeix discriminació per sexe en l’àmbit laboral. Ateses les dades històriques, existeix una tendència a veure reduïda la percepció de la discriminació per sexe. Malgrat això, són les dones que, en major mesura que els homes, considera que, a l’hora de contractar, el sector prefereix optar per homes.
L’experiència i la formació són aspectes considerats molt importants a l’hora d’exercir i romandre en un treball en el sector. Tot i això, entre les dones, el fet de no tenir persones a càrrec seu, ja siguin persones grans, dependents o fills, és un factor rellevant per a mantenir el lloc de treball.
Les dones, segueixen vivint més experiències desagradables en l’àmbit laboral que els homes. En específic a més d’un 40% de dones, altres persones s’han atribuït el mèrit del seu treball i els han explicat coses de manera condescendent.
Un 12% de les dones, enfront d’un 0,1% dels homes ha sofert violència sexual en l’àmbit laboral. A més, les dones, en primera persona han experimentat cobrar menys salari que altres companys per la mateixa tasca.
Remuneració
De mitjana, els ingressos mensuals dels homes són superiors als de les dones (2.232€ nets davant de 1.894 €). Són les dones, las que tendeixen a rebre un menor salari que els homes per fer la mateixa tasca professional.
Els homes autònoms i els empresaris són els que més ingressos perceben, arribant a una mitjana de 2.300€ mensuals.
Les dones funcionàries o empleades públiques, són les que més ingressos tenen en el sector, arribant fins a 2.294 € mensuals, mentre que, a diferència dels homes, les empresàries per compte propi, són les que menys guanyen entre les dones, amb una mitjana de 1.764 €.
Els treballadors amb fills compten amb més ingressos que els que no en tenen, i aquesta diferència s’observa sobretot entre els homes (2.389 € mensuals davant de 1.801 €).
Conciliació
Tant els homes com les dones, dediquen aproximadament 9 hores diàries al treball remunerat. La resta d’hores, els homes les dediquen principalment a tasques domèstiques i oci, mentre que les dones s’ocupen sobretot de la cura de terceres persones, seguit de les tasques domèstiques.
Les dones estan menys satisfetes que els homes amb la seva distribució del temps diari i els agradaria dedicar menys temps al treball remunerat i a les tasques domèstiques per a poder tenir més temps lliure i oci.
Conveni de col·laboració entre la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) i el Cateb
Celestí Ventura, president del Cateb i Joana Amat, presidenta de la Fidem, signen un conveni de col·laboració per promoure l’emprenedoria i el desenvolupament empresarial de les arquitectes tècniques.
7 de març de 2023
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el 7 de març passat, el Cateb i Fidem signen un conveni de col·laboració amb l’objectiu de promoure l’emprenedoria i el desenvolupament empresarial entre les dones del nostre sector.
El protocol de col·laboració ajudarà les dones que formen part del nostre col·lectiu professional que vulguin establir-se pel seu compte, obrir negoci o exercir com a professionals. Per aquest motiu, Fidem, posarà a disposició del Cateb l’acompanyament en la gestió dels projectes d’emprenedoria o negoci o vulguin exercir com a professionals. L’objectiu és que les participants creïn el seu negoci donant-se d’alta com a empresàries –autònomes o empresa– en el mínim de temps possible, dins dels programes que Fidem promou, programes de desenvolupament d’emprenedoria, d’autocupació i desenvolupament personal, tant propis com de terceres entitats col·laboradores.
Properes sessions informatives de la FIDEM per a totes les dones interessades:
El mercat ha estat i continua sent el punt de trobada del comerç de proximitat, i anar-hi és tota una reivindicació enmig de tantes grans superfícies. I és que parlem de l’àgora per excel·lència, del termòmetre de la vida real.
Les ciutats canvien, les feines es transformen, el temps arrasa i no queda ni rastre de les persones que netejaven sabates, els carros tirats per cavalls o els afiladors i venedors ambulants a cada cantonada. I no obstant això, els mercats encara perduren. I és que el mercat, en última instància, iguala a tots els mortals amb el gest més quotidià d’anar a comprar el menjar. És el carrer arrecerat, el llenguatge de cada dia, la mostra dels fruits que ens ofereix la terra. El mercat ha estat i continua sent el punt de trobada del comerç de proximitat i podem afirmar, fins i tot, que anar-hi és tota una reivindicació enmig de tantes grans superfícies. I és que parlem de l’àgora per excel·lència, del termòmetre de la vida real.
Si cada ciutat té el seu skyline, cada mercat té el seu sostre. Alçar la mirada és la fotografia més buscada i ens marca el bell mig del punt de trobada, de l’ull que tot ho veu.
L’ull de la coberta al centre del Mercado de San Telmo a Buenos Aires
Coberta del Mercado de San Miguel a Madrid
El Mercat de la Concepció a Barcelona
Mercado de San Antón a Madrid
Rituals i mercats
El Sergio té una tradició: els dissabtes al matí fa tres ous ferrats, dos pels fills i un altre per la seva parella, i a les 10 se’n va al bar del Mercat de Santa Caterina a esmorzar amb un amic. Comparteixen plegats l’entrepà d’hamburguesa amb formatge i ceba enmig del xivarri amb unes braves i una cervesa. A continuació fa la compra setmanal del peix, les verdures i la carn a les parades on ja l’esperen. En Sergio és de Badalona i li agrada d’anar a mercat a Barcelona. Com ell, cada persona té el seu propi ritual als pobles i a les ciutats: anar a les seves parades i veure les mateixes cares que li són familiars. Al mercat els venedors tenen noms propis i això es nota amb el tracte: què hi posarem, preciós?
Són molts els esforços duts a terme pels ajuntaments per promoure i millorar aquestes àgores i al mateix temps, mantenir-les com a element d’identitat de la vila rehabilitant l’edifici que els ubica. Un exemple recent de mercat recuperat el trobem al barri de Sant Antoni, a Barcelona, que ajunta els veïns amb turistes encuriosits. I és que quan nosaltres fem turisme també són una parada obligada, com un tast i una visió ràpida de com viu i menja la gent d’allà. És cert que això podria degenerar i unificar els escenaris en un context de globalització: que els forasters envaeixin els mercats. Què en pensen els que viuen a Les Rambles i els barcelonins en general de la Boqueria, per esmentar-ne un? Tot i això, tothom sap on para, és Marca Barcelona. O del Mercado de San Miguel o de San Antón: quin percentatge de madrilenys hi posa els peus en comparació amb els visitants o viatgers?
Mercado de San Antón a Madrid
Literatura quotidiana que manté la llengua viva
Què et poso, guapo?
Preciosa, què vols?
Carinyo, no en tinc d’això, què et sembla si proves allò altre?
Des de darrere del taulell en rebem paraules
boniques que t’apugen l’autoestima i l’energia, el que et convida a fer preguntes tan quotidianes com ara:
Com ho puc cuinar això?
Què puc fer per dinar?
Venen uns amics i vull quedar bé, què m’aconselles?
Converses que poden abocar a confidències, però el que passa al mercat es queda al mercat. Aquests i altres petits detalls fan que comprar al mercat no sigui tan murga, sinó un petit refugi on fer-ho sigui més lleuger.
Mirar amunt
Si cada ciutat té el seu skyline, cada mercat té el seu sostre. Alçar la mirada és la fotografia més buscada i ens marca el bell mig del punt de trobada, de l’ull que tot ho veu. Cada mercat té la seva característica, ja sigui pels tipus de coberta com el de Santa Caterina, amb noves formes extravagants, o bé històriques, com les de l’arquitectura del ferro.
I és que el mercat, en última instància, iguala a tots els mortals amb el gest més quotidià d’anar a comprar el menjar
Però el termòmetre el posa, sense dubte, el bar del mercat, com també el llenguatge que es parla sota aquesta gran llotja. El plaer, com sempre, és perdre’s ja sigui pel barri de San Telmo de Buenos Aires i fer una parada al seu mercat per agafar forces i continuar caminant (viatjar és cansat) o pel mercat de Vic i assaborir l’ambient i sentir-te, per un moment, argentí o vigatà. Ho tenen, això, les places, que t’hi sents com a casa.
Si bé és cert que l’enrenou ha canviat al llarg de temps: ara no hi ha caixes d’aviram, ni plomes voleiant pels mercats i, tot i que els sorolls i les olors són més fines, saps que hi ets on passa tot: la plaça és viva. I recordem que quan parlem de llotja també ens fixem en l’entorn més immediat: no hi poden faltar les flors, les parades de roba ni els quioscos. Què no hi trobes al mercat?
Aina Gatnau Marsol és escriptora, autora de la novel·la “Canviar de pell” (La Magrana, 2022). També és consultora de comunicació i relacions públiques i professora universitària.
12a Trobada de col·legiats i col·legiades de l’Alt Penedès-Garraf, celebrada al Nàutic de Vilanova i la Geltrú
El passat divendres 3 de març, els companys de l'Alt Pendès-Garraf van poder celebrar la seva 12a trobada al restaurant Nàutic de Vilanova i la Geltrú.
6 de març de 2023
La vetllada va començar amb la visita guiada a l’Espai Far, situat a l’emblemàtic Far de Sant Cristòfol, un equipament museístic que mostra el ric patrimoni mariner vilanoví, i que compte amb tres espais d’exposició permanent: el Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú, l’Espai Víctor Rojas i el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués. Els assistents van poder veure una mostra objectes relacionats amb el món de la pesca i la tradició marinera de Vilanova i la Geltrú, la major part dels quals formen part de la col·lecció que l’Associació Museu del Mar ha anat creant a partir de donacions de pescadors i veïns del barri de mar al llarg de més de quaranta anys.
Finalitzada la visita, ens vam retrobar amb la resta d’assistents al sopar, al Restaurant Nàutic, situat al bell mig del port de Vilanova, en el qual vam poder gaudir de música en viu, durant tota la vetllada.
Silencis de Núria Guinovart, una nova exposició a la Delegació del Maresme, inaugurada amb David Bote, alcalde de Mataró
L'Associació Sant Lluc per l'Art inaugura el passat 3 de març al Maresme, una exposició de Núria Guinovart, tota una expressió de sentiments mitjançant el ciment i el quitrà.
6 de març de 2023
“Mitjançant el ciment i el quitrà, he pogut expressar tot el que em remou per dins, sentiments i desitjos de gran força i subtilesa, termes que poden semblar contraposats, però que en l’execució resulten elements indissociables. Les obres demanen una mirada lenta, tranquil·la i sense angoixes, per enriquir-se amb els seus detalls i per capbussar-se en una experiència artística de pura suggestió i evocació”, en paraules de l’artista, Núria Guinovart.
La Núria s’ha trobat amb el que és el ciment industrial —aquell mateix que serveix per cohesionar els elements separats— el que és més apte per plasmar-hi el que li bull —ves a saber per què— pel pit, les entranyes, el cap i la boca. El ciment Portland, o altres variants de la modernitat, que s’usa per endurir i separar l’heterogeneïtat de les coses, a la seva sensibilitat artística li serveix per sentir-se completament lligada i identificada amb el que hi esgarrapa, fendeix. I crida com el feble guix ho fa a la paret, però que, pel fet de ser plasmat per una mà viva, roman delator i inesborrable.
Les plaques de ciment —del gruix gairebé d’un full de paper i amb el suport de l’imponderable porexpan— amb el seu àcrom color ofereixen a l’artista el mural necessari per fer-hi constar intencions, neguits, vacil·lacions, fermeses, conviccions i sobretot, sensibilitat.
La pots veure a la Delegació fins al 2 d’abril, amb aquest horari:
Dilluns, dimarts i dimecres de 9 a 14 h i de 15 a 17 h Dijous, de 9 a 14 h, de 15 a 17 h i de 18:30 a 20:30 h Divendres, de 9 a 14 h i de 18:30 a 20:30 h Dissabtes, de 18:30 a 20:30 h Diumenges, d’11:30 a 13:30 h
Plataforma de Dades Obertes per impulsar la regeneració urbana a Espanya
Eina per facilitar la presa de decisions a escala urbana
5 de març de 2023
El MITMA acaba de posar en funcionament una plataforma web de dades obertes per impulsar la regeneració urbana a Espanya que s’anomena URBAN3R. Els seu objectiu és el d’aplegar i facilitar informació als professionals i en especial a les entitats locals (ajuntaments, consells comarcals, diputacions provincials), per a prendre decisions en el disseny de plans i estratègies de rehabilitació, renovació i regeneració a escala urbana, des de l’escala de barri a l’escala de tot el municipi, de manera alineada amb l’Estratègia a Llarg Termini per a la Rehabilitació Energètica “ERESEE2020” Per a fer-ho l’eina permet visualitzar diversos indicadors sobre l’estat actual de l’edificació, les dades de demanda energètica dels edificis residencials en el seu estat actual i els de després de sotmetre’ls a una rehabilitació energètica, així com els costos econòmics estimats d’aquestes intervencions.
Per facilitar la presa de decisions a escala urbana, l’eina permet el filtratge temàtic i la delimitació d’àmbits d’estudi específics i la realització de consultes conjuntes, encara que també és possible consultar les dades individualment a escala d’edifici. A aquest nivell cal tenir en compte que és una primera aproximació orientativa i que per a obtenir el valor més acord a la realitat cal contractar a un arquitecte tècnic, especialitzat en auditories i rehabilitació energètica, el qual pot utilitzar les eines que té al seu abast en l’apartat d’estudis previs al projecte de la web del Cateb.
Per a les persones registrades i per a aquells municipis de què ja es disposa d’informació, l’eina disposa d’un sistema de baixada de dades en format CSV i GeoPackage. Els municipis dels quals no es disposa d’informació, poden ser processats automàticament mitjançant la pujada del fitxer urbà a format CAT disponible a la Seu Electrònica del Cadastre.
La informació relacionada amb la rehabilitació energètica dels edificis procedeix d’una aplicació a escala de referència cadastral de les dades elaborades en el marc de l’ERESEE 2020. En aquesta estratègia es fa servir un sistema de clusterització i segmentació que permet caracteritzar el conjunt del parc residencial amb un nivell de precisió adequat per a una visió d’àmbit estatal. La metodologia de la segmentació es pot consultar al document “Segmentació en clústers tipològics i caracterització geomètrica del parc residencial d’habitatges a Espanya”.
A l’eina és possible identificar cada edifici segons el nivell més bàsic de classificació, consistent en la definició de 18 Clústers tipològics a partir de la tipologia, el nombre de plantes i l’any de construcció. Per la seva banda, les hipòtesis i la metodologia emprada per fer els càlculs de demanda energètica associats a cada clúster, segons la localització i zona climàtica concreta, es poden consultar al document “Aproximació a la demanda energètica residencial per a calefacció a Espanya”. Els menús de rehabilitació per cadascun dels clústers, els càlculs d’estalvis energètics obtinguts i els costos econòmics són els utilitzats a la pròpia ERESEE 2020.
